MIME-Version: 1.0 Content-Type: multipart/related; boundary="----=_NextPart_01CDA613.0B61F150" Este documento es una página Web de un solo archivo, también conocido como archivo de almacenamiento Web. Si está viendo este mensaje, su explorador o editor no admite archivos de almacenamiento Web. Descargue un explorador que admita este tipo de archivos, como Windows® Internet Explorer®. ------=_NextPart_01CDA613.0B61F150 Content-Location: file:///C:/70E9C652/TOTAL_RESPOSTES_27-07-2012.htm Content-Transfer-Encoding: quoted-printable Content-Type: text/html; charset="us-ascii" _04 Respostes 10-9-2007 Cat

En data 2-09-2009 la Comissió Executiva de la JAIB (CEJAIB)= va acordar el següent:

 

Les consultes i respostes, penjades al web amb anterioritat a aque= sta data, s’aniran aprovant de forma puntual segons sigui necessari tractar-les per la Comissió Executiva. Les consultes ja aprovades es distingiran de la resta mitjançant l’expressió CEJAIB seguida de la data d’aprovació.

 

Altres acords de la CEJAIB

1. Qualsevol activitat és única per a totes les administracions (aprovat a l’acta de la CEJAIB de 02-09-2009).

2. L’activitat és única encara que hi pugui ha= ver altres activitats lligades a la principal o ampliacions de la mateixa; que = s'ha de considerar tot com un tot i s’han de tenir en compte les mesures preventives, correctores i de control genèriques pel conjunt global així com les específiques per a cada una d’elles en concret; que quan es realitza una ampliació, encara que es faci èmfasi en la part ampliada o modificada, s’han de tenir en com= pte les interrelacions entre l’ampliació i la part de l’activitat legalitzada que ja té uns drets adquirits en base = a la llicència originària. Per la qual cosa, quan es tracta d’una llicència d’ampliació d’una d’activitat legalment existent, la llicència d’obertura i funcionament resultant és la suma de la llicència existent més l’ampliació, és a dir, s’ha d’entendre com un tot.  (aprovat a l’acta de la CEJAIB de 02-09-2009).

3. La llicència d’activitats engloba les autoritzacio= ns sectorials amb el solapament de l’informe municipal sobre dites matèries, l’informe tècnic de l’ajuntament o cons= ell insular haurà d’avaluar el contingut de la part del projecte subjecte a autoritzacions prèvies o sectorials (aprovat a l’ac= ta de la CEJAIB de 04-11-2009).

 

 =

ÍNDEX=

GENERAL

ACTIVITATS PERMANENTS

ACTIVITATS NO PERMANENTS

ALTRES (Incidències amb urbanisme)

ÍFIQUES

Nota: No existeixen les consultes 26, 52, 66 i 77 .-<= /o:p>

 

 

GENER= AL

CONSULTA 1

Tenen caràcter vinculant les respostes donades per la Direcció General d'Interior a les consultes sobre procediments administratius i de caràcter tècnic sobre activitats i espectacles públics?

CONSULTA 31

Com es tramiten els expedients quan el projecte està visat abans de l’entrada en vigor de la Llei 16/2006 i la sol·licitu= d de tramitació després?

CONSULTA 32

L'article 123 indica "ordenarà " vol dir "po= drà ordenar"?.

CONSULTA 33

L’ajuntament vol promoure en sòl urbà durant e= ls mesos de estiu (dos dies per setmana durant 3 mesos), concerts a l’ai= re lliure. Com que no estan emmarcades a cap festa municipal, com es classific= arien?

CONSULTA 40

Qui ha de sancionar la venda i el consum d'alcohol a menors d'edat= ?

CONSULTA 42

Pregunta 1: Les activitats musicals d’iniciativa privada a sòl rústic, estan prohibides?

Pregunta 2: Les activitats musicals dins una vivenda en sòl rúst= ic estan prohibides?

Pregunta 3: Quina administració és la competent per sancionar una activitat prohibida o per sancionar les infraccions indicades a la Llei d’activitats?

= CONSULTA 55=

La venda ambulant és motiu de llicència per la Llei = d’activitats?

CONSULTA 59

Com es pot efectuar la fiança?.

CONSULTA 63

És d'aplicació la Llei 16/2006  a les activitats permanents que es realitzen a la via pública del tipus transport (taxis, autobusos, et= c.) així com el lloguer de galeres, ponis, bicicletes, cavalls, etc.?

64

Com es pot acreditar la possessió de l'assegurança?.=

A 85=

Quins espectacles i festes taurines es poden autoritzar en l’àmbit territorial de les Illes Balears?.<= /o:p>

CONSULTA 89

CONSULTA 90

Quin és l’òrgan de l'ajuntam= ent competent per sancionar les activitats permanents?.

= CONSULTA 91=

CONSULTA 103

Es pot admetre a tràmit la documentació en suport informàtic o electrònic?.

CONSULTA 114<= /a>

Qui són els tècnics competents per realitzar els projectes d’activitats?.

CONSULTA 116<= /a>

De la responsabilitat del tècnic del projecte d’activitats en front de les responsabilitats dels tècnics que participen en les instal·lacions i en les autoritzacions sectorials.=

CONSULTA 123

Quina és actualment la normativa aplicable sobre l’ho= rari d’obertura i tancament d’establiments públics i activita= ts recreatives a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears?

CONSULTA 165

Pregunta 1

Qui pot accedir als expedients en matèria d’activitats?.

 

 

Pregunta 2

Davant quin òrgan es poden interposar les denúncies en matèria d’activitats?.

CONSULTA 170

Quin tipus de permís de l'Ajuntame= nt es necessita per fer classes de dansa a l'aire lliure en parcs d’una = ciutat.

CONSULTA 171

Quin tipus de permís de l'Ajuntame= nt es necessita per fer classes de dansa a l'aire lliure en parcs d’una ciutat.

 

ACTIV= ITATS PERMANENTS=

CONSULTA 2

Quins locals tenen la consideració de seus oficials indicat a l'article 24?.

CONSULTA 4

Hi ha alguna normativa que justifiqui l'obligatorietat dels informes sanitaris per a la Llei 16/2006.? S'han o es poden seguir requerint? Per què no es fa menció al control sanitari?

CONSULTA 5

Pregunta 1: La llei estableix a la disposició transitòria novena que en el termini màxim de 6 mesos aquestes activitats han de regularitzar la seva situació, però com es soluciona a la pràctica aquest problema?.

Pregunta 2: Dependrà de l'ajuntament el concedir aquestes llicències i si no és així, transcorreguts els 6 mesos s'entén que hi ha silenci administratiu positiu; i si estem en la situació de resoldre una anomalia, també s'haurà d'obt= enir la llicència abans de 6 mesos?.

Pregunta 3: Si es decidís acollir-se a la nova normativa, com seria el procediment a seguir? caldria iniciar la tramitació des del principi= ?

Pregunta 4: Les llicències atorgades amb menys de 10 anys d'antiguitat, quan han d'actualitzar-se?.

CONSULTA 6

Pregunta1: Una sala de ball pot realitzar gal·les de tarda per a men= ors d'edat segons la llei 16/2006? .

Pregunta 2: Mentre no estigui redactat el reglament és millor no autoritzar aquest tipus d'activitats?.

CONSULTA 7

Pregunta 1: Es pot afegir a la documentació de la sol·licitud = de les activitats majors i menors, la declaració jurada o promesa de la persona promotora acreditativa del compliment de les normes de propietat horitzontal?.

Pregunta 2: Per al permís d'instal·lació d'una activitat permanent major, qui ha de redactar l'informe tècnic municipal de normativa i usos? L'arquitecte municipal, l'enginyer tècnic municipa= l o ambdós?.

Pregunta 3: Ens han plantejat la possibilitat d'instal·lar una "Mesquita" en el poble. Quina classificació tendria segons= la nova llei?.

CONSULTA 8

És una activitat un aparcament privat fin= s a 5 vehicles?.

CONSULTA 9

Pregunta 1: Hi ha concordança de llicència d’obra i d’activitat per adequar els locals existents mitjançant obres?= Es a dir, se pot fer una obra en un local existent per adequar-lo a una activi= tat i desprès treure’s la llicència d’activitats?.

Pregunta 2: Pel que fa a locals amb ús indeterminat a edificis d’habitatges, quan no sigui necessari un permís d’instal·lació. S’ha de presentar un certificat d’acompliment de les condicions indicades?

Pregunta 3: En quant a les naus industrials, tan sols dir que aquesta Llei ha d’estar per damunt dels Plans Parcials (supòs que sí, però no ho tenc clar) dels polígons o altres zones permeses.<= o:p>

CONSULTA 10

Activitats permanents menors: es poden requerir = dos exemplars del projecte tècnic inicial de l'activitat, a més d= e la fitxa tècnica resum de les característiques de l’activi= tat, per a la sol·licitud del permís d’instal·lació?.

CONSULTA 12

El projecte d'activitats d'un hotel i apartaments que contempla sala de jocs, seu social, etc. i que es tramita conforme a la llei antiga d'activitats, s'ha d’enviar a la comissió d'espectacles i activitats recreatives?

CONSULTA 23

Es pot atorgar una llicència per a la col·locació d'elements en zones comuns en contra de la comuni= tat de propietaris però autoritzada judicialment?

CONSULTA 24

El promotor indica que compleix amb els estatuts= de la comunitat, què passa si la comunitat s'oposa? I si no hi ha estat= uts?

CONSULTA 25

Es necessària la llicència en els despatxos de professionals (STS 7-5-87)?.

CONSULTA 29=

En els casos de canvi de titular s’ha o es= pot demanar un certificat d’un tècnic que certifiqui l’estat= de les instal·lacions i el compliment de la normativa vigent?

CONSULTA 30

Ens trobam amb un problema a l’hora de cal= cular les taxes que han de pagar els promotors de les activitats permanents menor= s i innòcues.

L’ordenança de l’ajuntament que regula aquests pagaments, ens obliga a no iniciar la tramitació dels expedients fins que no s’hagi fet efectiu el pagament de la taxa i impost corresponen= t.

Degut a la documentació que diu la llei q= ue s’ha de presentar a l’ajuntament per sol·licitar el permís d’instal·lació d’aquestes activitat= s, no tenim manera de calcular el pagament corresponent; per la qual cosa, després d’una reunió del departament, es va acordar afe= gir a la documentació requerida per a sol·licitar aquests tipus d’activitats la següent:

Certificat del cost estimat de les instal·lacions signat per tècnic competent i visat pel col·legi professional corresponent.

CONSULTA 34

De quin import ha d’ésser l’assegurança de les activitats innòcues?

CONSULTA 35

Com es poden emplenar els apartats de les dades = de visat (número i data) de la fitxa?

CONSULTA 36 (Modific= ada 9-11-2010)

Com es tramiten les modificacions no substancials d’una activitat?

CONSULTA 38

Els ajuntaments de menys de 15.000 habitants han d'emetre informe tècnic d'activitats permanents majors? <= /span>

CONSULTA 39

A l'hora de iniciar els tràmits, se pot exigir la fulla d'assumpció de direcció d'obra per a les activitats innòcues i menors?

CONSULTA 41

Quina tramitació s’ha de seguir per= la inclusió d’un bar dins un saló recreatiu? Com a major, menor o innòcua? Es una modificació substancial si tingues la consideració d’una activitat secundària de la principal= ?

TA 43= <= /span>

A les activitats menors, qui ha de fer l'informe municipal?

CONSULTA 44 (MODIFICADA)

L'informe municipal de les activitats permanents menors, només s'ha de realitzar sobre la normativa municipal sense f= er menció a altra normativa?

CONSULTA 45

És la mate= ixa l'acreditació a què fan referència els articles 23.3 i= 63?

CONSULTA 46

Es considera una activitat de comerç al detall la venta no directa al públic de productes mitjançant un servidor connectat via internet ubicat dins el despatx d'un professional?

= CONSULTA 47

Quin tipus d'activitat és el transport escolar?

= CONSULTA 48=

Pot un ajuntament sol·licitar que es certifiquin altres continguts addicionals a més dels que s'indiquen = a la Llei d'activitats?

CONSULTA 49

Quin format ha de tenir el document de canvi de titular? Com a comunicació o com a nova llicència d'activitat= s?

= CONSULTA 51=

Un café-concert que faci també l’activitat de restaurant, el restaurant es considera una activitat secundària?

ONSULTA 53

S'ha de demanar llicència d'activitat per= a la instal·lació d'una desnitrificadora?

A 54

On estan definit els usos?

En els habitatges amb aparcaments, amb locals o sense locals, per atorgar la llicència d'obres, es precís ato= rgar prèviament  el perm&iac= ute;s d'instal·lació dels aparcaments?

Com es classifiqu= en els aparcaments?

Com es classifica una activitat permanent?<= /o:p>

Com es classifica el magatzematge i la instal·lació receptora de hidrocarburs (GLP, gas-oil, etc.)  i de productes químics?

(MODIFICADA)

Quines són les dates per a les actualitzacions de les llicencies municipals d’obertura i funcionamen= t?.

Com es classifica el despatx d’un professi= onal col·legiat?.

Que se considera superfície de l’activitat i superfície construïda?.

= CONSULTA 67

Com se classifica una antena mòbil i una = de wi-fi?.

= CONSULTA 68=

L'autoritzaci&oac= ute; de la Conselleria de Turisme per als bars i restaurants es prèvia o sectorial?

= CONSULTA 69

Com afecta la Llei a les activitats que disposen= de llicència d’obertura o estan en tràmit de sol·licitud?.

= CONSULTA 70

On es regula la necessitat de serveis higiènics?.

= CONSULTA 71

Quina és la casuística en la concordança de la llicència d’obres i la llicènc= ia d’activitats:

a)&n= bsp;    Dels locals i aparcaments en edificis d'habitatges a la fase de projecte de l’edifici?

b)&n= bsp;    Dels locals i naus en polígons industrials o de serveis a la fase de proj= ecte de la promoció?

c)&n= bsp;    Dels locals existents per adequar-los a una activitat concreta?

 =

= CONSULTA 72

Es podrien considerar els establiments d'oferta complementaria de restauració (bar, cafeteria i restaurant) amb amenització musical com a activitats catalogades (cafè concer= t, sala de festes i similars)?

= CONSULTA 73 (MODIFICADA)

Concordança entre la llicència ambiental integrada IPPC i la llicència municipal d’obertura i funcionament.

= CONSULTA 75 <= /u>

Els apartats de la Fitxa resum de les característiques de l’activitat: "autoritzacions sectorials preceptives per al permís d'instal·lació" i "autoritzacions sectorials preceptives per la llicència funcionament", poden qu= edar en blanc?.

= CONSULTA 76

L’informe de viabilitat, forma part de l'actualització= ; de la llicència d’activitats?.

= CONSULTA 78

La documentació de la sol·licitud de llicència d’obertura i funcionament d’una activitat innòcua ha d’incorporar les autoritzacions sectorials?

CONSULTA 79

L’acreditac= ió de l’article 63.1.c) de la Llei 16/2006 és refereix al certifi= cat de final d’obra?

= CONSULTA 80

Les activitats dins un mercat precisen llicència per a cadascuna de les parades o comerços?.

Com és classifiquen les instal·lac= ions de climatització?.

= CONSULTA 82

Quin tipus de llicència d’activitats han de tenir els locals que disposen de terrasses a l’aire lliure amb musica?

= CONSULTA 83 (MODIFICADA)<= /span>

Què s’ha de tenir en compte a l’hora de la transmissió del titular d’una activitat?.

= CONSULTA 87

Una activitat existent i en funcionament sense permís d'instal·lació ni llicència  d’obertura i funcionament, a l’hora d’ampliar el local, necessita permís i llic&egrav= e;ncia de l'ampliació o de tota l’activitat?.

= CONSULTA 88

Una clínica dental es pot considerar un despatx professional?.

CONSULTA 92=

El silenci administratiu, comença a computar-se des de la d= ata de la sol·licitud o des de la sol·licitud amb la documentació completa?.

CONSULTA 93=

Quina és la casuística de les activitats amb música?.

CONSULTA 94

Deficiències a una activitat a l'hora de realitzar un canvi= de titular de la llicència.

CONSULTA 95 (MODIFICADA)

Quins són els límit= s de renou per a les noves activitats i les existents?.

Pregunta 1

Activitats de despatxos de professionals col·legiats.<= /o:p>

Pregunta 2

Com pot actuar l’administració i els seus requeriments de millora d’una sol·licitud i d’ informació complementària?.

Quin és el procediment per a l’actualització de les llicències d’activitat?.

CONSULTA 99

Concordança de terminis entre el procediment municipal per a l’obtenció de la llicència d'activitats i les autoritzacions sectorials corresponents.

CONSULTA 101

Un porxo afegit a una activitat fa necessari treure’s una no= va llicència?.

CONSULTA 102<= /a>

CONSULTA 104<= /a>

Les activitats en els aeroports, ports i similars, necessiten llicència municipal?.

CONSULTA 105<= /a>

Com es classifica un local per donar classes de ball de saló= ;?.

CONSULTA 106<= /a>

Pregunta 1

En les activitats innòcues, es pot iniciar l’activita= t de forma temporal o s’obté la llicència d’obertura i funcionament per silenci administratiu igual que les majors i menors?<= /o:p>

Pregunta 2

Per a les activitats innòcues, a més de l’assegurança per responsabilitat civil, quines altres cobertu= res han de tenir?

Pregunta 3

Es pot acceptar la sol·licitud d’entrada a l’administració sectorial que pertoqui, com a equivalent a una inscripció o registre de la sectorial?

Pregunta 4

S’han de paralitzar els expedients municip= als de llicències d’activitats que requereixen la autoritzaci&oacu= te; sectorial de turisme?

Pregunta 5

Els establiments comercials dins l’aeroport necessiten llic&= egrave;ncia municipal?

Pregunta 6

Del projecte d’infraestructures comuns dels aeroports gestio= nats per AENA, els ajuntaments, han de disposar d’ell i de les seves actualitzacions?.

Pregunta 7

S’ha de trametre una còpia al Servei d’Activita= ts de la Direcció General d’Interior de les llicències atorgades pels ajuntaments així com de les modificacions i actualitzacions com mentre es desenvolupa reglamentàriament l’article 60 de la Llei 16/2006?.

Pregunta 8

Es necessària una nova llicència per incloure un ass= eu adaptat fora dels límits actuals que empara la llicència d’activitat?.

Pregunta 9

Com es classifiquen les instal·lacions de climatitzaci&oacu= te;?

Pregunta 10

En matèria de renou quina és la reglamentació d’aplicació?.

CONSULTA 107

És una modificació substancial d’una llic&egra= ve;ncia, l’ampliació de la superfície d’una activitat determinada en horitzontal o en vertical, activitat que ja estava contempla= da a la llicència, quan l’ampliació no modifica l’aforament, ni el perímetre en planta, ni afecta a l’evacuació de l’activitat existent?.<= /p>

CONSULTA 109<= /a>

Les activitats que fa anys funcionen i ara pretenen legalitzar la = seva situació amb l’obtenció de la corresponent llicè= ncia, han de complir amb tota la reglamentació sectorial en vigor en aquest moment? Com s’apliquen els reglaments que regulen les distintes sectorials?.

CONSULTA 110<= /a>

Una sol·licitud d’activitat secundaria de músi= ca en terrassa amb ampliació del perímetre del sòl, &eacu= te;s un canvi constructiu que afecta a la llicència d’activitats?. =

CONSULTA 111<= /a>

Els efectes de la no resolució, un cop transcorregut qualse= vol dels terminis assenyalats sense que s’hagi dictat i notificat una resolució expressa segons l’article 88 capítol IV de la Llei 16/2006 “d’activitats”, és extensible a les activitats permanents innòcues i temporals?

CONSULTA 112<= /a>

Pregunta 1

El certificat de la instal·lació contra incendis és una autorització sectorial?.

Pregunta 2

En cas que la documentació tècnica indiqui que no són necessàries obres per a l’adequació del local, es necessari aportar un certificat tècnic que ho acrediti?.

Pregu= nta 3

Tenen consideració d’autoritzacions sectorials les posades en funcionament d’instal·lacions que no precisen inscripció a l’òrgan públic que pertoqui?

NOTA:

El Decret 148/2007, de 21 de desembre, pel qual es regula la posad= a en servei de les instal·lacions per al subministrament d’aigua en= els edificis (BOIB 28-12-2007), només obliga a la tramitació dava= nt la DG d’Indústria per les instal·lacions tipus A. Mentre que per les instal·lacions tipus B diu que es realitzarà la tramitació davant la companyia subministradora.

CONSULTA 113<= /a>

Els ports esportius precisen llicència?.<= /p>

CONSULTA 117<= /a>

Quin tipus d’activitat és la instal·lació de plaques fotovoltaiques en sòl urbà per a la producció i venda d’energia?.

CONSULTA 119<= /a>

És una modificació substancial l’augment de superfície sense realitzar construcció?.

CONSULTA 120<= /a>

Quin és l’òrgan competent per tramitar el permís d’instal·lació i la llicència d’obertura i funcionament d’una activitat permanent ubicada en més d’un municipi?

CONSULTA 121<= /a>

S’han d’adaptar els banys dels serveis higiènics d’ús públic en locals, independentment de la seva superfície mínima?

 

CONSULTA 122<= /a>

És necessari presentar projecte d’activitat de restauració d’un pedrera en sòl rústic?.

CONSULTA 124<= /a>

Es pot cobrar entrada en un cafè-concert?.

CONSULTA 125<= /a>

El canvi de titularitat de la llicència d’activitat du implícita el canvi d’autorització del permís d’amenitzaci&oacu= te; musical.

CONSULTA 126<= /a>

Precisa la publicitat dinàmica oral llicència d’obertura i funcionament segons la Llei 16/2006.

CONSULTA 127

Regulació d’horaris

CONSULTA 128

Clausura i activitats multidisciplinars.

CONSULTA 129

Es precisa autorització municipal per un Paint Ball?

CONSULTA 130

Poden haver-hi activitats en habitatges?

CONSULTA 131

Es pot prohibir = una transmissió d’una activitats s’hi hi ha infraccions?

CONSULTA 132

Casuístic= a de la segregació de locals.

CONSULTA 133

Assegurances de zones comuns a diverses activitats (projectes d’infraestructures comu= ns).

CONSULTA 134

És una modificació substancial la reducció de superfície en edificis exempts?

CONSULTA 135

Un local amb llicència de discoteca, pot disposar d’amenització amb go-gos?

CONSULTA 136

Procedeix dictar= la mesura cautelar de tamcament d’un bar per confeccionar plats preparat= s o plats per endur?.

CONSULTA 137

S’ha de requerir llicència d’activitat per una instal·laci&oacu= te; de radio aficionat?.

CONSULTA 138<= /a>

Com afecta la Declaració responsable respecte a la llicència d’obertura i funcionament  de les activitats permanents previ= sta a la Llei 16/2006.

CONSULTA 139<= /a>

Tramitació d’una escola d’estiu. Es tracta d’una activitat catalogada?.

CONSULTA 140<= /a>

Com afecta la Declaració responsable respecta a la llicència d’obertura i funcionament  de les activitats permanents previ= sta a la Llei 16/2006?

CONSULTA 141<= /a>

Precisen llicència les línies de distribució, transport i els centres de transformació d’energia elèctrica?

CONSULTA 142

La superfície per classificar l’activitat és la superfície construïda o la superfície del solar?

CONSULTA 143

L’activitat de monòleg és una activitat catalogada?

CONSULTA 144<= /a>

Precisen llicències els clubs de fumadors?

CONSULTA 145<= /a>

Precisa llicèn= cia d’activitat el servei de perruqueria canina a domicili dins un camió?.

CONSULTA 146<= /a>

S’ha d’obrir una línea de consultes tècniques?

CONSULTA 152

És d’aplicació el DB SI a un aparcament en el = pati interior d’un edifici?. En el supòsit de què sigui d’aplicació, com s’ha d’aplicar?.

CONSULTA 153

Quina ha de ser l’alçada mínima dels camerinos?

CONSULTA 154

Aclariments sobre emmagatzemaments de vehicles, aparcament convencionals, estacions de autobusos i similars i aparcaments robotitzats = pel que fa als riscs d’incendis, atropellaments i ventilació.=

CONSULTA 155

És una activit= at l’aprofitament d’aigua d’un aqüífer soterrani= ?.

CONSULTA 156

L’oferta complementària de restauració, &eacut= e;s un servei a nivell de classificació de l’activitat?=

CONSULTA 157

Quina és la casuística d’activitats multidisciplinàries?. Relacions entre les activitats secundàr= ies i principals, i amb els seus titulars.

CONSULTA 158

Precisen llicència els casals on es reali= tzen banquets per esdeveniments com bodes, batejos, etc. on el menjar és subministrat per empreses de càtering?.

CONSULTA 159

Cabines higièniqu= es en els establiments públics.

CONSULTA 160

Es poden expedir còpies del projecte al titular de l’activitat sinó ha e= stat ell que l’ha obtinguda?.

CONSULTA 161

Casuística de la tramitació de les activitats innòcues, especialment quan no hi ha construït el lo= cal.

CONSULTA 162

Com queden les consultes 82 i 93 arran de la sentencia del TSJIB d= e 14 de setembre que anul·la de ple dret el Decret 62/2007, de 18 de maig, sobre les activitats secundàries de música, entreteniment o oci desenvolupades en terrassa, espai, recinte o similar a l’aire lliure.=

CONSULTA 163

Dret d’admissió als serveis higiènics d’= un establiment públic.

CONSULTA 166<= /a>

Té l’obligació de sol·licitar llicència d’activitat un establiment religiós?.

CONSULTA 167

Casuística de transmissió d’una activitat que té una concessió (p.e. per estar en domini públic afectada per la Llei de costes).

CONSULTA 168

La tenència d’animals, necessita llicència d’activit= at?.

CONSULTA 169

Quina és la casuística sobre altures en= les activitats?.

 

 

 

ACTIV= ITATS NO PERMANENTS=

CONSULTA 3

Activitats esportives que es realitzen íntegrament en sòl rústic i dintre d'un únic municipi, quin és l'administració competent per a autoritzar-= les?

CONSULTA 11

Quina és la casuística respecte al certificat de laboratori de les activitats temporals?.

CONSULTA 13

Les activitats no permanents de bar, crispetes, xurreries, pedregats i similars, són activitats comercials o de serv= eis, o activitats temporals?

CONSULTA 27

En cas de les activitats no permanents temporals= , la fiança és un requisit ineludible o pot ser d’interpretació municipal?

CONSULTA 28

El certificat que s’ha de presentar segons l’article 97.1.f per a les activitats no permanents del tipus tempora= l no convalidables, tenen una vigència de 12 o 18 mesos?, o ha de presentar-se cada vegada que es sol·liciti la instal·laci&oac= ute; de l’activitat en un poble determinat per cada festa?

CONSULTA 37

Un quietista al carrer, quin tipus d'activitat no permanent es considera?.

= CONSULTA 50=

Una activitat catalogada no permanent que es realitzi en sòl rústic, urbanitzable o en domini públi= c, com es classifica?.

= CONSULTA 84=

Quin tipus d’activitat és un espectacle de focs artificials?.<= /span>

CONSULTA 98

Quina tramitació s’aplica i com es justifiquen les prescripcions per a les activitats temporals convalidables.

CONSULTA 100<= /a>

Es poden realitzar jocs esportius a les platges i altres llocs de domini públic?.

CONSULTA 115<= /a>

Tramitació d’activitats no permanents. Diferèn= cies entre l’autorització sectorial i l’informe concurrent.

CONSULTA 118<= /a>

Quina documentació mínima es precisa per autoritzar = les activitats de l’article 12.3?.


 = ;ALTRES

ACTIVITAS EN SÒL URBÀ

CONSULTA 14

Activitats amb llicència que estan ubicad= es a un edifici fora de la planificació urbanística, què pa= ssa amb la seva actualització?

CONSULTA 15

Activitats amb llicència que estan ubicad= es en edificis amb infraccions urbanístiques prescrites, què pas= sa amb la seva actualització?.

CONSULTA 16

En les activitats amb llicència ubicades = en edificis amb infraccions urbanístiques no prescrites, què passaria amb l'actualització?

CONSULTA 17

Activitats amb llicència ubicades en edif= icis en zones on l'ús ha canviat i ara no és permès.

CONSULTA 18

Es pot instal·lar una activitat nova en un edifici fora de la planificació urbanística?

CONSULTA 19

Es pot instal·lar una activitat en un edi= fici amb infraccions urbanístiques prescrites?

CONSULTA 20

Es pot instal·lar una activitat en un edi= fici amb infraccions urbanístiques no prescrites?

CONSULTA 21

Conforme a la jurisprudència majoritària, no es considera ampliació d'activitat la instal·lació de màquines recreatives en bars i cafeter= ies, per la qual cosa no es necessita llicència municipal per a dita instal·lació.

CONSULTA 108

Pregunta 1

Es pot tramitar el permís d’instal·lació d’un taller dins el garatge d’un habitatge que compte amb llicència d’obres però que no empara la nova activitat a implantar ni tampoc té= la llicència de primera ocupació ni la cèdula d’habitabilitat de l'habitatge?.

Pregunta 2

Es pot tramitar el permís d’instal·lació d’una activitat a un local d’una edificació amb llicència de primera ocupació però que ara canvia d’ús sense disposar prèviament de la llicència de primera ocupació pel nou ús?.

CONSULTA 164

De quina manera afecta la Directiva de Serveis als usos urbanístics establerts pels PGOUs?.

=  

 

ACTIVITATS EN SÒL RÚSTIC

 

CONSULTA 22

Què passa amb l’actualització, activitat en ed= ifici fora de planificació urbanística en sòl rústic?=

 

 =

ESPECÍFIQUES

 =

CONSULTA 74

Un local de ofici= nes d'un periòdic amb atenció al públic:

a) Es considera de pública concurrència?.

b) Necessita servei higiènic adaptat per a discapacitats?. =

c) Necessiten els serveis higiènics vestíbuls indepe= ndents?.

d) Els lavabos i inodors han d’estar separats per una porta?= .

d) Els lavabos i inodors han d’estar separats per una porta?=

CONSULTA 86

Com es classifica una bugaderia?.

 =

 =

TÈCNIQUES

CONSULTA 146<= /a>

S’ha d’obrir una línea de consultes tècniques?

CONSULTA 147<= /a>

Casuística barreres arquitectòniques.

CONSULTA 148

En una activitat amb llicència, si es modifica una sortida d’evacuació no necessària, aquesta moficació precisaria llicència?

CONSULTA 149

Qué s’ha d’entendre com aire viciat i gas en ordenances municipals?.

CONSULTA 150<= /a>

Com s’han de considerar els aparcaments subsidiaris a comerços de manco de 100m2?= .

CONSULTA 151

Quines competències té la CEJAIB sobre les interpretacions sobre els espectacles públics i activitats recreatives?.

CONSULTA 171

Pregunta 1.        &= nbsp; 

Anteriorment amb el Decret 2/92 i posteriorment la Llei 6/96 es definien les carectaristiques mínimes a cumplir per poder tenir la categoria de Restaurant, bar cafeteria, com per exemple número de banys, tipus de manteleria, hor= ari d'entrada de marcaderies diferent al de públic,..... tot això s'ha vist derogat per la Llei 12/2010.

Només el Decret 13/= 2011 parla a pinzellades en el punt 3 art. 8 que els bars amb cuina poden oferir= menús, es pot considerar una cuina com a tal, quan està tot integrat, cuina= i barra?.

Pregunta 2.

Quines necessitats mínimes necessita cumplir per ser cuina?. a l'art. 13 del mateix dec= ret, la zona de preparació ha d'estar degudament diferenciada, com? fisicament?.

Pregunta 3

La Llei 6/96 definia la quantitat de cambres higièniques segons l’ocupació (met= res quadrats), quantes cambres higièniques faria falta per exemple per un restaurant de 300 metres quadrats, o només basta una per cada sexe, = que tampoc ho diu el Decret 13/2011, un per cada sexe ho diu el RD 486/1997, de 14 de abril. Hi ha d'haver diferentes cambres de bany per a treballadors i clients?

*****


CONSU= LTA 1

 

Pregunta

Tenen caràcter vinculant les respostes donades per la Direcció General d'Interior a les consultes sobre procediments administratius i de caràcter tècnic sobre activitats i espectacles públics?

Resposta (2-7-2007)

La Junta Autonòmica d'Activitats té com atribució, entre d’altres, la interpretació de les disposicions que regulen les activitats (article 61). La disposició addicional tercera de la Llei 16/2006 preveu que la Junta:

-         elabo= ri una pàgina web a l'efecte de difondre les normes d'aplicació i els criteris d'interpretació per arribar a l'efectivitat d'aquesta L= lei.

-         estab= leixi el procediment d'aplicació per a l'emissió de consultes vinculants i no vinculants sobre el règim jurídic, les prescripcions tècniques i la intervenció administrativa en l'execució de les llicències integrades d'activitat.

Fins que no es desenvolupin reglamentàriament les atribucio= ns i la composició de la Junta Autonòmica, i conforme amb l'establ= ert a l'article 35.g) de la Llei 30/1992, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú= ;, que determina el dret dels ciutadans a "obtenir informació i orientació sobre els requisits jurídics o tècnics que = les disposicions vigents imposin als projectes, actuacions o sol·licituds que es proposin realitzar", les respostes donades per la Direcci&oacut= e; General d'Interior tenen caràcter no vinculant.

El fet que tenguin aquest caràcter, no significa que manquin totalment de la força d'obligar. Cal tenir en compte que els Jutjats= i Tribunals utilitzen amb gran freqüència el que es denomina la "interpretació autèntica", que és la que dim= ana del propi legislador o creador de la norma.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 


CONSU= LTA 2

 

Pregunta

Quins locals tenen la consideració de seus oficials indicat= en l'article 24.1?

 

Resposta (2-7-2007)

Tenen la consideració de seus oficials, aquells locals on tinguin el domicili social el titular de cada administració pública, excloent l'administració institucional (empreses públiques, organismes autònoms, altres entitats i similars). =

=  

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSU= LTA 3

 

Pregunta

Activitats esportives que es realitzen íntegrament en sòl rústic i dintre un únic municipi. Quina administra= ció és la competent per a autoritzar-les?

Resposta (2-7-2007)

Els òrgans competents d'autoritzacions d'activitats no permanents estan indicats en l'article 100. Les activitats esportives de la tipologia indicada en els arts. 12.1 i 12.2 realitzades a l'aire lliure for= a de locals o recintes, són les que transcorren per un itinerari, no són les que es situen en un espai determinat, per tant, no li &eacut= e;s d'aplicació l'art. 17. A més, hi ha quatre possibles resposte= s, segons la casuística de la titularitat del sòl pel qual transcorri l'activitat esportiva, a saber:

a.     Si l'activitat esportiva, en el seu recorregut, afecta solament al domini públic municipal en sòl urbà, l'administració pública competent per a autoritzar-la é= ;s l'Ajuntament. (Art. 12.1).

b.     Si l'activitat esportiva, en el seu recorregut, afecta al domini públic no municipal, sigui rústic o urb&agra= ve;, l'administració pública competent per a autoritzar-la é= ;s el consell insular corresponent. Amb independència que també pugui afectar a trams o zones del domini públic municipal o de propi= etat privada. (Art. 12.2)

c.      Si l'activitat esportiva, en el seu recorregut, afecta a sòl rústic privat d'ús públic, l'activ= itat es podria autoritzar per aplicació de l'article 12.2.

d.     Si l'activitat esportiva, en el seu recorregut, afecta única i íntegrament al sòl rústic privat= que no sigui d'ús públic, l'activitat no es podria autoritzar per aplicació de l'article 12.1 i 12.2. Si escau, de ser factible, es po= dria tramitar complint les condicions d'una activitat exceptuable.

NOTA: L'autorització d'aquestes activitats és discrecional.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 


CONSU= LTA 4

 

Pregunta

Hi ha alguna normativa que justifiqui l'obligatorietat dels inform= es sanitaris per a la Llei 16/2006.? S'han o es poden seguir requerint? Per què no es fa menció al control sanitari?

Resposta (2-7-2007)

No. 

Veure:=

http://activitats.ca= ib.es

        &= nbsp;   Autoritzacions prèvies i sectorials

        &= nbsp;           &nbs= p;  

 

La Llei 16/2006 “d'activitats” així com l'anter= ior, no requereixen l'obligatorietat de realitzar informes sanitaris de les activitats en la fase d'atorgament de la llicència d'obertura. La Ll= ei tampoc fa menció directe al control sanitari ja que la seva finalitat &eacu= te;s integrar les autoritzacions sectorials necessàries per a l'obertura i funcionament d'una activitat i així, evitar:

·        dupli= citats en el control administratiu.

·        infor= mes innecessaris sobre projectes d'activitats que, des del punt de vista de la reglamentació sectorial, no són nocives.

Per tant, el control sanitari a què fa referència l’esmentat article 42 de la Llei general de sanitat es podria realitz= ar de les formes següents:

Abans del permís d'instal·laci&oac= ute; mitjançant:

Informe municipal amb o sense la col·laboració de l'òrgan competent. No obstant això, si tenim en compte els cu= rts terminis en el procediment administratiu juntament amb el silenci positiu q= ue atorga la Llei 16/2006, en la pràctica, això comporta que no és factible complir amb aquests informes per a les activitats menors= i innòcues.

Abans de la llicència d'obertura mitjançant :

1.     Inspecció municipal amb o sense la col·laboració de l'òrgan competent. =

2.     L'autorització sectorial en matèri= a de sanitat. Veure taula d'autoritzacions sectorials (l'autorització sectorial està definida en l'article 4.7 de la Llei 16/2006). <= /o:p>

3.     La certificació subscrita per tècn= ic competent.

Posteriorment a la llicència d'obertura mitjançant:

Inspeccions municipals amb o sense la col·laboració de l'òrgan competent. =

NOTA: Les autoritzacions sectorials (autoritzacions, registres, comunicacions i similars) han d'estar regulades per l'òrgan competen= t i s'adjuntaran a la sol·licitud de la llicència d'obertura i funcionament.

L'òrgan competent haurà, si escau :

·        Regul= ar un procediment d'autorització sectorial abans de la llicència d'obertura i funcionament per a aquelles activitats que necessitin un contr= ol més exhaustiu. (Ex. Registres sanitaris, etc.)

·        Legis= lar l'autorització prèvia a la sol·licitud del permí= ;s d'instal·lació de les activitats que per les seves circumstàncies especials ho requereixin (Ex. Hospitals) <= /span>

Per a la resta de normativa sectorial veure la taula d'autoritzaci= ons sectorials segons el que indiqui la pròpia normativa.

 

L'article 42 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat, indica:

 

"CAPÍTULO III.
DE LAS COMPETENCIAS DE LAS CORPORACIONES LOCALES.

Art&i= acute;culo Cuarenta y dos.

1. Las normas de las Comunidades Autónomas, al disponer sob= re la organización de sus respectivos servicios de salud, deberán tener en cuenta las responsabilidades y competencias de las provincias, municipios y demás Administraciones territoriales intracomunitarias,= de acuerdo con lo establecido en los Estatutos de Autonomía, la Ley de Régimen Local y la presente Ley.

2. Las Corporaciones Locales participarán en los órg= anos de dirección de la áreas de salud.

3. No obstante, los Ayuntamientos, sin perjuicio de las competenci= as de las demás Administraciones públicas, tendrán las siguientes responsabilidades mínimas en relación al obligado cumplimiento de las normas y planes sanitarios:

a.     Control sanitario del medio ambiente: contaminación atmosférica, abastecimiento de aguas, saneamien= to de aguas residuales, residuos urbanos e industriales.

b.     Control sanitario de industrias, actividades y servicios, transportes, ruidos y vibraciones.

c.      Control sanitario de edificios y lugares de vivi= enda y convivencia humana, especialmente de los centros de alimentación, peluquerías, saunas y centros de higiene personal, hoteles y centros residenciales, escuelas, campamentos turísticos y áreas de actividad físico deportivas y de recreo.

d.     Control sanitario de la distribución y suministro de alimentos, bebidas y demás productos, directa o indirectamente relacionados con el uso o consumo humanos, así como l= os medios de su transporte.

e.      Control sanitario de los cementerios y policía sanitaria mortuoria.

4. Para el desarrollo de las funciones relacionadas en el apartado= anterior, los Ayuntamientos deberán recabar el apoyo técnico del person= al y medios de las áreas de salud en cuya demarcación estén comprendidos.

5. El personal sanitario de los servicios de salud de las Comunida= des Autónomas que preste apoyo a los Ayuntamientos en los asuntos relacionados en el apartado 3 tendrá la consideración, a estos solos efectos, de personal al servicio de los mismos, con sus obligadas consecuencias en cuanto a régimen de recursos y responsabilidad personales y patrimoniales."

L'article 36 de la Llei 5/2003 de 4 d'abril, de Salut de les Illes Balears, que indica:

Artículo 36. Actuaciones en materia de salud ambiental.=

1. Todos tienen derecho a vivir en un entorno ambiental sano.=

2. Serán objeto de evaluación, seguimiento e intervención por parte de la administración sanitaria las actuaciones siguientes, relacionadas con el desarrollo de las políti= cas de salud ambiental:

a.     La promoción y la mejora de los sistemas = de saneamiento, provisión de aguas, eliminación y tratamiento de residuos líquidos y sólidos, la promoción y la mejora = de los sistemas de saneamiento y control del aire, con especial atenció= n a la contaminación atmosférica, la vigilancia sanitaria y la adecuación a la salud del medio ambiente en todos los ámbitos= de la vida, incluida la vivienda.

b.     El establecimiento de las prohibiciones y los requisitos mínimos para el uso y tráfico de bienes y servicio= s, cuando supongan un riesgo para la salud ambiental.

c.      La suspensión del ejercicio de determinad= as actividades, el cierre de empresas y la intervención de sus instalaciones, así como de sus medios materiales y personales, cuando tengan una repercusión extraordinaria y negativa para la salud ambiental.

d.     El establecimiento de normas y directrices para = el control y la inspección de las condiciones higiénico-sanitari= as, y para el funcionamiento de las actividades alimentarias, de los locales de convivencia colectiva y del medio ambiente en el cual se desarrolla la vida humana.

e.      El control de las aguas de mar y playas.

L'article 10 del RAMINP que està en vigor= a raó de la disposició transitòria primera. <= /span>

"Articulo 10. Serán competencias de = los Jefes provinciales de Sanidad en las capitales de provincias y de los Jefes locales en las demás poblaciones emitir los informes que, relacionad= os con estas "actividades", les sean solicitados por el Gobernador c= ivil o por los Alcaldes o sean consecuencia de la funciona inspectora a dichos funcionarios encomendada."

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 


 

Pregunta 1

La llei estableix en la disposició transi= tòria novena que en el termini màxim de 6 mesos aquestes activitats han de regularitzar la seva situació, però com es soluciona en la pràctica aquest problema?

Resposta 1(2-7-2007)

La doctrina sobre aquest tema fa referènc= ia a què en el termini assenyalat (que va finalitzar el 29-4-2007) s'iniciï la regularització, i no que s'atorgui la llicèn= cia.

La possible casuística és la següent:

      =             &nb= sp;            =             &nb= sp;    Activ= itats en funcionament sense sol·licitud de llicència ni de permís d'instal·lació.

      =             &nb= sp;            =             &nb= sp;    Activ= itats amb sol·licitud però sense permís d'instal·lació.

      =             &nb= sp;            =             &nb= sp;    Activ= itats amb permís d'instal·lació però sense llicència d'obertura i funcionament. En tots els casos, a partir del 29-4-2007, haurien de tenir la llicència d'obertura i funcionament p= er a poder exercir la seva activitat, en cas contrari es tractarà d'una activitat clandestina.

En tots els casos, a partir del 29-4-2007, haurien de tenir la llicència d'obertura i funcionament per a poder exercir la seva activitat, en cas contrari es tractarà d'una activitat clandestina. =

SOLUCIONS:

Cas 1: Abans del 29-4-2007 haurien d'haver iniciat la seva regularització mitjançant el procediment establert de la Llei 8/1995.

Cas 2 i 3: Poden acollir-se a la disposició transitò= ria tercera i decidir si s'acullen a la Llei 16/2006 o a la llei 8/1995. En cas= que no s'acullin expressament es tramitarà amb la Llei 8/1995 .

Pregunta 2

Dependrà de l'ajuntament el concedir aquestes llicèn= cies i si no és així, transcorreguts els 6 mesos s'entén qu= e hi ha silenci administratiu positiu? Si estam en la situació de resoldre una anomalia, també s'haurà d'obtenir la llicència aba= ns de 6 mesos?

Resposta 2 (2-7-2007)

Si, dependrà de l'ajuntament concedir les llicències= .

Per als casos 2 i 3:

1.     Si s'acullen a la Llei 8/95 s'aplicarà el procediment d'aquesta, essent vàlids el seu procediment i terminis. =

2.     Si s'acullen a la Llei 16/2006, s'aplicarà= ; el procediment i els terminis indicats en aquesta llei. Els terminis correran a partir de la data en què el promotor ho comuniqui expressament a l'ajuntament i que, a més, s'hagin resolt les anomalies existents. <= o:p>

Pregunta 3

Si es decidís acollir-se a la nova normativa, com seria el procediment a seguir? Caldria iniciar la tramitació des del principi= ?

Respo= sta 3 (2-7-2007)

Dependrà de la documentació i l'estat del trà= mit ja realitzat. S'ha de tenir en compte que la documentació a presenta= r en els dos actes administratius, permís d'instal·lació (a= bans llicència d'instal·lació) i llicència d'obertur= a i funcionament, és distinta segons sigui la Llei 16/2006 o la Llei 8/1= 995. Per tant, haurà de sol·licitar-se aportant la documentaci&oac= ute; que falti.

Tot això provoca que:

·        Si no= es té el permís d'instal·lació, s'haurà d'aportar la documentació que li sigui d'aplicació per a obtenir-lo (la fitxa resum no existia amb la Llei 8/1995, un annex o un refós del projecte, etc.).

·        Si es disposa de l'antiga denominada "llicència d'instal·lació", per a aconseguir la llicència d'obertura i funcionament, continuarà la tramitació de la sol·licitud fins arribar a la seva obtenció. Si escau, s'haurà d'aportar la documentació que li sigui d'aplicaci&oac= ute; per a obtenir-lo

Pregunta 4

Les llicències atorgades amb menys de 10 anys d'antiguitat = quan han d'actualitzar-se (art. 30)?

Resposta 4 (2-7-2007)

Les activitats majors abans del 29 d'abril de 2017 i les activitats menors abans del 29 d'abril de 2022.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 


CONSU= LTA 6

 

Pregunta 1

Una sala de ball pot realitzar gal·les de tarda per a menors d'edat segons la Llei 16/2006?

Resposta 1 (2-7-2007)

Si, sempre que estiguin específicament autoritzades (art. 4= 4).

Per a poder autoritzar-les es necessitarà un projecte o ann= ex on es defineixi l'activitat principal i l'activitat secundària (art. 29).

Els requisits mínims que ha de valorar el servei d'activita= ts són les condicions especials que han de complir, entre d’altre= s:

·        De control de l'edat en l'accés i en el seu interior durant el temps que romanguin en la sala.

·        Les disposicions que siguin d'aplicació en matèria de protecció de menors (p.e. prohibició de venda de tabac i de begudes alcohòliques).

La Llei posa com a condició que aquestes sales siguin per a majors de 14 anys i no majors de 18 anys.

=  

Pregunta 2

Mentre no estigui redactat el reglament és millor no autori= tzar aquest tipus d'activitats?

Resposta 2 (2-7-2007)

No, de no autoritzar-se, el promotor pot obtenir la llicènc= ia d'obertura per silenci positiu.

 

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSU= LTA 7

 

Pregunta 1

Es pot afegir a la documentació de la sol·licitud de= les activitats majors i menors, la declaració jurada o promesa de la per= sona promotora acreditativa del compliment de les normes de propietat horitzonta= l?

Resposta 1 (2-7-2007)

No.

La Llei no preveu que es demani la declaració jurada o prom= esa del compliment de la propietat horitzontal per a aquestes activitats. =

=  

Pregunta 2

Per al permís d'instal·lació d'una activitat permanent major, qui ha de redactar l'informe tècnic municipal de normativa i usos? L'arquitecte municipal, l'enginyer tècnic municipa= l o ambdós?

Resposta 2 (2-7-2007)

El tècnic facultat per l'òrgan municipal corresponen= t.

 

Pregunta 3

Quina classificació tendria segons la nova Llei una mesquit= a?

Respo= sta 3 (2-7-2007)

El tècnic redactor del projecte ha de classificar-la segons= les seves característiques. Ha de veure l'Annex I de la Llei i analitzar= la superfície, aforament, insonorització i càrrega de foc= de l'activitat.

 

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>,Tècniques


CONSULTA 8

 

Pregunta

És una activitat un aparcament privat fins a 5 vehicles?. <= o:p>

=  

Resposta (2-7-2007)

L'àmbit d'aplicació definit a l'art. 3 fa referència a activitats i també a instal·lacions. Si bé un aparcament no és una activitat (art. 4.1), sí és una instal·lació (art. 4.15) enumerada en els annex= os de la Llei. Per tant li és d'aplicació la Llei d'activitats.<= o:p>

Per altra banda, amb la legislació anterior també era preceptiva l'obtenció d'aquesta llicència (art. 56.1.f.3 del Decret 18/1996, de 8 febrer, pel qual s'aprova el reglament d'activitats classificades).

Si tenim en compte les característiques d'aquestes activita= ts, el cost de la llicència amb la llei anterior és superior resp= ecte a la nova llei, ja que les activitats innòcues no precisen projecte.=

NOTA: En el cas de les activitats innòcues, atès que= són una excepció als aparcaments indicats (art. 19), no lis són d= e aplicació el que es disposa sobre l’assegurança de responsabilitat civil= .

 

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 


CONSU= LTA 9

 

Pregunta 1

Hi ha concordança de llicència d’obra i d’activitat per adequar els locals existents mitjançant obres?= . És a dir, se pot fer una obra en un local existent per adequar-lo a una activi= tat i desprès treure’s la llicència d’activitats?

Resposta 1 (2-7-2007)

Sí.

La concordança entre el permís d’instal·lació i la llicència d’edificació i ús del sòl (Llicència d’obres) serà necessària sempre tal com indica l’article 23. No es pot concedir la llicència per fer l'obra prèviament al permís d’instal·lació, sinó en tot cas en el mateix ordre del dia, però de forma immediatament posterior (1er. Permís d’instal·laci&oacu= te;; 2n. Llicència d'obres).

S’ha de considerar que el CTE defineix construcció com "el conjunt de les activitats per a la realització físic= a de l’obra". Així que se consideren construcció les activitats següents:

1.     Les obres d’adequació de locals per instal·lar activitats majors o menors, la seva concordança am= b el permís d’instal·lació està prevista a l’article 23.1 i l’atorgament del permís d’instal·lació serà previ al permís d’obres (llicència d’edificació i ús del s= òl), encara que es sol·liciti al mateix temps.

2.     Les obres d’adequació de locals per instal·lar activitats innòcues, la seva concordança am= b la llicència d’obertura i funcionament està prevista a l’article 23.3.

3.     Les obres d’adequació que provoquin canvis substancials de l’activitat que necessitaran una nova llicència (art. 29), per tant s’aplicaran els punt anteriors.<= o:p>

4.     Les obres d’adequació que provoquin canvis no substancials, la seva casuística no està desenvolup= ada reglamentàriament, en tot cas, requerirà concordança si afecta a la instal·lació de l’activitat.

=  

Pregunta 2

S’ha de presentar un certificat d’acompliment de les condicions indicades a l'article 23.2 quan es tracti d'un edifici d'habitat= ges amb locals en planta baixà susceptibles a usos indeterminats? <= /o:p>

=  

Resposta 2 (2-7-2007)

L’article 23.2 indica les condiciones dels locals d’ús indeterminat en edificis de habitatges. Aquestes condicio= ns han d’estar reflectides al projecte d’obra i s’hauran de certificar una vegada finalitzades, d’acord amb el procediment de llicència d’obres.

=  

Pregunta 3

Pel que fa a les naus industrials, tan sols dir que aquesta Llei ha d’estar per damunt dels Plans Parcials (supòs que sí, però no ho tenc clar) dels polígons o altres zones permeses.<= o:p>

Resposta 3 (2-7-2007)

Un pla parcial no pot anar en contra d’una llei. A mé= s, els plans parcials no regulen usos indeterminats, per tant no hi ha solapam= ent de normativa.

NOTA: La llei no permet les obres d’ús indeterminat (= art. 23.4) excepte les excepcions indicades expressament.

Veure també= ; la Consulta 56 penjada a:

        &= nbsp;   Consultes i respostes

        &= nbsp;           &nbs= p;  

 

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSU= LTA 10

 

Pregunta

Activitats permanents menors: es poden requerir dos exemplars del projecte tècnic inicial de l'activitat, a més de la fitxa tècnica resum de les característiques de l’activitat, p= er a la sol·licitud del permís d’instal·lació?= .

=  

Resposta (2-7-2007)

No.

La llei no demana adjuntar el projecte a la sol·licitud.

 

 

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 


CONSU= LTA 11

 

Pregunta

Quina és la casuística respecte al certificat de laboratori de les activitats temporals?

 

Resposta (2-7-2007)

Aquest apartat suposa una exigència legal nova per a les activitats temporals convalidables. En la pràctica el que pret&eacut= e;n és que les activitats dels feriants (les denominades activitats temp= orals convalidables) es vegin sotmeses cada 4 anys a alguna cosa similar a les actuals inspeccions realitzades per les ITVs als cotxes, autocars, camions, etc.

Aquesta exigència presenta la següent casuístic= a:

a.     Activitats temporals que es convalidin a partir = de l'aplicació de la Llei 16/2006:

El termini previst de 4 anys es contarà a partir de la data de convalidació de l'activitat per la Conselleria d'Interior.

b.     Activitats temporals que s'han convalidat amb anterioritat a l'aplicació de la Llei 16/2006:

b.1) Activitats en la convalidació de les quals s'incloïa una mesura correctora similar: En el termini previst e= n la Resolució de convalidació s'haurà de realitzar la certificació per un tècnic competent, per un fabricant d'atraccions de fira, per un taller especialitzat en aquest tipus d'atracci= ons, maquinària d'obres públiques o similars, per una entitat ECAC= o similar. A partir dels 4 anys de l'aplicació de la Llei 16/2006, és a dir del 29-04-2011, s'exigirà el certificat especificat segons els termes previstos en la Llei 16/2006 .

b.2) Activitats en la convalidació de les quals no s'incloïa una mesura correctora similar: l'exigència d= el certificat, segons els termes previstos en la Llei 16/2006, serà a partir del 29-04-2011 .

NOTA: L'exigència prevista en l'article 91.g és exclusivament per a les activitats temporals convalidables ja que pertany al Títol V Capítol I. En l'article 97 es regulen les exigències per a les activitats temporals no convalidables, ja que pertany al Títol V Capítol II.

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSU= LTA 12

 

Pregunta

El projecte d'activitats d'un hotel i apartaments que contempla sa= la de jocs, seu social, etc. i que es tramita conforme a la llei antiga d'activitats, s'ha enviar a la Comissió d'Espectacles i Activitats R= ecreatives de la CAIB?

=  

Resposta (2-7-2007)

El promotor pot sol·licitar que es tramiti per la Llei 16/2= 006, de 17 d'octubre, d'acord amb la disposició addicional tercera, en cas contrari s'aplicarà el procediment de la Llei 8/1995.

S’estableix la següent casuística:

Aplicant la Llei 8/1995:

·        S&iac= ute;, si l'activitat secundària està inclosa en la circular aclarid= ora sobre la definició i delimitació de les competències d= e la Comissió d'Espectacles Públics i Activitats Recreatives de la CAIB (Circular núm. 11089 BOCAIB 64 del 25-05-1996). S'aplicar&agrav= e; aquesta circular.

·        No, si l'activitat secundària no està inclosa a la indicada circular= .

Aplicant la Llei 16/2006:  No s'enviaria en cap cas.

 

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 


CONSU= LTA 13

 

Pregunta

Les activitats no permanents de bar, crispetes, xurreries, pedrega= ts i similars són activitats comercials o de serveis, o són activi= tats temporals?

=  

Resposta (2-7-2007)

A l'article 9 es defineixen les activitats no permanents de tipus temporal com aquelles d'entreteniment i oci. Això deixa fora a les activitats de bar, crispetes, xurreries, pedregats i similars ja que s&oacu= te;n activitats comercials o de serveis i no d'entreteniment i d’oci.

Pel que fa als remolcs de tir al blanc, entenem que són clarament activitats de "entreteniment i oci", en aquest cas cald= ria veure on estan classificades segons l'article 9.3.

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSU= LTA 14

 

 

Pregunta

En aquelles activitats amb llicència que estan ubicades a un edifici fora de la planificació urbanística, què passa= amb la seva actualització?

 

Resposta (2-7-2007)

Les activitats amb llicència ubicades a un edifici fora de = la planificació urbanística es sotmeten a la regla general per a= les actualitzacions, igualment que qualsevol altra activitat permanent major o menor.

La jurisprudència ha declarat reiteradament que les limitac= ions imposades a edificis fora de la planificació urbanística afec= ten a les llicències d'obres, no a les llicències d'activitats, ja que la determinació d'un edifici fora de la planificació urba= nística no significa que no pugui ser utilitzat (STS. 17-12-1974, Arz. 4992; STS. 3-5-90, Arz. 10024). Ara bé, hem de ser conseqüents amb el règim imposat a l'edifici com a fora de la planificació urbanística, per la qual cosa es considera que la llicència d= 'activitat haurà de ser actualitzada quan correspongui, sempre i quan l'actualització no impliqui l'execució d'obres prohibides com= a resultes d'estar fora de la planificació urbanística (article= 137 RDLeg.1/1992, 26 juny, TRLS: es prohibeixen les obres de consolidació= ;, augment de volum, modernització o increment del seu valor d'expropiació, excepte casos excepcionals o previstos específicament en el planejament).

=  

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 


CONSU= LTA 15

 

Pregunta

En aquelles activitats amb llicència que estan ubicades en edificis amb infraccions urbanístiques prescrites, què passa = amb la seva actualització?

=  

Resposta (2-7-2007)

La jurisprudència més constant ha vengut considerant= a les edificacions amb infraccions urbanístiques prescrites com anàlogues a les edificacions fora de la planificació urbanística, per la qual cosa el seu règim d'actualitzaci&oac= ute; és també anàleg. Així, aquestes llicènci= es també s'han d'actualitzar quan correspongui sempre que l'atorgament = de l'actualització no suposi l'execució d'obres prohibides (conf= orme a l'article 137 RDLeg.1/1992, 26 juny, TRLS: es prohibeixen les obres de consolidació, augment de volum, modernització o increment del= seu valor d'expropiació, excepte casos excepcionals o previstos espec&ia= cute;ficament en el planejament).

=  

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 =

 


CONSU= LTA 16

 

Pregunta

En les activitats amb llicència ubicades en edificis amb infraccions urbanístiques no prescrites, què passaria amb l'actualització?

 

Resposta (2-7-2007)

Degut al règim de prescripcions generals de les infraccions urbanístiques establert a l'art. 73 de la Llei 10/90 de Disciplina urbanística (8 anys) combinat amb el règim d'actualitzacions = de les llicències d'activitats permanents majors (10 anys) i menors (15 anys), les úniques possibilitats serien:

a.     Infraccions urbanístiques descrites a l'article 74.1 Llei 10/90 (zones verdes, espais lliures públics, via= ls, espais protegits, monuments,…) que no prescriuen pel transcurs del te= mps. En aquests casos, l'article 74.2 de Llei 10/90 és clar i diu que les= activitats realitzades en base a llicències atorgades amb infracció de la zonificació o usos urbanístics relacionats amb l'apartat anterior, tampoc estan sotmeses a termini de prescripció. És a dir, no es poden autoritzar ni actualitzar activitats que no siguin les pròpies de l'ús del terreny. Jurisprudència: STS 20 d'abril de 1990 (Arz. RJ 1990/3615), STSJ Balears 210/1998 de 15 d'abril (A= rz. RJCA 1998/1184).

b.     Infraccions urbanístiques comeses posteriorment a la concessió de la llicència d'activitat, que= haurà de ser actualitzada abans del transcurs de vuit anys: consideram que es pod= ria actualitzar la llicència d'activitat sempre i quan el seu contingut = no es vegi afectat per la naturalesa de la infracció urbanística. Però conseqüentment, esdevé necessari tramitar l'expedie= nt d'infracció urbanística per poder determinar si la naturalesa= i abast de la infracció urbanística incideix en les condicions d'actualització i funcionament de l'activitat; a més, per alt= ra banda, de l'obligació legal existent d'iniciar d'ofici l'expedient d'infracció urbanística quan es tengui coneixement d'una actuació d'aquest tipus. Així, en definitiva, resultaria necessari tramitar i resoldre l'expedient d'infracció urbanís= tica prèviament a l'expedient d'actualització, el qual queda en suspès a efectes de l'adquisició del dret d'actualitzaci&oacu= te; per silenci administratiu positiu fins que es resolgui l'anterior.

Per altra banda, hem de tenir en compte que fins que no s'aprovi el reglament regulador del procediment simplificat per tramitar l'actualització de llicències previst a l'article 31.1 de la = Llei 16/06, no sabem la documentació que es requerirà al titular p= er a la sol·licitud de l'actualització, documentació que po= dria incloure un certificat tècnic acreditatiu de no haver-se produït modificacions substancials en la instal·lació de l'activitat, cosa que resoldria els possibles dubtes de cara a l'actuació administrativa municipal.

Finalment no oblidem, per altra banda, que aquesta actualització podria modificar els valors i condicions especí= fiques de la llicència inicial. D'acord amb l'article 31.3 de la Llei 16/06, aquestes situacions de modificació de l'actualització no generarien dret a cap indemnització per al titular.

=  

=  

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSU= LTA 17

 

Pregunta

Activitats amb llicència ubicades en edificis en zones on l'ús ha canviat i ara no és permès.<= /p>

 

Resposta (2-7-2007)

La situació generada per un canvi d'usos posterior a la concessió de la llicència d'activitat que afecti a la mateixa, donaria lloc a la suspensió de l'activitat i, si n’és el cas, a la denegació de l'actualització de l'activitat.

D'acord amb l'article 31.3 de la Llei 16/06, la denegació de l'actualització no dóna dret a indemnització per al titular, però sí considerem que es podria exigir una indemnit= zació per la pèrdua del dret d'ús corresponent al termini temporal = que va des del moment en què s'acordi el canvi d'ús (i per tant es suspengui l'activitat abans de la seva caducitat) fins al moment en qu&egra= ve; es produiria legalment la seva caducitat (10 o 15 anys segons el tipus d'activitat major o menor), termini durant el qual el titular tenia un dret reconegut i autoritzat.

Per altra banda, les repercussions sobre drets urbanístics = del canvi d'ús sí generarien el dret del titular a ser indemnitzat conforme al previst a la normativa urbanística aplicable (articles 4= 1 a 44 de la Llei 6/98 de 13 d'abril, sobre règim del sòl i valor= acions; articles 102.4 i 237 a 241 RDLEG 1/92 de 26 de juny, de la Llei del s&ograv= e;l; que estableixen els diferents "Supòsits indemnitzatoris").=

=  

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 =


CONSU= LTA 18

 

Pregunta

Es pot instal·lar una activitat nova en un edifici fora de = la planificació urbanística?

=  

Resposta (2-7-2007)

Sí, és pot instal·lar amb els següents condicionaments:

En principi, les limitacions imposades a edificis fora de la planificació urbanística afecten a les llicències d'ob= res, no a les llicències d'activitats, ja que la determinació d'un edifici com a fora de la planificació urbanística no significa que no pugui ser utilitzat.

Així ho ha declarat la jurisprudència reiteradament = (TS. 17-12-1974, Arz. 4992; STS. 3-5-90, Arz. 10024).

Ara bé, hem de ser conseqüents amb el règim imp= osat a l'edifici com a fora de la planificació urbanística, per la qual cosa es considera que la llicència d'activitat haurà de = ser atorgada sempre i quan no impliqui l'execució d'obres prohibides com= a resultes d'estar fora de la planificació urbanística (article= 137 RDLeg.1/1992, 26 juny, TRLS: es prohibeixen les obres de consolidació= ;, augment de volum, modernització o increment del seu valor d'expropiació, excepte casos excepcionals o previstos específicament en el planejament).

=  

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSU= LTA 19

 

Pregunta

Es pot instal·lar una activitat en un edifici amb infraccio= ns urbanístiques prescrites?

 

Resposta (2-7-2007)

La jurisprudència més constant ha vengut considerant= a les edificacions amb infraccions urbanístiques prescrites com anàlogues a les edificacions fora de la planificació urbanística, per la qual cosa el seu règim d'activitats &eacu= te;s també anàleg.

Així, les llicències d'activitat s'atorgaran quan correspongui conforme a la legislació aplicable en matèria d'activitats, però tenint en compte que la seva instal·lació no requereixi l'execució d'obres prohibid= es en un edifici d'aquestes característiques (conforme a l'article 137 RDLeg.1/1992, 26 juny, TRLS: es prohibeixen les obres de consolidació= ;, augment de volum, modernització o increment del seu valor d'expropiació, excepte casos excepcionals o previstos específ= icament en el planejament).

=  

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 =

 


CONSU= LTA 20

 

Pregunta

Es pot instal·lar una activitat en un edifici amb infraccio= ns urbanístiques no prescrites?

=  

Resposta (2-7-2007)

En primer lloc, no es podria sol·licitar una activitat en un edifici amb infraccions urbanístiques (ex. incompliment d'usos, zonificació o similars) degut a que la sol·licitud requereix = una documentació tècnica preceptiva on es fa constar que es compl= eix "tota la normativa d'aplicació" (Fitxa Resum de l'Annex II Títol IV).

L'únic supòsit possible seria que la infracció urbanística no prescrita correspongui a una part de l'edifici no inclòs o afectat per l'àmbit de l'activitat. En aquest cas, sí es podria autoritzar l'activitat. Però no oblidem, com s'ha indicat a la consulta 3.- sobre actualitzacions, que es considera necessari tramitar prèviament l'expedient d'infracció urbanística per poder determinar si la naturalesa i abast de la infracció urbanística incideix o no = en les condicions d’instal·lació i funcionament de l'activ= itat; a més, per altra banda, de l'obligació legal existent d'inici= ar d'ofici l'expedient d'infracció urbanística quan es tengui coneixement d'una actuació d'aquest tipus.

Jurisprudència d'interès: STS 25-05-1994 (Arz. 3909)= : la llicència d'obertura obtinguda per silenci administratiu per a l'ampliació d'un bar-restaurant, no impedeix la clausura de l'activi= tat en aquella part de l'edifici on s'hagin realitzat obres no emparades per llicència urbanística.

=  

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 =

 


CONSU= LTA 21

 

Pregunta

Conforme a la jurisprudència majoritària no es consi= dera ampliació d'activitat la instal·lació de màquin= es recreatives en bars i cafeteries. Es necessita llicència municipal p= er a dita instal·lació?

 

Resposta (2-7-2007)

No, no es necessària V. STS 4-11-92 (Arz. 8655).=

=  

=  

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSU= LTA 22

 

Pregunta

Què passa amb la actualització d’una activitat= en edifici fora de la planificació urbanística a sòl rústic?

 

Resposta (2-7-2007)

El règim jurídic aplicable a les llicències d'activitat en sòl rústic és el mateix que a sòl urbà, amb el requisit previ d'haver de sol·licitar la declaració d'interès general per a l'activitat concreta a la Comissió Insular d'Urbanisme que correspongui, tot d'acord amb l'art= icle 65 de la Llei 16/06 de llicències integrades d'activitats, en relació al procediment establert als articles 26 i 37 de la Llei 6/9= 7 de 8 de juliol de sòl rústic de les Illes Balears.

Es caracteritzen aquestes activitats per ser considerades com a permanents majors, per la qual cosa les activitats en sòl rús= tic seguiran els tràmits d'actualització, instal·laci&oacu= te; i inspeccions corresponents a les activitats permanents majors, amb les mateixes consideracions assenyalades a les consultes anteriors. =

=  

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 =

 


CONSU= LTA 23

 

Pregunta

Es pot atorgar una llicència per a la col·locaci&oac= ute; d'elements en zones comuns en contra de la comunitat de propietaris per&ogr= ave; autoritzada judicialment?.

=  

Resposta (2-7-2007)

Evidentment prevaleix la decisió judicial per damunt la decisió de la comunitat de propietaris, ja que són els tribun= als els encarregats d'interpretar i aplicar les normes, tant de dret púb= lic (administratives) com a privat (propietat horitzontal…).

En tot cas aquestes són qüestions d'ordre privat entre l'interessat i la comunitat de propietaris que no correspon resoldre-les a l'Ajuntament, sinó a ells en la via jurisdiccional civil.

La única intervenció municipal seria com a part demandada en cas d'impugnació de la llicència d'activitats per part de la comunitat de veïnats davant la jurisdicció contencio= sa administrativa, però -en relació al supòsit plantejat- l'ajuntament únicament hauria d'acreditar la tramitació corre= cta de l'expedient administratiu i la presentació completa de la sol·licitud i documentació annexa per part del promotor (en concret la declaració jurada del promotor sobre les normes de propie= tat horitzontal). La resolució d'aquest procediment correspondria a la v= ia jurisdiccional contenciosa administrativa que dictaria la sentència = corresponent per a cada supòsit concret.

=  

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 =

 


CONSU= LTA 24

 

Pregunta

El promotor indica que compleix amb els estatuts de la comunitat, què passa si la comunitat s'oposa?. I si no hi ha estatuts?

 

Resposta (2-7-2007)

La llicència per a l'exercici d'activitats és reglad= a, el que significa que l'ajuntament ha d'atorgar o denegar la llicència per a l'exercici d'activitats segons compleixi o no els requisits establerts per la legislació aplicable en matèria d'activitats (en concr= et la Llei 16/06 abans esmentada); sense que l'ajuntament es trobi vinculat pel què puguin disposar a l'efecte els estatuts de la comunitat de propietaris de l'edifici.

Únicament les al·legacions dels veïns es podrien tenir en compte a l'objecte de millorar la resolució municipal impos= ant les mesures correctores que puguin ser procedents, o quan aquestes al·legacions facin referència a l’ incompliment de norm= es urbanístiques.

Com s'ha dit anteriorment, les discrepàncies entre promotor= i comunitat de propietaris són qüestions d'ordre privat entre l'interessat i dita comunitat, que no correspon resoldre-les a l'Ajuntament, sinó a ells en via jurisdiccional civil.

Respecte de la no existència d'estatuts, l'article 63 de la Llei 16/2006 recull la possibilitat de què el promotor presenti amb = la sol·licitud de llicència una declaració o menció expressa de no aplicació de les normes de propietat horitzontal, en aquest cas el promotor indicaria la no existència o aplicació d'estatuts de la comunitat. En cas de disconformitat per part de la comunit= at de propietaris es podria impugnar en via jurisdiccional civil com s'ha indi= cat abans.

=  

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSU= LTA 25

 

Pregunta

Es necessària la llicència per als despatxos de professionals (STS 7-5-87)?

Resposta (2-7-2007)

Abans de la Llei 16/06, d'acord amb els articles 8 i 22 del Reglam= ent de serveis de les corporacions locals, els despatxos, gabinets, consultoris= i la resta de professions individuals similars no tenien obligació de sol·licitar llicència municipal d'obertura, ja que dits artic= les indicaven que "les corporacions locals podien subjectar als seus administrats a l'obligació d'obtenir llicència prèvia = en els casos previstos legal o reglamentàriament i que estava subjecta a llicència l'obertura d'establiments industrials i comercials".<= o:p>

En aquest sentit, la jurisprudència ha entès que, excepte l'exigència que s'estableixi per disposició legal o reglamentària, els despatxos en què desenvolupin la seva activitats els professionals no estaven subjectes a prèvia llicència d'obertura per no poder-se equiparar a "establiments mercantils o industrials". (STS 7-5-87). Així, en principi no estaven subjectes a llicència els professionals indicats, sempre i q= uan no adoptessin algun tipus de forma societària mercantil, que no sigui purament civil o de comunitat de béns.

Amb la nova Llei 16/06 es regula l'obligació de sol·licitar llicència, ja que es recullen aquests supòsits. En concret, a l'Annex I Títol III, apartat 2 s'indi= ca que són activitats permanents innòcues subjectes a llicència "els despatxos de professionals col·legiats de fins a 250 m2 de superfície construïda". Seran també activitats permanents menors quan superin aquesta superfície i no la= de 750 m2. Si superen aquesta darrera superfície seran activitats permanents majors.

=  

Tornar a: Índex, General, Activitat permane= nt, Activitat no permanent, Altres, Específiques= , Tècniques

 


CONSULTA 27

 

=  

Pregu= nta

En cas de les activitats no permanents temporals, la fiança, és un requisit ineludible o pot ser d’interpretació municipal?

=  

Respo= sta (2-7-2007)

En principi es preceptiva si es desenvolupa en sòl, instal·lacions de propie= tat o domini públic.

Tal com indica l’article 36 les fiances tenen per finalitat poder respondre de les possibles responsabilitats administratives derivades de l’exercici de l’activitat, quan aquesta es desenvolupi en sòl, instal·lacions de propietat o domini públic.

Per altre banda, a l’article 91 i 97 indica: &qu= ot;Fiança, de conformitat amb l’article 36 i la disposició addicional cinquena d’aquesta llei, si s’escau."

No obstant encara= que s’instal·li en domini públic, l’ajuntament, en ba= se a la simplicitat de l’activitat i l’entorn del seu emplaçament, pot considerar que el promotor no generarà probl= emes importants per tenir que respondre de possibles responsabilitats administratives derivades de l’exercici de l’activitat. Com que= la fiança és una mesura protectora d’interessos municipals= , en aquest cas a risc i ventura de l’ajuntament, podrà no exigir-l= a.

NOTA: es recorda que el termini màxim de devolució de la fiança (art 36.4) és de 15 dies.<= /o:p>

 

Torna= r a: Índex= , General<= span style=3D'mso-bookmark:C26'>, , , Altres, Específiques= , Tècniques


CONSULTA 28

=  

Pregu= nta

El certificat que s’ha de presentar segons l’article 97.1.f per a les activitats = no permanents del tipus temporal no convalidables té una vigènci= a de 12 o 18 mesos? o ha de presentar-se cada vegada que es sol·liciti la instal·lació de l’activitat en un municipi determinat p= er cada festa?

 

Respo= sta (2-7-2007)

El certificat es presentarà cada vegada que es sol·liciti la instal·lació a un municipi determinat.

Si observam el contingut del certificat fa referència a llocs concrets i en posades= en funcionament concretes.

 

Torna= r a: Índex= , General<= span style=3D'mso-bookmark:C26'>, , , Altres, Específiques= , Tècniques

 = ;

 


CONSULTA 29

=  

Pregu= nta

En els casos de c= anvi de titular s’ha o es pot demanar un certificat d’un tècn= ic que certifiqui l’estat de les instal·lacions i el compliment d= e la normativa vigent?

=  

Respo= sta (2-7-2007)

A cap banda de la Llei s’indica que sigui obligatori o indispensable la presentaci&oacu= te; del certificat.

Els articles 27.2, 27.3, 27.4 i 27.5 indiquen la casuística i la documentació mínima.

Es preveu el seu desenvolupament reglamentari.

 

Ley 29/1994 de 24 de noviembre sobre arrendamientos urbanos (B.O.E. de 25 de noviembre 94)
Modificada por Ley 50/1998, de 30 de diciembre, de Medidas Fiscale= s, Administrativas y del Orden Social.
Modificada por Ley 55/1999, de 29 de diciembre, de Medidas Fiscales, Administrativas y del Orden Social.
Modificada por Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil.

 =

32. Cesión= del contrato y subarriendo.

1. Cuando en la f= inca arrendada se ejerza una actividad empresarial o profesional, el arrendatario podrá subarrendar la finca o ceder el contrato de arrendamiento sin necesidad de contar con el consentimiento del arrendador.=

2. El arrendador tiene derecho a una elevación de renta del diez por ciento de la ren= ta en vigor en el caso de producirse un subarriendo parcial, y del veinte en el caso de producirse la cesión del contrato o el subarriendo total de = la finca arrendada.

3. No se reputará cesión el cambio producido en la persona del arrendatario por consecuencia de la fusión, transformación o escisión de la sociedad arrendataria, pero el arrendador tendr&aacut= e; derecho a la elevación de la renta prevista en el apartado anterior.=

4. Tanto la cesión como el subarriendo, deberán notificarse de forma fehaciente al arrendador en el plazo de un mes desde que aquéllos se hubieran concertado.

=  

 = ;Tornar a: Índex, General, , , Altres, Específiques= , Tècniques=


CONSULTA 30

=  

Pregu= nta

A l'ajuntament ens trobam amb un problema a l’hora de calcular les taxes que han de pagar els promotors de les activitats permanents menors i innòcues. <= /o:p>

L’ordenan&c= cedil;a de l’ajuntament que regula aquests pagaments, ens obliga a no iniciar= la tramitació dels expedients fins que no s’hagi fet efectiu el pagament de la taxa i impost corresponent.

Degut a la documentació que diu la llei que s’ha de presentar a l’ajuntament per sol·licitar el permís d’instal·lació d’aquestes activitats, no tenim ma= nera de calcular el pagament corresponent; per la qual cosa, després d’una reunió del departament, es va acordar afegir a la documentació requerida per a sol·licitar aquests tipus d’activitats la següent:

Certificat del co= st estimat de les instal·lacions signat per tècnic competent i visat pel col·legi professional corresponent.

 

Respo= sta (2-7-2007)

La llei preveu, a= les activitats menors, l’aportació de una fitxa i no d’un projecte. Es considera que el tècnic és el que ha de valorar i planificar si s’ha de fer un projecte abans de fer cap instal·lació o pel contrari creu més convenient, per la seva senzillesa, fer una bona direcció d’obra i realitzar el projecte mes endavant.

S’ha de ten= ir en compte que per poder fer una correcte valoració econòmica = de les instal·lacions, es necessari tenir fet els càlculs per redactar l’estat de mesurament, imprescindible per a realitzar la valoració.

Per tot aix&ograv= e;, es creu recomanable modificar les ordenances per cercar paràmetres més objectius com poden ser: la classificació de l’activitat, superfície, ubicació, càrrega de fo= c i similars.

 

Tornar a: Índex, General, Activitat permane= nt, Activitat no perm= anent, Altres, Específiqu= es, Tècniques<= /span>


CONSULTA 31

=  

Pregu= nta

Com es tramiten e= ls expedients quan el projecte està visat abans de l’entrada en v= igor de la Llei 16/2006 i la sol·licitud de tramitació despr&egrav= e;s?

=  

Respo= sta (2-7-2007)

Es tramitar&agrav= e; en base a la Llei 16/2006.

1.&n= bsp;    Segon= s la disposició transitòria tercera, se tramitaran amb la llei ant= iga les sol·licituds realitzades amb anterioritat a l’entrada en v= igor de la Llei 16/2006. A sensu contrar= i les realitzades a posteriori se tramitaran amb la Llei 16/2006.

2.&n= bsp;    LR= 17;entrada en vigor de la Llei es postergada en 6 mesos per preveure les conseqüències de la casuística.=

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 


 = ;CONSULTA 32

 =

 

Pregunta (9-7-2007)

L'article 123 indica "ordenará ". Vol dir podrà ordenar?

 

Resposta

No.

És ordenarà.

=  

=  

=  

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 
CONSULTA 33

 

Pregunta

L’ajuntament vol promoure en sòl urbà durant e= ls mesos d’estiu (dos dies per setmana durant 3 mesos, concerts a l’aire lliure. Com no estan emmarcades a cap festa municipal, com es classificaria?

 

Resposta (9-7-2007)

Com a activitat temporal: No, ja que es tracta d’una activitat musical.

Com activitat extraordinari: No, ja que encara que es fes a= un establiment amb llicència no tendria caràcter de singularitat= o excepcionalitat.(art 10)

Com activitat exceptuable: No, ja que hauria de tenir caràcter de singularitat o excepcionalitat. (art. 11)

Com a activitats incloses a l'article 12.3. Activitats organitzades i promogudes per entitats públiques incloses en el marc= de les festes insulars o municipals, en llocs oberts, recintes a l’ai= re lliure i locals oberts (definits a l’article 4.16, 4.19,), en = sòl urbà. No, ja que no està emmarcat en les festes insulars o municipals.

En cas que es realitzés a un establiment legalitzat, obert o tancat, (camp de futbol o similar), es podria tramitar com una activitat permanent secundària de la principal amb les mesures correctores adients. Per = la qual cosa es tendria que atorgar prèviament una nova llicència que emparés aquest tipus d'activitats (art 29).

NOTA: Una de les finalitats de la Llei d’activitats és animar als organismes públics a legalitzar instal·lacions o establiments adequats i preparats per poder realitzar aquests tipus d’activitats per evitar problemes derivats de l’exercici de l’activitat a veïnats i usuaris.

=  

 

Tornar a: Índex, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSU= LTA 34

 

Pregunta

De quin import ha d’ésser l’assegurança de les activitats innòcues?

 

Resposta (3-8-2007)

Segons l’article 19 tots els titulars de llicència d’obertura i funcionament o d’autoritzacions administratives, exceptuant-se les incloses en els apartats 1,5 i 6 del Títol II de l’Annex I de les activitats innòcues, precisen asseguran&ccedi= l;a de responsabilitat civil.

Com la disposició addicional quinta no recull aquest supòsit i tenint en compte que són activitats innòcues, s’ha d’entendre que s’haurà de subscriure el mínim indicat a dita disposició, es a dir: 150.000 €

 

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSU= LTA 35

=  

 

Pregunta

Com es poden emplenar els apartats de les dades de visat (número i data) de la fitxa?

 

Resposta (3-8-2007)

Com la fitxa ha d’estar visada, tenim la casuística següent:

·        Si el tècnic preveu visar la fitxa junt amb el projecte, bastarà a = la fitxa on posa visat i data, que indiqui "aquest mateix".

·        Si el tècnic té es projecte/s visat/s i llavors vol fer la fitxa, el tècnic apuntarà els visats de cadascun dels projectes.

·        Si es tracta d’una activitat menor no serà preceptiva la seva anotació.

=  

=  

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSU= LTA 36 MODIFICADA

 

Pregunta

Com es tramiten les modificacions no substancials d’una activitat?.

 

Resposta (3-8-2007) Modificada (9-11-2010)

Tal com està previst a la Llei 16/2006 i fins que no es desenvolupi reglamentàriament, no és exigible cap llicència. La casuística és la següent:

·        Si es tracta de canvis no substancials que no modifiquen el projecte de la llicència atorgada amb anterioritat, no precisarà res ja que a nivell d’activitat no es tractaria de c= ap modificació.

·        Si es tracta de canvis no substancials que afe= ctin al projecte de la llicència atorgada amb anterioritat, el titular haurà de disposar a l’activitat d’un altre projecte visat (annex o documentació tècnica) subscrit per tècnic competent amb la modificació realitzada. Tal extrem se li comunicarà a l’ajuntament i aquesta documentació podrà ser-li requerida per a la inspecció.<= /p>

Com que per atorgar = una llicència d’obres vinculada a una activitat, com a norma gener= al, és necessari l’atorgament previ del permís d’instal·lació de l’activitat abans de la llicència d’obres, en el cas de modificacions no substancials l’aplicació de la norma general implicaria un fet impossible. =

Per superar aquesta incongruència i aconseguir a la vegada una concordança entre = la llicència d’obres i activitats (Consulta 9.1),  es pot aplicar per analogia l’article 23.3. Per tant l’ajuntament podrà demanar un certificat subscrit per tècnic competent com mentre es tracta d’una modificació no substancial i que, a més a m&eacut= e;s, l’obra sol·licitada és compatible i s’ajusta a l’activitat i al projecte.

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>,Tècniques


CONSULTA 37 

Pregunta

Un quietista al carrer, quin tipus d'activitat no permanent es considera?

 

Resposta (10-9-2007)

La Llei 16/2006 no regula les professions pròpiament dites.

 =

 =

 =

 =

 =

 =

 =

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 =


CONSULTA 38

 

Pregunta

Els ajuntaments de menys de 15.000 habitants han d'emetre informe tècnic d'activitats permanents majors?

 

Resposta (10-9-2007)

No, només = de tipus urbanístic i de compliment de les normatives o plans municipal= s.

 =

 =

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSULTA 39

 

Pregunta

A l'hora de inici= ar els tràmits, se pot exigir la fulla d'assumpció de direcció d'obra per a les activitats innòcues i menors? =

 

Resposta (10-9-2007)

Activitats innòcues:

Quan s’inic= ia el tràmit, l'obra ja està acabada i no hi ha res per assumir.= El certificat final d'obra assumeix el que s'ha fet.

 =

Activitats menors= :

Es considera facultatiu de l'ajuntament el demanar-ho, si bé la llei no ho prescr= iu.

 =

 =

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSULTA 40

 

Pregunta

Qui ha de sancion= ar la venda i el consum d'alcohol a menors d'edat?

 

Resposta (17-9-2007)

Competència per sancionar

Atès el que disposa l’article 120.1 de la Llei 16/2006, de 17 d’octubre, de règim jurídic de les llicències integrades d’activitats de les Illes Balears, són competents per incoar i resoldre els expedients sancionadors les administracions que ho siguin per autoritzar l’activitat, es a dir:

 =

Els consells insulars només intervindran en el règim sancionador de les activitats definides en els articles 10, 11 i 12.2, 12.5= i 12.6 d’aquesta Llei.

 =

El Govern de les Illes Balears només intervindrà en = el règim sancionador de les activitats definides en el apartat 4 de l’article 12 d’aquesta Llei.

 =

A la resta d’activitats definides en aquesta Llei, el batle = o la batllessa intervindrà preceptivament en el règim sancionador.=

 =

Tipicitat de la f= alta

Atès el que disposa l’article 116.13 constitueix una falta greu  “despatxar o  permetre el consum de qualsevol ti= pus de begudes alcohòliques a menors d’edat. Permetre el consum de begudes alcohòliques o no, a qualsevol persona quan estigui prohibit= en el reglament del local o de l’establiment”.

 =

Procediment sancionador

S’ha d’aplicar el procediment indicat a l’article 114 de la Llei 16/2006, de 17 d’octubre, de règim jurídic de les llicències integrades d’activitats de les Illes Balears.<= /o:p>

 =

Sancions

Venen regulades a l’article 119 de l’esmentada Llei.

 =

Altres articles d= e la Llei 16/2006 a tenir en compte són del 121 al 125 i també la disposició addicional primera.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 =


CONSULTA 41

 

Pregunta.

Quina tramitació s’ha de seguir per la inclusió d’un bar dins un saló recreatiu? Com a major, menor o innòcua? É= ;s una modificació substancial si tingues la consideració d’una activitat secundària de la principal?<= /p>

 

Resposta (17-9-2007).

El Decret 84/2004, d’1 d’octubre, sobre règim jurídic de les sales de joc, regula el servei de bar o cafeteria als salons de joc i entre d’altres qüestions fixa un màxim de superfície de = bar en relació a la del local, regula les zones d’influència del taulell del bar, la ubicació de taules i cadires així com= la resta d’instal·lacions.

 =

D’aquest de= cret es dedueix que:

-      =    lR= 17;activitat principal és l’explotació de màquines de joc. 

-      =    sR= 17;hi pot instal·lar un servei de bar o cafeteria destinat exclusivament a= ls jugadors, quan s’obtingui la llicència preceptiva, com a servei complementari de la sala.

 =

Per tant i segons= la Llei 16/2006:

-      =    &eacu= te;s tracta d’una activitat secundària de la principal (arts. 29.2 i 29.3).

-      =    lR= 17;activitat principal és permanent major i està dins les activitats catalogades Títol IV de l’Annex I

-      =    reque= rirà d’una nova llicència, quan suposi l’exercici d’una nova activitat secundària (art. 27.6)

 =

Manca el desenvolupament reglamentari que reguli el procediment administratiu per la tramitació d'una activitat secundària (art. 29.4). Mentre tan= t, el procediment a seguir serà el que correspongui a les característiques de l'activitat secundària, sempre i quan est= igui dins el marge dels punts b,c,d i e de l'article 27.6.

 =

NOTA: Encara que aquesta secundària sigui innòcua o menor, serà precís aportar l'autorització prèvia del Servei de Joc= per poder sol·licitar la llicència d'obertura i funcionament, si és una innòcua, o el permís d'instal·laci&oacut= e; si és una menor.

 =

 =

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>,Tècniques


CONSULTA 42

 

Pregunta 1

Les activitats musicals d’iniciativa privada a sòl rústic, estan prohibides?

 =

Resposta 1 (17-9-2007)

ACTIVITATS NO PERMANENTS: Sí, ja que són activitats catalogades no permanents d’iniciativa privada. (art. 17.4).

ACTIVITATS PERMANENTS: No estan prohibides. Son activitats catalogades permanents majo= rs i necessitaran per a la seva obertura:

Abans de la seva construcció i instal·lació:

-      =     Declaració d'interès general.

-      =     Altres autoritzacions prèvies, si escau.=

-      =     Permís d'instal·lació municipal= .

Desprès de la seva construcció= o instal·lació:

-      =     Autoritzacions sectorials.

-      =     Llicència d'obertura i funcionament.

 

Pregunta 2=

Les activitats musicals dins una vivenda a sòl rústic estan prohibides?=

 =

Resposta 2 (17-9-2007)

No, si correspon als actes privats, esporàdics o eventuals de caràcter familiar o educatiu. 

Sí, si aquests mateixos estan oberts a la pública concurrència. (= art. 16.1).

 

Pregunta 3=

Quina administració és la competent per sancionar una activitat prohibida o per sancionar les infraccions indicades a la Llei d’activitats?

 =

Resposta 3 (17-9-2007)

Són competents per incoar i resoldre els expedients sancionadors les administracions que ho siguin per autoritzar l’activitat. (art. 120.1= )

Els consells insulars només intervindran en el regim sancionador de les activitats definides als articles 10, 11 i 12.2, 12.5 i 12.6 i el Govern de= les Illes Balears només intervindrà en el regim sancionador de les activitats definides a l’article 12.4 (art. 120.1).=

Per tant, els batles intervindran preceptivament en el règim sanciona= dor de tota la resta d’activitats definides en aquesta, les quals inclouen les prohibides. (art. 120.1) i correspon actuar al Batle del munic= ipi on es detecti un incompliment de la Llei, mitjançant:

-      =    si detecta delicte o falta o es una activitat prohib= ida de l’article 17, ho comunicarà a la jurisdicció penal o= al Ministeri Fiscal (art. 121.1 i 110.1).

-      =    l’adopció de mesures provisionalíssimes (arts. 109 i 110).

-      =    prendre la mesura cautelar de paralització i clausura de l’activitat (art. 123.1).

-      =    imposant sancions (art 114-119).

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


 CO= NSULTA 43

 

Pregunta

A les activitats menors, qui ha de fer l'informe municipal?

 =

Resposta (17-9-2007)

Veure Consulta 7 Pregunt= a 2. A mès de:

 =

Models d'impresos

Errades i suggeriments.

 

Aquí, s'in= dica que:

Els formularis s’han d’entendre com models els quals es poden modificar, ampliar o corregir.

El títol universitari al que fa referència la signat= ura dels informes, s’ha d’entendre de forma orientativa ja que en c= ada cas serà el tècnic facultat per l’ajuntament.

=  

 =

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 =


CONSULTA 44 (MODIFICA= DA)

 

Pregunta

L'informe municipal de les activitats permanents menors, nom&eacut= e;s s'ha de realitzar sobre la normativa municipal sense fer menció a al= tre normativa?

 =

Resposta (17-9-2007) Modificada (25-06-2008)

Sí, com a regla general.

S'ha de tenir en compte que en aquesta fase no h= i ha projecte pròpiament dit, per tant, és inviable fer preceptiva= ment un informe tècnic sobre altres matèries. Això no vol d= ir que, si es detecta qualque incompliment normatiu o anomalia, el tècn= ic municipal pugui requerir que s'esmeni.

La resolució municipal del permís d’instal·lació es realitzarà previ informe tècnic i jurídic sobre els usos urbanístics i les ordenances municipals (art. 80). No obstant:

-          La Llei no preveu un informe específic sobre normatives de competència municipal que no siguin pròpies (p.e. CTE). El tècnic projectista és el responsable del projecte.=

-          Quan la Fitxa Resum indiqui que al projecte hi ha incompliments (punt 18, Capítol II, Títol I de l’Annex II), en aquest cas, hi haurà d’haver informe tècnic municipal sobre les excepc= ions dins les seves competències.

-&nb= sp;         El control de la normativa sectorial es realitzarà, si escau, mitjançant autoritzacions sectorials de l’òrgan compete= nt.

<= /span>

 

 

 =

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSU= LTA 45

 

Pregunta

És la mate= ixa l'acreditació a què fan referència els articles 23.3 i= 63.

 

Resposta (1-10-2007)

No.

Suposem que vull obrir un local existent per una activitat innòcua i necessit per adequar-ho realitzar obres així com instal·lar maquinà= ria.

 =

1.     L'acreditació a què fa referència l'article 23.3, és per aconseguir la llicèn= cia d'obres, ja que a les activitats innòcues no hi ha permís d'instal·lació. Per tant,&nb= sp; certificarà que la proposta d'obra és correspon amb l’ús i amb l'activitat que es pretén i que s'adapta a e= lla.

Per exemple, una activitat que precisés:<= /p>

-      =     un ro= pero per a la custòdia d'equipatges de 25 m2 per un ús residencial públic, en aquest cas seria un local de risc especial, però aquest mateix ropero per un ús administratiu, no ho seria. Per tant, trobaríem dos tipus d'obra diferent segons l'ús.

-      =     insta= l·lar maquinària que emetés nivells alts de renou, l'obra hauria de tenir en compte tal extrem.

Per això, aquesta acreditació es demana abans de l'i= nici de l'obra i amb la finalitat de què una vegada estigui feta, l'activ= itat es pugui legalitzar.

 =

2.     L'acreditació a la que fa referènc= ia l'article 63, és per aconseguir la llicència d'obertura i funcionament d’activitats permanents i de les activitats innòq= ues que es realitza una vegada acabada l'obra i la instal·lació de l'activitat. També comprèn la part d'instal·laci&oacut= e; i funcionament així com els elements que puguin provocar molèst= ies, insalubritats, nocivitats i perillositats.

 =

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 =


CONSULTA 46

 

Pregunta 1 =

Es considera una activitat de comerç al detall la venta no directa al públi= c de productes mitjançant un servidor connectat via internet ubicat di= ns el despatx d'un professional?

 

Resposta 1(11-10-2007= )

No.

Un ordinador conn= ectat a la xarxa, per si mateix, no es considera subjecte a la Llei 16/2006, independentment del software instal·lat, ni tan sol si mitjanç= ;ant l'ordinador es compren o es venen  productes a través de la xarxa.

 =

Segons el Codi Tècnic de l'Edificació (CTE) l'ús comercial empara la venta de productes directament al públic, la qual cosa, segon= s la pregunta plantejada no es el cas.

 =

D'una altre banda= , el despatx es considera d'ús administratiu.

 =

 =

Pregunta 2

Si el promotor in= dica que no es precisa realitzar cap tipus d'obra o instal·lació, = es necessari obtenir la llicència d'obertura i funcionament?=

 =

Resposta 2 (11-10-2007)

Sí.

La finalitat de la llicència d'obertura i funcionament és garantir que es comple= ixen les condicions necessàries de l'activitat que es pretede desenvolupa= r i que està regulada per un procediment per aconseguir-ho, independentm= ent de les actuacions a realitzar.

 =

Tan sigui una activitat major, menor o innòcua, quan es pretengui baratar l'&uacut= e;s per realitzar una altre activitat, s’ha de comprovar que el lo= cal compleix les condicions necessàries, de forma que, un tècnic valori si és necessari o no introduir elements, obres, instal·lacions o altres mesures correctores.

 =

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSULTA 47

 =

Pregunta

Quin tipus d'activitats és el transport escolar?.

 =

Resposta <= /b>(11-10-2007)

Entenem com a transport escolar la mobilitat dins una ruta que es realitza mitjanç= ant un autobús o similar i s'ha d'entendre que és una operaci&oac= ute; que pot formar o no  part d'una activitat principal.

 =

En cas de qu&egra= ve; hi formi, aquesta activitat haurà de tenir l'autorització sectorial pertinent de l'òrgan que regula el transport per poder desenvolupar aquesta operació.

 =

El transport pròpiament dit no s'ajusta a la definició d'activitat que ind= ica la Llei 16/2006 (art 4.1) ja que no es realitza a un lloc concret.

 =

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 =


CONSULTA 48

 =

Pregunta

Pot un ajuntament sol·licitar que es certifiquin altres continguts addicionals a més dels que s'indiquen a la Llei d'activitats?

 =

Resposta <= /b>(11-10-2007)

Els ajuntaments p= oden demanar altre documentació sempre i quan no vagi en contra de la finalitat de la Llei 16/2006 ni d'altres normatives d'aplicació i si= gui per un motiu justificat i proporcionat.

 =

 =

 =

 =

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 =

 =


CONSULTA 49

 

Pregunta

Quin format ha de tenir el document de canvi de titular? Com a comunicació o com a nova llicència d'activitats?

 

Resposta (11-10-2007= )

De fet és = una comunicació que té incidència a nivell de llicència, per tant les dues solucions són correctes. La seva= incidència més evident és que dita comunicació ha d'estar reflect= ida en el registre d'activitats.

 =

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 =

 =

 =


CONSULTA 50

 =

Pregunta

Una activitat catalogada no permanent que es realitzi en sòl rústic, urbanitzable o en domini públic, com es classifica?

 =

Resposta <= /b>(11-10-2007)

Tal com est&agrav= e; redactada la Llei 16/2006 i fins que no es modifiqui estan prohibides les activitats catalogades no permanents en sòl rústic, urbanitza= ble i domini públic que siguin d'iniciativa privada (Art 17.4). Per tant, només es podrien realitzar si fossin de iniciativa pública.

 =

Qualssevol activi= tat catalogada no permanent que no estigui prohibida, que no estigui compresa d= ins l'article 12 i que es desenvolupi en un espai, recinte, terreny o similar q= ue no disposin de llicència d’obertura i funcionament, la seva classificació és d’exceptuable; si es desenvolupa dins = un local, la seva classificació és d'extraordinària. En a= mbdós casos la competència és dels consells insulars.

 =

NOTA: El promotor= de l’activitat s'haurà de dirigir a l'òrgan competent.

 =

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 =

 =


CONSULTA 51

 

 =

Pregunta

Un café-concert que faci també l’activitat de restaurant, = el restaurant es considera una activitat secundària?<= /p>

 =

Resposta <= /b>(11-10-2007)

Sí.

S’ha de dir= que l'activitat de barbacoa no està definida com a tal sinó que p= er similitud tendrà la consideració de restaurant.

 =

Per un café-concert amb barbacoa, l’activitat principal és cafè concert i l’activitat secundària el servei de restauració.

 =

Que l’activ= itat de restauració sigui secundària no vol dir que l’activi= tat tengui dues llicències independents, sinó que hi hauria una única nova llicència de café-concert amb servei de restauració.

 =

NOTA: És al projecte on s'ha de justificar quina activitat de les dues és la principal i quina la secundària segons les característiques d'ambdues. En tot cas l'ús ha d'estar permès per a les dues activitats i, a més a més, hauran de complir la reglamentació tècnica de les dues activitats.

 =

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 =

 =


CONSULTA 53

 

 

Pregunta

S'ha de demanar llicència d'activitat per a la instal·lació d'una desnitrificadora?

 

Resposta (26-10-2007)

Sí. <= /o:p>

Com és una ETAP (Estació de tractament d’aigua potable) almanco precisa autorització sanitària.

Veure:=

        &= nbsp;   Autoritzacions prèvies i sectorials

  &nbs= p;        

 =

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 


CONSULTA 54

 

 =

Pregunta

On estan definits= els usos?

 

Resposta (26-10-2007)

ÚS URBANIS= TIC

Està defin= it per cada ajuntament mitjançant el Pla General d'Ordenació Urb= ana, aquest, ens indica si està permès o no.

 =

ÚS SEGONS ALTRE NORMATIVA SECTORIAL

Dins el seu àmbit s'estarà a la normativa sectorial corresponent. En abs&= egrave;ncia de definició d'usos a la normativa sectorial, el Codi Tècnic = de l'Edificació s'entendrà com a  subsidiari, al tractar-se d'un reg= lament d'edificació (global).

 =

El DB-SI del Codi Tècnic de l'Edificació defineix les característiques d= els locals segons els possibles usos (ús administratiu, ús d̵= 7;aparcament, ús comercial, ús docent, ús hospitalari, ús pública concurrència, ús residencial públic i &= uacute;s residencial habitatge).

 =

També defineixen usos els reglaments de seguretat d’instal·lacions industrials així com la majoria de les normatives sectorials. Les definicions dels usos a vegades no coincideixen d’una normativa a l’altra degut a què es valoren característiques distint= es.

 =

Per exemple: un saló de joc.

Si l'ús es= tà permès o no, és una qüestió d'ordenació contemplada a la normativa municipal, no és un tema d'activitats. No obstant, a la majoria de municipis, està previst com a pública concurrència, similar a un bar. Per tant:

 =

-      =     Respe= cte als usos urbanístics, els que defineixi el PGOU.

-      =     Respe= cte a la Llei 16/2006 l’activitat és catalogada permanent major, activitat recreativa permanent (veure annexos de la Llei).

-      =     Respe= cte al Codi tècnic de l'edificació és de publica concurrència. (terminologia) NOTA:  Les activitats catalogades definid= es a la Llei 16/2006 són de pública concurrència.

-      =     Respe= cte al Reglament de baixa tensió és de pública concurrència (BT-ITC 28) al ser un local d'espectacles públic= s i activitats recreatives.

-      =     Respe= cte al Decret 20/2003, de supressió de barreres arquitectòniques,= per analogia, sembla que estaria com a comercial (annex 2.1)<= /p>

 =

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSULTA 55

 

Pregunta

La venda ambulant és motiu de llicència per la Llei d’activitats?

 

Resposta (2-11-2007)

 

No.

L’article 9= de la Llei 16/2006 diu: “activitats no permanents del tipus temporalR= 21; al punt 2 i exclou les de comerç i serveis regulades per Reial decret 1010/1985.

 =

El mencionat Reial decret, al Capítol II regula la venda ambulant.

 =

 =

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 =

 =

 =


CONSULTA 56

 =

Pregunta

En els habitatges= amb aparcaments, amb locals o sense locals, per atorgar la llicència d'obres, es precís atorgar prèviament  el permís d'instal·lació dels aparcaments?

 =

Resposta <= /b>(2-11-2007)

Com a norma gener= al:

·        S'ato= rgarà el permís d'instal·lació de l'activitat abans de l'atorgament de la llicència d'obra. No obstant la Llei deixa unes excepcions per necessitats de mercat.

·        No es permeten els usos indeterminats.

 =

D’una banda, els aparcaments són un ús específic i determinat. D’altre, l'habitatge pròpiament dit és una activitat d'ús habitatge no subjecte a la Llei 16/2006, excepte algunes instal·lacions de les seves instal·lacions.=

 =

L'article 23.2 dóna peu a la casuística següent:

·        Edifi= ci exclusiu d'habitatges. No precisa permís d'instal·lació.

·        Edifi= ci d'habitatges amb aparcament.

·        Edifi= ci d'habitatges amb locals en planta baixa susceptibles d'usos indeterminats.<= /span> No precisa permís d'instal·lació previ pels locals, si aquestos compleixen les condicions del 23.2.

·        Edifi= ci d'habitatges amb aparcament i amb locals en planta baixa susceptibles d'usos indeterminats. No precisa permís d'instal·lació previ pels locals i aparcament; = si els locals compleixen les condicions de l'article 23.2 i l'aparcament est&a= grave; vinculat a habitatges.

·        Altres configuracions d'edificis d'habitatges amb locals. No es permeten els usos indeterminats i sempre precisaran permís d'instal·lació previ dels aparcaments i dels locals.

 

L'article 23.2 diu que "Excepcionalment es podrà atorgar la llicència d'edificació i l'ús del sòl sense el permís d'instal·lació previ,…". Aquesta facultat potestativa no impedeix que l'ordre lògic d'actuació sigui el= que marca la norma general com tampoc les responsabilitats, conseqüències i pèrdues econòmiques que, per inve= rtir l'ordre, es puguin derivar cap al promotor.

 =

NOTA. =

El fet que estigu= in excloses de l’obligació de sol·licitar i d’obtenir permís d’instal·lació previ a la llicència d'obra no significa que no li sigui d'aplicació la Llei 16/2006 i per tant la normativa d'activitats incloses les autoritzacions sectorials. Per = tot això, l'obra haurà de permetre l'adequació a l'ú= ;s com a aparcament ja que és un ús específic i determina= t i haurà de preveure les possibles solucions per evitar molèstie= s a tercers.

 =

Veure també= ; la Consulta 9 penjada a:

        &= nbsp;   Consultes i respostes

        &= nbsp;           &nbs= p;   Consultes i respostes

 

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 

 


CONSULTA 57

CEJAIB 7-10-2009

 

Pregunta

Com es classifiqu= en els aparcaments?

 

Resposta

Veure a la pàgina web:

Temes monogràfics

Classificació d’activit= ats permanents (Annex I)

 =

 =

Paraules clau

Permanent, magatzematge, vehicle, classificació, aparcament, aire lliure, turisme, motocicleta, edific= i.

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 =

 =


CONSULTA 58

 =

Pregunta

Com es classifica= una activitat permanent?

 =

Resposta (12-11-2007)

Com a norma gener= al el procediment a seguir per a la classificació d'una activitat &eacu= te;s el següent:

 =

Primer.-     S'ha de= mirar si l'activitat està inclosa dins les definides com a majors (Títol I). Igualment són activitats permanents majors les que superin els paràmetres o característiques  indicades al Títol II (acti= vitats permanents menors).

Segon.-      S= i no són majors, s'ha de mirar si estan dins les definides com a innòcues (Títol III)

Tercer.-     Per tan= t, si no són majors ni innòcues, són menors.

Al primer paràgraf del Títol II de la Llei 16/2006, s'indica: "Es consideren activ= itats menors aquelles en les quals es produeixi alguna de les circumstànci= es següents i totes les que no siguin activitats majors ni innò= cues"

 =

Veure:=

Temes monogràfics

Classificació d'activitats permanents (Annex I)

 =

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


 

 

Pregunta

Com es pot efectuar la fiança?.

 

Resposta (7-3-2008)

Tal com indica l'article 36.3 de la Llei 16/2006, les fiances hauran de ser constituï= des per qualsevol dels mitjans que preveu l’article 35 del text ref&oacut= e;s de la Llei de contractes de les administracions públiques, aprovat p= el Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny.

 =

Aquestes formes són:

·        En efectiu.

·        Aval bancari

·        Asseg= urança de caució

 =

Veure:=

        &= nbsp;   Models d’impresos.

        &= nbsp;           &nbs= p;   Particulars.

 =

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


 

Pregunta

Com es classifica= el magatzematge i la instal·lació receptora de hidrocarburs (GLP, gas-oil, etc.)  i de productes químics?

 

Resposta (7-3-2008)

 =

Veure:=

Temes monogràfics

Classificació d'activitats permanents (annex I)=

 

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


(MODIFICADA)

 

Pregunta

Quines són= les dates per a les actualitzacions de les llicencies municipals d’obertu= ra i funcionament?

 

Resposta (7-3-2008) Modificada (9-2-2009)

La Llei, a la disposició transitòria setena i vuitena, indica que s'hauran = d’actualitzar les llicències d'obertura i funcionament atorgades.

 

A continuaci&oacu= te; la taula amb la data màxima per actualitzar les llicències.

 =

 

Data de l'atorgament de llicència d'obertura

Data màxima per a l'actualització= ;

INNÒCUES

No és preceptiu

No és preceptiu

 

MENORS

Abans 08-03-1962

29-04-2013

Entre 08-03-1962 i 29-04-1985

29-04-2015

Entre 29-04-1985 i 29-04-1992

29-04-2017

Entre 29-04-1992 i 29-04-2007<= /o:p>

29-04-2022

 

MAJORS

Abans 08-03-1962

29-04-2011

Entre 08-03-1962 i 29-04-1985

29-04-2013

Entre 29-04-1985 i 29-04-1997<= /o:p>

29-04-2015

Entre 29-04-1997 i 29-04-2007<= /o:p>

29-04-2017

=  

=  

=  

=  

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


 =

 

Pregunta

Com es classifica el despatx d’un professi= onal col·legiat?

 

Resposta (7-3-2008)

Es considera un l= ocal per a despatx aquell que el Codi Tècnic defineix com a ús administratiu.

Per tant, el desp= atx d’un professional col·legiat és aquell establiment d'ús administratiu on desenvolupa el col·legiat les seves competències.

 =

Definició segons el CTE a l’apartat terminologia:

"Uso Administrativo <= /b>

Edificio,  establecim= iento o zona en el que se desarrollan actividades de gestión o de servicios en  cualquiera  de  sus  modalidades,  como  por  ejemplo,  centros  de  la  administración  pública,  bancos, despachos profesionales, oficinas, etc.

También se consideran de este uso los establecimientos destinados a otras actividades, cuando sus=   características constructivas y funcionales, el riesgo deriva= do de la actividad y las características de los ocupantes se puedan asimilar a  este  uso  mejor  que  a cualquier otro. Como  ejemplo de  dicha  asimilación  pueden  citarse  los  consultorios,  los  centros  de  análisis  clínicos,  los  ambulatorios,  los centros docentes en rég= imen de seminario, etc.

Las zonas de un establecimiento de uso Administrativo destinadas a otras actividades subsidiarias de la principal, tales como cafetería= s, comedores, salones de actos, etc., deben cumplir las condiciones relativas = a su uso previsto."

 =

L'ús hospitalari, segons el CTE, està destinat exclusivament a persones. =

 =

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CEJAIB 02-09-2009=

 =

 

Pregunta

És d'aplicació la Llei 16/2006  a les activitats permanents que es realitzen a la via pública= del tipus transport (taxis, autobusos, etc.) així com el lloguer de gale= res, ponis, bicicletes, cavalls, etc.?

 

Resposta (7-3-2008)

Les activitats qu= e es realitzen a la via pública tipus transport (taxis, autobusos, etc.) així com el lloguer de galeres, ponis, bicicletes, cavalls, etc., no entren dins l'àmbit de la Llei 16/2006 ja que l'activitat no es real= itza a un lloc concret (veure definició d'activitat).

 =

No obstant els se= us locals o establiments, si escau, sí que precisen de la corresponent llicència municipal d'obertura i funcionament.

 

Respecte a les autoritzacions sectorials, pot ser que en hi hagi regulades per ordenances municipals, Conselleria de Transports, Conselleria d'Agricultura, Conseller= ia de Turisme, etc.

 =

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 =

 =

 =

 =


CONSULTA 64

=  

 

Pregunta

Com es pot acredi= tar la possessió de l'assegurança?

 

Resposta (7-3-2008)

Per qualsevol mitjà previst en dret i especialment aportant-la o amb un certificat= de l'asseguradora de que compleix els requisit.

 

Veure:=

        &= nbsp;   Models d’impresos.

 = ;            &n= bsp;          Particulars

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


=  

 

Pregunta

Que se considera superfície de l’activitat i superfície construïda?

 

Resposta (7-3-2008)

Prescindint de definicions doctrinals, hi ha dues definicions lega= ls que encara que estan contingudes a l'article 5 del Decret 2114/68, de 24 de juliol sobre la legislació de VPO, són aplicables com a eleme= nt interpretatiu en base als articles 3 i 4 del Codi Civil, a saber:

 

"SECCIÓN 1.ª&nbs= p;

Definiciones y clasificación

Art. 5.°  A los e= fectos de la protección establecida en la Ley de «Viviendas de Protección Oficial» y en este Reglamento, se entenderá:   =

a)  Por superficie to= tal construida, la suma de la de cada una de las plantas del edificio  medida dentro de los límites definidos por las líneas perimetrales de las fachadas, tanto exterio= res como interiores, y los ejes de las medianerías, en su caso. Los cuerpos  volados, balcones o terrazas que estén cubiertos por otros elementos análogos o por  tejadillos o cobertizos formarán parte de la superficie total construida cuando se hallen  limitados lateralmente por paredes= ; en caso contrario se computará únicamente el 50  por 100 de su superficie, medida e= n la misma forma. 

b)  Por superficie construida por vivienda, la que resulte para cada una de las viviendas, med= ida en la forma indicada en el apartado anterior e incrementada en la parte proporcional de la de las dependencias comunes del edificio. 

c)  Por superficie construida de locales de negocios la que resulte para cada uno de los  comprendidos en el edificio, medid= a en igual forma que en el apartado anterior.&n= bsp;

d)  Por superficie útil por vivienda, la construida con deducción de la ocupada por  muros, tabiques y parte proporcional que le haya correspondido de la ocupada por las  dependencias comunes del edificio.= "

 

La finalitat de la distinció és que no totes les activitats es desenvolupen íntegrament dins edificacions, potser que= una part de l’activitat o de forma total estigui a l'aire lliure, com aparcaments, jardins, zones de seguretat, magatzems a l'aire lliure, etc.

Per exemple, un hotel pot tenir jardins, terrasses o espais sense construir i fins i tot dites superfícies poden ser preceptives forma= nt part de l'activitat i per tant del projecte. 

Un altre cas, és el de les indústries tipus C on hi = ha un perímetre obligatori de més de 3 metres d’amplada que és part de l'activitat o de la comunitat a la que pertany, la qual c= osa genera una superfície que forma part de l’activitat i en la qu= e no pot haver res.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 


Nota: la CONSULTA 66 s’ha eliminada.

 

CONSULTA 67

 =

 =

Pregunta

Com se classifica= una antena mòbil i una de wi-fi?.

 =

Resposta <= /b>(7-3-2008)

Una antena de telefonia mòbil com és una estació radioelèctri= ca emissora serà en principi una activitat permanent menor encara que, = es poc probable, podria ser major segons les seves característiques.

 =

Respecte al siste= ma wi-fi, si es tracta d'una antena per ús propi, particular o destinad= a a la pròpia activitat, no precisa llicència. En cas contrari se= li aplicarà el criteri anterior.

 

Hi ha una errada = que s'explica a:

 =

Temes monogràfics

Classificació d'activitats permanents (Annex I)

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 


CONSULTA 68

 

 =

Pregunta

L'autoritzaci&oac= ute; de la Conselleria de Turisme per als bars i restaurants es prèvia o sectorial?

 =

Resposta <= /b>(7-3-2008)

Respecte a les autoritzacions prèvies i sectorials no hi pot haver autoritzacions posteriors a l’obtenció de la Llicència d’obertur= a i funcionament.

 =

Veure:

http://activitats.ca= ib.es

        &= nbsp;           &nbs= p;            &= nbsp;  Autoritzacions prèvies i sectorials.

 =

La Conselleria de Turisme encara no ens ha facilitat el llistat de les seves autoritzacions. = No obstant, no existeix autorització prèvia per un bar o restaur= ant, va quedar derogada pel Decret 54/2005, de 20 de maig, pel qual s'ordena i regula l'oferta de restauració a les Illes Balears. Per tant é= ;s una sectorial que s'haurà de obtenir abans de la Llicència municipal d'obertura i funcionament.

 =

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 =

 =

 =

 =


CONSULTA 69

 =

Pregunta

Com afecte la Lle= i a les activitats que disposen de llicència d’obertura o estan en tràmit de sol·licitud?

 =

Resposta <= /b>(7-3-2008)

Hi ha la segü= ;ent casuística:

 =

A.- Les activitats sol·licitades que no disposen de llicència d’obertura i funcionament abans de l’entrada en vigor de la Llei 16/2006 (28-abril-2007):

-      =     No li afecten el procediment per a l'obtenció de la llicència d'instal·lació i la llicència  d'obertura i funcionament. Li seran d'aplicació la Llei 8/1995.

-      =     En ca= s de que s'acullen expressament a la disposició transitòria tercer= a, li seran d'aplicació el procediment de la Llei 16/2006. Veure Consul= tes 5 i 31 al  =

 

B.- Les activitats sol·licitades després de l’entrada en vigor de la Llei 16/2006 (28-abril-2007) es veuen afectades pel procediment complet de la no= va Llei.

 =

C.- Les activitats amb llicències d'obertura i funcionament, independentment del procediment d'obtenció de la mateixa, es veuen afectades per les futures, inspeccions, assegurança de responsabilitat, etc.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 =

 =

 =


CONSULTA 70

 =

 =

Pregunta

On es regula la necessitat de serveis higiènics?

 =

Resposta <= /b>(18-3-2008)

La regulació de la necessitat de serveis higiènics correspon a les normatives sectorials.

Exemples:

-&nb= sp;         Consu= ltar el Decret 20/2003, de barreres arquitectòniques per saber si precisa serveis higiènics per discapacitats.

-&nb= sp;         Si es tracta d’un establiment turístic d'oferta complementaria (bar, restaurant, etc.), s’ha de veure la normativa sectorial turíst= ica. Consultar l'Ordre de 6 de juny de 1992 que desenvolupa el Decret 2/1992 (actualment derogat pel Decret 54/2005 i el Decret 60/2009). Degut a aquest= es derogacions ens hem de remetre a la consulta 159.

-&nb= sp;         Si es tracta d’un saló recreatiu, consultar el Decret 84/2004.<= /o:p>

-&nb= sp;         Si es tracta d'un espectacle o activitat recreativa consultar el Real Decret 2816/1982, de reglament de policia d'espectacles públics i activitats recreatives.

-&nb= sp;         Si es tracta d'un lloc de treball, haurà de consultar la normativa de treb= all. Entre d’altres el Real Decret 486/1997de 14 de abril, que estableixen= les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.

-&nb= sp;         Etc.<= o:p>

També convé consultar les ordenances municipals.

Es a dir, el tècnic del promotor, en funció del tipus d'activitat haurà d'identificar quines normatives li afecten i aplicar-les.

Com a norma general una activitat està subjecte a varies normatives sectorials, la qual cosa implica complir-les totes.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 =

 =


CONSULTA 71

 

Pregunta

Quina és la casuística en la concordança de la llicència d’obres i la llicència d’activitats:

a)&n= bsp;    Dels locals i aparcaments en edificis d'habitatges a la fase de projecte de l’edifici?

b)&n= bsp;    Dels locals i naus en polígons industrials o de serveis a la fase de proj= ecte de la promoció?

c)&n= bsp;    Dels locals existents per adequar-los a una activitat concreta?

 

Resposta (18-3-2008)

Veure:=

Temes monogràfics

Concordança amb la llicència d’obres

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 =

 =


CONSULTA 72

 

Pregunta

Es podrien considerar els establiments d'oferta complementaria de restauració (bar, cafeteria i restaurant) amb amenització mus= ical com a activitats catalogades (cafè concert, sala de festes i similar= s)?.

 =

Resposta <= /b>(18-3-2008).

No.

L'Ordre núm. 20093, sobre la classificació i nomenclatura oficial de les activitats musicals autoritzables, a l'article sisè, defineix l’ amenització musical en base a uns paràmetres determinats. Si aquests es superessin, hi hauria la següent casuística:

-&nb= sp;         Si es tracta de legalitzar una activitat, s'hauria d'equiparar a la classificació que indica l'article quart de l'Ordre amb les seves conseqüències tècniques i jurídiques (RD 2816/198= 2).

-&nb= sp;         Si es tracta d'una activitat que té llicència d'obertura i funciona= ment com a establiments d'oferta complementria de restauració amb amenització musical, estaria exercint una activitat que la llicència no l'empara. (Veure infraccions i sancions de la Llei 16/2= 006)

L'Ordre esmenada està penjada a:

http://activitats.caib.es

Normativa

 Normativa d'activitats

Document: pdf 13

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 

 


CONSU= LTA 73 (MODIFICADA)

CEJAIB 02/09/09=

 =

 =

Pregunta

Concordança entre la llicència ambiental integrada I= PPC i la llicència municipal d’obertura i funcionament.

 

Resposta <= /b>(21-4-2008) Modificada (25-06-2008)

 =

ANTECEDENTS:=

Ley 16/2002, de 1 de julio, de prevención y control integrados de la contaminación

Artículo 29. Coordinación con el régimen aplicable en materia de actividades clasificadas.

1. El procedimiento para el otorgamiento de la autorización ambiental integrada sustituirá al procedimiento = para el otorgamiento de la licencia municipal de actividades clasificadas regula= do por el Decreto 2414/196= 1, de 30 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de Actividades Molestas, Insalubres, Nocivas y Peligrosas, salvo en lo referente a la resolución definitiva de la aut= oridad municipal. A estos efectos, la autorización ambiental integrada será, en su caso, vinculante para la autoridad municipal cuando impl= ique la denegación de licencias o la imposición de medidas correctoras, así como en lo referente a todos los aspectos medioambientales recogidos en el articulo 22

2. Lo dispuesto en el apartado anterior se entie= nde sin perjuicio de las normas autonómicas sobre actividades clasificad= as que, en su caso, fueran aplicables.

 

Llei 16/2006, de règim jurídic de llicències integrades d’activitats de les Illes Balears
Article 25 Activitats subjecte= s a un sistema de prevenció i control integrats de la contaminació= ;<= /o:p>

Les activitats o instal·lacions subjectes= al règim de l’autorització ambiental integrada regulades p= er la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integra= ts de la contaminació, i per la normativa autonòmica que la desplegui, es regulen pel procediment d’intervenció administra= tiva que disposa la normativa sectorial esmentada.

CONCLUSIÓ:

1.   Al no haver-se desenvolupat una norma= tiva autonòmica específicaLey 16/2002 “d’IPPC”, la qual regula tamb&eac= ute; el procediment d’intervenció administrativa. L’article 2= 5 de la Llei 16/2006 “d’activitats” així ho reflexa.

2.   L’article 29 de la IPPC indica: en lo referente a la resolución definitiva de la autoridad municipal es a dir, l’obtenció = de la llicència municipal d’obertura i funcionament per aquest ti= pus d’activitat, estarà condicionada al compliment de l’autorització ambiental integrada.…

3.   La Ley 1= 6/2002 “d’IPPC” no desenvolupa el procediment administratiu pròpiament dit per a l’obtenció de la llicència municipal d’obertura i funcionament d’aquest tipus d’acti= vitats, no obstant, atès el contingut i conclusio= ns de la reunió celebrada amb el tècnic del Servei d’Assessorament Ambiental d’IPPC de la Conselleria de Medi Ambi= ent, es va acordar:

a)     El promotor, una vegada obtinguda l’Autorització Ambiental Integr= ada amb els seus condicionants i comprovat el seu compliment per part de la Conselleria de Medi Ambient, sol·licitarà de l’ajuntame= nt respectiu la llicència d’obertura i funcionament de l’activitat.

b)     El procediment administratiu a seguir, a falta de procediment propi, ser&agrav= e; per analogia, el que es dedueix del contingut de l’article 85 de la L= lei 16/2006 “d’activitats”, per tant:

                 1.- La sol·licitud incorporarà:

-          Una petició amb la finalitat de que l’ajuntament reclami, si no la rebuda ja, una còpia de l’expedient de la Conselleria de Medi Ambient. Aquesta, inclourà al menys la documentació presentada pel titular, la resolució d’atorgament de l’Autorització ambiental integrada i l’informe de comprovació del compliment de les condicions de l’Autorització ambiental integrada que, en tot cas, haur&agrav= e; de ser favorable.

-          La pòlissa de responsabilitat civil amb el document que n’acredit= i la vigència i que està al corrent de pagament.=

-          L’acreditació de la possessió de les autoritzacions administratives sectorials que siguin pertinents per al funcionament de l’activitat.

-          La inscripció del Pla d’autoprotecció en el Registre Gener= al Autonòmic de Plans d’autoproteccions, si n’és el = cas.

-&nb= sp;         La justificació del pagament de les taxes que pertoquin.

2.- El batlle ha d’atorgar la l= licència d’obertura i funcionament un cop constatada la documentació indicada.

3.- Li s= eran igualment d’aplicació, per analogia, els articles 86, 87, 88 i= 89 de la Llei 16/2006 “d’activitats”.

 =

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 


CONSUL<= span style=3D'mso-bookmark:_Hlt198695566'>TA 74<= /u>

 =

 =

Pregunta

Un local de ofici= nes d'un periòdic amb atenció al públic:

a) Es considera de pública concurrència? =

b) Necessita servei higiènic adaptat per a discapacitats? <= o:p>

c) Necessiten els serveis higiènics vestíbuls independents?.

d) Els lavabos i inodors han d’estar separats per una porta?=

e) Les portes dels serveis higiènics poden obrir cap a l'exterior del servei?

=  

Resposta= (15-05-2008)

Veure les Consultes 54 i 70 al nos= tre web A la pregunta a)

Segons l’Annex II, Títol I, Capítol II punt 2 = de la Llei 16/2006, s'haurà d’especificar la classificació= de l'activitat.

Evidentment, la classificació per l’aplicació = de normatives serà més o menys ampla segons el tipus d'activitat= .

A més, dins una activitat hi pot haver zones amb distints u= sos.

Per exemple:

*Respecte als usos urbanístics de l'ajuntament dependrà de les definicions de les ordenances.

*Respecte al Codi Tècnic s'estarà = a la DB-SI i en el seu cas al Reglament de seguretat contraincendis en establime= nts industrials (impremta).

Hi pot haver una zona subjecte a l’ús administratiu i= una altre a industrial. Veure el CTE i especialment la definició d’usos a l'apartat de terminologia així com el reglament esmen= tat.

Així mateix, el CTE fa referència a què dins = un ús i pot haver usos subsidiaris els quals es tendran que valorar als efectes corresponents.

     &nbs= p;      *Respecte a Baixa Tensió tendrem distintes zones amb distintes característiques on li poden ser d'aplicació qualsevol de les ITC.

*Respecte al Reglament de barreres arquitectòniques s'estarà al Decret 20/2003 i especialment a l'Annex 2.

A la pregunta b)

La normativa que ho regula és el Decret 20/2003, de 28 de febrer, Reglament de supressió de barreres arquitectòniques. L’annex 2 indica els elements q= ue ha d’estar adaptats, si n'hi ha.

La zona a considerar és la de públic (veure article 3 del decret esmentat), segons l'acta de reunió del Consell Assessor p= ara la millora d'accessibilitat i de la supressió de les barreres arquitectòniques, celebrada el dia 12 de maig de 2004.

A la pregunta c)

Dependrà de la normativa sectorial corresponent. La normati= va que coneixem que regula aquestes qüestions és la normativa turística (no és el cas), la normativa sanitària alimentària (no és el cas), el decret de habitabilitat, Decret 145/1997 i Decret 20/2007, de 23 de març, que modifica el Decret 145/19= 97, de 21 de novembre, pel qual es regulen les condicions de dimensionament, d’higiene i d’instal·lacions per al disseny i l’habitabilitat d’habitatges, així com l’expedició de cèdules d’habitabilitat. Aques= t, pels habitatges indica:

"= ;b) Entre la dependència tot ús i el bany ha d’existir una independència visual i s’ha d’impedir la visió directa de l’accés al bany des de la dependència tot ús mitjançant l’adequació d’un espai seu a aquesta finalitat". =

Per analogia se pot aplicar l'indicat als locals.

A la pregunta d)

Sí. Cada inodor haurà d'estar dins un recinte per ell tot sol.

Excepció: una cabina higiènica destinada a un s&ogra= ve;l usuari (un inodor, un lavabo, un urinari).

A la pregunta e)

Poden obrir cap a l'interior o cap a l'exterior, però es preceptiu que s’obrin cap a defora almanco en els casos següents= :

·        Sempre que els serveis higiènic tinguin més de 50m2.

·        Quan servesquin d'evacuació d'altres bandes.

A més, s'hauran de comprovar les condicions d'atrapament de= la DB-SU.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 

 


CONSULTA 75

 

Pregunta

Els apartats de la Fitxa resum de les característiques de l’activitat: "autoritzacions sectorials preceptives per al permís d'instal·lació" i "autoritzacions sectorials preceptives per la llicència funcionament", poden qu= edar en blanc?

 

Resposta (15-05-2008)

No.

1.&n= bsp;    El tècnic haurà d'omplir-les i en cas de què no n’hi hagi, haurà d'indicar-ho explícitament.

2.&n= bsp;    En cas que qualque camp de la Fitxa resum estigui en blanc, els ajuntaments han d'aplicar els articles 68 i 79 Rectificació de la sol·licitud= i demanar el necessari per completar les dades de l'expedient.


NOTA: Hi ha tècnics que defensen que no són gestories. En cas= que així ho considerin ho poden encomanar a una assessoria o a un altre tècnic més capacitat. (El projecte pot ser multi disciplinar: Annex II, Títol I, Capítol I, punt 4).

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSULTA 76

 

Pregunta

L’informe de viabilitat, forma part de l'actualització= ; de la llicència d’activitats?

 

Resposta (15-05-2008)

Si, tant per a les activitats existents com a per a les noves.

Dins el Títol I, Capítol II Actualització de = les activitats permanents majors i menors estan els articles 30, 31, 32, 33 (de= rogats per la Llei 12/2010) i 34 un dels documents necessaris per a l'actualització de les llicències és l'informe de viabilitat.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 =


CONSULTA 78

 

Pregunta

La documentació de la sol·licitud de llicència d’obertura i funcionament d’una activitat innòcua ha d’incorporar les autoritzacions sectorials?

 

Resposta (15-05-2008)

Sí. (Veure arts. 63 b) i c).

Al web, dins Temes monogràfics s’ha de veure la Concordança amb la llicència de obres i dins Consultes i respostes les consultes 9, 29 i 36.

A més, s’ha de tenir en compte que:=

1.- El tècnic haurà d'indicar al seu certificat quin= es autoritzacions precisarà l'activitat (art. 63 c)).=

2.- El titular acreditarà que disposa de les autoritzacions sectorials que li indica el tècnic (art. 63 b)).

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSULTA 79

 =

Pregunta

L’acreditac= ió de l’article 63.1.c) de la Llei 16/2006 és refereix al certifi= cat de final d’obra?

 

Resposta (15-05-2008)

No, es tracta del certificat de final d'obra i instal·lació. El matís està en que un final d'o= bra per si mateix no certificaria el sistema productiu. El titular de l’activitat, necessàriament haurà d’aportar totes= les autoritzacions sectorials que s’indiquin al certificat de final d’obra i instal·lació.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 =

 =


CONSULTA 80

 

Pregunta

Les activitats dins un mercat precisen llicència per a cadascuna de les parades o comerços?

 

Resposta (15-05-2008)

Dependrà de com s'hagi obtingut la llicència del mer= cat. Si el projecte d'activitats global defineix l'ús de les parades o comerços amb les seves mesures correctores individuals o col·lectives, en aquest cas no precisarà llicència per= a cadascuna de elles. En cas contrari, si seria necessari obtenir la/s secundària/es de la principal corresponent.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 


CONSULTA 81

 

Pregunta

Com és classifiquen les instal·lac= ions de climatització?.

 

Resposta (13-06-2008)

Veure a la pàgina web:

Temes monogràfics

Classificació d’activit= ats permanents (Annex I).

 =

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 


CONSULTA 82

Pregunta

Quin tipus de llicència d’activitats han de tenir els locals que disposen de terrasses a l’aire lliure amb música?

&nb= sp;
Resposta= (13-06-2008)=

NOTA aclaridora:

Anomenarem activitat interior la que es fa dedins el local = i activitat exterior la que es fa defora del local a l’aire lliure.

El Decret 62/2007, només està destinat a activitats secundàries d'una principal que es realitzen a l'exterior d'un local= .

1.- Casuística:

a)&n= bsp;    Activ= itats permanents amb llicència d'obertura i funcionament que empari l'activitat interior i exterior, atorgada amb anterioritat a l'entrada en v= igor de la Llei 16/2006 "d'activitats" i del Decret 62/2007 “d’activitats secundàries de música en terrasses”. S'estirà al contingut de la llicència. <= /u>

b)&n= bsp;    Activ= itats permanents amb llicència d'obertura i funcionament que empari l'activitat interior, atorgada amb anterioritat a l'entrada en vigor de la = Llei 16/2006 i del Decret 62/2007, on l'activitat exterior disposa de llicència d'obertura i funcionament posterior a l'entrada en vigor d= el Decret 62/2007. Li serà d'aplicació el Decret 62/2007.

c)&n= bsp;    Activ= itats permanents amb llicència d'obertura i funcionament que empari l'activitat interior i exterior, atorgada amb posterioritat a l'entrada en vigor del Decret 62/2007:  =

c1) Si es fa de cop, es tramitarà com a una activitat perma= nent amb les exigències tècniques del Decret.

c2) Si es fa per separat, li serà d'aplicació la part tècnica i el procediment del Decret a l'activitat secundaria (l'activitat exterior). =

2.- Observació.

No s'ha de confondre l'autorització per a l'ocupació= de la via pública amb la llicència d’activitat secundaria esmentada.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques.


 

CONSU= LTA 83 (MODIFICADA)

 

Pregunta
Què s’ha de tenir en compte a l’hora de la transmissió del titular d’una activitat?

 =

Resposta <= /b>(13-06-2008) Modifica= da (25-09-2008). Modificada (19-04-2011)<= /span>
La finalitat és que l'ajuntament conegui el responsable actual d’una activitat. L’article 32 de la Ley de Arrendamientos Urbanos ja no es refereix al traspà= ;s de locals de negocis, sinó a la cessió de contracte. Aqu&iacu= te;, es poden fixar òbviament les condicions que ambdues parts considerin oportunes.

 =

Atès l'ind= icat a l'article 27 de la Llei 16/2006 "d'activitats".

Atès que, = a la Llei d’arrendaments, la figura dels traspassos sembla que ha desapare= gut.

 =

Per tant, es dedu= eix que:

 =

1.     Qui té el dret per transmetre, modificar o donar de baixa una activitat és el titular de la mateixa, no el propietari del local.

2.     Quan el titular de l'activitat té el dret= d'ús i gaudiment del local, pels canvis de titular de l’activitat s'estirà a l'article 27 de la Llei 16/2006.

3.     Quan el titular de l'activitat no té el d= ret d'ús i gaudiment del local (p.e. ja no sigui llogater), la persona o entitat que tengui el nou dret d'ús i gaudiment podrà sol·licitar de l'ajuntament que requeresqui al titular de l’activitat la presentació de la baixa expressa de la mateixa, indicant-li que de no fer-ho suposarà l'acceptació tàc= ita de la transmissió. En cas de no poder fer-se la notificació, = es farà la corresponent informació pública.

4.     En aquest cas, serà precís un certificat tècnic que acrediti que l'activitat no ha sofert modificacions substancials.

5.     En cas de mort del titular, el Codi C= ivil indica que s'estarà a la legislació que reguli la successió.

 =

Desenvolupament dels punts 3 i 4.<= /o:p>

“Que succeeix si la persona = que té el nou dret d’ús (ex. propietari o nou llogater) sol·licita la transmissió però no adjunta la comunicació del titular de la llicència.

En aquest cas l’ajuntament ha de donar audiència al titular de la llicència, atorgant-li un termini = per que pugui manifestar el que estimi oportú en defensa dels seus interessos, abans d’adoptar una resolució definitiva sobre l’eventual transmissió de la titularitat de l’esmentada llicència. Si intentada la notificació en el domicili conegut= com a propi del titular, resulta frustrada per absència de l’esmen= tat interessat en dues dates distintes, es notificarà mitjançant publicació en el Butlletí Oficial, d’acord amb el que determina l’article 59.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.<= /o:p>

En l’escrit en què es doni audiència també es pot fer constar que, en cas de disconformi= tat per part del titular a la transmissió, i sempre que acrediti que aqu= esta no s’ha produït, l’Ajuntament el continuarà conside= rant titular i, per tant responsable, fins que no doni de baixa la llicèn= cia o la transmeti.

Com a resultat del tràmit d’audiència el titular de la llicència pot fer el  següent:

1)=      Contestar que està d’acord amb la transmissió. En aquest supòsit haur&agra= ve; d’adjuntar la declaració jurada prevista a l’article 27.= 2 de la Llei 16/2006.

 

2)=      Contestar i mostrar la seva disconformitat a la transmissió, justificant-la. En aquest supòsit l’ajuntament el continuarà considerant titular = i, per tant responsable, mentre no doni de baixa l’activitat o transmeti= la llicència.

 

3)=      No contestar. En aquest supò= ;sit l’Ajuntament podrà, mitjançant resolució, estima= r el canvi de titularitat sol·licitat. A la resolució s’ha de fer constar que s’ha donat audiència i que practicada la notificació en la forma legalment establerta (personalment o per edictes) no consta que, en temps hàbil, s’hagin presentat al·legacions per part del titular de la llicència de qu&egrav= e; es tracta. Per aquest motiu s’estima el canvi titularitat formal de la llicència i l’actual titular cessa de ser responsable de l’exercici de l’activitat davant l’Administració municipal. Per poder atorgar aquesta resolució, l’Ajuntament h= a d’exigir que dins l’expedient constin els documents que acreditin el canvi de titularitat, que haurà de presentar qui ho sol·licita i, si es considera necessari, el propietari del local.

 

Aquests documents poden ser:

-<= span style=3D'font:7.0pt "Times New Roman"'>      =     NIF de propietari del local /NIF del sol·licitant (nou llogater).

-<= span style=3D'font:7.0pt "Times New Roman"'>      =     Còpia de la escriptura de compra/venda o propietat del loca= l.

-<= span style=3D'font:7.0pt "Times New Roman"'>      =     Sentència de resolució del contracte d’arrenda= ment del local i del desnonament de l’anterior arrendatari, així com documents que acreditin el lliurament de les claus del local al  propietari (si n’és e= l cas)

-<= span style=3D'font:7.0pt "Times New Roman"'>      =     Còpia del contracte d’arrendament en vigor.

 

Es a dir tots aquells documents que contribueixin a acreditar la desvinculació civil i de fet del titular formal de la llicènc= ia respecte del local i de la possibilitat d’executar l’activitat = en l’esmentat lloc.

Aquesta resolució s’haurà de notificar a l’anterior titular en la forma prevista a la Llei 30/1992, atorgant-l= i la possibilitat d’interposar els recursos corresponents.

La possibilitat de dictar aquesta resolució es fonamenta en= el fet que la llicència d’obertura té un caràcter predominantment reial que comporta el caràcter transmissible de les llicències d’obertura, emperò l’efectivitat de la transmissió no està subjecta a la autorització, contro= l o intervenció administrativa, ni la Administració municipal ha d’entrar en la relació, negoci o acte del que dita transmissió derivi,  limitant-se tan sols a determinar la persona a la que s’ha de considerar com a titular de l’activitat als efectes de poder exigir l= es responsabilitats que es poguessin derivar del desenvolupament de la mateixa. Per aconseguir-lo l’Administració, en l’àmbit de = les seves potestats pot investigar si s’ha produït la transmissi&oac= ute; i valorar els  documents, en c= oncret relacions contractuals, dels que es derivi la transmissió, per que t= ot es desenvolupi en un marc de coherència entre les relacions privades= i la seva constatació administrativa. El que en tot cas s’ha de garantir és que els interessats participin en el procediment amb tot= es les garanties que els hi atorga la legislació administrativa.

Per últim, destacar que degut a l’absència de l’anterior titular de l’activitat no serà possible incorporar la declaració jurada de l’article 27.2 de la Llei 16/2006 a l’expedient. Per poder garantir que no s’han efectuat modificacions substancials a l’activitat l’ajuntament ha d’exigir al nou titular que presenti un certificat tècnic que acrediti que l’activitat no ha sofert modificacions substancials.  

 

Normativa relacionada.

Ley 29/1994 de 24 de noviembre sobre arrendamien= tos urbanos  (B.O.E. de 25 de novi= embre 94

Modificada por Ley 50/1998, de 30 de diciembre, = de Medidas Fiscales, Administrativas y del Orden Social<= /p>

Modificada por Ley 55/1999, de 29 de diciembre, = de Medidas Fiscales, Administrativas y del Orden Social<= /p>

Modificada por Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil

 

Artículo 32. Cesión del contrato y subarriendo. (Ley 29/1994)

1. Cuando en la finca arrendada se ejerza una actividad empresarial o profesional, el arrendatario podrá subarrend= ar la finca o ceder el contrato de arrendamiento sin necesidad de contar con el consentimiento del arrendador.

2. El arrendador tiene derecho a una elevación de renta del diez por ciento de la renta en vigor en el ca= so de producirse un subarriendo parcial, y del veinte en el caso de producirse= la cesión del contrato o el subarriendo total de la finca arrendada.

3. No se reputará cesión el cambio producido en la persona del arrendatario por consecuencia de la fusió= ;n, transformación o escisión de la sociedad arrendataria, pero el arrendador tendrá derecho a la elevación de la renta prevista= en el apartado anterior.

4. Tanto la cesión como el subarriendo, deberán notificarse de forma fehaciente al arrendador en el plazo de= un mes desde que aquéllos se hubieran concertado.=

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSULTA 84(MODIFICAD= A)

 

Pregunta

Quin tipus d’activitat és un espectacle de focs artificials?.<= /span>

 =

Resposta <= /b>(13-06-2008) Modifica= da (25-09-2008). Modificada (9-11-2010).

Arran de la Direc= tiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, es dedueix que pel desenvolupament d’espectacles de focs artificials basta disposar de l’autorització sectorial corresponent ja que, atès l’indicat a l’article 3.1 de la Llei 16/2006 “... susceptibles d’ocasionar molèsties, alterar les condicions de salubritat, causar danys al medi ambient o produir risc per a les persones = o al béns ...”, s’entén que amb la tramitaci&oacut= e; ordinària de la normativa sectorial en matèria de focs artificials aquesta cobreix les indicades qüestions, on la resta de condicions que no estiguin cobertes per l’autorització sectori= al no tenen la consideració de raó imperiosa d’inter&egrav= e;s general (riig).

&nbs= p;

Per la qual cosa, si= es tracta de focs artificials amb una mescla explosiva superior a 50 kg l’autorització correspon a la Delegació del Govern en l= es Illes Balears, i en cas contrari a l’ajuntament corresponent.

&nbs= p;

Veure a la pàgina WEB http://= activitats.caib.es

        &= nbsp;   Protocol

  &= nbsp;           &nbs= p;         Document: 3D"Castells <= /span>Protocol focs artificials i us pirotecnia.pdf

Nor= mativa sectorial d'aplicació en matèria de focs artificials:

1.- Orden de 20 de octubre de 1988,= M&= deg; de Relaciones con las Cortes y de la Secretaría del Gobierno, por la= que se regula la manipulación y uso de productos pirotécnicos en = la realización de espectáculos públicos de fuegos artificiales (BOE 29-10-88).

(De= rogada pel RD 563/2010, de 7 de mayo por = el cual se aprueba el reglamento de artículos pirotècnicos y cartucheria –BOE núm. 113 de 8-05-2010- que inclou 22 instruccions tècniques complementàries, en particular l’ITC8: espectacles amb artirficis pirotècnics realitzats per = experts l’entrada en vigor de la qual està prevista 09-05-2013).<= /o:p>

2.- Orden de 2 de marzo de 1989, M° de Relaciones con las Cortes y de la Secretaría del Gobierno,= que modifica la Orden de 20/10/88.

(De= rogada pel RD 563/2010, de 7 de mayo por = el cual se aprueba el reglamento de artículos pirotècnicos y cartucheria –BOE núm. 113 de 8-05-2010- que inclou 22 instruccions tècniques complementàries, en particular l’ITC8: espectacles amb artirficis pirotècnics realitzats per experts l’entrada en vigor de la qual està prevista 09-05-2013= ).

3. - Orden del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo de 5 de diciembre de 1991, so= bre catalogación de productos pirotécnicos (BOE núm. 11, de 13-01-92).

4.- Ley Orgánica 1/1992,= de 21 de febrero, de Protección Ciudadana (BOE 22-2-1992). <= o:p>

5.- Real Decreto 230/1998, de 1= 6 de febrero, M&= deg; de la Presidencia, por el que se aprueba el Reglamento de explosivos (BOE 12-3-1998).

Der= ogat pel RD 563/2010, de 7 de maig pel qual s’aprova el reglament d’articles pirotècnics i cartuxeria, sense perjuidi de la seva aplicació en els termes prevists a les disposicions transitòr= ies primera, segona i tercera i en la disposició final cinquena de l’esmentat reglament.

6.- Intruccions tècniques complementàries del Reglament d’explosius RD 230/1998, 16 de febrer.

7.- Real Decreto 277/2005, de 11 de marzo, por el= que se modifica el Reglamento de explosivos.

Que= den derogades pel RD 563/2010, de 7 de maig pel qual s’aprova el reglament d’articles pirotècnics i cartuxeria les instruccions tècniques complementàries següents:

·      =   ITC 7: Catalogació de = les matèries primeres explosives o pirotècniques

·      =   ITC 8: Catalogació dels artificis pirotècnics.

·      =   ITC 14: Normes per a la recàrrega de munició per particulars.

·      =   ITC 19: Normes sobre la venda= i els establiments de venda d’artificis pirotècnics de les class= es I, II i III.

·      =   ITC 23: Classificació = dels artificis pirotècnics de les classes I, II i III.<= /p>

8.- Orden PRE/174/2007, de 31 de enero, por la que se actualizan las instrucciones técnicas complementarias números 8, 15, 19 y 23 del Reglament= o de explosivos, aprobado por Real Decreto 230/1998, de 16 de febrero.

9.- RD 248/2010, de 5 de marzo, por el cual se adapta el RD 230/19= 98 a la Ley 17/2009, de 23 de noviembre.

10.- RD 563/2010, de 7 de mayo por el cual se aprueba el reglamento de artículos pirotècnicos y cartucheria= –BOE núm. 113 de 8-05-2010- que inclou 22 instruccions tècniques complementàries, en particular l’ITC8: espectacles amb artirficis pirotècnics realitzats per experts l’entrada en vigor de la qual està prevista 09-05-2013.=

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 


CONSU= LTA 85

&= nbsp;

Pregun= ta

Quins espectacles i festes taurines es poden autoritzar en l’àmbit territorial de les Illes Balears?

&= nbsp;

Respos= ta (25-06= -2008)

La Llei 1/1992 del Parlament Balear, de 8 d’abril, de protecció dels animals que viuen en l’entorn humà, tot i que no és una Llei específica en matèria d’espectacles taurins, limita el tipus d’espectacles que es pod= en fer en l’àmbit territorial de les Illes Balears en base a uns principis molt rigorosos de protecció y defensa dels animals (“establecimiento de las normas para la protección de los anim= ales que viven en el entorno humano, sean domésticos, domesticados o salv= ajes en cautividad”). Aquesta rigorosa defensa dels animals s’exposa clarament en l’exposició de motius:

“En consecuencia= , y con el fin de adecuar la normativa legal a una conciencia ciudadana que urge acabar con las torturas, con la inflicción de daños o sufrimientos muchas veces gratuitos, con los malos tratos o con las burlas = de que a veces son objeto muchos de los animales que conviven con nosotros; es= ta ley pretende no sólo satisfacer la demanda social, sino tambié= ;n ser instrumento para aumentar la sensibilidad colectiva balear hacia comportamientos más civilizados y propios de una sociedad moderna.”

L’article 3.2.a) prohibeix “torturar, maltractar i infligir danys, sofriments i molèsties gratuïtes als animals. P= er altra banda, l’article 4.1.a) prohibeix l’ús d’ani= mals en festes o espectacles en què “puedan ser objeto de muerte, tortura, malos tratos, daños sufrimientos, tratamientos antinaturale= s, o en los que se pueda herir la sensibilidad del espectador”. És difícil determinar quan es pot ferir la sensibilitat de l’espectador, especialment quan observa l’espectacle voluntàriament i amb prou informació del que es farà.<= o:p>

S’ha de destacar que la prohibició d’infringir = tractaments antinaturals juntament= amb la prohibició de molè= sties gratuïtes, imposa al conjunt de l’articulat uns criteris molt rigorosos en defensa dels animals. En sentit estricte, entenc que có= rrer devora els bous en un nucli urbà o fer ús d’una muleta en una plaça de toros és antinatural i causa molèsties gratuïtes. <= /span>

No obstant l’anterior la Llei balear fa importants excepcions atès que permet que es continuïn celebrant els espectacles que = es feien abans de l’aprovació de la Llei (amb importants limitaci= ons) però impedeix noves iniciatives d’espectacles i festes taurine= s. Però en tot cas, aquesta excepció confirma la prohibici&oacut= e; en qualsevol altre tipus d’espectacle. Tot i que no fa una prohibici&= oacute; expressa dels espectacles taurins en general, cal fer una interpretaci&oacu= te; lògica de l’articulat: si autoritzen excepcionalment determina= ts espectacles taurins en llocs determinats es perquè estan prohibits en qualsevol altre indret de l’àmbit territorial de les Illes Balears. Cal aclarir que la prohibició afecta fins i tot a corregude= s de bous i espectacles en què no es doni mort a l’animal.

Només es poden autoritzar els espectacles taurins indicats = en les lletres a) i c) de l’article 4.2 la Llei 1/1992 i més concretament l’article 4.2 a) i c) del Decret 56/1994, de 13 de maig,= de desplegament i aplicació de la Llei de protecció dels animals= que viuen en l’entorn humà. En concret:

 

—“a) = Las corridas de toros lidiados por matadores, las de toros-novillos lidiadas por novilleros, las corridas de toros a caballo o de rejoneo y, en su caso, los festivales cuando sean lidiados por matadores, novilleros o rejoneadores, siempre y cuando se celebren en locales denominados plazas de toros, cuya construcción sea de carácter permanente y cuya puesta en funcionamiento sea anterior a la entrada en vigor de la Ley 1/1992”.

Les corregudes de toros també se denominen corregudes de bo= us o cursa de braus.

 

Respecte de la qüestió de las “becerradas”= cal indicar que no s’autoritzen perquè:

 

—No es pot permetre que els animals siguin torejats per simp= les aficionats.

 

—No es pot interpretar que els “toros-novillo” d’edat inferior a dos anys es puguin denominar també “becerras” perquè la normativa vigent sectorial d’espectacles taurins vigent quan es va aprovar el Decret 56/1994 distingia clarament les diverses categories dels animals. Així l’article 26 del Reial decret 176/1992 de 28 de febrer, pel qual s’aprova el reglament d’espectacles taurins distingia un espect= acle de “novillos” i els de “becerradas”. L’esment= at article 26 es va substituir, pràcticament sense modificacions, per l’article 25 del Reial decret 145/1996, de 2 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles taurins.<= /i>

 

En conseqüència, en una plaça de toros, no es poden fer cap dels espectacles indicats en les lletres e), i g) de l’article 25 del Reial decret 145/1996 (“becerradas”, “toreo cómico”). Pel= que fa a la lletra f) (“festivales”) es poden fer si hi intervenen = els professionals indicats. No hi ha cap dubte que la denominació correguda de toros d’ambdues lleis són idèntiques i es determinen totes les característiques de l’espectacle. No es p= ot fer cap interpretació analògica perquè la llei é= ;s clara i s’ha d’interpretar en els seus estrictes termes. Pel qu= e fa a la referència  al apa= rtado h) (“Espectáculos o festejos populares”) cal estar al que s’indica a l’apartat següent.

 

—“c) Festes que s’hagin celebrat de forma ininterrompuda durant cent anys,= i sempre que no suposin tortura, lesions o mort de l’animal.”

 

Cal entendre que = es refereix a festes celebrades fora d’un recinte d’una plaç= ;a de toros permanent. En aquest casos, es poden córrer tot tipus d’animals sense més limitació que l’arrelada tradició (més de cent anys). Així es podrien có= rrer vedells (ó jónecs o bravells o bravatells o torets) i, fins i tot, toros.

 

Pel que fa al còmput dels cent anys cal interpretar:

— Que la tradició ha de ser “ininterrompudaR= 21;, la qual cosa vol dir que les festes s’han d’haver fet cada any, sense cap altre excepció que les derivades de causes de força major.

 

— Que el període de més de cent anys s’h= a de comptar a partir de l’entrada en vigor del Decret 56/1994, de 13 de m= aig. Tot i que la redacció és idèntica a la Llei 1/1992 no = es pot assenyalar com a terme inicial la data d’aprovació de la L= lei perquè el Reglament la reprodueix i no concreta el terme inicial. Curiosament el mateix Reglament en relació en l’article 4.2.c) quan regula les places de toros concreta que només les places de tor= os la data de construcció de les quals sigui anterior a la Llei 1/1992.= Per tant, com a mínim s’han d’haver fet les festes entre el = dia 27 de maig de 1894 i el dia 28 de maig de 1994 (data de publicació d= el Decret). El que no es pot fer es comptar cent anys a partir de cada sol·licitud, altrament es vulneraria clarament l’esmentat decr= et.

— Les festes han de ser substancialment homogènies. Òbviament en cent anys s’hauran registrat variacions per&ograv= e; s’han de mantenir els aspectes fonamentals de l’espectacle d’acord amb la tradició.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 


CONSU= LTA 86

&= nbsp;

Pregun= ta

Com es classifica= una bugaderia?

 

Resposta (25-06= -2008)

Classificació d'activitats permanents (Annex I).

 =

A més, ser= ia activitat permanent major:

·        Si necessités l’interès general per ubicar-se en sòl rústic.

·        Si necessités avaluació d'impacte ambiental.

Veure la Llei 11/2006 d'avaluació d'impacte ambiental (BOIB= 133 de 21-9-2006), en particular, l'Annex I Grup 6.- Altres indústries i l'Annex II Grup 7.- Altres projectes.

·        Si els seu paràmetres superessin l'indicat a l'apartat b) de la Classificació d'activitats permanents (Annex I). <= /p>

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSULTA 87

 

 

Pregunta

Una activitat existent i en funcionament sense permís d'instal·lació ni llicència  d’obertura i funcionament, a l’hora d’ampliar el local, necessita permís i llic&egrav= e;ncia només per l'ampliació o per tota l’activitat?.

 =

Resposta (25-06= -2008)

1.     Necessita treure el permís d’instal·lació i la llicència d’obertura i funcionament de tota l’activitat ja que es tracta d'una activitat clandestina. Veure la Llei 16/2006 “d’activitats”.

2.     Si l’activitat est&agr= ave; en sòl rústic necessita, prèviament a la sol·li= citud del permís d’instal·lació, disposar de l’interès general per part del Consell Insular (art. 65).=

3.     Si està obligada a la realització d’un estudi d’impacte ambiental necessita, prèviament a la sol·licitud del permís d’instal·lació, disposar d’aquest estudi (arts. 6= 6 i 77).

4.     Veure les Consultes 5, 9 i 36 penjades al web, així com l’apartat de Concordança amb la llic&egrav= e;ncia d’obres.

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 


CONSULTA 88

 

Pregunta

Una clínica dental es pot considerar un despatx professional?

 

Resposta (25-06= -2008)

Si. És un despatx professional.

El CTE a la definició d'ús hospitalari indica:

= "Uso Hospitalario

= Edificio o establecimiento destinado a asistencia sanitaria con hospitalizació= ;n de 24 horas y que está ocupados por personas que, en su mayorí= ;a, son incapaces de cuidarse por sí mismas, tales como hospitales, clínicas, sanatorios, residencias geriátricas, etc.

= Las zonas de dichos edificios o establecimientos destinadas a asistencia sanita= ria de carácter ambulatorio (despachos médicos, consultas, &aa= cute;reas destinadas al diagnóstico y tratamiento, etc.) así como a= los centros con dicho carácter en exclusiva, deben cumplir las condiciones correspondientes al uso Administrativo.

= Las zonas destinadas a usos subsidiarios de la actividad sanitaria, tales como oficinas, salones de actos, cafeterías, comedores, capillas, áreas de residencia del personal o habitaciones para médicos = de guardia aulas, etc., deben cumplir las condiciones relativas a su uso."= ;

Per tant, una clínica dental segons = el CTE es tracta d'un ús administratiu.

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 


CONSULTA 89

 

Pregunta

&= nbsp;

Respos= ta (21-07= -2008)

Si. Ve= ure l'article 108 de la Llei 16/2006 “d’activitats”.

La for= ma més raonable de poder fer-ho és que l'acta de la inspecci&oac= ute; indiqui, a més dels fets comprovats, el termini d’audiè= ncia si escau per poder al·legar o esmenar el contingut de l’acta. =

A més, l'acta indicarà que, si abans de la finalització = del termini no s'ha donat coneixement a l'administració de la correcció dels fets motiu de l’acta, s'incoarà l'oportú expedient.

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


= CONSUL= TA 90

 

Pregunta (21-07= -2008)

Quin és l’òrgan de l'ajuntam= ent competent per sancionar les activitats permanents?

 

Resposta

Atès que la Ley 57/2003, de 16 de diciembre, de medidas para la modernización del gobierno local a l'artcicle 127.1.= i) indica:

Art&i= acute;culo 127. Atribuciones de la Junta de Gobierno Local.

1.      Corresponde a la Junta de Gobierno Local:

….

i.-  Ejercer la potestad sancionadora salvo que por ley esté atribuida a otro órgano.

Atès el contingut de l'exposició de motius i dels article 85.2, 85.4 i 120 de la Llei 16/2006 "d'activitats".

Atès que la Reial Acadèmia Espanyola defineix  “intervenir” com: “Dicho de una persona: Interponer su autoridad”.

Per tant l'òrgan de l'ajuntament per sancionar és el batle o la batllessa, ja que són els òrgans que autoritzen l’atorgament de la llicència d’obertura i funcionament i= a més han de imposar la seva autoritat en el procediment sancionador.<= o:p>

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSULTA 91

 

Pregunta (21-07= -2008)

&= nbsp;

Respos= ta

En cap cas. Veure els articles 109 i 110 de la Llei16/2006 “d’activitats”.

&= nbsp;

L'arti= cle 109.2 diu que hi haurà d’haver una resolució motivada. =

Dita resolució motivada es pot fer a través de l'article 55 punt 1= i 2 de la Llei 30/1992 que indica:

Artículo 55. Forma.

1. Los actos administrativos se producirán por escrito a menos que su naturaleza exija o permita otra forma más adecuada de expresió= ;n y constancia.

2. En= los casos en que los órganos administrativos ejerzan su competencia de f= orma verbal, la constancia escrita del acto, cuando sea necesaria, se efectuará y firmará por el titular del órgano inferior= o funcionario que la reciba oralmente, expresando en la comunicación d= el mismo la autoridad de la que procede. Si se tratara de resoluciones, el tit= ular de la competencia deberá autorizar una relación de las que ha= ya dictado de forma verbal, con expresión de su contenido.

=  

Per ta= nt, el protocol més raonable i eficaç per poder fer-ho, és= el següent:

&= nbsp;

1.     El pol= icia o l'inspector comprova els fets i avalua si pot prendre una mesura provissionalíssima.

2.     En cas afirmatiu, telefona a l'òrgan competent (batle o regidor) i li expli= ca la situació.

3.     L'&ogr= ave;rgan competent, si escau, ordena per telèfon motivadament l'aplicaci&oacu= te; de la mesura provissionalíssima.

4.     El pol= icia o l'inspector pren nota a l'acta que signarà de la resolució motivada verbal i de l'òrgan que l'ha autoritzada.

5.     El pol= icia o inspector pren la mesura provissionalíssima.

6.     El tit= ular de la competència haurà d'autoritzar per escrit una relació de les que hagi dictat de forma verbal amb l'expressió del seu contingut.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


= CONSUL= TA 92

 

Pregunta

El silenci administratiu, comença a computar-se des de la d= ata de la sol·licitud o des de la sol·licitud amb la documentació completa?.

 

Resposta (21-07= -2008)

El silenci comença a computar des de la sol·licitud = amb la documentació completa.

S'entén com a sol·licitud amb la documentació completa quan inclogui tots els elements descrits literalment a la normativa d'aplicació que regulen els documents de la sol·licitud.

La documentació completa inclou el contingut complet de les fitxes ressenyades a la llei quan corresponguin, a més dels elements descrits per a la sol·licitud, etc.

Altres possibles deficiències no impedeixen l'inici del còmput per resoldre, però l'interromprien si es notifiqu&eacu= te;s la seva existència (p.e.: que la fitxa estigui omplida però el que indiqui no és verídic; quan es requereixi altra documenta= ció aclaratòria que sorgís per dubtes raonables; etc.)=

-      =     At&eg= rave;s el Capítol VIII de l'exposició de motius de la Llei 16/2006 “d'activitats” i la resta dels articles relacionats amb la pregunta.

-      =     At&eg= rave;s el que disposa la Llei 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.

-      =     At&eg= rave;s el que disposa el règim de funcionament intern dels ajuntaments.

Per tant es considera que, una vegada presentada la sol·lic= itud i en el termini més breu possible s’ha de realitzar un informe sobre si la documentació és completa o no, i si escau, s̵= 7;ha de requerir al promotor la  se= va rectificació o millora.

Entenem que, per a una gran majoria d’activitats, “el termini més breu possible” per demanar la rectificació o millora de la sol·licitud hauria de ser 10 dies.

No obstant la casuística legal és la següent:

Per a les activitats innòcues (art. 63.2)=

Des de què es fa la sol·licitud (amb la documentació completa o no) l'ajuntament té un mes per compro= var que dita documentació és completa.

Per a les activitats majors (art. 69)=

Haurà d'haver, en un termini màxim de 15 dies des de= la sol·licitud (completa o no), un informe jurídic entre d’altres, sobre l’adequació de la sol·licitud, la qual, si no és completa i a través de l'article 68 es requerirà al promotor que rectifiqui el contingut donant-li un termi= ni màxim de 10 dies.

Per a les activitats menors (arts. 80 i 84)

Hi Haurà d'haver, en un termini màxim d'un mes des d= e la sol·licitud (completa o no), un informe jurídic entre d’altres sobre l’adequació de la sol·licitud, la qual, si no és completa i a través de l'article 79 es requerirà al promotor que rectifiqui el contingut donant-li un termi= ni màxim de 10 dies.

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 

 

= CONSUL= TA 93

 

Pregunta

Quina és la casuística de les activitats amb música?

 

Resposta (21-07-2008)

Veure les Consultes 72 i 82

Els projectes que incorporin música dins l’activitat,= com no hi ha una autorització sectorials específica que la reguli, justificaran el compliment de la normativa que correspongui (punt 8, Títol I de l'Annex II de la Llei 16/2006). 

En aquest cas, es tractaria de les Lleis de renou (estatal i autonòmica) així com les que les desenvolupen, especialment e= l RD 1367/2007.

La matèria, motiu de la consulta, es regularà reglamentàriament.

Casuística

a) Activitats  catalogades que siguin recreatives musicals i d'espectacle musicals.=

Per a aquestes activitats la música forma part i està integrada dins l'activitat principal. Es consideraran sempre activitats maj= ors (p. e. discoteques, sales de festes, auditòrium,…) i estan indicades a l'Annex I Títol IV de la Llei 16/2006 (Capítol I.= 3 i II.2).

b) Activitats que pretenguin incorporar la música a l'interior del local.

Si l'activitat  no està inclosa a l'apartat anterior, s'haurà de realitzar una ampliació de la llicència principal per incorporar la música.

Aquí la casuística pot ser molt diversa i fins i tot= es podria arribar a modificar el contingut del títol de la llicè= ncia principal, sempre i quan tècnicament (CTE, renous, etc.) i urbanísticament (usos) sigui possible.

c) Activitats que pretenguin incorporar la música com a activitat secundària a l'exterior del local.

S'estarà al Decret 62/2007, de 18 de maig, sobre les activitats  secundaries de música, entreteniment i oci desenvolupades en terrasses, espai, reci= nte o similar a l'aire lliure.

Per poder aplicar-lo, s’han de complir les condicions de par= tida següents:

1.- Que es tracti d’ampliar l'activitat principal amb una secundaria de música, entreteniment i oci desenvolupades en terrasse= s, espai o recinte o similar a l'aire lliure.

2.- Que l'activitat principal es desenvolupi en zones turístiques contemplades com a tals en els plans territorials insula= rs corresponents.

3.- Que la llicència de l’activitat principal sigui d'establiments hotelers i d'oferta turística complementari de restauració o entreteniment.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 


CONSU= LTA 94

 

Pregunta

Deficiències a una activitat a l'hora de realitzar un canvi= de titular de la llicència.

 

Resposta (21-07= -2008)

Veure la Consulta La tramitació de canvi de titular és simplement una = comunicació de dades per saber qui és el responsable de l’activitat, per t= ant no es pot impedir el tràmit de canvi en la titularitat d’una l= licència.

No obstant, si l'ajuntament detecta deficiències a l’activitat, hauria de requerir la seva esmena independentment que hi hagi o no canvi de titular.

&= nbsp;

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 


= CONSUL= TA 95 (MODIFICADA)

 

Pregunta

Quins són els límits de renou per a les noves activi= tats i les existents?.

 

Resposta (21-07= -2008) Modificada (17-12-2008).

La Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears, a la seva disposició transitòria quarta indica:

"= ;DISPOSICIÓN TRANSITORIA CUARTA. Valores de inmisión y emisión.

Por lo que respecta a los valores límite de inmisión y emisión será de aplicación lo que dispone el Decreto 20/1987, de medi= das de protección contra la contaminación acústica del med= io ambiente en el ámbito de la comunidad autónoma de las Illes Balears, en tanto no se aprueben por parte del Gobierno del Estado los diferentes valores límite para cada área acústica, tal= y como establece el artículo 12 de la Ley 37/2003= , de 17 de noviembre, del ruido. "

Per tant, havent-se publicat el Real Decret 1367/2007, els valors = del Decret 20/1987 no són d'aplicació i la casuística ara és la següent:

1. – Para toda actividad nueva (posterior al RD 1367/2007) que tenga vecinos colindantes del tipo: Residencial, administrativo, sanitario, educa= tivo o cultural y que en ningún momento se produzca transmisión  de ruido entre el emisor y el rece= ptor a través del medio ambiente exterior, los valores límites de inmisión y valores límite de ruido transmitido son los establecidos respectivamente en:

- Tabla B1 Anexo III (Art. 24.1 del RD 1367/2007). Valors límits inmisió per a noves activitats.

- Tabla B2 Anexo III (Art. 24.3 del RD 1367/2007). Valors límits de renou per a totes les activitats.<= /o:p>

2. – Para toda actividad nueva (posterior al RD 1367/2007) y que:

a) No tenga ningún vecino colindantes del tipo: Residencial, administrativo, sanitario, educativo o cultural.

b) Que teniendo vecinos del tipo: Residencial, administrativo, sanitario, educativo o cultural, pero que se produzca transmisión  de ruido entre el emisor y el receptor a través del medio ambiente exte= rior (es decir, no tiene la consideración de colindantes).

Los valores límite de inmisión son los establecidos en:

        &= nbsp;   - Tabla B1 Anexo III (Art. 24.1 del RD 1367/2007)

3.- Para las actividades existentes (anteriores al RD 1367/2007) que ten= ga vecinos colindantes del tipo: Residencial, administrativo, sanitario, educa= tivo o cultural y que en ningún momento se produzca transmisión  de ruido entre el emisor y el rece= ptor a través del medio ambiente exterior, los valores límite de rui= do transmitido son los establecidos respectivamente en:

- Tabla B2 Anexo III (Art. 24.3 del RD 1367/2007= )

4.- Para las actividades existentes (anteriores al RD 1367/2007) y que:<= o:p>

a) No tenga ningún vecino colindantes del tipo: Residencial, administrativo, sanitario, educativo o cultural.

b) Que teniendo vecinos del tipo: Residencial, administrativo, sanitario, educativo o cultural, pero que se produzca transmisión  de ruido entre el emisor y el receptor a través del medio ambiente exte= rior (es decir, no tiene la consideración de colindantes).

El RD 1367/2007 no establece valores límite, y por tanto se estará a la normativa que le era de aplicación antes del RD 1367/2007, que es el Decreto 20/1987 del COP= OT.

 

La Ley nacional 37/2003, de 17 de noviembre, del ruido, establece en la disposición final primera que tiene carácter básico, y= tal como indica en la exposición de motivos se dictó para homogen= izar el entorno normativo del ruido en todo el ámbito nacional.

El artículo 6 de dicha ley indica:

Artículo 6.= Ordenanzas municipales y planeami= ento urbanístico.

Corresponde a los ayuntamientos aprob= ar ordenanzas en relación con las materias objeto de esta Ley. Asimismo, los ayuntamientos deberán adaptar las ordenanzas existentes y el pla= neamiento urbanístico a las disposiciones de esta Ley y de sus normas de desarrollo.

Las Ordenanzas Municipales podrán ser más exigentes que la Ley 37/2003 en el establecimiento de sus límites pero no usar otros procedimientos de medición diferentes a los establecidos ya que = no cumplirían con la Ley que tiene carácter básico.<= /o:p>

 

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSU= LTA 96

 

Pregunta 1

Activitats de despatxos de professionals col·legiats.<= /o:p>

=  

Resposta 1(21-07-2008)

Veure la Consulta S’ha de tenir en compte que la classificació d’una  activitat com a innòcua per un despatx de professionals col·legiats és independent de la titularitat jurídica de l’empresa, de la relació laboral dels membres, etc.

A la fi, la llicència empara el desenvolupament de l’activitat a un local determinat amb uns mitjans tècnics defi= nits al projecte i tot això sota el paraigües d’una professió col·legiada per poder exercir-la.

No obstant, si hi ha altres activitats en el local, s’ha de tenir en compte que a l’hora de la classificació, podria donar= -se el cas que la tramitació de l’activitat principal i de les activitats secundàries no fos com a innòcua.

=  

Pregunta 2

Com pot actuar l’administració i els seus requeriments de millora d’una sol·licitud i de informació complementària?.

 

Resposta 2 (21-07-2008)

Veure la Consulta 92 sobre “silenci administratiu”

La = Ley 30/1992, de 26 de noviembre de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común indica:

Art&i= acute;culo 75. Celeridad.

1. Se acordarán en un solo acto todos los trámites que, por su naturaleza, admitan una impulsión simultánea y no sea obligad= o su cumplimiento sucesivo.

2. Al solicitar los trámites que deban ser cumplidos por otros órga= nos, deberá consignarse en la comunicación cursada el plazo legal establecido al efecto.

No obstant:

L'ajuntament, per donar la llicència, té l'obligació de comprovar prèviament que la documentació= ; està completa i el promotor ha de certificar i acreditar que dita documentació és verídica i correcte.

Si la documentació no compleix amb els requisit legals, el promotor cometrà un incompliment pel qual es podria aplicar el punt = 3 de l'article 116: "infracció greu per l'expedició irregular= de certificacions, documents tècnics o administratiu" amb les poss= ibles sancions d'entre 6.001 a 60.000 € i, si escau, la suspensió de l'activitat i el requeriment d'esmena de deficiències.

Per evitar aquests perjudicis al promotor, es recomanable que l'ajuntament requeresqui els aclariments oportuns interrompent el termini d= e la tramitació.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 =

 =


CONSULTA 97

 =

Pregunta

Quin és el procediment per a l’actualització de les llicències d’activitat?.

 

Resposta (25-08-2008)

Veure les Consultes: 5.4, 14, 15, 16, 17, 22 i especialment les 61 i 76.

La Llei 16/2006 a l'article 31 Procediment i aba= st de l’actualització, indica:&n= bsp; l’actualització= de la llicència municipal d’obertura i funcionament es realitzar&agr= ave; mitjançant el procediment simplificat que es determini reglamentàriament (aquest article està derogat per la disp. derog. 3ra. de Llei 12/2010, de 12 de novembre.<= /o:p>

Atès que no es disposa del mencionat reglament.

Atès que:

1.- L'ajuntament constata que el promotor ha justificat correctament les mesures correctores i l'aplicació de la normativa.

2.- El tècnic del promotor, per norma general, és el que justifica les mesures correctores i l'aplicació de la normativa.

3.- La Llei indica que es crearà un siste= ma simplificat per actualitzar.

4.- Si no hi ha resolució expressa en con= tra, l'activitat s’entén actualitzada.

5.- Actualitzar vol dir (RAE): posar al dia els condicionaments de la llicència.

6.- L'article 31.2 indica que en compliment de la normativa reguladora, es podran modificar els valors límits d'emissió i altres condicions específiques de la llicències i afegir altres condicions noves particulars.<= /span>

 

CONCLUSIÓ:

Respecte a la documentació

Com a mínim incorporarà l'informe indicat a l'article 32.2 el qual també incorporarà les noves obligacions reglamentaries per a les activitats  existents. 

1.     Aquest informe, amb un plànol as built -t= al com es construí- i amb fotografies interiors i exteriors de l’establiment, haurà de ser redactat per tècnic o tècnica competent amb visat col·legial i versarà sobre= el manteniment de les condicions de la llicència d’obertura i funcionament atorgada i l’acreditació de què no s’= ;han produït modificacions substancials en l’activitat o la instal·lació, conformement amb el que regula l’article = 27.6 d’aquesta llei.

Versar vol dir (RAE) intr. Dicho de un libro, de un discurs= o o de una conversación: Tratar de una materia determinada. <= /span>

Respecte al contingut de l’inf= orme

L'informe estarà redactat per tècn= ic competent amb visat col·legiat i estarà compost de:

Plànol as-built del local o establiment, = es a dir, tal com està construït.

Fotografies interiors i exteriors del local o establiment.

Memòria sobre el manteniment de les condicions de la llicència, la qual indicarà:

Anàlisi comparatiu entre l'activitat real que es desenvoluparà i l'activitat segons el contingut de la llicènc= ia a on es justifiqui que els canvis realitzats són no substancials. 

Certificació de què es tracta de modificacions no substancials i que les modificacions introduïdes compleixen amb la normativa d'aplicació inclosa la urbanística.

Indicació dels nivells d'emissió reals que pertoqui (renou, fums, etc.) i les contrastarà amb els nivells màxims = de la normativa d'aplicació.

Que es disposa de les autoritzacions sectorials pertinents aix&iac= ute; com del manteniment del seu manteniment.

NOTA:

No s'ha de confondre la normativa d'aplicaci&oac= ute; amb la normativa vigent per a les noves activitats.

-      =     Solen ser d'aplicació per a les noves activitats i les existents les normatives de seguretat alimentària, renou, etc., per tant s'haurien d'actualitzar per a aquestes qüestions.

-      =     També la supressió de les barreres arquitectòniques, ja que ha finalitzat el règim transitori.

-      =     Respecte a les instal·lacions, la majoria dels reglaments indiquen que només són d’aplicació per a les noves activitats= o per a les ampliacions.

-      =     Respecte a la normativa urbanística, s’han de tenir en compte els possi= bles canvis d’ordenació, d’usos, etc. (Veure les Consultes 14= ,15, 16, 17, 18, 19, 20).

 

Respecte al procediment i terminis

Atès l'indicat a l'article 30.3 i 30.4 de= la Llei 16/2006(derogats per la Llei 12/2010, de 12 de noviembre) l'actualització es realitzarà a iniciativa del titular i el silenci es positiu. Com no = hi ha regulació específica, el termini per resoldre, s'estar&agr= ave; a l'article 50 de la Llei 3/2003.

Ley 3/2003 de 26 de marzo, de Régimen Jurídico de la Administración de la Comunidad Autónoma de las Illes Balears.= =

Art&i= acute;culo 50. Duración de los procedimientos.

1. Los plazos máximos para dictar y notificar la resolución expresa = en los procedimientos de competencia de la Comunidad Autónoma son los q= ue fije la norma reguladora del procedimiento correspondiente y no podrá= ;n exceder de seis meses, salvo que una ley establezca uno más amplio o así se prevea en la normativa comunitaria europea.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 


CONSU= LTA 98

 

Pregunta

Quina tramitació s’aplica i com es justifiquen les prescripcions per a les activitats temporals convalidables.=

 

Reposta (25-08-2008)

La sol·licitud de convalidació d’una activitat temporal s’ha de presentar a la DG d'Interior (art. 90).

El termini per incloure-la en el Registre autonòmic d'activ= itats temporals es d'un mes (art. 90.3).

La sol·licitud de la llicència municipal d'instal·lació, obertura i funcionament de l’activitat = se presentarà davant l'ajuntament a on es vulgui instal·lar.(art 91).

El termini per dictar la resolució de l'atorgament de la llicència està indicat a l'article 93.

Respecte a la constatació de la documentació aportad= a, històricament, hi ha dos tipus de resolució per aquestes activitats:

-      =     Les q= ue es fan darrerament, la resolució, inclou una documentació que s'ha de presentar a l'ajuntament i aquest ha de constatar-la. Per altre ban= da, hi ha unes prescripcions que ha de complir el promotor les quals es comprovaran, si escau, a nivell d'inspecció.

-      =     Les més antigues, a la resolució es mesclaven els condicionaments= amb els documents a presentar. Es poden donar per vàlides si el tècnic particular certifica els condicionaments de la resoluci&oacut= e;.

 

Vegeu la Declaració responsable per aquest tipus d’activitats.

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSU= LTA 99

 =

Pregunta

Concordança de terminis entre el procediment municipal per a l’obtenció de la llicència d'activitats i les autoritzacions sectorials corresponents.

 

Resposta (25-08-2008)=

a)     Termini entre l'autorització prèvia (arts. 67 i 78) i la sol·licitud del permís d'instal·lacióLa Llei 16/2006 no estableix cap tipus de termini, no obstant, s'h= a de tenir en compte que:

-      =     Les autoritzacions prèvies solen anar acompanyades d'una autoritzaci&oac= ute; sectorial de posada en funcionament a on es sol imposar un termini màxim.

-      =     En general, l’entrada en vigor dels canvis en la normativa sectorial, so= len fer referència a la data d’entrada de les sol·licituds = als ajuntaments.

b) Termini per a resoldre el permís d'instal·lació.

Art&i= acute;culo 75. Plazo para resolver la solicitud del permiso de instalación ( majors)

1. El permiso de instalación de actividad permanente mayor será resuelto y notificado en el plazo máximo de 3 meses, a partir de la presentación completa de la documentación requerida.

2. Cu= ando se trate de ayuntamientos que no sean competentes para dictaminar la activi= dad, de acuerdo con la normativa aplicable, el permiso de instalación de actividad permanente mayor será resuelto y notificado en el plazo máximo de 4 meses, a partir de la presentación completa de la documentación requerida.

Art&i= acute;culo 84. Plazo para resolver la solicitud del permiso de instalación ( menors)

1. El permiso de instalación de las actividades permanentes menores será resuelto y notificado en el plazo máximo de un mes, a pa= rtir de la presentación completa de la documentación requerida.

c) Termini per iniciar i finalitzar l'execució de la instal·lació

L'art= icle 64.3 ( majors) i l'article 76.3 ( menors)

3. To= da solicitud deberá incluir un plazo para iniciar las instalaciones y o= tro para finalizarlas; este último no será superior a 24 meses. El ayuntamiento puede conceder una ampliación de los plazos siempre que= no superen su mitad y no resulten perjudicados los derechos de terceras person= as. Los plazos de referencia empezarán a contarse a partir de la notificación de la licencia de edificación y uso del suelo, e= n su caso.

d) Termini entre la sol·licitud i l'atorgament de la llicència d'obertura i funcionament  (majors i menors)=

Art&i= acute;culo 85. Licencia municipal de apertura y funcionamiento de las actividades permanentes mayores y menores

6. El alcalde o la alcaldesa puede otorgar un plazo máximo de 15 dí= as para que la persona promotora rectifique todas las deficiencias detectadas, continuando la tramitación conforme a derecho, con la advertencia de= que si así no lo hiciera se producirá la caducidad del procedimie= nto y se archivará sin más trámite, dictando la correspondiente resolución de caducidad, que se notificará a = la persona interesada.

Art&i= acute;culo 87. Plazo para la resolución de la licencia de apertura y funcionami= ento

1. La licencia de apertura y funcionamiento será resuelta y notificada en = el plazo máximo de 15 días, a partir de la presentación completa de la documentación requerida en el artículo 85.1 de= la presente ley, para las actividades permanentes mayores, y en el artí= culo 85.3, para las actividades permanentes menores.

2. El plazo para resolver las solicitudes de licencia de apertura y funcionamient= o no comenzará a contar hasta que se haya presentado, de manera concreta, específica y fehaciente, toda la documentación requerida.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 


 

Pregunta

Es poden realitzar jocs esportius a les platges i altres llocs de domini públic?.

 

Resposta (8-09-2008)

Veure la Consulta No, si són d'iniciativa privada. Veure l'article 17.4 Prohi= bicions de la Llei 16/2006 “d’activitats”.

Si, si són d'iniciativa pública. En aquest cas es po= dria tramitar com una activitat exceptuable (art.11).

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 


 

Pregunta

Un porxo afegit a una activitat fa necessari treure’s una no= va llicència?

 

Resposta (8-09-2008)

Si la llicència d'obertura i funcionament actual no inclou l'espai exterior privat on es pretén fer el porxo, es tractaria d'una modificació substancial i per tant precisaria d’una nova llicència.

Si la llicència actual inclou l'espai exterior privat, en aquest cas, no hi ha ampliació de perímetre i si no es modifi= ca cap altre qüestió indicada a l'article 27 de la Llei 16/2006 es tractaria d'una modificació no substancial, per la qual cosa no precisaria nova llicència.

Per al procediment de les modificacions no substancials veure la Consulta 36.

NOTA:

Respecte als canvis constructius que impliquin variació del perímetre tant pot ser del perímetre de l'activitat com del perímetre de l'edifici, en el cas de porxos, cartells i altres eleme= nts perifèrics de l'edificació si s’instal·len dins l’espai privatiu exterior que pertany a l'activitat, no es considera = una variació del perímetre.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 


 

Pregunta

 

Resposta (8-09= -2008)

  3 de la Llei indica l'àmbit d'aplicació i l'article 4.1 la definició d'activitats. <= /o:p>

Entenem que per les seves característiques estan considerad= es com a activitats de serveis. Si no precisen la declaració d’interès general o altres característiques que les classifiquin d'una altre manera, la casuística es la següent:

-      =     Inn&o= grave;cues: si són fins a 100 m2 de superfície construïda.

-      =     Menor= : si són fins a 750 m2 de superfície construïda.

-      =     Major= s: si són més de 750 m2 de superfície construïda.=

  WEB.

 

http://activitats.caib.es

Tem= es monogràfics

Classificació d'activitats permanents (Annex I)

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


 

Pregunta

Es pot admetre a tràmit la documentació en suport informàtic o electrònic? <= /o:p>

 

Resposta (8-10-2008)

Entenem que la casuística és la següent:

  &nbs= p;         a) Admissió de documentació en format electrònic amb regi= stre manual

  &nbs= p;         b) Accés electrònic

 

a) Admissió de documentació en for= mat electrònic amb registre manual

Segons la Llei 30/1992 la documentació a presentar es quals= evol admesa en dret i s'ha d'acceptar qualssevol document en format digital si l'ajuntament= te mitjans suficients.(Es clar que, p.e., per un document en suport CD amb  un format gratuït com PDF, tot= es les administracions públiques tenen els mitjans suficients per a utilitz= ar-lo).

No obstant, quan es tracti de documents que hagin d'estar signats, aquests, ho estaran electrònicament (veure el link). Si l'administració no té un registre telemàtic (accés electrònic), el registre es podrà fer mitjançant una signatura que identifiqu= i el suport presentat amb una relació dels fitxers a l'interior.

Per més informació sobre la firma digital:

La firma electrónica, también llamada firma digit= al, consiste en un conjunto de datos o resumen cifrado asociado a un mensaje, q= ue permite garantizar con total seguridad la identidad del firmante y la integridad del texto o mensaje enviado.

¿Cómo funciona la firma electrónica?

Para poder utilizar la firma electrónica es necesario haber obtenido previamente un certificado digital.

El funcionamiento de la firma electrónica se basa en un par= de números —la clave privada y la clave pública— con= una relación matemática entre ellos.

Estos números o claves se generan a partir de un navegador = de Internet y del certificado digital emitido por la entidad certificadora.

La clave privada se almacena en un dispositivo de uso privado: una tarjeta criptográfica o normalmente el disco duro de un ordenador. La clave pública, en cambio, se distribuye junto con el mensaje firmado, fichero, etc.

Sobre la firma electrónica recibida, el receptor aplicará la clave pública del emisor a fin de descifrarla. El resultado será una huella que debe coincidir con la huella del mensa= je. Si esto se produce, hay garantía de que el mensaje no ha sido modifi= cado y de que ha sido emitido por el titular de la firma.

¿Cómo se firma electrónicamente un documento?=

Cuando se firma electrónicamente un mensaje o fichero para enviar, se aplica una función denominada hash.

Esta función genera un dato llamado huella digital, = que cambia en cada fichero o mensaje. Así, dos mensajes diferentes generarán huellas radicalmente diferentes.

Por su parte, y mediante la aplicación de una segunda función, la huella se cifrará con la clave privada. El result= ado será la firma electrónica.

¿Cómo se verifica la firma?

El receptor de un mensaje que incluya firma electrónica pue= de comprobar que el mensaje no ha sido modificado aplicando la función = hash sobre el mensaje recibido. El resultado será la huella del mensaje. =

Sobre la firma electrónica recibida, el receptor aplicará la clave pública del emisor a fin de descifrarla. El resultado será una huella que debe coincidir con la huella del mensa= je. Si esto se produce, existe la garantía de que el mensaje no ha sido modificado y de que ha sido emitido por el titular de la firma.<= /span>

 

La pagina següent de la CAIB, indica quins òrgans poden emetre certificats així com una explicació de la mateixa.=

http://dgtic.caib.es/seguretat/certi= ficat.es.htm

 

b) = Accés electrònic

A l’àmbit de les comunitats autònomes, l'accés electrònic i específicament els drets indicats a l'article 6 = de la Ley 11/2007 i a la Disposició final tercera apartat 3, indiquen q= ue el dret del ciutadà ho podrà exigir a la totalitat dels procediments i actuacions a partir del 31-12-2009, sempre que ho permetin l= es disposicions  pressupost&agrav= e;ries.

Si = ens fitxem parla de la "totalitat", la qual cosa a sensu contrari vol dir que abans de la data alguns dels drets són exigibles.

Per determinar el moment en què el ciutadà pot fer ús dels drets, ens remetem a les lleis i articles a baix indicats on es conclou que serà possible quan tècnicament l'administració tengui = els mitjans suficients.

Es recomanable que les administracions públiques comencin a regular cadascun d'aquests drets.

Normativa relacionada

-&nb= sp;         Dis= posició addicional tercera de la Llei  16/2006 “d'activitats.”

-      =     Ley 30/1992, de 26 de noviembre de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común, així com les seves modificacions

-&nb= sp;         La = Ley 11/2007, de 22 de junio, de acceso electrónico de los ciudadanos a l= os Servicios Públicos. <= /strong>

-      =     Ley 59/2003, de 19 de diciembre, de firma electrònica.=

 

Articles rellevants

Art= icle 45 de la Ley 30/1992 modificat per la Ley 11/2007.

Art&i= acute;culo 45. Incorporación de medios técnicos.

1. Las Administraciones Públicas impulsarán el empleo y aplicación de las técnicas y medios electrónicos, informáticos y telemáticos, para el desarrollo de su activida= d y el ejercicio de sus competencias, con las limitaciones que a la utilización de estos medios establecen la Constitución y las Leyes.

5. Los documentos emitidos, cualquiera que sea su soporte, por medios electrónicos, informáticos o telemáticos por las Administraciones Públicas, o los que éstas emitan como copias= de originales almacenados por estos mismos medios, gozarán de la valide= z y eficacia de documento original siempre que quede garantizada su autenticida= d, integridad y conservación y, en su caso, la recepción por el interesado, así como el cumplimiento de las garantías y requisitos exigidos por ésta u otras Leyes.

El punt 4  de la disposició final tercera de la Ley 11/2007 indica:=

4. En= el ámbito de las Entidades que integran la Administración Local,= los derechos reconocidos en el artículo 6 de la presente ley= podrán ser ejercidos en relación con la totalidad de los procedimientos y actuaciones de su competencia a partir del 31 de diciembre de 2009 siempre que lo permitan sus disponibilidades presupuestarias. A estos efectos las Diputaciones Provinciales, o en su caso los Cabildos y Consejos Insulares u otros organi= smos supramunicipales, podrán prestar los servicios precisos para garanti= zar tal efectividad en el ámbito de los municipios que no dispongan de l= os medios técnicos y organizativos necesarios para prestarlos.

L'article 6 de la Ley 11/2007 es refereix a "Derechos de los ciudadanos", la seva entrada en vigor va ser el 24 de juny de 2= 007.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


 

Pregunta

Les activitats en els aeroports, ports i similars necessiten llicència municipal?

 

Resposta (8-10-2008)

Consult= ades diverses sentències sobre el cas, en el nostre entendre, es dedueix = el següent:

En els aeroports, cal desenvolupar dos tipus d'activitats genèriques, unes requereixen la pertinent llicència municipal per a poder ser desenvolupades i unes altres estan exemptes. En aquest sentit es diferencia entre les obres de construcció d'un element essencial per a un aerop= ort, les quals no requereixen llicència municipal d'obres, d'aquelles d'ús o obertura, obres auxiliars i complementàries o que afec= tin a negocis minoristes de l'interior de l'aeroport.

Si bé és cert que a AENA li correspon l'ordenació, adreça, coordinació, explotació i administració dels aeroports públics de caràcter civil, de la qual cosa cab= ria entendre que el cessament de les seves activitats podria portar com a conse= qüència la paralització mateixa de l'aeroport, no cal realitzar la mateixa afirmació respecte d'altres activitats que es realitzen dintre del recinte de l'aeroport.

Aquestes últimes no estan exemptes del control preventiu local sobre activita= ts ciutadanes i per tant, no hi ha diferència entre aquest supòs= it i la d'un concessionari d’un bé de domini públic per a la prestació d'un servei, que en cap cas cal entendre com gestió directa per part de l'entitat pública.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


 

Pregunta=

Com= es classifica un local per donar classes de ball de saló?

 

Resposta <= strong>(8-10-2008)

El projecte i la memòria han de descriure detalladament quina activitat= es vol desenvolupar, no basta dir, és un saló de ball. S'ha de concretar la funcionalitat de l'activitat per poder classificar-la.

Per tant:

1.-= Si es tracta només de donar classes de ball de saló, sense cap a= ltre servei, on per desenvolupar-la no es precisen mesures addicionals d'insonorització ni aïllament acústic amb una superfície de menys de 100m2, l’activitat es classifica com innòcua.

2.-= Si es tracta només de donar classes de ball de saló, sense cap a= ltre servei, on per desenvolupar-la no es precisen mesures addicionals d'insonorització ni aïllament acústic amb una superfície d’entre 100 i 750m2 i l'aforament es inferior a 200 persones, l’activitat es classifica com a menor.

3.-= Si es tracta només de donar classes de ball de saló, sense cap a= ltre servei, on per desenvolupar-la no es precisen mesures addicionals d'insonorització ni aïllament acústic amb una superfície superior a 750m2 o l'aforament es superior a 200 persones, l’activitat es classifica com a major.

4.-= Si en qualssevol cas, independentment de la superfície o l'aforament, són necessàries prendre mesures addicionals d'insonoritzaci&o= acute; i aïllament acústic en sòls, sostres i parets per impedi= r la transmissió de renou i vibracions superiors a la permesa per a la normativa vigent, l’activitat es classifica com a major.

5.-= Si es pretén que disposi de bar i que l’activitat estigui oberta = al públic en general tendrà la consideració d’activ= itat catalogada com a sala de ball (II.2 activitats recreatives musicals) i per = tant es classifica com a activitat major.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


 

Pregunta 1

En les activitats innòcues, es pot iniciar l’activita= t de forma temporal o s’obté la llicència d’obertura i funcionament per silenci administratiu igual que les majors i menors?<= /o:p>

Resposta 1(18-11-2008)

No. No es pot començar cap activitat de forma temporal.

Veure la consulta  

 

Pregunta 2

Per a les activitats innòcues, a més de l’assegurança per responsabilitat civil, quines altres cobertu= res han de tenir?

Resposta 2 (18-11-2008)

Veure la consulta 34 a on s’indica:

"… s’ha d’entendre que s’haurà= de subscriure el mínim indicat a dita disposició es a dir: 150.0= 00 €".

El punt 1.a) de la Disposició addicional cinquena no indica= res de la resta de condicions, per tant no li seria d'aplicació la franquícia, el límit mínim per víctima, etc.

=  

Pregunta 3

Es pot acceptar la sol·licitud d’entrada a l’administració sectorial que pertoqui, com a equivalent a una inscripció o registre de la sectorial?

Resposta 3 (18-11-2008)

No.

Com a mínim la sol·licitud tendrà que especif= icar de forma clara quin tipus de autorització sectorial es tracta. Dita sol·licitud no equival a la inscripció o registre corresponen= t a la sectorial ja que son autoritzacions sectorials les que són necessàries disposar d’elles per poder funcionar.

Pot haver la casuística següent:

-      =     Norma= tiva sectorial que, per poder autoritzar, obliga a una comprovació prèvia de la documentació.

-      =     Norma= tiva sectorial que, per poder autoritzar, obliga a inspeccionar la instal·lació una vegada realitzada.

-      =     Norma= tiva sectorial que, per poder autoritzar, obliga a una comprovació prèvia de la documentació i a una inspecció de la instal·lació una vegada realitzada.

NOTA: No es possible la normativa sectorial que, per poder autorit= zar, obliga a una comprovació de l'activitat en funcionament, ja que obli= ga al promotor a funcionar clandestinament sense llicència d’ober= tura municipal.

Sí és possible la normativa sectorial que, una ve= gada autoritzada la instal·lació, sigui preceptiva (i de forma ponderada) realitzar una inspecció de funcionament de l'activitat autoritzada per l'ajuntament.

=  

=  

Pregunta 4

S’han de paralitzar els expedients municip= al de llicències d’activitats que requereixen la autoritzaci&oacu= te; sectorial de turisme?

 

Resposta 4 (18-11-2008)

No.

Hi ha dues possibles solucions:

1.- Entendre que no procedeix atorgar la llicència d’obertura i funcionament fins que no s’hagi fet la inscripció en el registre sectorial corresponent.<= /p>

2.- Posar a la llicència de obertura i funcionament la condició de què aquesta no es vàlida fins que s'aporti= a l'ajuntament la inscripció en el registre sectorial.

=  

Pregunta 5

Els establiments comercials dins l’aeroport necessiten llic&= egrave;ncia municipal?.

Resposta 5 (18-11-2008)

Veure la consulta 104

 

Pregunta 6

Del projecte d’infrastructures comuns dels aeroports gestion= ats per AENA, els ajuntaments, han de disposar d’ell i de les seves actualitzacions?

Resposta 6 (18-11-2008)

Atès que:

1.- Dins l’aeroport ni ha dos tipus d'activitats, unes competència d’AENA i unes altres competència de l'ajuntament en matèria d'activitats.

2.- Qualssevol activitat que es faci dins l'aeroport tendrà= que tenir el vist i plau de AENA.

3.- Hi ha un projecte i una realitat de les infrastructures comuns= .

4.- El responsables d'aquestes infrastructures comuns és AE= NA.

5.- AENA lloga o cedeix locals per a la prestació de serveis comercials.

De tot l’anterior, es dedueix dues possibles solucions:=

     &nbs= p;      1.- Que l’ajuntament disposi d’una versió actualitzada del projecte d’infrastructures comuns de l’aeroport, en base al qua= l es podrà atorgar la llicència d’obertura i funcionament d’una activitat dins el recinte aeroportuari.

     &nbs= p;      Aquest projecte, ha de recollir també la informació (només si afecta negativament o suposa un risc no corregit o no soportable a les infraestructures comunes de l’aeroport) i ubicació en els pl&a= grave;nols de les llicencies d’activitats atorgades, per la qual cosa l’ajuntament hauria de informar a AENA cada vegada que atorgui una ll= icència.

     &nbs= p;      2.- Que amb la documentació tècnica de l'activitat individual a presentar a l’ajuntament, s'adjunti un certificat d'AENA que certifiq= ui que una vegada revisat el projecte de l'activitat individual, la interrelació a nivell ambiental i de seguretat entre l'activitat individual i les infrastructures comuns és compatible.

  Per a més informació, es podrien tenir en compte els criteris que li siguin adients de les promocions de naus i locals. Veure a la web:

            Temes monogràfics

Guies de bones practiques

Concorda= nça amb la llicència d'obres

  &nbs= p;          B. Casuística dels locals o n= aus en polígons industrials o de serveis a la fase de projecte de la promoció

 

 

Pregunta 7

S’ha de trametre una còpia al Servei d’Activita= ts de la Direcció General d’Interior de les llicencies atorgades = pels ajuntaments així com de les modificacions i actualitzacions com ment= re es desenvolupa reglamentàriament l’article 60 de la Llei 16/20= 06?

Resposta 7 (18-11-2008)

Sí. Anualment i de l’exercici immediatament anterior mitjançant correu electrònic amb un fitxer en format PDF (escanejat). S’exceptuen els canvis de titulars o transmissions.=

=  

Pregunta 8

Es necessària una nova llicència per incloure un ass= eu adaptat fora dels límits actuals que empara la llicència d’activitat?

Resposta 8 (18-11-2008)

El Decret 20/2003 no obliga a fer un canvi del perímetre de l’activitat. En casos, especialment justificats, en els quals no és possible fer l’adaptació de l'activitat es pot deman= ar una exempció.

El problema està a l’origen, ja que es varen legalitz= ar moltes activitats on el projecte limitava la superfície a la construïda deixant defora altres zones anomenades "sense ús", quan realment tenien un ús definit com a jardins, magatzem, etc.

Per tant, es tracta d'una modificació substancial encara qu= e no afecti gaire a la activitat. Que precisi una nova llicència no vol d= ir que es tengui que avaluar tota la normativa tècnica sinó la q= ue sigui vigent per aquesta modificació de l’activitat.

En aquest cas, segons el CTE- DB-SI a l'apartat III.5 i III.6, només li es d'aplicació a la cabina higiènica pròpiament dita així com a l'evacuació de la mateixa.<= o:p>

El reglament de baixa tensió indica el que passa amb una ampliació i així en la resta de normatives.=

 

Pregunta 9

Com es classifica les instal·lacions de climatització= ;?

Resposta 9 ( 18-11-2008)

Veure a la web Temes monogràfics.

     &nbs= p;      Classificación d'activitats permanents (Annex I).

     &nbs= p;            &= nbsp;    

Pregunta 10

En matèria de renou quina és la reglamentació d’aplicació?.

Resposta 10 (18-11-2008)

95.<= /o:p>

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


 

 

Pregunta

És una modificació substancial d’una llic&egra= ve;ncia, l’ampliació de la superfície d’una activitat determinada en horitzontal o en vertical, activitat que ja estava contempla= da en la llicència, quan l’ampliació no modifica l’aforament, ni al perímetre en planta, ni afecta a l’evacuació de l’activitat existent?

=  

Resposta (18-11-2008)

Sí. És una modificació substancial i requerir= à d'una nova llicència.

La definició de perímetre s’ha d’entendre com “el contorn d'una superfície”. Una edificació té superfície en planta i amb alçat encara que no es modifica la superfície en planta, però si amb alçat. <= o:p>

 =

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSULTA 108

 =

Pregunta 1

Es pot tramitar el permís d’instal·lació d’un taller dins el garatge d’un habitatge que compte amb llicència d’obres però que no empara la nova activitat a implantar ni tampoc té= la llicència de primera ocupació ni la cèdula d’hab= itabilitat de l'habitatge?

 

Resposta 1(17-12-2008)

L'art. 2.8 de la Llei 10/90 de disciplina urbanística de les Illes Balears disposa que estan subjectes a llicència la primera utilització o ocupació dels edificis i les instal·laci= ons en general.

El problema radica en què es vol implantar una activitat a = un edifici on actualment resten per depurar una sèrie d'irregularitats, sent d'aplicació l'art. 2.1 de la Llei 8/1988, d'1 de juny, d'edific= is i instal·lacions fora de la planificació urbanística de = les Illes Balears.

Aquest article disposa que s'han de considerar com a edificis o instal·lacions fora de la planificació urbanística els= que es construeixin o s'hagin construït en contra de les determinacions contingudes en els instruments de planejament general o l'ús de les quals contravingui les condicions d'acord amb les quals s'autoritzaren enca= ra que hagi transcorregut el termini de 8 anys fixat en l'art. 73 de la Llei 10/90.

Si precisament la finalitat de la llicència de primera ocupació és la de comprovar que el projecte executat s'ajusta= al projecte mitjançant el qual es va sol·licitar i concedir la llicència d'edificació, és evident que sense aquesta llicència de primera ocupació no es pot saber si ens trobem o= no davant una situació de fora de la planificació urbanís= tica (cas en què no es podria concedir una nova llicència sense legalitzar la situació preexistent).

Per tant, prèviament a la concessió d'un eventual permís d'instal·lació d’una nova activitat, correspon fer la sol·licitud i tenir l’atorgament, si escau, de la llicè= ncia de primera ocupació de l'habitatge al qual s'entén vinculat el garatge.

Una vegada atorgada la llicència de primera ocupació= de l'habitatge i la cèdula d'habitabilitat, en aplicació de l'ar= t. 23 de la Llei 16/2006 s'ha de sol·licitar i tramitar el permís d'instal·lació, la llicència d'obres si escau i finalm= ent la llicència d'obertura i funcionament.

 

Pregunta 2

Es pot tramitar el permís d’instal·lació d’una activitat a un local d’una edificació amb llicència de primera ocupaci= ó però que ara canvia d’ús sense disposar prèviame= nt de la llicència de primera ocupació pel nou ús?

 

Resposta 2 (17-12-2008)

a)     La Llei 16/2006 "d'activitats" per evi= tar duplicitats, inclou dins la llicència d'obertura i funcionament la majoria de normatives sectorials mitjançant les autoritzacions prèvies i sectorials, vol dir, la Llei dóna per bo el complim= ent de la normativa sectorial si disposa de l'autorització corresponent = ja que l'òrgan que té la competència és el respons= able del seu contingut i compliment. La cèdula d’habitabilitat com a sectorial té aquesta consideració.

b)     Entenem que és d'aplicació l'artic= le 23.

c)     Entenem que és vàlid el contingut = del certificat del títol V de l'annex II de la Llei 16/2006, ja que el p= unt 5 i 6 ho reflecteix.

d)     Entenem que la llicència d'obertura i funcionament d'una activitat és supletòria de la llicè= ncia d'ocupació, es a dir, que no precisa llicència d'ocupaci&oacu= te; pròpiament dita si s'obté la llicència d'obertura i funcionament, la qual cosa quedarà resolta dins l'expedient.

e)     Entenem que quan l’objecte del permí= ;s d’instal·lació de l’activitat i de la llicè= ;ncia d’obres són idèntics, junt amb l’expedient de maj= or amplitud evidentment el d’activitats, s’examinarà el d’obres de forma que s’entendrà concedit el permís d’instal·lació de l’activitat amb la llicè= ncia d’obres. (TSJIB Sentencia núm. 572/1996 de 24 d'octubre).=

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


 

Pregunta

Les activitats que fa anys funcionen i ara pretenen legalitzar la = seva situació amb l’obtenció de la corresponent llicè= ncia, han de complir amb tota la reglamentació sectorial en vigor en aquest moment? Com s’apliquen els reglaments que regulen les distintes sectorials?.

=  

Resposta (17-12-2008)

NOTA:= Les activitats que funcionen des de fa anys sense llicència ho han pogut= fer de forma clandestina o no (veure la consulta 25). Pot ser que amb anteriori= tat a la Llei 16/2006, qualque tipus d’activitat no estava obligada a obt= enir llicència municipal d’obertura. Quan es parla d'autorització s’ha d’entendre en sentit ample (autoritzacions, inscripcions al registre, permisos, …)

NOTA:= No s’ha de confondre mai el canvi d’ús des del punt de vist= a de la llicència municipal d’activitats amb el canvi d’&uacu= te;s des del punt de vista de l’autorització sectorial. (P.e.: una sabateria que passa a ser comerç d’aliments, des del punt de v= ista de la llicència d’activitats hi ha un canvi d’ús però no n’hi ha des del punt de vista del reglament de baixa tensió).

 =

Respecte a la reglamentació sectorial en vigor

Les normatives sectorials indiquen el seu àmbit d’aplicació i solen dir també què passa amb les instal·lacions existents autoritzades amb anterioritat. Hi ha tanta casuística com a normatives sectorials, no obstant solen tenir una filosofia similar, de dos tipus, que defineix quan han d'anar per la normat= iva nova o l'antiga.

Tipus 1

Aquella normativa que indica que s'aplicarà el nou reglamen= t a les instal·lacions noves, modificades, ampliacions, reformes i simil= ars (veure en cada cas l'àmbit d'aplicació concret de cada normat= iva: REBT article 2; RITE article 2, Reglament de gas article 2, etc.). A la res= ta dels casos es mantenen els drets consolidats amb anterioritat. Evidentment,= es considerarà que la instal·lació és existent si disposa de l'autorització sectorial (en sentit ample) atorgada per l’òrgan competent en el seu moment.

El problema sorgeix quan la normativa no contempla el canvi d'ús des del punt de vista de la sectorial, en aquest cas tendrem la següent casuística:

NOTA:= El RBT no contempla el canvi d'ús. El RITE contempla el canvi d'ú= ;s dins la definició de reforma.

1.     Quan es realitza un canvi d’ús que = si s'hagués fet amb el reglament antic hauria implicat una nova autorització, ara li seran d'aplicación les condicions tècniques del nou reglament.

2.     Quan es realitza un canvi d’ús que = si s'hagués fet amb el reglament antic no hauria implicat una nova auto= rització, continuen sent d'aplicació les condicions tècniques del regla= ment pel qual es va atorgar l'autorització.

Tipus 2

Aquella normativa que indica que s’aplicarà el nou reglament a totes les instal·lacions i/o activitats sense indicar cap excepció. Per exemple: qualcuna de sanitat, de renou, de barreres arquitectòniques, etc. En aquests casos l'han de complir i han dR= 17;adaptar-se independentment de l’antiguitat de l’activitat o de si hi ha ha= gut canvis o no, inclòs quan no es tenguin que fer modificacions de l’activitat.

P.e.: si tinc un local en funcionament que no compleix amb les barreres arquitectòniques he de fer l'obra per adaptar-me ja que ha finalitzat el termini de la disposició transitòria.

 =

Respecte a l’acreditació davant l'ajuntament.

Lògicament, la tramitació del permís d’instal·lació i la llicència d’obertura i funcionament davant l’ajuntament es farà en base a la Llei 16/= 2006 “d’activitats”, per la qual cosa s'haurà d'acredit= ar que es disposa de les autoritzacions sectorials.

Per poder acreditar les autoritzacions sectorials, entre d’altres, es podrà presentar:

NOTA: L’acreditació per demostrar el compliment del RBT i el RITE, és el document de posada en funcionament de la instal·lació. També serà vàlid indicar l’URL de les autoritzacions telemàtiques P.e.: https://www.caib.es/redosefront/init= .do?id=3Dxxxxxx-xxxxxxxxxx-xxxxxx-xxxx.

Veure l’apartat d’autoritzacions prèvies i sectorials on es penjarà un model.

b) Per a una instal·lació o activi= tat nova, l'autorització sectorial pertinent

c) L’exempció expedida per l'òrgan competent, si pertoca.

 

RD 842/2002, de 2 d’agost, que aprova el reglament electrotècnic per baixa tensió.

L’article 2 del reglament de baixa tensió té u= na redacció oberta. En cas de dubta o aclariment s’han de dirigir= a la Direcció General d’Indústria, Secció de Baixa Tensió, telèfon 971784564.

….

Artículo 2. Campo de aplicación.

1. El presente Reglamento se aplicará a las instalaciones que distribuyan la energía eléctrica, a las generadoras de electricidad para consumo propio y a= las receptoras, en los siguientes límites de tensiones nominales:

a. <= /span>Corriente alterna: igual o inferior a 1.000 voltios.

b. <= /span>Corriente continua: igual o inferior a 1.500 voltios.

2. El presente Reglamento se aplicará:

a.&n= bsp;     = A las nuevas instalaciones, a sus modificaciones y a sus ampliaciones.

b.&n= bsp;     = A las instalaciones existentes antes= de su entrada en vigor que sean objeto de modificaciones de importancia, reparaciones de importancia y a sus ampliaciones.

c.&n= bsp;      = A las instalaciones existentes antes= de su entrada en vigor, en lo referente al régimen de inspecciones, si = bien los criterios técnicos aplicables en dichas inspecciones serán los correspondientes a la reglamentación con la que se aprobaron.

Se entenderá por modificacion= es o reparaciones de importancia las que afectan a más del 50 % de la potencia instalada. Igualmente se considerará modificación de importancia la que afecte a líneas completas de procesos productivos= con nuevos circuitos y cuadros, aun con reducción de potencia.

3. Asimismo, se aplicará a las instalaciones existentes antes de su entrada en vigor, cuando su estado, situación o características impliquen un riesgo grave para las personas o los bienes, o se produzcan perturbaciones importantes en el norm= al funcionamiento de otras instalaciones, a juicio del órgano competent= e de la Comunidad Autónoma.

4. Se excluyen de la aplicació= ;n de este Reglamento las instalaciones y equipos de uso exclusivo en minas, material de tracción, automóviles, navíos, aeronaves, sistemas de comunicación, y los usos militares y demás instalaciones y equipos que estuvieran sujetos a reglamentación espe= cífica.

5. Las prescripciones del presente R= eglamento y sus instrucciones técnicas complementarias (en adelante ITCs) son = de carácter general unas, y específico, otras. Las específicas sustituirán, modificarán o complementarán a las generales, según los casos.

6. No se aplicarán las prescripciones generales, sino únicamente prescripciones específicas, que serán objeto de las correspondientes ITCs, a= las instalaciones o equipos que utilizan muy baja tensión (hasta 50 V en corriente alterna y hasta 75 V en corriente continua), por ejemplo las redes informáticas y similares, siempre que su fuente de energía sea autónoma, no se alimenten de redes destinadas a otros suministros, o= que tales instalaciones sean absolutamente independientes de las redes de baja tensión con valores por encima de los fijados para tales peque&ntild= e;as tensiones.

 

RD 1027/2007, de 20 de julio, por el que se apru= eba el Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios.=

Art&i= acute;culo 2. Ámbito de aplicación.

1. A efectos de la aplicación del RITE se considerarán como instalaciones térmicas las instalaciones fijas de climatizació= ;n (calefacción, refrigeración y ventilación) y de producción de agua caliente sanitaria, destinadas a atender la deman= da de bienestar térmico e higiene de las personas.

2. El RITE se aplicará a las instalaciones térmicas en los edificio= s de nueva construcción y a las instalaciones térmicas en los edificios construidos, en lo relativo a su reforma, mantenimiento, uso e inspección, con las limitaciones que en el mismo se determinan.=

3. Se entenderá por reforma de una instalación térmica todo cambio que se efectúe en ella y que suponga una modificación = del proyecto o memoria técnica con el que fue ejecutada y registrada. En= tal sentido, se consideran reformas las que estén comprendidas en alguno= de los siguientes casos:

a) La incorporación de nuevos subsistemas de climatización o de producción de agua caliente sanitaria o la modificación de los existentes;

b) La sustitución por otro de diferentes características o ampliación del número de equipos generadores de calor o de frío;

c) El cambio del tipo de energía utilizada o la incorporación de energías renovables;

d) El cambio de uso previsto del edificio.

4. No será de aplicación el RITE a las instalaciones térmica= s de procesos industriales, agrícolas o de otro tipo, en la parte que no esté destinada a atender la demanda de bienestar térmico e higiene de las personas.

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


 

Pregunta

Una sol·licitud d’activitat secundària de música en terrassa amb ampliació del perímetre del sòl, és un canvi constructiu que afecta a la llicència d’activitats?.

 

Resposta (17-12-2008)

Veure les consultes  = 65 i 82.

Si l'ampliació de la terrassa no precisa llicència d'obres i la terrassa està inclosa dins el projecte de la llic&egrav= e;ncia de l’activitat principal, aquest canvi de perímetre no t&eacut= e; la consideració de canvi constructiu, però sí té= ; la de canvi substancial als efectes de l’activitat ja que és una = nova activitat secundàia i per tant ha d’obtenir una nova llic&egra= ve;ncia que empari l’activitat principal i secundària.

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 


 

Pregunta

Els efectes de la no resolució, un cop transcorregut qualse= vol dels terminis assenyalats sense que s’hagi dictat i notificat una resolució expressa segons l’article 88 capítol IV de la Llei 16/2006 “d’activitats”, és extensible a les activitats permanents innòcues i temporals?

 

Resposta (17-12-2008)

El procediment abreujat amb un sol acte administratiu per a la lli= cència d’obertura d’una innòcua i d’una temporal és una excepció (article 26) amb la finalitat d’agilitzar el tràmit de la norma general de la Llei, es a dir, la norma general i lògica és que hi hagi dos actes el permís d’instal·lació i la llicència d’obertura.<= o:p>

Que degut a l’estructura de l’articulat de la Llei, el capítol IV ha quedat redactat com “procediment aplicable a les llicències d’obertura i funcionament de les activitats permane= nts majors i menors”.

Atès que l'article 21 diu què l'objectiu és regular i controlar les activitats i les instal·lacions.<= /span>

Atès que l’apartat VIII de l’exposició de motius diu:

̶= 0;La llei vol posar fi a aquesta situació d’especial inseguretat jurídica i proclama que s’ha de ser conforme a la naturalesa jurídica de les institucions, per la qual cosa la possible disconfor= mitat a dret del permís d’instal·lació o de la llicència d’obertura i funcionament implica la nul·litat radical d’aquests títols administratius, obtinguts per inactiv= itat de l’administració, i la possibilitat que siguin objecte d’un procediment de revisió d’ofici.” <= /span>

Per la qual cosa, entenem que els efectes de la no resolució (article 88), també li són d’aplicació a les activitats permanents innòcues i temporals.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 


 

Pregunta 1

El certificat de la instal·lació contra incendis és una autorització sectorial?.

=  

Respo= sta 1 (9-2-2009)

Si es tracta d’una activitat subjecte al “Reglamento de seguridad contra incendios en los establecimientos industriales”, s’hauria de demanar la inscripció en el registre sectorial cor= responent, en altre cas, s’estarà al que indica en el CTE la BD-SI 4 punt= 1. El CTE es competència dels ajuntaments, aquests, tenen les competències bàsiques en el control edificatori incloses les instal·lacions.

Si hi ha més d’un certificat, n’hi haurà= un que certifiqui la compatibilitat entre ells. S’hi ha un projecte o documentació tècnica que especifiqui les condicions tècniques, el certificat de l’instal·lador haurà= de dir què està d’acord amb el projecte, o en el seu cas, l’enginyer haurà de dir que el certificat correspon al project= e. En cas contrari, s’hauria de especificar documentalment les característiques dels element instal·lats.<= /p>

 

Pregu= nta 2

En cas que la documentació tècnica indiqui que no són necessàries obres per a l’adequació del local, es necessari aportar un certificat tècnic que ho acrediti?

=  

Respo= sta 2 (9-2-2009)

Veure la consulta Si el tècnic indica que no es necessària cap sectori= al més, en principi, s’ha d’entendre que no. Ara bé, s’ha de comprovar, si és una qüestió de control= i inspecció. En cas de dubte raonable es podrà demanar al tècnic que ratifiqui que no es realitza cap obra. 

=  

Pregu= nta 3 (9-2-2009)

Tenen consideració d’autoritzacions sectorial les pos= ades en funcionament d’instal·lacions que no precisen inscripci&oac= ute; a l’òrgan públic que pertoqui?

NOTA:

El Decret 148/2007, de 21 de desembre, pel qual es regula la posad= a en servei de les instal·lacions per al subministrament d’aigua en= els edificis (BOIB 28-12-2007), només obliga a la tramitació dava= nt la DG d’Indústria per les instal·lacions tipus A. Mentre que per les instal·lacions tipus B diu que es realitzarà la tramitació davant la companyia subministradora.

=  

Respo= sta 3 (9-2-2009)

L’article 4 punt 7 de la Llei 16/2006 “d’activitats”, defineix les autoritzacions sectorials co= m a resolucions, autoritzacions o comunicacions que siguin regulades per una normativa sectorial com a requisit previ per al funcionament d’una activitat. Sense indicar qui les ha d’emetre.

 

Atès que la Directiva 2006/123 “de serveis” té com a finalitat simplificar i llevar impediments per a l’accés a una activitat.

 

Atès que la normativa sectorial amb competència específica transfereix la gestió de certs documents de posada= en funcionament cap a les companyia subministradores.

 

Per tant, s’ha d’interpretar que les autoritzacions sectorials de la Llei 16/2006, són aquelles emeses pels òrgans públics. No obstant s’han de controlar i inspeccionar les activitats una vegada en funcionament per cerciorar-se que es compleix = amb la normativa adient. En aquest moment, és quan s’ha de comprov= ar que disposen de les posades en funcionament de les distintes companyies subministradores.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


 

Pregu= nta

Els ports esportius precisen llicència?.<= /p>

=  

Respo= sta (9-2-2007)

Per regla general en precisen. No obstant:

Atès l’article 22 de la Llei 16/2006 “d’activitats”

“1.  S’exclouen  de  la  necessitat  de  permís  d’instal·lació=   i=   de  la  llicència d’obertura i funcionament les que n’estiguin excloses expressament o en siguin declarades exemptes, en virtut d’una disposició legal, o quan = es tracti de l’execució d’activitats, principals o auxiliar= s, previstes expressament, amb el grau de detall suficient per avaluar-ne l= es característiques fonamentals en els plans territorials insulars o plans directors sectorials.R= 21;

 

Atès l’establert a la disposició transitòria segona de la Llei 10/2005, de 14 de juny, de Ports de es Illes Balears.

“Mentre no entrin en vigor els plans directors dels ports, P= orts de les Illes Balears, pot autoritzar a la zona de servei portuària l= es obres i els actes d’edificació i ús del sòl en e= ls mateixos termes prevists en aquesta Llei”.

 

Atès l’article 14 de la Llei 10/2005.

Article 14

Control urbanístic.

1. Són obres públiques d’interès genera= l i, per tant, no subjectes als actes  de control preventiu municipal, les següents:

a) Les que s’executin en la zona de servei del port.

b) Les que siguin necessàries per a la connexió del = port amb la xarxa viària i amb els sistemes generals i locals.

2. Els actes d’edificació i d’ús del sòl que s’hagin de dur a terme en la zona  de servei del port queden sotmesos= a l’autorització de Ports de les Illes Balears. En el procediment d’atorgament, s’ha de comptar preceptivament amb l’informe urbanístic del municipi corresponent, que s’ha d’emetre = en el termini d’un mes.

 

Atès el que es dedueix dels articles 8.3 i 8.4 de la Llei 10/2005, es tendran en compte les condicions d’ordenació de les edificacions, les urbanístiques, les de seguretat i mediambientals. =

 

Per la qual cosa la mencionada autorització de Ports t&eacu= te; la mateixa finalitat que la llicència municipal d’obertura i funcionament i per tant és supletòria incloent l’actualització.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 


=  

Pregu= nta

Qui son els tècnics competents per realit= zar els projectes d’activitats?

=  

Respo= sta (9-2-2009)

La competència ve donada per una normativ= a de caràcter estatal segons la matèria tractada. L’ò= rgan administratiu receptor del projecte d’activitats sol analitzar si el tècnic col·legiat que signa es competent o no. En qualsevol c= as, són els tribunals de justícia els qui han de decidir sobre les discrepàncies.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 


 

Pregunta

Tramitació d’activitats no permanents. Diferèn= cies entre l’autorització sectorial i l’informe concurrent.

=  

Respo= sta ( 1-04-2009)

Veure les consultes núm. 3, 50 i 100 penjades al web.<= /o:p>

·        Realm= ent els dos conceptes, l’autorització sectorial i l’informe concurrent, duen inherent la participació d’un altre òr= gan dins el procediment de l’autorització de l’òrgan substancial.

·        LR= 17;autorització sectorial és un requisit previ al funcionament de l’activitat i per tant ha de tenir un procediment reglat. El tràmit de la sol·licitud per obtenir-la recau per norma general en el promotor.

·        LR= 17;informe concurrent pot estar reglat o no:

o<= span style=3D'font:7.0pt "Times New Roman"'>   Si ho està, la normativa indicarà = qui és el que ha de tramitar la sol·licitud.

o<= span style=3D'font:7.0pt "Times New Roman"'>   Si no ho està, normalment, la sol·licitud l’ha tramitarà l’òrgan que dóna l’autorització substancial.

 

En el segon cas, i atès que segons la Llei de règim jurídic de les administracions públicques i del procediment administratiu com&uacut= e;, el promotor, també pot iniciar el tràmit amb els avantatges i inconvenients següents:

·        Si l’òrgan de l’autorització substancial és el que tramita la sol·licitud de l’informe concurrent, demanarà el que realment l’interessa i evitarà mal ente= sos. Si ho ha demanat el promotor convé requerir-li, a més de l’informe concurrent, la sol·licitud tramitada per sabre qu&eg= rave; ha demanat.

 

·        Si l’òrgan de l’autorització substancial és el que tramita la sol·licitud de l’informe concurrent el termini màxim de resposta per part de l’altre òrgan es 10 dies (arts.: 98, 99 i 100 de la Llei 16/2006 “d’activitats”), normalment inferior a si ho demanés directament el promotor. En aque= st cas, convé informar al promotor de les actuacions que fa l’òrgan substancial.

 

·        Si el promotor és previsor ho podrà demanar amb anterioritat a la presentació de tota la documentació preceptiva a l’òrgan substancial i així agilitzar el resultat final.=

Tot l’anterior, és igualment aplicable a les activita= ts permanents de la Llei 16/2006.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


 

Pregunta

De la responsabilitat del tècnic del projecte d’activitats en front de les responsabilitats dels tècnics que participen en les instal·lacions i en les autoritzacions sectorials.=

=  

Respo= sta (8-04-2008)

La responsabilitat s’ha d’estudiar en cada cas concret= i la dirimeixen en darrera instancia els tribunals.

En la realització d’una activitat hi participen, normalment, el tècnic projectista autor del projecte d’activit= at, el director d’obra de l’activitat, també solen participa= r-hi altres agents de la construcció com poden ser els tècnics projectistes d’instal·lacions específiques, el seu respectiu director d’instal·lació i, si aquests no són necessaris, els instal·ladors directament.

 

Nota:=

Per que s’entengui millor el contingut de la resposta, s’ha simplificat a dos termes:

·        Quan s’indica “tècnic projectista de l’activitatR= 21;, s’ha de llegir també director d’obra i d’instal·lació de l’activitat. Serà un o l’altre segons l’errada sigui del projecte o de l’execució.

·        Quan s’indica “instal·lador” es refereix també al projectista i al director de d’instal·laci&oac= ute; específica. Serà un o l’altre, depenent de si és necessari projecte específic o no i també segons l’erra= da sigui del projecte o de l’execució.

 

Atès l’indicat al Capítol I, Títol I, A= nnex II de la Llei 16/2006 “d’activitats”, es dedueix que:

 

En cas que hi intervengui més d’un tècnic (instal·lador, projectista o no), el tècnic projectista de l’activitat haurà de prendre les mesures necessàries per que totes les obres i instal·lacions es realitzin de forma coordinada (Annex II, Títol I, Capítol I, apartats 2 i 4).

 

El tècnic projectista de l’activitat és responsable per acció o omissió de les instruccions que reflecteixi dins el projecte i, el director de la instal·lació de l’activitat, de qu&e= grave; aquestes es duguin a terme.

 

Com a norma general cada tècnic és responsable de la seva tasca. El tècnic projectista de l’activitat, a més, també ho és de què els documents tècnics parcials o autoritzacions sectorials estiguin d’acord = amb el projecte d’activitat.

 

L’Annex II, Títol I, Capítol I, apartat 4, ind= ica que:

4. Quan el projecte es desenvolupi o es compleme= nti mitjançant projectes parcials o altres  documents   tècnics sobre tecnolo= gies específiques o instal·lacions de l’edifici, s’ha = de mantenir la necessària coordinació sense que es produeixi una duplicitat en la documentació, i quedarà degudament acreditad= a la responsabilitat de totes i cadascuna de les persones tècniques intervinents.

 

Per exemple, suposem el projecte d’activitat d’un bar = que se vol climatitzar:

 

Com a mínim, el tècnic projectista de l’activitat haurà d’indicar en el projecte la ubicació de la unitat exterior (compliment sobre la normativa urbanística i de renou), les característiques del recinte/s q= ue s’ha/n de climatitzar (ús, aforament, ... ), així com si escau, altres qüestions no reglamentaries que li hagi imposat el promo= tor (instal·lació vista o no, ...).

 

Com a mínim, l’instal·lador s’haurà d’adaptar a les prescripcions dels objectius del projecte d’activitat, on el responsable de la coordinació és el tècnic projectista de l’activitat i, el responsable tècnic de la instal·lació pròpiament dita es l’instal·lador de la climatització.=

 

Corol·lari

 

Si l’instal·lador tramita o realitza una instal·lació on indica que és per un ús administratiu, el responsable de la compatibilitat davant l’ajuntament és el tècnic projectista de l’activitat ja que es tracta d’un bar.

 

Si l’instal·lador ha tramitat o realitzat una instal·lació per un bar segons les característiques indicades en el projecte d’activitat, però aquesta és incorrecte p.e.: perquè els conductes no compleixen, la responsabili= tat, és de l’instal·lador de la climatització.=

 

Per això, a la consulta 109 penj= ada a la web, s’indica el següent:

“Per poder acreditar les autoritzacions sectorials, entre d’altres, es podrà presentar:

a) Per a una instal·lació o activi= tat existent, el document acreditatiu de la casuística de l'autorització sectorial en vigor (veure l’apartat primer de la resposta), acompanyat de l'autorització sectorial pertinent. En cas = de pèrdua de l’autorització s’haurà de sol·licitar un duplicat a l'òrgan competent”=

 

Tot l’anterior, sense perjudici de les responsabilitats civi= ls ha que donin lloc els contractes que s’hagin realitzats entre els tècnics o entre els tècnics i el promotor.<= /p>

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 


 

Pregunta

Quin tipus d’activitat és la instal·lació de plaques fotovoltaiques en urbà per a la producció i venda d’energia?.

 

Resposta (22-04-09)

Atès que l'habitatge no té la consideració d'activitat tal i com ho defineix l'article 4.1 de la L= lei 16/2006.

Atès que les instal·lacions de pla= ques fotovoltaiques poden subministrar energia a les activitats, als habitatges, així com poden constituir una activitat per s&iacut= e; mateixa.

Atesa l’analogia amb les Notes interpretatives de l’apartat de Classificació d'Activitats Permanents dins Temes Monogràfics penjades al WEB.=

Per tant, la casuística és la següent:

 1.- Si la instal·lació fotovoltaica ha de formar part d'una activitat existent, es tramitarà com una ampliació d'aquesta.

2.- Si es pretén instal·lar una no= va activitat on les plaques són subsidiàries a la mateixa, = es tramitarà com a una instal·lació més dins l'activitat principal.

3.- Si no forma part de cap activitat ni habitat= ge i no hi ha personal adscrit, es tractarà d'una activitat innòcu= a. (Annex I, Títol III, punt 5).

4.- Si les plaques estan vinculades a habitatges unifamiliars o plurifamiliars que no puguin tenir condicions de tercers, com aquests no són activitats, la instal·lació fotovoltaic= a no precisarà permís d'instal·lació ni llicè= ncia municipal d'obertura i funcionament.

=  

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


 =

Pregunta

Quina documentació mínima es precisa per autoritzar les activitats de l’article 12.3?.

 =

Resposta (13-05-2009). =

El procediment és l’indicat en els articles 100 i 101 de la Llei 16/2006. Es tendran en compte les valoracions necessàries en matèria de seguretat i protecció de la salut de les persones i dels béns. La documentació exigible serà proporcionada i ponderada a la incidència que pugui provocar l'activitat.

 =

En tractar-se d’activitats catalogades a realitzar en llocs oberts, recintes a l’aire lliure i locals oberts en sol urbà, en la majoria dels casos, li serà d’aplicació el Capítol II, Secció primera del Reial Decret 2816/1982, pel qual s’aprova el reglament general de policia d’espectacles públics i activitats recreatives.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 


 

Pregunta

És una modificació substancial l’augment de superfície sen= se realitzar construcció?.

 

Resposta (13-05-2009).<= span style=3D'mso-spacerun:yes'> 

Veure les consultes 101, 107 i <= span style=3D'mso-ansi-font-size:13.0pt;mso-ascii-font-family:LegacySanITCBoo; mso-hansi-font-family:LegacySanITCBoo'>110 penjades a la web.

 =

Corol·lari:<= /o:p>

1.- Si el projecte = que va servir per atorgar la llicència en el seu moment contempla l'espai exterior poden passar dues coses:

    =   a) Que s'estableixi una activitat secundària en aquest espai, la qual cosa implicaria una modificació substancial.

    =   b) Que no s'estableixi una activitat secundària i per tant no &eacut= e;s una modificació substancial. No obstant, segons el que es pretengui = fer en aquest espai, es pot veure afectar el projecte primitiu el qual es tendrà que modificar. Veure l’article 590 del Codi Civil (aque= sts reglaments solen ser ordenances i normatives sectorials) i la consulta 36 p= er a la tramitació.

    =      

Artículo 590.

Nadie podrá const= ruir cerca de una pared ajena o medianera pozos, cloacas, acueductos, hornos, fraguas, chimeneas, establos, depósitos de materias corrosivas, artefactos que se muevan por el vapor, o fábricas que por sí mismas o por sus productos sean peligrosas o nocivas, sin guardar las distancias prescritas <= i>por los reglamentos y us= os del lugar, y sin ejecutar las obras de resguardo necesarias, con sujeción, en el modo, a las condiciones que los mismos reglament= os prescriban.

A falta de reglamento se tomarán las precauciones que se juzguen necesarias, previo dictamen pericial, a fin de evitar todo daño a las heredades o edificios veci= nos.

2.- Si el projecte = que va servir per atorgar la llicència en el seu moment no contemplava l'espai exterior, implicaria una modificació substancial.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 


CEJAIB 2-9-2009

 

Pregunta

Quin és l’òrgan competent per tramitar el permís d’instal·lació i la llicència d’obertura i funcionament d’una activitat permanent ubicada en més d’un municipi?.

 

Resposta

Atès que la Llei 16/2006 no indica expressament quin òrgan ha d’autoritzar el permís d’instal·lació i la llicència d’obertura i funcionament d’una activitat que estigui radicada a més d̵= 7;un municipi.

Atès que el capítol I.2 del títol I de l’annex II de la Llei 16/2006, indica que la documentació estarà englobada en un únic expedient.

Atès que una activitat no es pot fraccionar ja que el seu contingut està interrelacionat.

Atès que una activitat ha de tenir una única llicència la qual pot ser modificada mitjançant ampliacions o modificacions (arts. 27 i 29).

Atès el punt 3 de l’article 31 Llicències <= /i>de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears:

“Artículo 31. Licencias.

3. Cuando la parcela en la que se vincule una actividad pertenezca a más de un término municipa= l, las autorizaciones municipales a que se refiere este título corresponderán al Consejo Insular. La normativa de aplicación sobre condiciones de la edificación será la propia del término municipal en el que se ubique dicha edificación.

(Redacción aportada por la = Ley 9/1997, de 22 de diciembre, de diversas medidas tributarias y administrativ= as)”

=  

CONCL= USIÓ:

Quan es tracti d’una activitat permanent q= ue estigui radicada en més d’un municipi, l’òrgan competent per la tramitació del permís d’instal·lació, llicència d’obertura i fun= cionament, modificacions o ampliacions, inspeccions, ..., és el consell insular corresponent.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 


CEJAIB 09-06-2010

 

Pregunta

S’han d’adaptar els banys dels serveis higiènics d’ús públic en locals, independentment de la seva superfície mínima?

 

Resposta

Veure a la web http://activitats.caib.es=

     &nbs= p;      Temes monogràfics

     &nbs= p;            &= nbsp;     Guies de bones pràctiques

     &nbs= p;            &= nbsp;           &nbs= p;     5. Supressió de barreres arquitectòniques

     &nbs= p;            &= nbsp;           &nbs= p;            &= nbsp;    Acta Consell Assessor Millora Accessibilitat i

     &nbs= p;            &= nbsp;           &nbs= p;            &= nbsp;    l’addenda a l’Acta de 12-05-2004=

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSULTA 122=

CEJAIB 9-11-2010

=  

Pregu= nta

És necessari presentar projecte d’activitat de restauració d’una pedrera en sòl rústic?.

 

Resposta

a)     Les pedreres, incloent la seva restauració= ;, són activitats que requereixen llicència municipal d’obertura i funcionament. No es pot aplicar l’exempció d’obtenir la corresponent llicència municipal d’obertura= i funcionament prevista a l’article 22 de la Llei 16/2006, d= e 17 d'octubre, de regim jurídic de les llicències integrades d'activitat de les Illes Balears.b)     L’autorització del Pla de restauració de la pedrera es considera una autorització secto= rial de la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia i, com a tal= , és l’òrgan competent per controlar i sancionar el possible incompliment del Pla.

c)&n= bsp;     LR= 17;Ajuntament és l’òrgan competent per controlar i sancionar de conformitat amb l’article 102 de la Llei 16/2006 atès que és l’òrgan competent per atorgar-lis la llicència d’obertura i funcionament. En aquells casos en què l’Ajuntament no disposi de recursos tècnics humans i/o materia= ls podrà, a més a més, demanar un informe tècnic a= la Conselleria de Mobilitat i Medi Ambient.

d)     La resta d’activitats que es puguin realit= zar a la pedrera i que no estiguin autoritzades en el Pla de restauració= es consideraran, a tots els efectes, com activitats clandestines essent l’Ajuntament l’òrgan competent per autoritzar-les, sancionar-les o clausurar-les prèvia autorització de la Direcció General d’Indústria i sempre que es trobi a l’Annex 5 (pedreres inactives).

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSULTA 12<= /a>3

CEJAIB 9-11-2010

 

Pregunta

Quina és actualment la normativa aplicable sobre l’ho= rari d’obertura i tancament d’establiments públics i activita= ts recreatives a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears?

 

Resposta

La Disposició Addicional setena de la Llei 16/2006, de 17 d’octubre, de règim jurídic de les llicències integrades d’activitat, disposa que a les Illes Balears no són d’aplicació la Circular 3/1990, de dia 11 d’abril, sobre l’horari de tancament d’establiments públics i activitats recreatives, de la Delegació del Govern a les Illes Balears (BOCAIB núm. 53, d’1 de maig de 1990) ni la Circular 5/1992, de dia 5 d’agost, sobre l’horari de tancament d’establiments públics i activitats recreatives, de la Delegació del Govern a les Illes Balears, (BOCAIB núm. 102, de 25 d’agost de 1992).

Ambdues Circulars desenvolupaven l’Ordre de 23 de novembre de 1977, per la qual es fixa l’horari de tancament d’espectacles, festes i establiments públics (BOE, núm. 288, de 2 de desembr= e de 1977).

En l’actualitat l’horari general de les activitats catalogades s’ha de regir pel que disposa l’article 45 de l’esmentada Llei 16/2006, que a l’apartat 1 estableix que l’horari general d’obertura i tancament de les activitats catalogades s’ha de determinar per ordre de la conselleria competent = en matèria de llicències integrades d’activitats del Gover= n de les Illes Balears. Aquest precepte s’ha d’interpretar d’a= cord amb el que disposen els articles 70.7, 70.11 i 72 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, atès que les matèries d’activitats classificades i d’espectacles públics i activitats recreatives són competència pròpia dels consells insulars.

En conseqüència, la potestat reglamentària per desenvolupar l’article 45 de la Llei 16/2006, correspon als consells insulars, sens perjudici del previst a l’article 58.3 de l’Esta= tut d’Autonomia.

Mentre no s’aprovi aquest reglament sobre horaris, d’a= cord amb l’article 149.3 de la Constitució Espanyola, és aplicable amb caràcter supletori l’Ordre de 23 de novembre de 1977, per la qual es fixa l’horari de tancament d’espectacles, festes i establiments públics (BOE, núm. 288, de 2 de desembr= e de 1977). Si bé, els ajuntaments poden aprovar ordenances municipals, p= er regular els horaris dels espectacles públics i les activitats recreatives, en consonància amb el que disposa l’article 19 de= la Llei 9/1997, de 22 de desembre, de diverses mesures tributàries i administratives, aplicable en tot el que no s’oposa l’establert= a la Llei 16/2006.

Una vegada aprovada la disposició reglamentària reguladora dels horaris generals d’obertura i  tancament de les activitats catalo= gades prevista a l’article 45 de la Llei 16/2006, aquest precepte disposa q= ue els ajuntaments respectius podran reduir motivadament, per a una zona o zon= es del seu municipi, els horaris esmentats.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 


CONSULTA 12<= /a>4

CEJAIB 9-11-2010

 

Pregunta

Es pot cobrar entrada en un cafè-concert?.

 

Resposta

No s’ha trobat cap normativa que ho reguli i ho indiqui explícitament. No obstant, atenent a les característiques tècniques que diferencien un cafè-concert d’una sala de festes sembla que estava preparat per no cobrar.

Atès el que disposa la Directiva 2006/123/CE no es poden do= nar autoritzacions per motius de regulació de mercat i tampoc es poden p= osar impediments a les activitats multidisciplinaris, per tant, es podria cobrar= pel servei ofert de concert.

En aquest cas s’haurà de complir el que disposa el RD 2816/1982 (capítol IV del títol 2n.) i la Llei 16/2006 (art 4= 0 al art 47).

Aix&o= grave; implicarà que l’usuari o client tengui exposada de forma clara= i prèvia a l’entrada o a l’exterior de l’activitat la informació necessària, entre d’altres: l’obligació de pagar per entrar amb el preu, l’horari d’inici i finalització de les amenitzacions musicals  d’espectacles, i el programa= de les actuacions i l’horari a partir del qual es cobrarà per l’espectacle o es desallotjarà al qui no pagui, si n’és el cas.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSULTA 12<= /a>5

CEJAIB 9-11-2010

 

Pregunta

El canvi de titularitat de la llicència d’activitat du implícita el canvi d’autorització del permís d’amenitzaci&oacu= te; músical.

 

Resposta

Sí, pel segü= ent raonament:

·      =   At&eg= rave;s que la llicència d’activitat ha de tenir en compte les instal·lacions que puguin provocar molèsties per renou i vibracions, incloent les de so i que aquesta té una finalitat sembla= nt a l’autorització musical.

·      =   At&eg= rave;s que l’autorització musical és diferent a cada municipi = on alguns  d’ells no en ten= en, altres tenen limitacions temporals com les de renovació,... es podria considerar com una autorització sectorial on l’òrgan competent és el mateix que el que dona la llicència d’obertura i funcionament de l’activitat.

·      =   At&eg= rave;s l’article 10 de la Directiva 2006/123, de serveis al mercat interior = de la Unió Europea i de l’article 9 de la Ley 17/2009, de 23 noviembre, de Libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio, que indica que no haurà d’haver solapaments en els requisits i controls equivalents o comparables amb la se= va finalitat.

·      =   At&eg= rave;s al principi d’eficàcia indicat a l’article 3 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.

·      =   At&eg= rave;s que l’autorització musical està directament vinculada a= la llicència d’activitat, i sense aquesta vinculació no té sentit l’autorització  musical.

Per t= ot això, entenem que:

Una vegada que el titular sol·licita el canvi de nom de la llicèn= cia d’activitat aquesta du implícita el canvi de nom de la resta d’autoritzacions municipals vinculades directament a l’activita= t. Aquest fet convé comunicar-lo a ambdues parts.

Tamb&= eacute; s’ha d’entendre que les limitacions de temporalitat d’aquestes autoritzacions musicals indicades a les ordenances municip= als, han quedat fora d’aplicació arran de la de la Directiva 2006/123/CE i específicament de l’article 7 de la Llei 17/2009= .

=  

NOTA:=

La llicència d’activitat té la finalitat d’evitar molèsties, perillositats, insalubritats i nocivitats i està relacionada directament amb l’establiment físic, es a dir, no = es tracta de una llicència de tipus nominal encara que hi hagi un responsable (el titular). Un estudi acústic per tenir o no activitat musical té la mateixa finalitat que la llicència i per tant, = esta vinculada directament amb la llicència.

=  

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


=  

CONSULTA 12<= /a>6

CEJAIB 9-11-2010

 

Pregunta

Precisa la publicitat dinàmica oral llicència d’obertura i funcionament segons la Llei 16/2006.

 

Resposta

Si no comporta instal·lació no en precisa (veure l’article 10.c de la Llei 5/1997, de 8 de juliol, per la qual es regula la publicitat dinàmica= a les Illes  Balears). 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 


CEJAIB 16-12-2010

 

Pregunta

Regulació d’horaris.

 

Resposta

      Per l= es activitats catalogades:

      La tipificació que fa l’ordenança municipal vulnera el que disposa l’article 116.25 de la Llei 16/2006, de 17 d’octubre de règim jurídic de les llicències integrades d’activitats de les Illes Balears, atès que l’incomplime= nt de l’horari general d’obertura i de tancament de les activitats catalogades és una infracció greu que es sanciona amb multa de 6.001 a 60.000 €, d’acord amb l’article 119.1.0b).

      En aq= uest sentit cal tenir en compte el que disposa l’article 129 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administr= acions públiques i del procediment administratiu comú, que a l’apartat 2 estableix que “únicament per la comissi&oacu= te; d’infraccions administratives es poden imposar sancions que, en quals= evol cas, han d’estar delimitades per la llei” i a l’apartat 3= que “les disposicions reglamentàries de desenvolupament poden introduir especificacions o graduacions en el quadre de les infraccions o sancions establertes legalment que, sense arribar a constituir noves infrac= cions o sancions, ni alterar la naturalesa o els límits de les que la llei estableix, contribueixin a la identificació més correcta de l= es conductes o a la determinació més precisa de les sancions corresponents.

      Per t= ant, el que ha de fer l’Ajuntament es modificar l’ordenança p= er adequar-la al previst a la Llei 16/2006. Mentre tant, el règim sancionador que s’ha d’aplicar contra els incompliments de l’esmentada ordenança és el previst als articles 116.25= i 119.1.b) de la Llei 16/2006.

      Pel q= ue fa a l’article 19 de la Llei 9/1997, de 22 de desembre, de diverses mesures tributàries i administratives de les Illes Balears cal enten= dre que ha estat derogat per la Llei 16/2006, de 17 d’octubre, atès que el règim dels horaris es regula a l’article 45 de l’esmentada llei.

Per les activitats no catalogades, com els establiments públics: s’estarà a l’ordenança i a la legislació pròpia si existeix.

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 

=

CONSULTA 128<= /span>

 

Pregunta

Clausura i activitats multidisciplinars.

 

Resposta

Tal com indica la llicència és única encara que siguin dos locals separats, no obstant, hi ha la següent casuística:

·        La primera seria aplicar el principi de proporcionalitat de la Llei 30/1992, de manera que si, ambdues activitats poden funcionar de forma independent, només s’hauria de clausurar la part de l’activitat que incompleix, tal cosa es possible en el procediment ja que la Llei 16/2006 p= arla de: “... paralització o la clausura de l’activitat, del local, de l’establiment, del recinte o de la instal·laci&oacut= e;, o bé el precinte d’alguna de les seves instal·lacions, màquines o aparells.”

La segona, si ambdues activitats estan interrelacionades de tal fo= rma que no puguin funcionar independentment, el promotor podria demanar una modificació de la llicència, justificant les mesures correcto= res per independitzar la zona que no ha comés la infracció de la resta. (Per dita modificació s’han de tenir en compte els drets adquirits actuals).

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 

 

=

CONSULTA 129<= /span>

 

Pregunta

Es precisa autorització municipal per un Paint Ball?.

 

Resposta

S’ha de tenir en compte:

• Que aquests tipus d’activitats poden ocasionar danys= al mediambient  (Les pintures de = les bolles han de ser biodegrables, etc, ...) i produir riscos a les persones (= per impacte, cops, caigudes, ...) o als bens (art 3).

• Que no hi hagi un interès econòmic o lucrati= u no eximeix de llicència (art 3).

• Que no es cobri no indica que no sigui de publica concurrència, tampoc sembla que sigui de caire familiar o educatiu (= art 16).

• Que s’hauria de mirar si precisa interès gene= ral o avaluació d’impacte ambiental.

Es a dir, si dita activitat es realitza a causa d’una celebració privada i puntual, per exemple un aniversari,  es podria considerar que atè= ;s l’article 16 de la Llei està exempt de  llicència, però, si = es fa de forma habitual estaria subjecte a llicència.

Article 16. Exclusions.

1.-Sense perjudici de complir amb la normativa vigent en matèria d’ordre públic i de seguretat ciutadana, s’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’a= questa llei els actes privats, esporàdics o eventuals, de caràcter familiar o educatiu que no siguin oberts a la pública concurrència, sempre que no tenguin lloc en locals o espais públics. Reglamentàriament se’n  regularan les condicions d’aplicació.

Article 3.-  À= mbit d’aplicació

1.- Queden sotmeses a aquesta llei totes les activitats, les instal·lacions o els establiments, de titularitat pública o privada, susceptibles d’ocasionar molèsties, alterar les condicions de salubritat, causar danys al medi ambient o produir riscs per a les persones o per als béns, així com les activitats cataloga= des i també les activitats innòcues definides a l’article 8 d’aquesta llei, que es desenvolupin o s’ubiquin a les Illes Balears, amb independència que les persones titulars o promotores si= guin entitats públiques, persones físiques o jurídiques, tenguin o no finalitat lucrativa, es realitzin en instal·lacions fix= es, portàtils, desmuntables, de manera habitual o esporàdica, en = espais oberts i tancats.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSULTA 130<= /span>

 

Pregunta

Poden haver-hi activitats en habitatges?

 

Resposta

L’&uacu= te;s d’habitatge es incompatible amb altre tipus d’ús, per ta= nt no es poden compartir zones. Altre cas seria, que l’habitatge es convertís amb un habitatge més un local.

En tot cas, l’accés a un habitatge serà independent, no obstant, es permetrà que l’accés a l’habitatge es realitzi pe= r un local sempre i quan sigui de la mateixa propietat i del mateix usuari. (Pun= t I Accés de l’apartat  IV. Condicions de les zones comunes de l’edifici de l’Annex I del Decret 145/1997, de 21 de novembre pel qual es regulen les condiciones d’amidament, d’higiene i d’instal·lacions per al disseny i la habitabilitat d’habitatges així com l’expedició de cèdules d’habitabilitat).

No es permet que l’únic accé= s a l’activitat sigui a través de l’habitatge.

Tot això sense prejudici del que estableixin les ordenances municipals.

S’hauran complir totes les normatives sectorials.=

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 

=

CONSULTA 131<= /span>

 

Pregunta

Es pot prohibir = una transmissió d’una activitats s’hi hi ha infraccions?

 

Resposta

No es pot prohibir la transmissió ja que és una comunicació i no= una adaptació a la normativa vigent, i&= nbsp; entre el transmissor i el receptor poden pactar una transmissi&oacut= e; d’una llicència incomplerta o amb infraccions.

En cas que di= ta transmissió no s’hagués comunicat a l’ajuntament ambdós, transmissor i receptor,&nbs= p; seran responsables solidaris de les infraccions, especialment en el = fet de no haver-ho comunicat.

      Si hi ha hagut canvis substancials sense regularitzar realitzats pel transmissor, el recep= tor podrà anar civilment contra el transmissor o al·legar amb les proves pertinents que no és responsable dels canvis substancials.

      Si hi ha hagut canvis substancials sense regularitzar realitzats pel receptor, el transmis= sor podrà al·legar amb les proves pertinents que no és responsable dels canvis substancials.

En el cas que dita transmissió s’hagués comunicat a l’ajuntamen= t i presentat la declaració jurada del transmissor:

      Si hi ha hagut canvis substancials sense regularitzar realitzats pel transmissor, el recep= tor podrà anar civilment contra el transmissor o al·legar amb les proves pertinents que no és responsable dels canvis substancials.

      Si hi ha hagut canvis substancials sense regularitzar realitzats pel receptor, aquest és l’únic responsable.

En cas que di= ta transmissió fos comunicada a l’ajuntament sense  la declaració jurada del transmissor (consulta 83), si hi ha hagut canvis substancials sense regularitzar, serà responsable el receptor o el tècnic que ha certificat que no hi ha hagut canvis substancials.

Tot aix&ograv= e;, com a norma general i sense perjudici de les conclusions del instructor de l’expedient incoat.

Que encara que es pugui fer la transmissió, si hi ha hagut modificacions substancials aquestes no estan emparades amb la llicèn= cia originària, per tant, s’ha de retornar a l’estat origina= ri o s’han de regularitzar les modificacions substancials, independentment= de si hi ha transmissió o no.

En cas d’expedient d’infracció, s’hauria = de clausurar la zona on s’han produït modificacions substancials (Principi de proporcionalitat) al no estar emparada amb la llicència originària. (art. 123) .

&nbs= p;

&nbs= p;

CONSULTA 132<= /span>

 

Pregunta

Casuístic= a de la segragació de local en planta baixa d’habitatges.

 

Resposta

La casuística és la següent:

A.- LOCAL ORIGINARI SENSE ACTIVITAT DEFINIDA.

Perquè l’ajuntament p= ugui atorgar la llicència d’obra per la segregació d’un local serà necessari que:

      Els locals resultants de la segregació que siguin locals susceptibles d’ús indeterminat hauran de disposa= r de les condicions indicades a l’article 23.2.

      Els locals resultants de la segregació que siguin activitats amb un ús definit i determinat, no precisaran el compliment íntegre de l’article 23.2 sinó només = dels punts que lis siguin d’aplicació per a la activitat específica per això i per altre qüestions precisaran que= s’els hi atorgui prèviament: el permís d’instal·lació per les majors i menors; en cas de les activitats innòcues, serà precís un certificat semblat= a l’article 23.3 de la Llei 16/2006.

Una vegada instal·lada l’activitat per iniciar-la s’estarà a la declaraci&oacut= e; responsable de la  Llei 12/2010 (Llei omnibus balear.)

      Locals segregats abans de la Llei 16/2006 inscri= ts al registre de la propietat i incorporats al cadastre però que no ob= tingueren la llicència d’obres de segregació.

Com la segregació ha estat inscrita abans= de l’entrada en vigor de la Llei 16/2006, s’estarà a l’article 17 de la Llei 8/1995 i per tant, no serà necessari el compliment de les condicions de l’article 23.2.

NOTA. Encara que no sigui competència d’aquest Servei, s’indica que a més de les condicions indicades,  per treure la cèdula d’habitabilitat s’estarà als decrets següents:

Decret 145/1997, de 21 de novembre, pel qual es regulen les condiciones d’amidament, d’higiene i d’instal= ·lacions per al disseny i la habitabilitat d’habitatges així com l’expedició de cèdules d’habitabilitat.

      Decreto 20/2007, de 23 de marzo, que modifica el Decreto 145/1997, de 21-11-1997 (LIB 1997\302) de noviembre, por el que se regula las condiciones de dimensionamiento, de higiene y de instalaciones p= ara el diseño y la habitabilidad de viviendas así como la expedición de cédulas de habitabilidad.

B.- LOCAL ORIGINARI AMB ACTIVITAT DEFINIDA I AMB PERMÍS D’INSTAL·LACIÓ I/O LLICÈNCIA D’OBERTURA I FUNCIONAMENT.

Perquè l’ajuntament p= ugui atorgar  la llicència d’obra per la segregació d’un local serà necessari que:

      Els locals resultants de la segregació que siguin locals susceptibles d’ús indeterminat hauran de disposa= r de les condicions indicades a l’article 23.2.

      Els locals resultants de la segregació que siguin activitats amb un ús definit i determinat distinta a l’originari, no precisaran el compliment íntegre de l’article 23.2 sinó només dels punts que li siguin d’aplicació per a l’activitat específica per això i per altres qüestions precisaran que s’els hi atorg= ui prèviament el permís d’instal·lació: per = les majors i menors; en el cas de les activitats innòcues, serà precís un certificat semblat a l’article 23.3 de la Llei 16/20= 06.

      Els locals resultants de la segregació que mantenguin l’ús de l’activitat originari, precisaran modificació de la llicència originari, ja que és tract= a de canvis constructiu que impliquen una variació del perímetre o= n es crea un veïnat nou, per tant s’haurà d’atorgar prèviament el permís d’instal·lació. En aquest cas no serà precís el compliment de l’article 23= .2 de forma estricte podent-se justificar que no es precisa part de dites condicions depenent de l’activitat específica. Per exemple, si l’activitat originari es tracte d’una sabateria a nivell contraincendis del Codi Tècnic s’hauran de tenir en compte els punts 5, 6, 7 i 8, Criteris generals d’aplicació de l’apartat III (Criteris generals d’aplicació) del DB-SI = del CTE per sabre els drets adquirits arran de la llicència originari (P= er exemple, la paret de la segregació haurà de complir el CTE actual, és a dir, una EI (abans RF) 120, així com la franja d’un metre (punt 6), ja que ha estat modificada, així com el D= B-SI 3 evacuació dels ocupants (punt 7). Per altres punts del CTE s’haurà d’estudiar i justificar si els canvis els hi afe= cte o no per sabre si s’ha d’aplicar el CTE o la normativa que li e= ra d’aplicació quan se va atorgar la llicència originaria.

NOTA 1: a nivell de la Llei d’activitats la cabina higiènica no és obligatòr= ia la seva construcció per a locals d’ús indeterminat, bastarà la ventilació de la cabina higiènica, no obsta= nt, també s’hauran de complir les condicions del decret d’ha= bitabilitat, que entre altres indica “.... haurà de disposar com a mí= ;nim de les instal·lacions per a la connexió dels aparells d’= ;un lavabo ...”, article 4.3 del Decret 145/1997, de 21 de novembre. Com = es normal i lògic hauran d’estar ubicats al mateix lloc. S’= ha de tenir en compte que segons l’activitat en concret, les característiques dels serveis higiènics poden baratar, serveis per discapacitats, vestuari, tamany, ..... La llei no vol encorsetar al promotor sinó vol protegir que quan es faci una activitat depengui al manco possible de servidumbres que depenen de terceres persones.=

      Decret 145/1997, de 21 de novembre pel qual es regulen les condicions d’amidament, d’higiene i d’instal&= middot;lacions per al disseny i l’habitabilitat d’habitatges així com l’expedició de cèdules d’habitabilitat.

      Decret 20/2007, de 23 de març, que modifi= ca el Decret 145/1997, de 21-11-1997 de noviembre, pel qual es regulen les condicions de dimensionament, d’higiene i d’ instal·laci= ons per al diseny i l’habitabilitat de vivendes així com l’e= xpedició d’ cédules d’habitabilitat.

 NOTA 2. Es recomana que quan es fac= in segregacions on un dels locals tengui ús específic i determin= at, realitzar un projecte integrat perquè hi hagi una bona coordinació i que es tramiti simultàniament.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 

=

CONSULTA 133<= /span>

 

Pregunta

Asseguranç= ;a de zones comuns a diverses activitats (projectes d’infraestructures comuns).

 

Resposta

Pel còmput d’assegurança s’estarà= a la disposició addicional cinquena on el seu capital dependrà = de l’aforament.

S’haurà de computar l’aforament de les zones comuns.

      Zones d’espera i similars on l’aforament no sigui alternatiu, es calcularà segons el CTE.

      Compu= tarà com a nul, l’aforament de les zones comunes que siguin alternatives, = p.e., passadissos per arribar a les activitats.

On a més se li afegirà l’aforament del sector d’incendis més desfavorable.

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 

 

 

=

&nbs= p;

CONSULTA 134<= /span>

 

Pregunta

És una modificació substancial la reducció de superfície en edificis exempts?

&nbs= p;

Resposta

Se pot considerar que no es tracta d’una modificació substancial, ja que no afecta a cap veïnat i no n’hi ha de nous. La disminució de superfície s’haurà de acreditar justificadament mitjançant un certificat tècnic de que dita disminució no afecta a les mesu= res correctores del projecte del permís d’instal·laci&oacut= e; i que no són susceptibles d’ocasionar molèsties, alterar = les condicions de salubritat, causar danys al medi ambient o produir riscs per a les persones o per als béns”.

En cas contrari, que afectessin a les mesures correctores o supose= ssin de noves , seria precís un nou permís d’instal·lació que modifiqui l’anterior amb els d= rets consolidats de caire permanent.

 

Tornar a: Índex, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


 

&nbs= p;

CONSULTA 135<= /span>

 

Pregunta

Un local amb llicència de discoteca, pot disposar d’amenització amb go-gos?

 

Resposta

L’activitat de go-go a un lloc reduït no es tracta d’un espectacle pròpiament dit, ja que es tracta més d’una amenització per incitar al públic a que balli i p= er tant, no té  la problemàtica d’un espectacle. No obstant, si aquesta activitat= , es fes en un escenari pròpiament dit o hi ha una programació o publicitat de l’espectacle, s’hauria de considerar sala de fest= es.

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 

 

=

CONSULTA 136<= /span>

 

Pregunta

Procedeix dictar= la mesura cautelar de tamcament d’un bar per confeccionar plats preparat= s o plats per endur?.

 

Resposta

D’acord amb el punt 5.1 de la disposició transitòria de la Llei 12/2010 (Llei òmnibus balear) nom&eacu= te;s es poden prohibir les activitats multidisciplinars quan concorrin impedimen= ts tècnics de seguretat, mediambientals o de salubritat, ...=

Més que la mesura cautelar de tancament total de l’activitat, seria més adequat el tancament de l’activit= at il·legal o de les instal·lacions imprescindibles per desenvol= upar dita activitat presumptament il·legal.

S’han de tenir en compte també les prescripcions de la normativa sanitària i alimentària. 

NOTA. Una cuina per menjars preparats és distinta a la cuina d’un bar. A més hi ha normativa de envasament dels menjars i conservació que la llicència originària no tendr&agrav= e; en compte.

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 

 

=

CONSULTA 137<= /span>

 

Pregunta

S’ha de requerir llicència d’activitat per una instal·laci&oacu= te; de radio aficionat?.

 

Resposta

A la definició d’activitat no hi tenen cabuda les instal·lacions vinculades directament a habitatges , no obstant, precisaran llicència quan estiguin previstes en el títol III = de l’annex I.

En aquest cas, en concret no es tracta de cap activitat, comercial, industrial o de servei, sinó d’entreteniment privat.

Si no fos així, també precisarien llicències = els telèfon mòbils personals, wifi, telèfons inhalàmbrics, comandaments a distància de televisions i obert= ures de garatges i similars, així com de sistemes inhalàmbrics de = les instal·lacions (seguretat, ...), etc. ja que també emeten ones radioelèctriques.

Per tot això, s’interpreta que precisen llicèn= cia quan siguin activitats tal com es defineix el punt 4.1 de la Llei.

Per altre banda, l’emissió radioelèctrica és una competència de la Jefatura Provincial de Inspecci&o= acute;n de Telecomunicaciones de les Illes Balears adscrita a la Direcci&oac= ute;n General de Telecomunicacions de la Secretaria de Estado de Telecomunicacion= es y para la Sociedad de la Información, la qual regula els permisos = en aquesta matèria, així com les condicions de l’emissió. S’ha de tenir en compte que aquest tipus d’aparells tenen limitada la seva potència. A més, l’ajuntament no té mitjans de control i mesura de les emission= s.

Un altre punt a tenir en compte, és l’indicat a la Di= rectiva de serveis i a a Ley 17/2009, de 23 noviembre , LIBRE PRESTACIÓN DE SERVICIOS. Libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio.

Art&i= acute;culo 9.

Princ= ipios aplicables a los requisitos exigidos

1. Las Administraciones Públicas no podrán exigir requisitos, contro= les previos o garantías equivalentes o comparables, por su finalidad a aquellos a los que ya esté sometido el prestador en España o = en otro Estado miembro.

Si el problema són les emissions radioelèctriques, aquesta ja està controlada per l’òrgan competent, amb u= na llicència específica.

Per altre matèria urbanística o d’estèt= ica, s’estarà a les normatives i ordenances municipals.<= /span>

 

Tornar a: Índex, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSULTA 138<= /span>

 

Pregunta

Canvi d’una activitat secundària per una altre. Que p= assa amb la llicència de l’activitat principal?

 

Resposta

Si tenim una activitat principal A, que té una activitat secundaria B, si es pensa modificar l’activitat global substituint l’activitat B per una activitat secundària nova C, s’ha = de tenir en compte el següent:

Acord de la CEJAIB 02-09-2009.

1.     Qualsevol activitat és única per a totes les administracions.

2.     L’activitat és única encara = que hi pugui haver altres activitats lligades a la principal o ampliacions de la mateixa; que s'ha de considerar tot com un tot i s’han de tenir en co= mpte les mesures preventives, correctores i de control genèriques pel con= junt global així com les específiques per a cada una d’elles= en concret; que quan es realitza una ampliació, encara que es faci èmfasi a la part ampliada o modificada, s’han de tenir en compte les interrelacions entre l’ampliació i la part= de l’activitat legalitzada que ja té uns drets adquirits en base = a la llicència originària. Per la qual cosa, quan es tracta d’una llicència d’ampliació d’una d’activitat legalment existent, la llicència d’obertura i funcionament resultant és la suma de la llicència existent més l’ampliació, és a dir, s’ha d’entendre com un tot.  =

 

En el punt 5è. de la disposició transitòria p= rimera de la Llei 12/2010, de 12 de novembre, de modificació de diverses ll= eis per a la transposició a les Illes Balears de la Directiva 2006/123/C= E, de 12 de desembre, del Parlament Europeu i del Consell, relativa als servei= s en el mercat interior. (dita Llei també  deroga el punt 29.1 de la Llei 16/= 2006 entre altres.) indica el següent:

5. Principi d’exclusivitat de l’activitat.

5.1. Només es pot limitar l’exercici d’activita= ts multidisciplinars quan concorrin impediments tècnics de seguretat, mediambientals o de salubritat, i a les activitats catalogades, a mé= s, per garantir la protecció de la infància i la joventut.<= /o:p>

5.2. Quan es pretengui iniciar una nova activitat que en substitue= ixi una ja existent quedaran sense efecte l’anterior autorització = de l’activitat així com els drets adquirits. En cas de voler realitzar una ampliació o una modificació de l’activitat existent es tendran en compte les interaccions entre l’activitat exis= tent i la part ampliada o modificada, restant substituïda l’autorització anterior d’aquesta part per la nova.=

Conclusió

Sigui la activitat A l’activitat principal i la B una secundària

L’activitat inicial que té una sola llicència encara que sigui única és pot dividir conceptualment en dues:= A+B

Si es vol substituir l’activitat B per una C, la resultant serà A-B+C, la qual precisarà d’una nova llicènc= ia.

1.     On els drets de la B desapareixen.

2.     Els drets de la A es mantenen excepte a les interaccions que puguin sorgir per la introducció de l’activit= at C.

3.     L’activitat C i les interaccions amb la A, són exclusivament la part nova a avaluar i introduir a la llicència.

La suma dels tres punts anteriors (1,2,3) constituiran la nova llicència global de l’activitat.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 

=

CONSULTA 139<= /span>

 

Pregunta

Tramitació d’una escola d’estiu. Es tracta d’una activitat catalogada?.

 

Resposta

1.- El SADGFI no té competències en la matèri= a de joventut.

 

2.- Per contestar aquesta consulta hem parlat amb la Direcci&oacut= e; General de Joventut, concretament la adreça de correu electrò= nic d’en a Rafael Estades Soto Cap de Servei,   restades@dgjovent.caib.es telèfon 971 17 74 00 extensió 69071.

  <= /p>

3.- No obstant, respecte a les matèries sobre les quals no tenim competències, els tècnics dels SADGFI s'han marcat com a objectiu almenys donar informació i orientar als ciutadans sobre la qüestió en un termini el més aviat possible, i respecte a les nostres competències indicar-ho, per tant:

 

El Decret 129/2005, indica al seu article 2:

c) S’entén per escola d’estiu, urbana o de vacances qualsev= ol oferta combinada d’activitats de temps lliure en general de dilluns a divendres, sense continuïtat durant l‘any, amb una durada inferi= or a sis mesos i en la qual els participants no queden a dormir.

 

Una activitat catalogada és una activitat recreativa o d’espectacle públic i ambdues casos han de ser de caràc= ter públic. (art 4.4 ,  4.1= 3, 15)  mentre que les escoles d’estiu realment es tracte d’una activitat de caire educatiu o = de joventut tal com indica el decret (art. 6).

 

Esta prevista la substitució del Decret 129/2005, de 16 de desembre, per una altre normativa. Segons el responsable Rafael Estades Soto l’esborrany ja està fet i es preveu en un termini curt la seva publicació.

 

Aquest nou Decret es realitzarà segons la nova filosofia de= la Directiva de Servei, no hi haurà autorització pròpiame= nt dita sinó una declaració responsable amb uns requisits a comp= lir. Per més informació restades@dgjovent.caib.es, telèfon = 971 17 74 00 extensió 69071.

 

Quan l’activitat indicada es realitza a una instal·lació existent, en un principi aquesta ha de ser compatible i per tant de caire juvenil, com per exemple, els albergs, campaments juvenils i similars les quals hauran de disposar de la llicència pertinent.

 

La valoració de si és compatible l’activitat d’escola d’estiu amb una instal·lació existent (en aquest cas sala d’espectacles, discoteca i restaurant)  correspon a la DG de Joventut, ja = que aquestes activitats no permanents com no són catalogades no estan regulades a la Llei 16/2006, per la qual cosa la Direcció General de Joventut ha de comprovar les mesures de seguretat i si, aquestes, són adequades mitjançat certificat emès per tècnic compete= nt.

 

En cas que no fos compatible, es podria substituir, modificar o ampliar la llicència d’activitat existent que disposi l’establiment on es pretén realitzar l’escola d’es= tiu perquè tengués en compte els riscos derivats de la presencia d’infants i joves i així compatibilitzar-lo. Per poder-lo aconseguir, se tendrà en compte especialment:

     LR= 17;article 29 de la Llei 16/2006, excepte el 29.1 que ha estat derogat.

     El pu= nt 5 de la disposició transitòria primera de la Llei 12/2010 (BOIB núm. 171 del 25/11/2010).

 

Tot això, sense perjudici sobre la normativa d’interès general, que probablement li serà d’aplicació arran de la seva ubicació en terreny rústic i de les modificacions que es vulgui fer a la llicènci= a.

 

Segons la Llei 16/2006, no es podrà tramitar l’expedi= ent de la llicència d’activitats fins que no s’hagi atorgat l’interès general. L’administració competent en interès general és el Consell Insular.

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 

=

CONSULTA 140<= /span>

 

Pregunta

Com afecta la Declaració responsable respecta a la llicència d’obertura i funcionament  de les activitats permanents previ= sta a la Llei 16/2006?

 

 

Resposta

Per regla general, s’ha d’entendre que la llicè= ncia de obertura i funcionament queda substituïda per la Declaració responsable tal com ho explica a la exposició de motius de la Llei 12/2010 que indica textualment:

 

̶= 0;En segon lloc, en relació amb l’autorització d’inici= i l’exercici de les activitats permanents, la llicència d’obertura i funcionament, l’autorització queda substituïda per la declaració responsable i les referènc= ies a la llicència contingudes en la Llei 16/2006, de 17 d’octubre= , de règim jurídic de les llicències integrades d’activitat de les Illes Balears, s’han d’entendre substituïdes per declaració responsable.”

I per tant, per regla general, on indica llicència de obertura i funcionament s’ha de enten= dre que diu declaració responsab= le.

S’ha d’entendre que a la pràctica estan derogats els actes administratius relacionats amb la llicència d’obertu= ra i funcionament i substituïts pel nou procediment , on mantenir dos procediments aniria en contra de l’objectiu de la Llei 12/2010, ja qu= e en lloc de simplificar i clarificar, es complicaria el procediment.=

No obstant, la tipicitat a les sancions és un concepte molt estricta, on les sentències sobre la matèria no s’aplica per analogia o de forma tàcita, sinó que ha de ser de forma expressa i literal, i per tant, la infracció establerta a l’article 116.2 decau, així com totes les infraccions que facin referència a la llicè= ncia d’obertura i funcionament, ja que la llicència municipal d’obertura i funcionament, en si mateixa ha desaparegut, i la declara= ció responsable tampoc es tracta d’una autorització administrativa pròpiament dita.

D’acord amb l’article 45.8 de la Llei 3/2003 introduït per la Llei 12/2010 indica: La manca de presentació de la declaració responsable o la comunicació prèvia quan sigui necessari serà objecte d= e la sanció administrativa corresponent d’acord amb el que disposi = la llei sectorial que pertoqui en cada cas. Per això, la sanci&oacu= te; per la manca de declaració responsable, es podria englobar-se dins l’article 116.4 a causa de l’omissió de dades o informes= .

La manca de Declaració responsable determina la impossibili= tat de continuar l’exercici de l’activitat (art 45.7 de la Llei 3/2= 003)

Respecta a les mesures cautelars de paralització i clausura= de l’activitat, donat que no tenen caràcter de sanció, s’estarà a la regla general.

Respecte a quin tipus de tramitació ha de seguir l’ajuntament a causa de la declaració responsable.=

L’ajuntament no ha d’emetre cap resolució, no obstant és convenient realitzar una diligència d’aquest= fet i l’arxiu de la declaració responsable dins l’expedient.= En cas que el promotor demani un certificat, se li pot certificar que s’= ha arxivat a l’expedient la declaració responsable.

Respecte a quins documents s'han de comunicar al Registre d'activitats:

Es comunicarà  el permís d’instal·lació i la declaració responsable

Tot això, només és d’aplicació p= er les activitats permanents i les activitats temporals.

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 

 

=

CONSULTA 141<= /span>

 

 

Pregunta

Precisen llicència les línies de distribució, transport i els centres de transformació d’energia elèctrica?

 

Resposta

No precisen llicència com activitats permanents, perqu&egra= ve; no es tracte d’activitats permanents ja que no es realitzen en un loc= al, un establiment o un recinte. (Article  4.3). Només ho serien les línies privades de complexos industrials, centres de transformació que precisin edificació= i similars per realitzar-se dins un recinte.

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 

 

 

=

CONSULTA 142<= /span>

 

Pregunta

La superfície per classificar l’activitat és la superfície construïda o la superfície del solar?

 

Resposta

Computen  com a superfície construïda per a la classificació de les activitats, la superfície construïda coberta o descoberta però que sigui ocupada per l’activitat, incloses les zones com= els magatzems, aparcaments, accessos i similars.

Se consideren com a superfície construïda les següents:

·        La superfície horitzontal que s’ha construït, és  a dir, és la suma de la superfície de cada planta d’un edifici incloent murs, balcons, tàbics, terrasses, etc, i també la superfície construïda a l’exterior com una solera, un pati, pista de tenis, camins.

·        Les z= ones no construïdes en terrenys naturals que s’utilitzin per a diposi= tar materials no computaran, a excepció que es puguin produir molèsties, insalubritats, nocivitats o perillositats per la manca de construcció, ja sigui per filtracions, escorrenties, renous, olors, = pols i altres, en aquest cas computaran al 100%. Motiu: una vegada preses les mesures correctores la superfície ocupada serà construïd= a.

·        Quals= evol modificació del sòl natural per adequar a l’activitat, = com a compactació o similar.

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 

 

=

CONSULTA 143<= /span>

 

 

Pregunta

L’activitat de monòleg és una activitat catalogada?

 

Resposta

L’activitat de monòleg és tracta més d’una amenització per l'entreteniment del públic que d’un espectacle pròpiament dit (és a dir, una activitat catalogada), i per tant, no té  la problemàtica d’un espectacle, i és pot realit= zar en establiments públics com a bars, restaurants i similars.

No obstant, si aquesta activitat, és fes en un escenari pròpiament dit, o fossin necessaris sistemes d’amplificaci&oac= ute; d’àudio, megafonia, o hi hagués una programació o publicitat de l’espectacle, s’hauria de considerar com a cafè-teatre, sala de festes o similar i, per tant, es tractaria d’una activitat catalogada. Motiu: surten problemàtiques relacionades amb activitats catalogades com poden ser renous dels elements emissors, concentracions de persones, problemes d’admissió i control d’accés, problemes entre la publicitat i programes anunciats i els realment realitzats,....

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 

 

=

CONSULTA 144<= /span>

 

 

Pregunta

Precisen llicències els clubs de fumadors?

 

Resposta

·        Atès<= /span> l’indicat a l’article 4.1 i a l’article 3.1 de la Llei 16/2006,

·      =   Atesa la definició segons el RAE de club, entre altres, és:

o   m. Sociedad fundada por un grupo de personas con intereses comunes y dedicada a actividades de distinta especie, principalmente recreativas, deportivas o culturales.

o&nb= sp;  m. L= ugar donde se reúnen los miembros de estas sociedades

·        At&ea= cute;s el que disposa la Disposició addicion= al novena. Clubs privats de fumadors de la Llei 42/2010, de 30 de desem= bre, per la qual es modifica la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac. (BOE  Divendres 31 de desembre de 2010).<= o:p>

«Disposició addicional novena. Clubs privats de fumadors.

Als clubs privats de fumadors, legalment constituïts com a tals, no els és aplicable el que disposa aquesta Llei, relatiu a la prohibició de fumar, publicitat, promoció i patrocini, sempre= que es realitzi a l’interior de la seva seu social, mentre en aquestes hi hagi presència únicament i exclusivament de persones sòcies.

Als efectes d’aquesta disposició, per ser conside= rat club privat de fumadors s’ha de tractar d’una entitat amb personalitat jurídica, no ha de tenir ànim de lucre i no ha d’incloure entre les seves activitats o objecte social la comercialització o compravenda de qualssevol béns o productes consumibles.

En cap cas es permet l’entrada de menors d’edat als clubs privats de fumadors.»

 

Segons l’article 3.1 es dedueix que els clubs de fumadors són activitats de serveis que no han de = tenir ànim de lucre i no han d’incloure entre les seves activitats o objecte social la comercialització o compravenda de qualssevol bé o producte consumible, però poden oferir altre tipus de servei, com l’esbarjo, lectura, entreteniment i altres, són al cap i a la fi, locals de reunions. =

En aquest locals hi ha, entre altres, els següents riscos potencials: concentració de persones, incendis, aires viciats, possi= bles molèsties per renou i males olors, ... i per tant, s’hauran de prendre les mesures correctores adients.

Conclusió

En particular un club de fumadors precisa llicència d’activitat i es pot classificar com una activitat major al tractar-se d’una activitat inclosa al punt II.4. Activitats culturals i socials,= del capítol “activitats recreatives permanents del títol IV activitats catalogades permanents”.

Anàlogament, també precisen llicència els clu= bs cívics, clubs nàutics, d’aeromodelisme, club de la terc= era edat  i similars.

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 

CONSULTA 145<= /span>

 

Pregunta

Precisa llicèn= cia d’activitat el servei de perruqueria canina a domicili dins un camió?.

 

Resposta

No precisa llicència d’activitat atès que:

No és una activitat regulada a la llei 16/2006:

No es preveu llicència com activitats permanents, perquè no es tracten d’activitats permanents ja que no es realitzen en un local, un establiment o un recinte. (Article  4.3).

No és temporal, perquè no és d’oci i entreteniment.

No és no permanent, ja que no esta prevista a la Llei.

Sense perjudici de la normativa  que li sigui d’aplicació.

 

Entre altres, li indi= quem que s’ha tenir en compte:

1.&n= bsp;    Si la reforma del vehicle fos tal índole = que donés lloc a una modificació de les seves característi= ques de pel que fa als requisits reglamentaris aplicables, aquesta s’haurà de tramitar segons la legislació aplicable per reformes de vehicles (RD 866/2010, de 2 de juliol.

2.&n= bsp;    S’haurà de tenir en compte la norma= tiva sanitària que li sigui d’aplicació. <= /p>

3.&n= bsp;    Precisarà registre de nucli zoològic  com empolaina= r-se (acicalamiento)

4.&n= bsp;    Que potser que precisi qualque autoritzaci&oacut= e; o pagament de taxes, sobre tot si es realitza en domini públic.

5.&n= bsp;    Qualque ordenança municipal que tengui prevista aquesta activitat.

6.&n= bsp;    Es complirà amb la Llei 1/92, de 8 de abr= il, de protecció dels animals que viuen a l’entorn humà.

7.&n= bsp;    Si es pretengués el comerç de pins= os, collars o similars s’estarà al que disposa el RD 199/2010 de 2= 6 de febrer.

8.&n= bsp;    Ordenances municipals.

9.&n= bsp;    TENIR EN COMPTE QUE:

a)     El dipòsit d’aigua bruta es buidarà diàriament al clavegueram. Està prohibit buidar-ho directament al carrer i a cap xarxa de aigües pluvials.

b)     El depòsit d’aigua neta serà atòxic i complirà amb la norma= tiva de qualitat d’aigua.

c)     Hi haurà alman= co una ventilació de 50 m3/hora i persona.

d)     Es comunicarà a l’ajuntament on es tengui el domicili social que l’activitat que desenvoluparà generarà els residus d’aigua bruta i sòlits similars al d’una perruqueria canina.=

e)     Es tendrà en compte la normativa sobre prevenció de riscos laborals.

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

CONSULTA 146<= !--[if supportFields]> XE "C143BIS"  

Pregunta

S’ha d’obrir una línea de consultes tècniques?

Respo= sta proposada i acceptada incloent els canvis acordats per la Comissió.<= o:p>

La Junta Autonòmi= ca d'Activitats té com atribució, entre d’altres, la interpretació de les disposicions que regulen les activitats (article 61). La disposició addicional tercera de la Llei 16/2006 preveu que = la Junta:

1.     Elabori una pàgina web a l'efecte de difondre les normes d'aplicació i els criteris d'interpretació per arribar a l'efectivitat d'aquesta Llei.

2.     Estableixi el procediment d'aplicació per a l'emissió de consultes vinculants i no vinculants sobre el règim jurídic, les prescripcions tècniques i la intervenció administrativa en l'execució= ; de les llicències integrades d'activitat.

Dites consultes no tenen caràcter vinculant. (article 10.9 del Decret 125/2008)

L’objectiu de la Llei 16/2006, es que els establiments siguin segurs, salubres i compatibles amb el mediambient i l’entorn urbà, aquests conceptes són molt amples i el projecte d’activitat funciona com un coordinador de la matèria d’activitats classificades pròpiament dita i altres autoritzac= ions i normativa sectorial que pertanyen a altres òrgans. Per tot això.

El punt 8=   del capítol I del títol I de  l’annex II de la Llei 16/2006 indica:

8. S’hi ha d’indicar explícitament:

-          La  classificació  nacional  d’activitats  econòmiques  (CNAE)  que correspongu= i a l’activitat.

-&nb= sp;         Les  autoritzacions  específiques  i/o  sectorials  necessàries  per=   a=   la posada  en  funcionament  de  l’activitat  amb<= span style=3D'mso-spacerun:yes'>  la  indicació  de  les  necessitats,  els condicionaments i els objectiu= s. En cas que no es necessiti autorització sectorial explícita, = se justificarà el compliment de la normativa que correspongui.

El punt 1=   del capítol I del títol I de  l’annex II de la llei 16/2006 indica:

1.- L’activ= itat que pretengui legalitzar és unica per a totes les administracions, i= el seu projecte indicarà les autoritzacions sectorials que hi van lliga= des.

D’AQUESTA MANERA,<= /p>

·        Per una banda, en cas d’autorització sectorial, com per exemple qualsevol de seguret= at industrial, la competència pròpia normativa i executiva no co= rrespon a l’entitat local

·        Per altre banda, l’ajuntament tant p= er la llei 16/2006 com la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases d= el Régimen Local (art 25), Ley 20/2006, de 15 de diciembre, municipal y= de régimen local de las Illes Balears. (art 29) té una competència de caire ample de vetlar per la seguretat, la salubritat= i el mediambient dels establiments que no pot defugir.

Tenint en compte que l’activitat es = un tot indivisible on concorren distintes autoritzacions, llicències i registres, en competències concurrents s’ha de crear una coordinació entre les distintes autoritzacions i les distintes mat&e= grave;ries, d’acord amb l’article 18 Coordinación de competencias, d= e la Ley 30/1992, de 26 de noviembre de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.

Les matèries de caràcter tè= cnic NO SOLEN ser competència directa de la Direcció General de Funció Pública i Interior del Govern de les Illes Balears, no obstant podem trobar la següent casuística:

1.     Per una banda, la Conselleria d’Innovaci&o= acute;, Interior i Justícia té les competències per establir e= ls principis generals en matèria d’activitats classificades i espectacles públics i activitats recreatives. Per tant, el fet que les consultes= no tenguin caràcter vinculant, no significa que manquin totalment de la força d'obligar. Cal tenir en compte que els Jutjats i Tribunals utilitzen amb gran freqüència el que es denomina la "inter= pretació autèntica", que és la que dimana del propi legislador o creador de la norma.

 

2.     Per altre banda, l’ajuntament té les competències de caire general sobre la seguretat, salubritat i medi ambient dels establiments, però a vegades hi ha competències específiques d’una altre administració, com per exemple= , de seguretat industrial. Està clar que la seguretat industrial és una part del concepte de la seguretat de caràcter general, per&ograv= e; per “ratione materiae” és una competència específica d’altre administració. En aquests casos, hi = ha d’haver una coordinació suficient i uns criteris el més uniformes possibles entre ambdues administracions.

 

Tot i això, la JAIB, on estan representad= es les administracions locals, insulars, autonòmica i general de l’Estat, és un òrgan consultiu, d’estudi, de coordinació i d’assessorament d’aquestes administracions= en matèria d’activitats (art. 61) i té l’objectiu d’implementar els criteris d'interpretació per arribar a l'efectivitat de la Llei 16/2006 (Disposició addicional 3ra.) i ha p= res la iniciativa d’obrir un apartat de consultes tècniques perquè, a manca de criteris establerts i públics de les administracions que tenen la potestat executiva o normativa, es creï un entorn i un funcionament a nivell autonòmic harmonitzat i coordinat = per així millorar la qualitat dels projectes tècnics per aconsegu= ir una societat més segura, salubre i compatible amb el medi ambient.

 

A títol informatiu s’elabora una taula de matè= ries vs competències

MATÈRIA

Competència executiva=

Competència normativa=

Genèrica

Específica

A= ctivitats classificades

P= ermanents

A= juntament

A= juntament

C= onselleria d’Innovació, Interior i justícia / Consells insulars<= o:p>

E= spectacles públics i activitats recreatives permanents

A= juntament

A= juntament

C= onselleria d’Innovació, Interior i justícia / Consells insulars<= o:p>

CTE<= /span>

Ajuntament=

Ajuntament=

Administraci&oa= cute; Estatal

RSCIEI

Ajuntament=

Administraci&oa= cute; Autonòmica

Administraci&oa= cute; Estatal

LABORAL

Ajuntament=

Administraci&oa= cute; Estatal

Administraci&oa= cute; Autonòmica

Administraci&oa= cute; Estatal

EMERGÈNC= IES

Ajuntament=

Administraci&oa= cute; Estatal

Administraci&oa= cute; Autonòmica

Administraci&oa= cute; Estatal

Administraci&oa= cute; Autonòmica

HIGIÈNICA SANITÀRIA

Ajuntament=

Administraci&oa= cute; Autonòmica

Administraci&oa= cute; Estatal

Administraci&oa= cute; Autonòmica

BARRERES ARQUITECTÒNIQUES

Ajuntament=

Ajuntament=

Administraci&oa= cute; Autonòmica

 

Els ajuntaments, depenent de la matèria, poden establir normes de caire general mitjançant ordenances. En aqu= ests casos tenen la competència executiva plena.

Per tant, s’ha de considerar que aquestes consultes són una ajuda a la interpretació i que pretenen unificar criteris, però la interpretació decau en l’òrgan que publica la normativa o en el que l’autoritza= .

En aquest apartat no s’avaluen les característiques particulars del cas ja que són desconegudes = pel Servei (objectius estratègics d’empresa, característiqu= es de l’entorn, plànols, materials, ...). que poden donar altres solucions tècniques més adequades i més d’acord = amb la finalitat mercantil de l’empresa, a més, aquests casos especials han de ser defensables i justificables pel tècnic redactor juntament amb el promotor.

La finalitat d’aquestes respostes és exclusivament la d’orientar als tècnics privats i municipals de possibles solucions així com dels dubtes més habituals.<= /o:p>

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

CONSULTA 147<= /span>

 

Casuística barreres arquitectòniques.<= o:p>

 

La regla general és que per defecte han de ser accessibles i quant el reglament indica “podran ser practicables”, s’interpreta que serà practicable o accessible. D’acord = amb la disposició addicional única, que per motius de carà= cter historicoartístic, de condicions físiques del terreny, d’impossibilitat material o per un altre motiu, està condicion= ada a la presentació de la documentació tècnica que la justifiqui i ha de ser resolta pel conseller o consellera competent en la matèria en un termini màxim de tres mesos a partir de la sol·licitud i amb l’informe previ del Consell Assessor, en els supòsits de l’article 36 f, o amb l’informe previ de la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge de la Conselleria d’Habitatge i Obres Públiques en els casos d’exempci&oac= ute; del compliment del Decret per condicions físiques del terreny, d’impossibilitat material o per un altre motiu.

 

Pregunta original 1

1. Una activitat comercial de menys de 100 m2 d’ús públic ha de disposar de cambra higiènica adaptada o no? <= o:p>

 

 

Resposta 1.

L’article 17.3 de Decret 110/2010 (BOIB 29/10/2010) regula e= ls de fins a 100m2 d’usos comercials indicant que es complirà el = punt b de l’article 17.2. Per tant si una activitat té obligaci&oac= ute; de tenir serveis higiènics pel públic ha de complir amb aquest punt. La necessitat de serveis higièniques pel públic dependrà de les normatives sectorials o ordenances municipals. El concepte d’adaptable ja no està contemplat en el Decret. Les condicions de cambra higiènica accessible està regulada en el punt 2.3.5.

 

Pregunta original 2.

Una activitat de pública concurrència (bar, cafeteri= a, restaurant, etc.) de menys de 100m2 d’ús públic ha de disposar de cambra higiènica adaptada o no?

 

Resposta 2

L’article 20.3 regula els establiments de fins als 100m2 d’usos pública concurrència (bar, cafeteria, restaurant, etc.)  als indica que es complirà el punt b de l’article 20.2. Per tant, si una activit= at té l’obligació de tenir serveis higiènics pel públic ha de complir amb aquest punt. El concepte d’ adaptable= ja no està contemplat en el Decret. Les condicions de cambra higiènica accessible estan regulades en el punt 2.3.5. La necessitat= de disposar de serveis higiènics per ús públic dependrà de les normatives sectorials o ordenances municipals.  A les sales de joc són obligatoris.

 

Pregunta original 3

Una consulta professional privada o un despatx professional privat indistintament de la seva superfície ha de disposar de accés adaptat i/o cambra higiènica adaptada o no?. En quins casos o condicions?.

 

Resposta 3

Article 18.2: no es consideren dins aquest ús els despatxos professionals situats en edificis l’ús predominant dels quals sigui el residencial.

Un despatx professional, en un principi té un ús administratiu. L’article 18.4 regula els de fins als 100m2 d’us= os administratius indica que es complirà el punt b de l’article 1= 8.3. Per tant, si una activitat té obligació de tenir serveis higiènics pel públic complirà amb aquest punt. El conc= epte de adaptable ja no està contemplat en el Decret. Les condicions de cambra higiènica accessible estan regulats al punt 2.3.5. La necessi= tat de serveis higiènics per públic dependrà de les normat= ives sectorials o ordenances municipals.

 

Pregunta original 4

Una indústria o taller industrial indistintament de la seva superfície ha de disposar d’accés adaptat i/o cambra higiènica adaptada o no? En quins casos o condicions?

 

Resposta 4

El present Decret i la Llei 3/1993, és d’aplicaci&oac= ute; a l’edificació, no obstant en els seus corresponents apartats = ho limita als edificis i instal·lacions d’ús públic= . La normativa d’aplicació respecte a barreres arquitectòniq= ues pels treballadors està regulada a la Llei 31/1995.=

 

Pregunta original 5

Davant les diferències entre el Decret 110/2010, de 15 d= 217; octubre, pel qual s’aprova el Reglament per a la millora de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques i el “Real Decreto 173/2010, de 19 de febrero, por el que se modifica el Código Técnico de la Edificación, aprobado por el Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, = en materia de accesibilidad y no discriminación de las personas con discapacidad” quina normativa és d’aplicació?

 

Resposta 5

Tal com indica l’exposició de motius del Decret 110/2= 010 aquest va ser redactat per adequar-se a la norma bàsica de l’Estat. Aquest Decret hauria de ser igual o més exigent que la norma bàsica. Tot això es tradueix a nivell pràctic en aplicar el concepte més restrictiu de la normativa a favor del dret = del discapacitat.

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 

 

 

 

 

 

 

=

CONSULTA 148<= /span>

 

Pregunta

En una activitat amb llicència, si es modifica una sortida d’evacuació no necessària, aquesta moficació precisaria llicència?

 

Resposta

Precisa llicència perquè es tracta d’una modificació substancial perquè disminueix les condicions de la llicència.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 

 

=

CONSULTA 149<= /span>

 

Pregunta

Qué s’ha d’entendre com aire viciat i gas en ordenances municipals?.

 

Resposta

Considerant que en moltes ordenances municipals s’indica que l’evacuació de gasos se realizarà per la coberta.<= /o:p>

Considerant les definicions següents (DRAE):

 

Aire:

Fluït que forma l’atmosfera de la Terra. És una mescla gasosa que, descomptant el vapor d’aigua que conté en diverses proporcions, se composa d’ aproximadament 21 parts d’oxigen, 78 de nitrogen, una d’argó i altres gasos semblants en aquest al qual s’hi afegeixen algunes centèsimes = de diòxid de carbó.

 

Aire viciat:

És aire saturat de contaminants (aquests poden ser de molt diversa índole) que sense ser tòxics tenen conseqüències nocives per al ser humà.=

 

Gas:

1. m. Fluid que tendeix a expandir-se indefinidament i que se caracteritza per la seva petita densitat, como l’aire.

2. m. Cadascun dels gasos combustibles empleat per usos domèstics o industrials.

 

Conclusió

Els sistemes de renovació d’aire, són perquè l’aire no arribi a ser un aire viciat nociu en cas de u= na llarga exposició.

 

L’aire viciat al cap i a la fi és un gas, no obstant = quan les ordenances indiquen que no se poden evacuar gasos per la faça= na, s’han d’excloure els aires viciats com l’ aire de renovació dels talleres i aparcaments, ja que, en cas contrari, no se podria justificar la renovació d’aire per finestres i portes. =

 

En aquells supòsits en què les ordenances regulin expressament la casuística d’aires viciats (aires de renovació d’aparcaments, tallers, d’aire condicionat...), s’estarà als que disposin les ordenances municipals en aquesta matèria.

 

En aquello casos que las ordenanzas regulen expresamente la casuística de aires viciados (aires de renovación de aparcamientos, talleres aire acondicionado), se estará al que dispos= in les ordenances municipals en aquesta matèria.

Nota: Las redes centralizadas de extracción de gases que se conectan a los tubos de escapes evacuan gases de combustión.

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques=

CONSULTA 150<= /span>

 

Pregunta

Com s’han de considerar els aparcaments subsidiaris a comerços de manco de 100m2?= .

 

Resposta

L’activitat és un tot que estarà format per diverses zones.

Veure a l’apart= at de terminologia la definició d’ús aparcament del DB-SI i del DB-SUA. Per tant, perquè sigui ús aparcament hi ha d’haver estacionament (veure el punt 1 de l’annex d’aques= ta consulta) i també ha de fer més de 100m2.

Per tant, atesa la ta= ula 1.1 i l’Ànnex A del DB SI 1, si el comerç és men= or de 500m2 i l’aparcament manco de 100m2 no es consideren sectors disti= nts, no obstant atesa la taula 2.1 l’aparcament es consideraria un local de risc especial baix, per tant l’aparcament haurà de complir les característiques per aquests tipus de local (p.e. evacuació <25m, compartimentació,…). Veure el punt 2 de l’annex= .

Pel DB-SUA, a m&eacut= e;s, hi ha punts que poden ser d’aplicació als aparcaments de manco= de 100m2, per exemple el DB-SUA 7 és d’aplicació a totes l= es vies de circulació, el DB SUA 5 a tots els aparcaments, ...

Respecte a la ventilació segons el DB HS Salubridad: Calidad del aire interior, af= ecte a tots els aparcaments però fa una distinció entre els majors= de 100m2 i els menors, veure el punt &nb= sp; 3.1.4 i de l’esmentat DB HS.

No obstant, les prescripcions que hi pot  have= r a les ordenances municipals sobre aparcaments s’hauran de complir dins = el seu àmbit d’aplicació.

 

ANNEX

1.-Segons l’ann= ex del Real Decreto Legislativo 339/19= 90, de 2 de marzo, por el que se aprueba el Texto Articulado de la Ley sobre Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad Vial.

• Detenci&oacut= e;n. Inmovilización de un vehículo por emergencia, por necesidades= de la circulación o para cumplir algún precepto reglamentario.

• Parada. Inmovilización de un vehículo durante un tiempo inferior a dos minutos, sin que el conductor pueda abandonarlo.

• Estacionamien= to. Inmovilización de un vehículo que no se encuentra en situación de detención o de parada.

2.-Interpretaci&oacut= e; del CTE del Ministerio de la Vivienda.

¿Debe existir vestíbulo de independencia entre un aparcamiento de hasta 100 m²= ; y la vivienda a la que pertenece?

Según se indic= a en SI 1-2, tabla 2.1, los aparcamientos cuya superficie no exceda de 100 m&sup= 2; no se consideran zona de uso Aparcamiento, sino local de riesgo especial ba= jo. Por tanto, sus elementos separadores con otras zonas deben ser EI 90 y sus puertas de comunicación con dichas zonas (incluida la vivienda a la = cual pertenece el aparcamiento) deben ser EI2 45-C5, pero no se requiere vestíbulo de independencia en dichos accesos (SI1-2, Tabla 2.2).

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

=

CONSULTA 151<= /span>

 

Pregunta

Quines competències té la CEJAIB sobre les interpretacions sobre els espectacles públics i activitats recreatives?

 

Resposta

Atès el que di= sposa l’article 1.2 del RD 2816/1982 que indica que per a les activitats qu= e no siguin espectacles públics pròpiament dites seran adaptades a= la seves exigències  amb subjecció a anàlegs principis i finalitats.=

 

Atès l’article 1.3 de RD 2816/1982 que indica que el RD que és per garantir la higiene i la sanitat pública i la seguretat ciutadana, protegir la infància i a la joventut i defensar els  interessos del públic en ge= neral, així com per a la prevenció d’incendis i altres riscos col·lectius.

Atès que la Circular de 11 de maig de 1984 del Director de la Seguridad del Estado y Presidente de la Junta (BOP de León, 6 de junio de 1984), que indica= :

“... En todos estos supuestos, la indeterminación reglamentaria se traducirá, a efectos aplicativos, en una discrecionalidad técnica implícita, hecha= en favor del órgano llamado a aplicar el reglamento, el cual, al ejerce= rla habrá de atenerse, como es preceptivo, a criterios de objetividad (a= rt 103.I de la Constitución) fundados sobre las peculiaridades diferenc= iales de las distintas clases de los locales o establecimientos en relación con la variedad de espectáculos o actividades recreativas que en ell= os se desarrollen. ...”.

Atès que l’ordre de 6/1992 que regulava les característiques dels locals d’oferta complementari a estat derogada i atès que l’administració té per una banda l’obligaci&oacut= e; de vetllar perquè es garanteixin les condicions higièniques sanitàries i per altre banda no posar impediments innecessaris, s’estableixen els criteris exposats que es publicaran a la pàg= ina WEB per tal d’agilitzar i clarificar i amb l’objectiu de no cre= ar inseguretat jurídica.

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 

 

=

CONSULTA 152<= /span>

 

Pregunta

És d’aplicació el DB SI a un aparcament en el = pati interior d’un edifici?. En el supòsit de què sigui d’aplicació, com s’ha d’aplicar?.

 

Resposta

Atenent l'indicat en els Criteris per a la interpretació i aplicació del Document Bàsic del Codi Tècnic de l'Edificació. DB SI - Seguretat en cas d'incendi que figuren a la recopilació de consultes dirigides a la Dirección General de Arquitectura y Política de Vivienda en data d'actualització: = 18 de maig de 2010 s’ indica:

¿Debe aplicarse el DB SI a un aparcamiento situado en la cubierta de un edificio y totalmente abierto al exterior?

Un aparcamiento situado al exterior, p. ej. en la cubierta de un edificio, únicamente precisa cumplir con carác= ter obligatorio aquellas condiciones del DB SI que, a la vista de las características de cada caso particular, se consideren necesarias pa= ra el cumplimiento del objetivo del requisito básico “Seguridad en caso de incendio”, es decir (art. 11, CTE Parte I): “… reducir a límites aceptables el riesgo de que los usuarios de un edificio sufran daños derivados de un incendio de origen accidental”.

En aparcamientos como los citados y considerando únicamente el riesgo inherente a ellos, probablemente sea suficiente aplicar únicamente las condiciones que se refieren a los recorridos = de evacuación hasta las salidas de planta.

¿Es exigible instalar bocas de incendio e= n un aparcamiento con más de 500 m2 de superficie, totalmente abierto y situado en la cubierta de un edificio?
No sería exigible en la medida en que, en= el caso particular en cuestión, los medios activos de protección contra incendios, en particular las bocas de incendio, no se consideren necesarios para la protección de las personas, sino únicamente para la limitación de daños materiales, con lo que su instalación sería voluntaria.


Por tant pel que fa a la consulta en concret s’estableixen els criter= is següents:

DBSI 1 Propagació interior:

No li és de aplicació.

DBSI 2 Propagació exterior:

S'hauria d'estudiar si a causa del confinament de vehicles i proximitat als edificis pot propagar-se l'incendi des dels vehic= les als habitatges a través dels buits de la façana. Tenint en co= mpte que un vehicle té una corba temps-temperatura de creixement rà= ;pid i una càrrega de foc que oscil·la entre 5000 MJ i 15000 MJ se= gons el model. Tenint en compte que segons la UNE 23585:2004 en la taula 1 indica que un cotxe cremant té:

<= span style=3D'mso-list:Ignore'>·        Una àrea d'incendi de 10m2

·        Un perímetre d'incendi: 12m·        Valor de la calor alliberada: 400kW/m2Tenint en compte que en estar a l'aire lliure hi haurà una bona dissipació de calor i fum,

Es conclou que: no es pot menysprear el seu efecte sobre la construcció el qual pot afectar greument a l'edifici. Pel q= ue es creu convenient, prescriure unes distàncies mínimes entre = els vehicles i els buits de façana que per analogia al punt 2 del DB SI = 2:

a. La distància entre el vehicle i un bui= t en la seva horitzontal serà superior a 3 metres, (fig. 1.1 Façan= es enfrontades).

b. La distància vertical no es pot compar= ar a la figura 1.7 o 1.8, ja que la generació del foc és exterior = a la línia de façana i per tant la forma del plomall de fum i calo= r no és el mateix segons la mecànica del fum. Aquest efecte haurà de ser estudiat pel tècnic per al cas particular. =

DBSI 3. Evacuació d'ocupants.=

Entenem que els usuaris tenen l'evacuació limitada igualment que en un estadi esportiu obert, per la qual cosa com a mínim haurà de complir les condicions d'evacuació.

DBSI 4. Detecció, control i extinció de l'incendi.Si s'han pres les prescripcions de distàn= cia indicades i les DBSI 3, sembla que no és necessari l'empleno d'aques= ta. No obstant això, sent un lloc privatiu exempt de vandalisme de carre= r es recomana la instal·lació d'extintors amb la finalitat d'actua= r en cas de conat d'incendis.=

DBSI 5. Intervenció de bomber= s.

Tenint en compte que en ser un aparcament serà possible l'aproximació fins a com a mínim la porta d'entrada de vehicles, s'haurà de comprovar que els serveis d'extinció tenen mànegues que els permetin a actuar sobre tot= a la superfície de l'aparcament.

DBSI 6. Resistència al foc de l'estructura.

No li és aplicable.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


 

 

CONSULTA 153<= /span>

 

Pregunta

Quina ha de ser l’alçada mínima dels camerinos?

 

Resposta

Atès que a la disposició derogatòria del RD 2816/1982, de 27 d'agost s’indica

"Disposición derogatoria.

Uno. Quedan derogados el Reglamento de Policía de Espectáculos Públicos de tres= de mayo de mil novecientos treinta y cinco y todas las disposiciones de igual o inferior rango que el presente Reglamento, en la medida en que se opongan a= lo dispuesto en éste.

Dos. Los Reglamentos especiales de las distintas clases de espectáculos o actividades recreativas determinarán concretamente las disposiciones que quedan derogadas con arreglo al párrafo precedente y a sus propias normas&q= uot;

 

Es a dir, com que un cafè concert, = una sala de festes,…  no són espectacles públics pròpiament dits sinó una activitat recreativa i com no hi ha reglaments especials al respecte, la Secció Primera del Capítol I del Títol I del Reial decret esmentat s'ha d'interpretar p= er analogia.

  

Les zones de públics de les discoteques, sales de festes, sales= de ball, cafès concerts i similars, en lloc de tenir 3.2m de alçada ha= uran de tenir una alçada mínima (una vegada instal·lats els materials d'aïllament o absorció acústica) de 2'80 metre= s, s'admet la reducció  fi= ns a 2'50 metres en determinats punts de la superfície útil de l'activitat en sentit estricte, sempre que aquests no superin el 50% de la = seva superfície. En els altres espais del local, d'accessos públic= s, tals com serveis i vestíbuls, etc, l'altura no podrà ser infe= rior a 2'50 metres. En els banys, incloent els seus vestíbuls, podr&agrav= e; reduir-se fins a una altura lliure de 2'30 metres.

 

Els establiments contaran amb banys i vestuaris pel personal. En cas de que l’amenització musical es realitzi mitjançant execució humana, resultar&agra= ve; imprescindible la dotació de camerinos, adaptats a l'article 148 del Reglamento de Espectáculos Públicos de 1935 (Orden 3 de mayo = de 1935, Ministerio de Gobernación).

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSULTA 154<= /span>

 

Pregunta

Aclariments sobre emmagatzemaments de vehicles, aparcament convencionals, estacions de autobusos i similars i aparcaments robotitzats = pel que fa als riscs d’incendis, atropellaments i ventilació.=

 

Resposta

En primer lloc, i en aplicació del Codi Tècnic de l’Edificació, hem de sabre quin reglament li efecte: si el Documento Básico – Seguridad en caso de Incendio (DB-SI) o el  Real Decreto 2267/2004, de 3 de diciembre,= por el que se aprueba el Reglamento de seguridad contra incendios en los establecimientos industriales (RSCIEI).

Per poder determinar-ho,= hem de tenir en compte el que indica l’apartat 3 de l’article 11 - = part 1 del CTE (1).

Consulta y resposta del Ministeri.

¿Qué reglamentación y qué uso son aplicables a una estación de autobuses? ¿Y= a un garaje de autobuses?

En general, a los establ= ecimientos en los que haya frecuente movimiento de los vehículos (excepto en ca= so de transporte de mercancías) se les aplica el DB SI, como uso Aparcamiento, cuando no haya presencia de Público, o como uso Pública Concurrencia, en caso contrario. A los establecimientos en l= os que los vehículos están normalmente almacenados o aparcados, = con escasa movilidad, se les aplica el “Reglamento de seguridad contra incendios en establecimientos industriales” (RSCIEI). Por tanto, a una estación de autobuses se le debe aplicar el DB SI y se considera uso Pública Concurrencia y a un garaje de autobuses o de cualquier otro = tipo de vehículo destinado al servicio de trasporte de personas, se le de= be aplicar el RSCIEI, debiendo además considerar establecimientos diferentes a uno y otro, caso de estar integrados en un mismo edificio.

A los garajes de vehículos destinados al trasporte de mercancías se les debe aplicar, en todo caso, el citado Reglamento.

Casuística: De la consulta al Minis= teri indicada i del CTE deduïm la casuística següent:

A.     Magatzems i garatges de vehicles destinats al serv= ei de transports de persones i mercaderies: en el cas que els vehicles estiguin normalment emmagatzemats o aparcats amb escassa mobilitat, no es tracta d’un ús d’aparcament sinó d’una activitat industrial i, per tant, només li és d’aplicació = el RSCIEI. (S’aplicarà aquest cas si per treure un vehicle en precís moure’n un altre) (baixa mobilitat). =

B.     Aparcament convencional: vehicles aparcats amb alta mobilitat sense  presèn= cia de públics s’aplicarà el DB-SI ús aparcament (Ex. Aparcament convencional).

C.    Estacions d’autobusos i similars: Vehicles aparcats amb alta mobilitat: Si hi ha presència de públic s’aplicarà el DB-SI com ús publica concurrència.=

D.    Aparcaments robotitzats.

 =

A.- Magatzems i garatges= de vehicles destinats del serveis de transport, persones i mercaderies. RSCIEI= .

El projecte hauria de definir quin és el funcionament de l’activitat, indicant els moviments i el funcionament de la mateixa.

Risc d’incendi: S’estarà al RSCIEI. Nota: Els qui col·loquen els vehicl= es són treballadors de l’activitat, i segons els RSCIEI precisa complir les condicions d’evacuació.

Risc d’atropellame= nt: El DB-SU li és d’aplicació només a les vies de circulació de vehicles existents en els edificis. Es tractaria realm= ent d’un tema de seguretat laboral (veure risc d’atropellament RD 486/1997).

Ventilació:<= /o:p>

La ventilació està condicionada almanco pels següents factors:

 =

·        Ventilació per evacuació de fums s’estarà a la UNE 23585-2004 o a las condiciones indicades en = el RSCIEI.

·        Ventilació segons el CTE-HS Salubritat.

·        Ventilació segons el RITE, si escau.

·        Si hi ha treballadors o personal, durant un temps considerable:

Segons la Llei 31/1995 s’ha de vetllar per la salut del treballador i segons la Organización Mundial de la Salut (OMS) s’han d’assegurar= uns límits establerts. A la planta soterrani, es podria aplicar la UNE 100/166/92 de ventilació de aparcaments que esta pensada per treballadors que fan feina devers 8 hores. A les plantes sobre rasant s’haurà de justificar si basta la ventilació natural per complir els objectius de la Llei 31/1995 o aplicar sistemes forçats.=

 =

·        Reglament de baixa tensió en cas que es vul= gui desclassificar com a atmosfera explosiva (UNE 60079-10).<= /p>

·        Les ordenances municipals si n’hi ha. <= /o:p>

 

B.- Aparcament convencio= nal:

B1.- de més de 10= 0m2

Risc d’incendis: S’estarà al DB-SI us aparcament.

Risc d’atropellame= nt: S’estarà al DB-SU.

Ventilació: Veure apartat A, excepte les condicions de ventilació  dels RSCIEI

B2- de manco 100m2<= /o:p>

Risc d’incendis: S’estarà al DB-SI com local de risc especial baix.<= /span>

Risc d’atropellame= nt: S’estarà al DB-SU.

Ventilació: Veure apartat A, excepte les condicions de ventilació  dels RSCIEI.

 =

C.- Estacions d’autobusos i similars

Risc d’incendis: S’estarà al DB-SI ús publica concurrència <= /o:p>

Risc d’atropellame= nt: El DB-SU li és d’aplicació només a les vies de circulació de vehicles existents en els edificis. =

Ventilació: Veure apartat A, excepte les condicions de ventilació del RSCIEI. 

 =

D.- Aparcaments robotitzats

El projecte hauria de definir quin és el funcionament de l’activitat, indicant els moviments i el funcionament de la mateixa.

Risc d’incendis: S’estarà al DB-SI ús aparcament (robotitzat) encara que= no existeix ocupació. Es disposarà dels mitjans d’evacuació en cas d’emergències pel personal de manteniment que en cada cas particular consideri necessari l’autorita= t de control. Vista la definició = uso aparcamiento (5) de la secció de terminologia, a un aparcament robotitzat no li són d’aplicació les condicions d’evacuació. També, s’estarà a la normativa laboral.

Risc d’atropellame= nt: No hi ha risc d’atropellament pròpiament dit però s’estarà a la normativa de seguretat laboral RD 486/1997.=

Ventilació: Respe= cte a la ventilació, també la condicionen els mateixos factors, no obstant, pel que fa a la normativa laboral s’ha de tenir en compte que els vehicles no estan en funcionament.

 Ventilació segons el DB-SI

El punt 2 Accesibilidad por fachada de&nbs= p; la sección SI 5 &#= 8211; Intervención de bomberos (3) implica una extracció= de fums per a la intervenció de bombers.

 =

Vista la definició= ; uso aparcamiento (5) de la secci&oa= cute; de terminologia, a un aparcament robotitzat no li és d’aplicació el pu= nt 8 Control del humo de incendio del= DB SI-3 condiciones de evacuació= ;n (2).

Per tant, l’extracció de fums no importa que sigui per a l’evacuació de persones però sí que ha de ser ap= te per la intervenció de bombers.

El disseny de l’extracció de fums és realitzarà en base a qualssevol normativa de reconegut prestigi com, per exemple, la norma UNE 23585:2004, sistemas de control de temperat= ura y evacuacion de humos. On al punt 1 Objeto y campo de aplicación indica “... con miras a alcanzar parcial o totalmente los siguientes efectos:=

-  = ;     ...

-       Facilitar las operaciones y lucha contra el incendio al generarse en el recinto del mismo la capa libre de humos antes mencionada”

-  = ;     ...

 =

Atès que l’extracció de fums dissenyada per l’evacuació de persones és més exigent que la dissenyada per la intervenció de bombers, en el cas de aparcamientos abiertos (4) i= tal com està definit al Codi Tècnic, sembla que tampoc seria preceptiva l’extracció de fums per la intervenció de bombers.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

 

 

=

CONSULTA 155<= /span>

 

Pregunta

És una activit= at l’aprofitament d’aigua d’un aqüífer soterrani= ?.

 

Resposta

En el cas d’abastiment d’aigües municipals no precisarà llicència ja que:

1.     Atès el que disposa l’article 9 de la  Ley 17/2009, de 23 de noviembre,= sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio, disposa:

“Principios apl= icables a los requisitos exigidos

1. Las Administracion= es Públicas no podrán exigir requisitos, controles previos o garantías equivalentes o comparables, por su finalidad a aquellos a = los que ya esté sometido el prestador en España o en otro Estado = miembro”.

Atès el que disp= osa l’article 84 bis de Ley 2/201= 1, de 4 de marzo, de Economia Sostenible:

«Artículo 84 bis.<= /o:p>

Sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo anterior, con caráct= er general, el ejercicio de actividades no se someterá a la obtención de licencia u otro medio de control preventivo. No obstant= e, podrán someterse a licencia o control preventivo aquellas actividades que afecten a la protección del medio ambiente o del patrimonio histórico-artístico, la seguridad o la salud públicas,= o que impliquen el uso privativo y ocupación de los bienes de dominio público, siempre que la decisión de sometimiento esté justificada y resulte proporcionada. En caso de existencia de licencias o autorizaciones concurrentes entre una entidad local y alguna otra Administr= ación, la entidad local deberá motivar expresamente en la justificaci&oacut= e;n de la necesidad de la autorización o licencia el interés gene= ral concreto que se pretende proteger y que éste no se encuentra ya cubi= erto mediante otra autorización ya existente.»

 

2.     Atès que per l’extracció de subministrament d’aigües soterrànies es precisa:

a)     Registre d'Aigües i el Catàleg d'Aigües Privades. El primer  té l’objectiu de inscripció d'ofici de les concessions i altres títols de dret per a la utilització d'aigües. (Concessions d'aigües subterrànies o superficial= s, autoritzacions i afloraments i, aprofitaments temporals d'aigües priva= des) i el segon és per inscripció dels aprofitaments privats.

La normativa estatal i autonòmica que regula aquest registr= es RDL 1/2001, de 20 de juliol pel qual s'aprova el text refós de la Ll= ei d'Aigües. RD 849/1986, d'11 d'abril pel qual s'aprova el reglament del domini públic hidràulic, modificat pel RD 9/2008, d'11 de gen= er.

 

b)     Es precisarà informe sanitari vinculant d= e la Conselleria de Salut i Consum en tot projecte de nova captació (i d’altres infraestructures, aljubs, xarxes de més de 500 m, etc= .) i cop informat una vista d’inspecció per a la posada en servei d’aquestes infraestructures, amb l’objectiu de controlar i gara= ntir la qualitat de l’aigua que es consumeix per persones (article 13.1 de= l RD 140/2003 de criteris de qualitat de l'aigua de consum humà).

 

c)     Pel que fa a temes urbanístics (casetes, aljubs,etc...) o d'obres (canalitzacions, etc...) s’estarà també a la normativa, autorització, permís, etc. municipals, interès general, etc...

 =

 

Conclusió

Ley 2/2011, de 4 de mar= zo, de Economia Sostenible.

 

No obstant, en el cas= que el pou sigui d’una activitat es comunicaran les autoritzacions sector= ials a l’ajuntament pel seu arxiu a l’expedient.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


 

 

 

CONSULTA 156<= /span>

 

Pregunta

L’oferta complementària de restaura= ció, és un servei a nivell de classificació de l’activitat?<= o:p>

 

Resposta

Se pot enten= dre com a servei o sector terciari el sector econòmic que engloba totes aquelles activitats econòmiques que no produeixen béns materi= als de forma directa, sinó serveis que s'ofereixen per satisfer les necessitats de la població, ja siguin consumidors finals o productors del sector primari o secundari.


Es tracta d'= un sector molt heterogeni, on hi té cabuda qualsevol activitat pública o privada que creï valor a partir d'elements intangible= s, així aquestes activitats poden anar des de l'educació, o la sanitat fins el turisme, el transport o el comerç, l'activitat es ba= sa en el servei al ciutadà o client.

 <= /o:p>

Algunes característiques del sector serveis, que són comunes a la var= iada gamma d'activitats, són:

·      =   no són emmagatzemables: els serveis no poden ser emmagatzemats, de manera que un servei no prestat constitueix una pèrdua per a l'empresa (una plaça buida en un avió, una taula buida d'un restaurant, una cadira buida en una perru= queria).

·      =   normalment, va lligada la producció del servei al seu consum: la producció del servei "viatge d'avió" es desenvolupa al mateix temps que el clie= nt viatja en aquest avió, la interpretació dels serveis es desen= volupa al mateix temps que la persona els consumeix.

·      =   intangible: un servei no es pot toca= r, són sensacions (un viatge, una nit d'hotel, la degustació o la bona estada en un restaurant).

·      =   heterogeni: hi ha gran varietat de serveis, tant públics com privats, tant cap a individus com cap a em= preses.


Dins els ser= veis hi podem considerar:

a) Terciari tradicional: activitats que han estat presents des de sempre en les relacio= ns econòmiques i socials: activitats administratives, militars, religio= ses, comerç, ensenyament, sanitat, transport, etc.

b) Terciari modern: la seva aparició i màxim desenvolupament coincideix a= mb la industrialització i l'expansió capitalista: activitats financeres, borsàries, serveis a empreses, turisme, ... <= /span>

c) Terciari postindustrial: el seu desenvolupament és recent i està lliga= t a l'aparició de noves tecnologies i serveis molt especialitzats: informàtica, telecomunicacions, investigació i desenvolupamen= t, etc. encara que certs experts els inclouen en un sector nou denominat el se= ctor quaternari .

 <= /o:p>

Conclusi&oac= ute; del Servei

Els bars, cafeteries i restaurants són serveis, tant es així que la Llei 2/1999, general turística i el Decret 13/2011, de 25 de febrer (BOIB 03/03/2011 – art 8) sempre parlen de serveis turístics, servei= s de taules, servei de bar, servei de cafeteria, servei de  restaurant, ...<= /p>

Els serveis que ofereixen els bars, cafeteries o restaurants, no només consisteix en el menjar i la beguda, per exemp= le un refresc de cola pot ser el mateix, però poden tenir preus molt distints ja que el serveis són molt distints. No és el mateix beure-la a un habitatge que en un local amb  altres valors afegits intangibles = com són: la ubicació, les instal·lacions del local, l’ambient, l’atenció i rapidesa dels cambrers, la confortabilitat i, en conclusió, el servei en general, ...

Per tant, d’acord amb el Títol III de l’Annex I de la Llei 16/2006, aquestes  activitats d’oferta complementària de restauració són serveis i es classificaran com activitats  innòcues, menors o majors segons els seus paràmetres, especialment la superfície construïda.

Tornar a: Índex, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


 

CONSULTA 157<= /span>

CEJAIB 12/07/2011

 

Pregunta

Quina és la casuística d’activitats multidisciplinàries?. Relacions entre les activit= ats secundàries i principals, i amb els seus titulars.=

 

Resposta

Atès que la Llei 12/2010, a la seva disposició transitòria primera, indica:

5. Principi d’exclusivitat de l’activitat.

5.1 Només es pot limitar l’exercici d’activitats multidisciplinars quan concorrin impediments tècn= ics de seguretat, mediambientals o de salubritat, i a les activitats catalogade= s, a més, per garantir la protecció de la infància i la joventut.

5.2 Quan es pretengui iniciar una nova activitat q= ue en substitueixi una ja existent quedaran sense efecte l’anterior autorització de l’activitat així com els drets adquirit= s. En cas de voler realitzar una ampliació o una modificació de l’activitat existent es tindran en compte les interaccions entre l’activitat existent i la part ampliada o modificada.

=  

Per t= ant, excepte en aquells casos que estigui regulada una incompatibilitat per una normativa sectorial específica, les úniques limitacions que es poden exigir a les activitats multidisciplinàries són les de caràcter tècnic; com les de seguretat, higiene, mediambiental= s, ... per tant, per norma general, es podran compatibilitzar si es prenen les mesures correctores adients, p.e., una perruqueria/carnisseria, si aquestes activitats estan separades respectant principalment les normes higièniques poden formar part de la mateixa activitat.

=  

No obstant, quan es pretén desenvolupar u= na activitat multidisciplinària se pot realitzar de vàries formes afectant d’una forma o una altra als drets i obligacions del titular o titulars.

Podem diferenciar 2 casos

·        CAS 1: Activitat multidisciplinària i multi-titular.

o<= span style=3D'font:7.0pt "Times New Roman"'>   CAS 1.a. Després de la Llei 16/2006.=

o<= span style=3D'font:7.0pt "Times New Roman"'>   CAS 1.b. Abans de la Llei 16/2006.

·        CAS 2: Activitat multidisciplinària i uni-titular

CAS 1: Activitat multidisciplinària i multi-titular.

CAS 1.a: Nova activitat multidisciplinàri= a i multi-titular. (Després de la Llei 16/2006).

Activitats amb projecte d’infraestructures comunes o similars. En el cas de voler realitzar un projecte on hi hagi distintes activitats amb titulars distints que pertanyin a un complex multidisciplinari, convé fer-ho mitjançant un projecte d’infraestructures comunes. Això, són els casos de grans establiments comercials i centres d’oci, on hi ha unes zones i infraestructures comunes que donen serveis a distintes activitats que perta= nyen a distints titulars.

En aquest cas, hi hauria d’haver un projec= te d’infraestructures comunes que:

·        Determini per a quin grup d'activitats són compatibles les instal·lacions i infraestructures comunes amb el continent de l'obra= de cadascun dels locals o naus resultants (ús industrial amb el seu gra= u de risc: baix, mitjà o alt, ús no industrial (comercial, restauració, etc.).

·        Defineixi les instal·lacions de les zones comunes, les instal·lacions centralitzades, el continent de cadascun dels locals, etc. dins el continent no tenen perquè tenir-se en compte les instal·lacions interiors dels locals o naus ja que estaran valorades= a l’hora de tramitar la llicència particular de cadascuna d’elles, així com el seu contingut. S’ha de definir la tipologia (A,B,C,…), la protecció contra incendis dels elements estructurals i de compartimentació, escomesa elèctrica, aigua, aigües residuals, telecomunicacions, vials, condicions d'apropament de= ls bombers als edificis, etc. En les instal·lacions de contra incendis centralitzades, el requisit bàsic en cas d'incendi, només és el causat per un incendi d'origen accidental (veure l’artic= le 11 del CTE). Per tant, es calcularan mitjançant hipòtesi d'incendi a cadascuna de les naus per separat i es prendran les mesures correctores adients pel més desfavorable. (Text modificat per l'acta de la CEJAIB de 4-11-2009).

·        Valor= i  l'ús de les instal·l= acions que es puguin centralitzar i adoptar-ne quan el cost tècnic econòmic del conjunt respecte a l'individual ho facin aconsellable. (aljubs contra incendis, instal·lacions centralitzades varies, etc.)=

·        Resum= eixi els condicionants i els valors màxims i mínims que pot suport= ar la promoció per a cadascuna de les naus o locals. Es a dir, els paràmetres i les condicions que han de complir les activitats futures per adaptar-se al projecte sense tenir que modificar-ho a posteriori, una vegada executat. (aforament màxim, limitació per els quals es= tan calculades les instal·lacions centralitzades i les escomeses, renou màxim d’emissió o aïllament, etc.).

·        Que determini les característiques de funcionament i manteniment.

 

Quan es pretengui implantar l'activitat per a un ús específic i determinat en un d'aquests locals o naus resultants, s'haurà d’obtenir per a l'activitat concreta.

-      =     el permís d'instal·lació, si escau.

-      =     la llicència d'obertura i funcionament o equivalent.<= /p>

En ambdós casos es tendran en compte els condicionants del projecte d’infraestructures comunes.

 =

Sobre el procedim= ent administratiu

Sol·licitud

Es recomana que juntament amb la sol·licitud del projecte d'obres, es presenti a l'ajuntament la sol·licitud pel permís d'instal·lació de les infraestructures comunes. En el supòsit que els autors dels projectes siguin diferents, el promotor farà constar qui actuarà de coordinador a fi de què el projecte d'obres s'ajusti al contingut del projecte d'infraestructures comu= nes. 

Coordinació entre el permís d'instal·laci&oac= ute; de les infraestructures comunes i la llicència d'obres:

Per atorgar la llicència d'obres serà condició prèvia l'obtenció del permís d'instal·lació de les infraestructures comunes.

 

Coordinació entre els permisos d'instal·lació= de l'activitat de cada un dels establiments i la llicència d'obertura i funcionament de les infraestructures comunes o equivalent:

Per atorgar el permís d'instal·lació de l'activitat d'un establiment = amb un ús específic i determinat, serà condició prèvia disposar de la llicència d'obertura i funcionament de = les infraestructures comunes o equivalent.

Coordinació dels registres d'instal·lacions contra incendis. (epígraf afegit per l'acta de la CEJAIB de 4-11-2009):

Les instal·lacions d'infraestructures comunes= per a la protecció contra incendis d'establiments o instal·lacions industrials seran objecte d'inscripció en el registre d'instal·lacions contra incendis (Tràmit 004 de la UDIT ) com= a servei auxiliar o complementari de les activitats indicades en l'article 2 = del RD 2267/2004, de 3 de desembre, pel qual s'aprova el reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials.

Per a la tramitació d'aquestes instal·lacions, se seguirà el procediment que marca el RD 2267/2004 en el qual s'aportarà entre d'altres: projecte, certificat= de direcció d'obra i certificat de l'empresa instal·ladora de les instal·lacions comunes (p.e. sistemes de proveïment d'aigua con= tra incendis).

Per als establiments industrials vinculats a les instal·lacions d'infraestructures comunes, les seves inscripcions en= el registre han d'indicar el nombre de registre de la infraestructura comuna i= que aquesta té la inspecció periòdica vigent.

Atorgament del permís d'instal·lació de cada activitat:

Quan es pretengui instal·lar una activitat per a ús específic i determin= at, s'haurà d'adjuntar a la sol·licitud del permís d'instal·lació un certificat que acrediti que no s'han modifi= cat les condicions de la llicència d'obertura de les infraestructures comuns.

En el cas de divisió o segregació dels establiments, no s'atorgarà = la llicència si no és mantenen les condicions del projecte i de = la llicència d'obertura de les infraestructures comunes. En aquest supòsit, serà preceptiu adjuntar al projecte d'obra un certif= icat tècnic sobre el seu manteniment, sense perjudici de les realitzades a conseqüència de noves obligacions per disposicions legals.=

 

CAS 1.b Activitat multidisciplinària exis= tent (activitat principal abans de la Llei 16/2006)  i=   multi-titular.

Abans de la Llei 16/2006, aquest tipus d’activitats es duen a terme mitjançant un projecte de l’activitat principal i en ocasions es podien deixar sense definir les activitats de diversos locals. S’ha d’entendre que l’esme= ntat projecte substitueix al projecte d’infraestructures comunes i, per ta= nt, es poden realitzar modificacions de les activitats secundàries per altres titulars sense que suposi un nou projecte d’infraestructures comunes, sempre i quan no afecti a paràmetres fonamentals.

CAS 2. Activitat multidisciplinària i un = sol titular

Una solució es procedir com en el CAS 1, posant el mateix titular a totes les activitats, sigui principal, secundari= o d’infraestructures comunes. Aquesta solució dóna m&eacu= te;s flexibilitat per si es vol traspassar en un futur una d’elles.

Un altre solució i la més emprada però manco flexible, és realitzar amb un sol projecte que contempli l’activitat principal i les secundaries, o una principal i anant afegint secundàries. En aquest cas, per les modificacions o ampliacions s’estarà al que disposa la consulta 136, que indic= a:

Sigui la activitat A l’activitat principal i la B una secundària

L’activitat inicial que té una sola llicència encara que sigui única és pot dividir conceptualment en dues:= A+B

Si es vol substituir l’activitat B per una C, la resultant serà A-B+C, la qual precisarà d’una nova llicènc= ia.

On els drets de la B desapareixen.

1.      = Els d= rets de la A es mantenen excepte a les interaccions que puguin sorgir per la introducció de l’activitat C.

2.      = LR= 17;activitat C i les interaccions amb la A, són exclusivament la part nova avaluar introduir a la llicència.

3.      = La su= ma dels tres punts anteriors (1,2,3) constituiran la nova llicència glo= bal de l’activitat.

 

No obstant, això no impedeix que les activitats secundàries o principals siguin explotades per una altra persona o entitat. És molt comú, que en un projecte d’activitats multidisciplinari on el titular és únic:

·        El titular de l’activitat en lloc de llogar un local, llogui= una activitat mitjançant  un contracte civil o mercantil, on normalment s’inclouen les clàusules respecte a la responsabilitats i similars.

·        El titular mitjançant un contracte laboral o mercantil, encarregui la gestió o l’explotació a un altre persona o entitat.

En ambos casos, les conseqüències són que, en cas d’infracció en matèria d’activitats, l’ajuntament només podrà actuar con= tra el titular de l’activitat i no contra l’explotador, no obstant, aquest podrà repercutir civilment contra l’explotador segons el que hagin acordat en el contracte.

Horaris.=

L’horari de tancament de les activitats multidisciplinàries serà independent per a cada una de les activitats que s’hi inclouen, per tant, si escau, cada una d’aquestes activitats ha de disposar d’instal·lacions separades per tal d’assegurar que el seu tancament efectiu no afecta a les altres activitats. En cas contrari, s’estarà a l’hor= ari més restrictiu.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSULTA 158<= /span>

 

Pregunta

Precisen llicència els casals on es reali= tzen banquets per esdeveniments com bodes, batejos, etc. on el menjar és subministrat per empreses de càtering?.

 

Resposta

La casuística més comuna és= la següent:

a.- Estan exclosos de l’àmbit de aplicació de la Llei 16/2006, quan es tracti d’actes privats esporàdics o eventuals, de caràcter familiar que no estiguin oberts a la pública concurrència, sempre que no es celebrin en locals o espais públics. És a dir, estaria exclòs de la Llei una comunió, boda o similar, celebrada en un habitatge particul= ar de la pròpia família o similar.

b.- Estan sotmesos a la Llei 16/2006 i, per tant, precisen llicència d’activitat o document equivalent, tots els altre casos, com per exemple:

·  &n= bsp;     una comunió realitzada a un local o establiment públic, p.e. un restaurant.

·  &n= bsp;     una f= esta que estigui oberta al públic amb o&= nbsp; sense  tiquet d’entrada.

·  &n= bsp;     una b= oda organitzada per un tercer fora de l’habitatge particular de la pròpia família o similar.

L’oferta d’espais per a la celebració d’esdeveniments implica que aquests espais han de complir amb les condicions de seguretat, salubritat i medi ambient, i per t= ant precisen llicència, ja que realment s’està oferint un servei.

NOTA: Tot això, amb independència = que sigui en espai rústic o urbà.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

=

 

CONSULTA 159<= /span>

 

Pregunta

Cabines higièniqu= es en els establiments públics.

 

Resposta

Atès que l’article 12 del RD 2816/1= 986 estrictament és d’aplicació als espectacles públ= ics pròpiament dits pel qual no es d’aplicació estrictament= per les activitats recreatives i establiments públics.=

 

Atesa la consulta 151.

 

<= span lang=3DES-TRAD style=3D'font-size:13.0pt;font-family:"LegacySanITCBoo","san= s-serif"; mso-ansi-language:ES-TRAD'>Es conclou que s'haurà de justificar la suficiència de cambres higièniques en el projecte per un document de reconegut prestigi, se= gons les necessitats i categoria del local, sent les dotacions recomanades a títol orientatiu.

 

&nbs= p;

Davant el buit normatiu que existeix sobre la do= tació dels serveis higiènics en establiments públics de restauració s’entén que normativa que fins ara era d’aplicació com són l’Ordre de la Conselleria de Turisme de 06-07-1992 (derogada actualment); l’article 12 del RD 2816/1982 i aquesta consulta es consideren documents de reconegut prestigi.=

 

Per tal la dotació serà la següent:

 

De 0-50 hi haurà un inodor i un lavabo.

De 51-100 3 inodors i 2 lavabos.

Fins a 100 persones les cabines higièniqu= es podran ser mixtes i accessibles.

 

Més de 100: Estarà separat per sex= es i amb la següent dotació:

Homes:

·        Nombr= e de urinaris per homes: Uh=3D 1urinari per cada 150 persones o fracció.<= o:p>

·        Nombr= e de inodors per homes: Ih=3D1 inodor per cada 300 persones o fracció.

·        Nombr= e de lavabos per homes: Lh=3D1 lavabo per cada 300 persones o fracció.

Dones

·        Nombr= e de lavabos per dones: Ld =3DLh

·        Nombr= e de inodors per dones: Id=3D Ih+Uh

 

Notes:

Els urinaris,per computar,no poden anar dins la cabina dels WC

Un inodor se pot comptabilitzar com un urinari

Un urinari no pot computar com a inodor.

Els inodors han d’anar cabinats individualment.

 

U: urinari; &nbs= p;    l: inodor;       = ; L: lavabo

h: homes; &= nbsp;     d: dones

  &nbs= p;            &= nbsp;       

Tornar a: Índex, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


 

 

 

CONSULTA 160<= /span>

 

Pregunta

Es poden expedir còpies del projecte al titular de l’activitat sinó ha e= stat ell que l’ha obtinguda?

 

Resposta

Atès el que disposa l’article 35 de= la Ley 30/1992, de 26 de noviembre de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común.

Artículo 35. Derechos de los ciudadanos.

Los ciudadanos, en sus relaciones con las administraciones públicas, tienen los siguientes derechos:

a) a conocer, en cualquier momento, el estado de la tramitación de los procedimientos= en los que tengan la condición de interesados, y obtener copias de documentos contenidos en ellos.

....     =          

Ateses les excepcions indicades a l’article 31bis,  de les limitacions imposades a la propietat intel·lectual indicades en elReal Decreto legislativo 1/1996, de 12 de abril,= por el que se aprueba el texto refundido de la ley de propiedad intelectual, regularizando, aclarando y armonizando las disposiciones legales vigentes s= obre la materia”.

Artículo 31 bis.<= span style=3D'mso-bookmark:a31b'> seguridad, procedimientos oficiales y discapacidades.

1.No será necesaria autorizaci&oacu= te;n del autor cuando una obra se reproduzca, distribuya o comunique públicamente con fines de seguridad pública o para el<= u> correcto desarrollo de procedimientos administrativos, judiciales o parlamentarios.

...

Atès el que disposa l’article 27.5 de la Llei 16/2006 que indica.

5. Una vegada produïda la transmissió, el nou o la nova titular se subroga= rà en els drets i les responsabilitats del o de la anterior titular.

Atès que les llicències venen condicionades al compliment de les condicions del projecte.

Atès que un projecte d’activi= tat té com a finalitat avaluar les possibles causes de molèsties, nocivitat, insalubritat o perillositat (Article 3 i punt 12, capí= tol II del títol I de l’annex II de la llei 16/2006).

 

Atesa l’obligació de tenir el projecte in situ a l’establiment.

 

Conclusió:

La denegació a obtenir còpies del projecte o la documentació de l’expedient és un obstacle a un dret establert a la Llei 30/1992 i a les obligacions imposade= s a la Llei 16/2006. Aquesta denegació no cerca ni aporta fórmules per a comptabilitzar els drets i interessos individuals o col·lectiu= s. S’entén que si una vegada obtinguda la còpia per la per= sona interessada, si aquesta difon el projecte incomplint la protecció indicada a la llei de propietat intel·lectual hi ha mecanisme a dita Llei per actuar.

Per tant, es compatib= le el dret que indica la Llei de propietat intel·lectual amb els drets indicats a la Llei 30/1992 on els interessats en un procediment administrat= iu tenguin copies dels documents de l’expedient. No obstant, convé que la persona interessada que pretén treure còpia, signi a la seva sol·licitud un compromís de no fer ús comercial de dita informació, i que queda assabentat de la impossibilitat de reproduir-la o per elaborar altres projectes que no tenguin que veure amb la activitat projectada.

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


 

CONSULTA 161<= /span>

Pregunta

Casuística de la tramitació de les activitats innòcues, especialment quan no hi ha construït el lo= cal.

 

Resposta

Arran de l’aprovació i entrada en vigor de la Llei 12/2010 en la qual s'elimina la llicència d'obertura i funcionament i es substitueix per una declaració responsable, indica indirectament que es transfereix = la responsabilitat cap el promotor, per tant, per analogia es pot entendre que l'esperit de la Llei 12/2010 és que quedi clar de qui és la responsabilitat. Per tant, seria acceptable la solució indicada a l'article 23.3 inclòs per als locals inexistents. És a dir, a= mb el projecte d'obra s’adjunta un certificat tècnic de compatibilitat i coordinació entre obres i activitats.

 

Tornar a: Índex, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSULTA 162<= /span>

 

Pregunta

Com queden les consultes 82 i 93 arran de la sentencia del TSJIB d= e 14 de setembre que anul·la de ple dret el Decret 62/2007, de 18 de maig, sobre les activitats secundàries de música, entreteniment o oci desenvolupades en terrassa, espai, recinte o similar a l’aire lliure?.

 

Resposta

Consultat el Serv= ei Jurídic de la Conselleria d’Administracions Públiques s= obre la vigència del Decret 62/2007, de 18 de maig, sobre les activitats secundàries de música, entreteniment o oci desenvolupades en terrassa, espai, recinte o similar a l’aire lliure, ens han comunicat= que tot i que és cert que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears en la seva sentència núm. 782 de dia 14 de sete= mbre de 2010 va declarar com no conforme a dret i nul l’esmentat Decret, aquesta sentència no és ferma i, si bé es vera que no = cal la interposició de recurs ordinari contra ella si que cal la interposició del recurs extraordinari de cassació davant la S= ala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem. Posats en contacte amb l’Advocacia de la CAIB, aquesta confirma que s’ha presentat el recurs extraordinari de cassació davant el Tribunal Suprem el qual l’admès a tràmit sense que, a dia d’avui,  s’hagi dictar resoluci&oacut= e;.

 =

Per tot l’exposat, el Servei Jurídic diu que el Decret 62/2007 està en vigor actualment tot i està recorregut i, per tant és d’aplicació. En conseqüència, no és procedent en aquests moments la modificació de les consult= es 82 i 93. Això si, s’haurà d’estar pendent de la resolució d’aquest recurs extraordinari de cassació per part del Tribunal Suprem per les conseqüències que pugui tenir sobre la vigència de la norma. 

Tornar a: Índex, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSULTA 163<= /span>

Pregunta

Dret d’admissió als serveis higiènics d’= un establiment públic.

 

<= span lang=3DES-TRAD style=3D'font-size:13.0pt;font-family:"LegacySanITCBoo","san= s-serif"; mso-ansi-language:ES-TRAD'>Resposta

·        Atès que el dret d’admissió està legiti= mat sempre que no sigui discriminatori, sense fer cap menció a altre dre= t .

·        Atès que l’article 39  indica que l’empresa podr&ag= rave; establir condicions d’admissió, així com instruccions o normes particulars pel normal desenvolupament de l’activitat sempre q= ue no sigui discriminatori o discrecional, sense cap limitació.

Conclusió<= /span>: es podran imposar condicions per a l’ús dels serveis higiènics sempre i quan estigui indic= at de forma clara.

 =

Tornar a: Índex, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSULTA 164<= /span>

 

Pregunta

De quina manera afecta la Directiva de Serveis a= ls usos urbanístics establerts pels PGOUs?.

 

<= span lang=3DES-TRAD style=3D'font-size:13.0pt;font-family:"LegacySanITCBoo","san= s-serif"; mso-ansi-language:ES-TRAD'>Resposta

DR= 17;acord amb el “considerando” 9 de la Directiva de serveis no és= d’aplicació el següent:

“...normas relativas a la ordenación del territorio, urbanismo y ordenación rural, normas de construcción...” 

 

Tornar a: Índex, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSULTA 165<= /span>

 

 

Pregunta 1

Qui pot accedir als expedients en matèria d’activitats?.

 

<= span lang=3DES-TRAD style=3D'font-size:13.0pt;font-family:"LegacySanITCBoo","san= s-serif"; mso-ansi-language:ES-TRAD'>Resposta 1

A un expedient d’activitats hi pot accedir:

1.&n= bsp;    Quals= evol ciutadà si l’expedient està en fase d’informació pública (art. 70 de la Llei 16/2006).=

2.&n= bsp;    Quals= evol ciutadà que pugui demostrar que té la condició d’interessat, en qualsevol moment (art. 35.1de la “Ley 30/1992, de 26 de noviembre”= ).

3.&n= bsp;    Quals= evol ciutadà si l’expedient està tancat (art. 37 de la Llei 30/1992).

4.&n= bsp;    En els expedients sancionadors i d’infraccions hi podran accedir els titular= s i terceres persones que acreditin un interès legítim i directe (art. 37.3 de la Llei 30/1992).

5.&n= bsp;    Tot i això, hi haurà les limitacions indicades en els articles 37.5= i 37.6 de la Llei 30/1992. També s’han de tenir en compte les limitacions estipulades a la normativa següent:

= a)&n= bsp;    La normativa de protecció de dades, es a dir, les imposades per la R= 20;Ley orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, que regula la protección de datos de caracter personal” així com pe= r la normativa que la desenvolupa.

= b)&n= bsp;    La normativa sobre la propietat intel·lectual:

Formada bàsicament pel= = 220;Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, regularizando, aclarando y armonizando las disposiciones legales vigentes sobre la materia.

 

 

Pregunta 2

Davant quin òrgan es poden interposar les denúncies en matèria d’activitats?.

 

<= span lang=3DES-TRAD style=3D'font-size:13.0pt;font-family:"LegacySanITCBoo","san= s-serif"; mso-ansi-language:ES-TRAD'>Resposta 2

Les denúncies d’activitats es poden interposar davant el propi ajuntament o en qualsevol registre d’una administració pública així com en les oficines de corr= eus d’acord amb el que disposa l’article 38.4 de la “Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico y Procedimiento Administrativo Común:=  

“4. Las solicitudes, escritos y comunicaciones que los ciudadanos dirijan a los órganos de las Administraciones públicas podrán presentarse:

a) En los registros de los órganos administrativos a que se dirijan.

b) En los registros de cualquier órgano administrativo, que pertenezca a la Administración General del Estad= o, a la de cualquier Administración de las Comunidades Autónomas, = a la de cualquier Administración de las Diputaciones Provinciales, Cabild= os y Consejos Insulares, a los Ayuntamientos de los Municipios a que se refiere = el artículo 121 de la Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases del Régimen Local, o a la del resto de las entidades que integran la Administración Local si, en este último caso, se hubiese susc= rito el oportuno convenio.

c) En las oficinas de Correos, en la forma que reglamentariamente se establezca.

d) En las representaciones diplomáticas u oficinas consulares de España en el extranjero.

e) En cualquier otro que establezcan las disposiciones vigentes.

 

Mediante convenios de colaboración suscri= tos entre las Administraciones públicas se establecerán sistemas = de intercomunicación y coordinación de registros que garanticen = su compatibilidad informática, así como la transmisión telemática de los asientos registrales y de las solicitudes, escrito= s, comunicaciones y documentos que se presenten en cualquiera de los registros”.

 =

No obstant, resoldrà la denúncia aquell òrgan que hagi autoritzat l’activitat (art. 120 de la Llei 16/2006).

 

 

Tornar a: Índex, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSULTA 166<= /span>

 

Pregunta

Té l’obligació de sol·licitar llicència d’activitat un establiment religiós?.

 

<= span lang=3DES-TRAD style=3D'font-size:13.0pt;font-family:"LegacySanITCBoo","san= s-serif"; mso-ansi-language:ES-TRAD'>Resposta

L’establiment no està exclòs= de sol·licitar la llicència d’activitat. El que està exclòs és l’acte religiós.

Tot i que es tracti d’un local de reunió no es tracte d’una activitat catalogada d’acord a= mb la Llei 16/2006. L’activitat es classificarà com a major, meno= r o innòcua segons les seves característiques.<= /p>

 

 =

 =

Tornar a: Índex, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSULTA 167<= /span>

 

Pregunta

Casuística de transmissió d’una activitat que té una concessió (p.e. per estar en domini públic afectada per la Llei de costes).

 

<= span lang=3DES-TRAD style=3D'font-size:13.0pt;font-family:"LegacySanITCBoo","san= s-serif"; mso-ansi-language:ES-TRAD'>Resposta

S’ha d’efectuar la transmissió d’acord amb l’article 27 de la Llei 16/2006 i posteriorment s&#= 8217;ha de comunicar a la Demarcació de Costes perquè, aquesta, en te= ngui coneixement.

 

 

 

Tornar a: Índex, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSU= LTA 168

<= span lang=3DCA style=3D'font-size:13.0pt;font-family:"LegacySanITCBoo","sans-ser= if"'>Pregunta

La tenència d’animals, necessita llicència d’activit= at?.

 

Resposta

A)&n= bsp;   Atès que l’article= 3 de la Llei 16/2006 indica:

“Àmbit d’aplicació

1. Queden sotmeses a aquesta llei totes les activitats, les instal·lacions o els establiments, de titularitat pública o privada, susceptibles d’ocasionar molèstie= s, alterar les condicions de salubritat, causar danys al medi ambient o produir riscs per a les persones o per als béns, així com les activitats catalogades i també les activitats innòcues defini= des a l’article 8 d’aquesta llei, que es desenvolupin o s’ubi= quin a les Illes Balears, amb independència que les persones titulars o promotores siguin entitats públiques, persones físiques o jurídiques, tenguin o no finalitat lucrativa, es realitzin en instal·lacions fixes, portàtils, desmuntables, de manera habi= tual o esporàdica, en espais oberts i tancats.

 

B)&n= bsp;   Atès que l’Ordre d= el conseller d’agricultura i pesca de 14-06-1989, per la qual es crea i = es desenvolupa la normativa del Registre de nuclis zoològics de Balears, té per objecte controlar les condicions sanitàries de les ins= tal·lacions de cria i tenència d’animals.

Per tant, les activitats que precisin ser registrades d’acord amb la normativa del punt B) precisaran també llicència d’activitats.

En el cas d’introduir espècies exòtiques, llevat de bestiar domèstic, s’haurà de tramitar l’Avaluació d’Impacte Ambiental segons la Llei autonòmica 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a l= es Illes Balears); dins aquesta tramitació la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) sol·licita informe al Servei de Protecció d’Espècies de la Direcció General de Medi Natural, Educaci&oacut= e; Ambiental i Canvi Climàtic.

És important tenir en compte el nombre d’animals perquè es pugui considerar  Nucli zoolò= gic i què, si bé a la normativa no hi ve determinat explícitament aquest nombre, es fa amb criteris facultatius. En cas = de dubte a l’hora de saber si es pot considerar Nucli Zoològic o = no es farà la consulta davant l’organisme competent que ve detall= at en el punt Informació sobre nuclis zoològics.

La competènc= ia sobre el Nuclis zoològics està transferida als consells insul= ars excepte a l’illa de Mallorca que la té la Comunitat Autònoma.

Informació sobre nuclis zoològics=

Mallo= rca (competència de la Comunitat Autònoma – No transferida = al Consell de Mallorca)

Secció de Producció i Benestar Animal del Servei de Ramaderia de la Direcció General del Medi Rural i Marí.

C/Reina Constança= , 4.

07006 - Palma=

Tel.: 971176100

Fax.: 971784= 664

e-mail: ramaderia@dgagric.caib.es

 = Menorca. Competència transferida al Consell de Menorca

Serveis veterinaris del Consell Insular de Menorca:=

Coordinadora Veterinària del Consell Insular

C/ Bijuters, 36 (POICI)<= o:p>

07760 - Ciutadella<= /o:p>

Tel.: 971381= 743

Fax: 97= 1385272    e-mail: mjrp.ramaderia@cime.es

  Eivissa. Competència transferida al Consell d’Eivissa

Serveis veterinaris del Consell Insular d’Eivissa:=

Avinguda d'Espanya 49, 3r.

07800 - Eivi= ssa

Tel.: 971195= 900

Fax: 97= 1195912

e-mail: jmasip@conselldeivissa.es

 

Formentera. Competència transferida al Consell de Formentera.<= /u>

Serveis veterinaris del Consell Insular de Formentera=

Plaça= de la Constitució, 1

07860 - Sant Francesc - Formentera

Tel.: 971321= 087

Fax: 9713210= 63

email: veterinari@formentera.es

Per qualsevol consulta per l’Avaluació d’impacte ambiental p= odeu contactar amb la CMAIB.

Informació de la CMAIB

Director/Gerent<= /b>: Sr. Jose Carlos Caballero Rubiato Telèfon<= /b>: 971784948

Fax: Adreça: Gremi de Corredors 10. Polígon de Son Rossinyol= - 07009 Palma.

 

 

 

 

Tornar a: Índex, General, Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Espec= ífiques, T&egr= ave;cniques


CONSU= LTA 169

CEJAIB 27-07-2012

Pregunta

Quina és la casuística sobre altures en= les activitats?.

 

Resposta

Casuística: dependr&ag= rave; dels tipus d’activitats i podrà estar afectada per diverses normatives, entre d’altres serà la següent:

o&nb= sp;  Altura d’acord amb la normativa laboral.

Llocs de treballs. Veure el “RD 486/1997, de 14 de abril,= por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud = en los lugares de trabajo” així com la “Guía Tècnica para a la evaluación y prevención de los riesgos relativos a la utilización de los lugares de trabajo” publicada per el “Instituto Nacional de Seguri= dad e Higiene en el Trabajo”. Afecta a quasi totes les activitats. Quan= es tracta d’un centre de treball en una nova construcció aquest h= a de complir amb la normativa vigent en matèria de riscos laborals (RD 486/1997). Els valors indicats en aquest RD s’han d’entendre que tenen caràcter general podent haver-hi excepcions en els centres de treball existents (la qual cosa s’haurà de justificar en el projecte tècnic), on l’altura mínima podrà quedar determinada pels possibles impactes dels treballadors així mateix també s’han de tenir en compte les condicions d’higiene = i de ventilació així com els riscos ergonòmics i psicosocia= ls que puguin provocar angunia i claustrofòbia. Es per això, que= un cop salvats els riscos de cops per col·lisió contra el sostre dels treballadors, pot ser el més important sigui el rati de volum i superfície per treballador.

Per qualsevol altre dubte que pugui sorgir relacionat amb les altures en els centres de treball es consultarà a la Direcció de Treball= i Salut Laboral (CAIB).

 

o   Altura d’acord amb l’ordenament urbanístic i ordenances municip= als:

S’ha de tenir en compte q= ue aquest tipus de normativa sol tenir un termini de prescripció que a la majo= ria dels casos ja s’ha superat.

 

o   Altura d’acord amb la normativa d’espectacles públics i activit= ats recreatives.

S’= ;ha de tenir en compte que es tracta d’un sector específic i per t= ant, si no compleix aquest requisit l’establiment en concret no serveix per aquest ús, però pot servir per altres usos.=

- = Pels espectacles públics pròpiament dits: 

Al&cc= edil;ades: 3.20m i 2.8m (cines, teatres, concerts, circs, varietats i folklore, espectacles taurins, teleclubs,...). Veure Article 10 del RD 2816/1982, de = 27 d’agost que afecte a les activitats del punt 1 de l’Annex Nomenclàtor.

=  

- = Per activitats recreatives com salons de joc i salons recreatius:

SR= 17;ha de tenir en compte el punt tercer del annex del Decret 55/2009, de 11 de setembre. L’altura mínima de los locals serà de 2,5m, excepte en serveis i magatzem, que podrà ser de 2,3 m. Té en compte els anteriors a l’any 2004.

 

- = Altres espectacles públics, activitats recreatives i establiments públics:

Estava previst que es fessin reglaments especials amb subjecció a anàlegs principis i finalitats i, excepte en matèria de joc, = no s’han publicat i s’ha intentat quan es podia, adaptar-se als principis dels espectacles pròpiament dits.

=  

o   Altres.

 

 

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSULTA 170<= span lang=3DCA style=3D'font-size:13.0pt;font-family:"LegacySanITCBoo","sans-ser= if"'>

CEJAIB 27-07-2012

Pregunta

Quin tipus de permís de l'Ajuntame= nt es necessita per fer classes de dansa a l'aire lliure en parcs d’una ciutat.

 

Resposta

Per dur a terme aquesta activitat el titular s’haurà de dirigir a l’ajuntament corresponent i haurà de sol·licitar un permís per ocupació de = la via pública que tendrà caràcter discrecional.

L’activitat no pot ser permanent ni és una activitat catalogada i, per tant, que= da fora de l’aplicació de la Llei 16/2006, de 17 d’octubre = de règim jurídic de les llicències integrades d’activitat de les Illes Balears. En el supòsit de què = la dansa a l’aire lliure es demanés com activitat l’ajuntam= ent respondrà d’acord amb la normativa de règim local.=

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques


CONSULTA 171

CEJAIB 27-07-2012

Pregunta 1.        &= nbsp; 

Anteriorment amb el Decret 2/92 i posteriorment= la Llei 6/96 es definien les característiques mínimes a complir = per poder tenir la categoria de Restaurant, bar cafeteria, com per exemple número de banys, tipus de manteleria, horari d'entrada de mercaderies diferent al de públic,..... tot això s'ha vist derogat per la Llei 12/2010.

Només el Decret 13/2011 parla a pinzella= des en el punt 3 art. 8 que els bars amb cuina poden oferir menús, es pot considerar una cuina com a tal, quan està tot integrat, cuina i barr= a?.

 

Resposta 1.

D’acord amb l’article 54 de la nova Llei de turisme 8/2012, s’estableix la següent classificaci&oacu= te;:

 

a) Restaurant: s’entén per = restaurant l’establiment que disposa de cuina i servei de menjador independe= nt en el qual es consumeixen els plats i les begudes que s’hi subministr= en.

b) Bar-cafeteria: s’entén per = bar-cafeteria l’establiment que serveix ininterrompudament mentre roman obert àpats i begudes perquè es consumeixin a la barra o a una taula del mateix establiment.

 

La contestació a la resposta en concr= et és que SÍ, sempre complint la normativa tècnica corresponent:

 

Normativa de Salut: RD 3484/2000 de normes d'higiene per a l'elaboració de menjars i el Reglament CE 852/2004 relati= u a la higiene dels aliments.  Per= la normativa sanitària és indiferent que la cuina pertanyi a un restaurant, a un càtering, etc... En funció de les dimensions= i del que es cuini, es requeriran més o menys coses, per exemple, un t= ipus de cuina precisarà una gelera, i una altre tipus de cuina en precisarà quatre; però els  condicionants sanitaris sempre ser= an els mateixos.

 

Normativa d’Indústria:<= span lang=3DCA style=3D'font-size:13.0pt;font-family:"LegacySanITCBoo","sans-ser= if"; mso-bidi-font-style:italic'> si la cuina és de gas (la majoria) s’estarà al que disposa la normativa de gas a la norma UNE 60670-6.

 

Normativa de Salut Laboral: tots els llocs = de treball, inclosos serveis higiènics, locals de descans, locals de primers auxilis, menjadors de personal i instal·lacions de servei i/o protecció, hauran de complir el que es disposa en el RD 486/1997, de= 14 d'abril, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de segureta= t i salut en els llocs de treball.

Tots els equips de treball hauran de complir amb el RD 1215/19= 97, de 18 de juliol, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips= de treball.

Totes les instal·lacions hauran de donar compliment a la seva normativa de referència (gas, electricitat, contra Incendis, ve= ntilació, climatització, cambres frigorífiques, ...).=

 

Normativa de seguretat en cas d’incendi: = S’haurà de complir amb el DB-SI del CTE.

 

Pregunta 2.

Quines necessitats mínimes necessita com= plir per ser cuina?. A l'article 13 del mateix decret, la zona de preparaci&oacu= te; ha d'estar degudament diferenciada, com? físicament?.

 

Resposta 2.

Evidentment les que es necessitin per cuinar= a més de complir amb la normativa següent:

 

Normativa de Salut: RD 3484/2000 de normes d'higiene per a l'elaboració de menjars i el Reglament CE 852/2004 relati= u a la higiene dels aliments.  Per= la normativa sanitària és indiferent que la cuina pertanyi a un restaurant, a un càtering, etc... En funció de les dimensions= i del que es cuini, es requeriran més o menys coses, per exemple, un t= ipus de cuina precisarà una gelera, i una altre tipus de cuina en pr= ecisarà quatre; però els  condi= cionants sanitaris sempre seran els mateixos.

 

Normativa d’Indústria:<= span lang=3DCA style=3D'font-size:13.0pt;font-family:"LegacySanITCBoo","sans-ser= if"; mso-bidi-font-style:italic'> si la cuina és de gas (la majoria) s’estarà al que disposa la normativa de gas a la norma UNE 60670-6.

 

Normativa de Salut Laboral: tots els llocs = de treball, inclosos serveis higiènics, locals de descans, locals de primers auxilis, menjadors de personal i instal·lacions de servei i/o protecció, hauran de complir el que es disposa en el RD 486/1997, de= 14 d'abril, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de segureta= t i salut en els llocs de treball.

Tots els equips de treball hauran de donar compliment del RD 1215/1997, de 18 de juliol, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball.

Totes les instal·lacions hauran de donar compliment a la seva normativa de referència (gas, electricitat, contra incendis, ve= ntilació, climatització, cambres frigorífiques, ...).=

 

Normativa de seguretat en cas d’incendi: = s’haurà de complir amb el DB-SI del CTE.

 

Pregunta 3

La Llei 6/96 definia la quantitat de cambres higièniques segons l’ocupació (metres quadrats), quantes cambres higièniques faria falta per exemple per un restaurant de 300 metres quadrats, o és suficient amb una per cada sexe, que tampoc ho= diu el Decret 13/2011, ho diu el RD 486/1997, de 14 de abril. Hi ha d'haver diferents cambres de b= any per a treballadors i clients?

 

<= span lang=3DCA style=3D'font-size:13.0pt;font-family:"LegacySanITCBoo","sans-ser= if"'>Resposta 3

Dependrà del que es disposi a la normativa enumerada a la Resposta 2.

 

 

Tornar a: Índex<= /a>, General, = Activitat permanent, Activitat no permanent, Altres, Específiques<= /span>, Tècniques

------=_NextPart_01CDA613.0B61F150 Content-Location: file:///C:/70E9C652/TOTAL_RESPOSTES_27-07-2012_archivos/item0001.xml Content-Transfer-Encoding: quoted-printable Content-Type: text/xml ------=_NextPart_01CDA613.0B61F150 Content-Location: file:///C:/70E9C652/TOTAL_RESPOSTES_27-07-2012_archivos/props0002.xml Content-Transfer-Encoding: quoted-printable Content-Type: text/xml ------=_NextPart_01CDA613.0B61F150 Content-Location: file:///C:/70E9C652/TOTAL_RESPOSTES_27-07-2012_archivos/themedata.thmx Content-Transfer-Encoding: base64 Content-Type: application/vnd.ms-officetheme UEsDBBQABgAIAAAAIQCCirwT+gAAABwCAAATAAAAW0NvbnRlbnRfVHlwZXNdLnhtbKyRy2rDMBBF 94X+g9C22HK6KKXYzqJJd30s0g8Y5LEtao+ENAnJ33fsuFC6CC10IxBizpl7Va6P46AOGJPzVOlV XmiFZH3jqKv0++4pu9cqMVADgyes9AmTXtfXV+XuFDApmaZU6Z45PBiTbI8jpNwHJHlpfRyB5Ro7 E8B+QIfmtijujPXESJzxxNB1+SoLRNegeoPILzCKx7Cg8Pv5DCSAmAtYq8czYVqi0hDC4CywRDAH an7oM9+2zmLj7X4UaT6DF9jNBDO/XGD1P+ov5wZb2A+stkfp4lx/xCH9LdtSay6Tc/7Uu5AuGC6X t7Rh5r+tPwEAAP//AwBQSwMEFAAGAAgAAAAhAKXWp+fAAAAANgEAAAsAAABfcmVscy8ucmVsc4SP z2rDMAyH74W9g9F9UdLDGCV2L6WQQy+jfQDhKH9oIhvbG+vbT8cGCrsIhKTv96k9/q6L+eGU5yAW mqoGw+JDP8to4XY9v3+CyYWkpyUIW3hwhqN727VfvFDRozzNMRulSLYwlRIPiNlPvFKuQmTRyRDS SkXbNGIkf6eRcV/XH5ieGeA2TNP1FlLXN2Cuj6jJ/7PDMMyeT8F/ryzlRQRuN5RMaeRioagv41O9 kKhlqtQe0LW4+db9AQAA//8DAFBLAwQUAAYACAAAACEAa3mWFoMAAACKAAAAHAAAAHRoZW1lL3Ro ZW1lL3RoZW1lTWFuYWdlci54bWwMzE0KwyAQQOF9oXeQ2TdjuyhFYrLLrrv2AEOcGkHHoNKf29fl 44M3zt8U1ZtLDVksnAcNimXNLoi38Hwspxuo2kgcxSxs4ccV5ul4GMm0jRPfSchzUX0j1ZCFrbXd INa1K9Uh7yzdXrkkaj2LR1fo0/cp4kXrKyYKAjj9AQAA//8DAFBLAwQUAAYACAAAACEAJmxUG5oG AABSGwAAFgAAAHRoZW1lL3RoZW1lL3RoZW1lMS54bWzsWU1vG0UYviPxH0Z7b2MndhpHdarYsRtI 00axW9TjeHe8O83szmpmnNQ31B6RkBAFcaASNw4IqNRKXMqvCRRBkfoXeGdmd70Tr0nSRlBBfUi8 s8/7/THvjK9eux8zdEiEpDxpe/XLNQ+RxOcBTcK2d3vYv7TmIalwEmDGE9L2pkR61zbef+8qXlcR iQkC+kSu47YXKZWuLy1JH5axvMxTksC7MRcxVvAowqVA4CPgG7Ol5VptdSnGNPFQgmNgOwQaFBB0 azymPvE2cvY9BjISJfWCz8RAMycZTQkbHNQ1Qk5llwl0iFnbA0kBPxqS+8pDDEsFL9pezXy8pY2r S3g9I2JqAW2Jrm8+GV1GEBwsG5kiHBVC6/1G68pWwd8AmJrH9Xq9bq9e8DMA7PtgqdWlzLPRX6t3 cp4lkP06z7tba9YaLr7Ef2VO51an02m2Ml0sUwOyXxtz+LXaamNz2cEbkMU35/CNzma3u+rgDcji V+fw/Sut1YaLN6CI0eRgDq0D2u9n3AvImLPtSvgawNdqGXyGgmwoskuLGPNELcq1GN/jog8ADWRY 0QSpaUrG2Ic87uJ4JCjWAvA6waU3dsmXc0taFpK+oKlqex+mGGpixu/V8+9fPX+Kjh88O37w0/HD h8cPfrSMHKptnIRlqpfffvbn44/RH0+/efnoi2q8LON//eGTX37+vBoI5TNT58WXT3579uTFV5/+ /t2jCvimwKMyfEhjItFNcoT2eQyGGa+4mpOROB/FMMK0TLGZhBInWEup4N9TkYO+OcUsi46jR4e4 HrwjoH1UAa9P7jkKDyIxUbRC8k4UO8BdzlmHi0ov7GhZJTcPJ0lYLVxMyrh9jA+rZHdx4sS3N0mh b+Zp6RjejYij5h7DicIhSYhC+h0/IKTCuruUOn7dpb7gko8VuktRB9NKlwzpyMmmGdE2jSEu0yqb Id6Ob3bvoA5nVVZvkUMXCVWBWYXyQ8IcN17HE4XjKpZDHLOyw29gFVUpOZgKv4zrSQWRDgnjqBcQ KatobgmwtxT0HQwdqzLsu2wau0ih6EEVzxuY8zJyix90IxynVdgBTaIy9gN5ACmK0R5XVfBd7laI foY44GRhuO9Q4oT79G5wm4aOSrME0W8mQscSWrXTgWOa/F07ZhT6sc2Bi2vH0ABffP24IrPe1ka8 CXtSVSVsn2i/i3Anm26Xi4C+/T13C0+SPQJpPr/xvGu571qu959vuYvq+ayNdtZboe3qucEOxWZE jhdOyGPK2EBNGbkhzZAsYZ8I+rCo6cz5kBQnpjSCr1lfd3ChwIYGCa4+oioaRDiFAbvuaSahzFiH EqVcwsHOLFfy1ngY0pU9Fjb1gcH2A4nVLg/s8opezs8FBRuz24Tm8JkLWtEMzips5UrGFMx+HWF1 rdSZpdWNaqbVOdIKkyGG86bBYuFNGEAQjC3g5VU4oWvRcDDBjATa73bvzcNionCRIZIRhvO/Obo3 td3zMaqbIOW5Ym4CIHcqYqQPead4rSStpdm+gbSzBKksrrFAXB69N4lSnsGzKOm6PVGOLCkXJ0vQ UdtrNZebHvJx2vbGcKaFr3EKUZd65sMshKshXwmb9qcWs6nyWTRbuWFuEdThmsL6fc5gpw+kQqot LCObGuZVlgIs0ZKs/stNcOtFGWAz/TW0WFmDZPjXtAA/uqEl4zHxVTnYpRXtO/uYtVI+UUQMouAI jdhE7GMIv05VsCegEq4mTEfQD3CPpr1tXrnNOSu68u2Vwdl1zNIIZ+1Wl2heyRZu6rjQwTyV1APb KnU3xp3fFFPyF2RKOY3/Z6bo/QRuClYCHQEfLnIFRrpe2x4XKuLQhdKI+n0Bg4PpHZAtcBcLryGp 4DrZ/BfkUP+3NWd5mLKGA5/apyESFPYjFQlC9qAtmew7hVk927ssS5YxMhlVUlemVu0ROSRsqHvg qt7bPRRBqptukrUBgzuZf+5zVkGjUA855Xpzekix99oa+KcnH1vMYJTbh81Ak/u/ULFiV7X0hjzf e8uG6BezMauRVwUIK20FrazsX1OFc261tmPNWbzczJWDKM5bDIvFQJTCfQ/Sf2D/o8Jn9pcJvaEO +T70VgQ/NGhmkDaQ1Zfs4IF0g7SLIxic7KJNJs3KujYbnbTX8s36gifdQu4JZ2vNzhLvczq7GM5c cU4tXqSzMw87vrZrC10NkT1ZorA0zg8yJjDmR63yr058dA8CvQX3+xOmpEkm+E1JYBg9B6YOoPit REO68RcAAAD//wMAUEsDBBQABgAIAAAAIQAN0ZCftgAAABsBAAAnAAAAdGhlbWUvdGhlbWUvX3Jl bHMvdGhlbWVNYW5hZ2VyLnhtbC5yZWxzhI9NCsIwFIT3gncIb2/TuhCRJt2I0K3UA4TkNQ02PyRR 7O0NriwILodhvplpu5edyRNjMt4xaKoaCDrplXGawW247I5AUhZOidk7ZLBggo5vN+0VZ5FLKE0m JFIoLjGYcg4nSpOc0IpU+YCuOKOPVuQio6ZByLvQSPd1faDxmwF8xSS9YhB71QAZllCa/7P9OBqJ Zy8fFl3+UUFz2YUFKKLGzOAjm6pMBMpburrE3wAAAP//AwBQSwECLQAUAAYACAAAACEAgoq8E/oA AAAcAgAAEwAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAW0NvbnRlbnRfVHlwZXNdLnhtbFBLAQItABQABgAIAAAA IQCl1qfnwAAAADYBAAALAAAAAAAAAAAAAAAAACsBAABfcmVscy8ucmVsc1BLAQItABQABgAIAAAA IQBreZYWgwAAAIoAAAAcAAAAAAAAAAAAAAAAABQCAAB0aGVtZS90aGVtZS90aGVtZU1hbmFnZXIu eG1sUEsBAi0AFAAGAAgAAAAhACZsVBuaBgAAUhsAABYAAAAAAAAAAAAAAAAA0QIAAHRoZW1lL3Ro ZW1lL3RoZW1lMS54bWxQSwECLQAUAAYACAAAACEADdGQn7YAAAAbAQAAJwAAAAAAAAAAAAAAAACf CQAAdGhlbWUvdGhlbWUvX3JlbHMvdGhlbWVNYW5hZ2VyLnhtbC5yZWxzUEsFBgAAAAAFAAUAXQEA AJoKAAAAAA== ------=_NextPart_01CDA613.0B61F150 Content-Location: file:///C:/70E9C652/TOTAL_RESPOSTES_27-07-2012_archivos/colorschememapping.xml Content-Transfer-Encoding: quoted-printable Content-Type: text/xml ------=_NextPart_01CDA613.0B61F150 Content-Location: file:///C:/70E9C652/TOTAL_RESPOSTES_27-07-2012_archivos/image001.gif Content-Transfer-Encoding: base64 Content-Type: image/gif R0lGODlhEAAQAPUZAP98gMxmZv+ZmcyZmcwzM+/Wxv8AM/9mZswAAJkAAP9QUIAAAPHx8erq6tfX 13d3d7KysoaGht3d3cDAwOPj4/////8zM8zMzP8AAP///wAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAECAwEC AwECAwECAwECAwECAwECAwECAwECAwECAwECAwECAwECAwECAwECAwECAwECAwECAwECAwECAwEC AwECAwECAwECAwECAwECAwECAwECAwECAwECAwECAwECAyH/C01TT0ZGSUNFOS4wGAAAAAxtc09Q TVNPRkZJQ0U5LjAgJPn1cgAh/wtNU09GRklDRTkuMBgAAAAMY21QUEpDbXAwNzEyAAAAA0gAc7wA IfkEAQAAGQAsAAAAABAAEAAABY5gJkJkaYpoNl1TS0bSBYnAodxWbhFRFc+AnAFDJCYeFZ/sICxi EIvI4xGpEhbYbJbCWkVQE8fFIQlIKBIH+SuaUMgMBaWBdlDYKjSdIGDQ7XhuFAwADAN9DRINgQ0N BQoCAjcKAwyBDAwBBYMVDRMBi2ANAZV0FGgXEoEAhacSaWoOgRV+pq+xgVO6u7ohADs= ------=_NextPart_01CDA613.0B61F150 Content-Location: file:///C:/70E9C652/TOTAL_RESPOSTES_27-07-2012_archivos/header.htm Content-Transfer-Encoding: quoted-printable Content-Type: text/html; charset="us-ascii"





116/229

 

&nb= sp;

 

227/229

 

------=_NextPart_01CDA613.0B61F150 Content-Location: file:///C:/70E9C652/TOTAL_RESPOSTES_27-07-2012_archivos/filelist.xml Content-Transfer-Encoding: quoted-printable Content-Type: text/xml; charset="utf-8" ------=_NextPart_01CDA613.0B61F150--