Volem REBre el que toca

Govern, Consell de Menorca i Cercle d'Economia de Menorca valoren positivament les millores que aportarà el nou REIB

Els consellers Catalina Cladera i Marc Pons i la presidenta del Consell Insular, Susana Mora, han mantingut una reunió amb els membres de la junta del Cercle d'Economia de Menorca, per explicar l'abast de l'acord sobre el REIB pactat el passat dia 14 de no

28/11/2018

La consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera, i el conseller de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons, s’han reunit amb els representants de la junta del Cercle d’Economia de Menorca, que ha encapçalat el seu president, Francesc Tutzó.

En la trobada s’ha tractat sobre la reunió sobre el REIB que el passat dia 14 varen mantenir Francina Armengol i Pedro Sánchez, i en la qual es va arribar a un acord entre els dos Governs per a poder comptar dins de 2019 amb una nova llei de Règim Especial de les Illes Balears.

L’acord preveu que el Govern de l’Estat trametrà a les Corts un projecte de nou REIB per que sigui aprovat en 2019 incloent una important bateria de mesures que suposen, d’inici, el blindatge per llei de les bonificacions als costos del trànsit de persones i mercaderies entre les illes, i des d’aquestes fins la península.

També garanteix que el REIB comptarà amb un nou règim fiscal per empreses amb activitat a Balears, que inclou una desgravació a l’Impost de Societats en el cas de reinversió de part dels beneficis anuals en la pròpia empresa. Així mateix també es preveu que les empreses industrials, agrícoles, ramaderes i pesqueres puguin obtenir deduccions fiscals anuals sobre la venda dels productes o bens corporals produïts a les Illes Balears.

En darrer terme, l’acord garanteix que l’Estat, via Pressupostos Generals, haurà de consignar inversions a Balears anualment per valor almenys d’allò que prevegi per a la mitjana de totes les comunitats autònomes. Un fet que suposarà l’augment de la inversió pública de l’Estat a Balears, que històricament ha romàs a la cua de totes les comunitats autònomes.

Amb la inclusió del Fons d’Insularitat dins del paquet de mesures que contindrà el nou REIB, el Govern d’Espanya accepta per primer cop una reivindicació que s’allarga en el temps a les illes, i que permetrà equiparar les inversions que hagi de finançar l’Estat a Balears, a la mitjana de les que l’Estat projecti per a totes les comunitats autònomes, amb un mecanisme de decisió bilateral.

A més, el Cercle d’Economia de Menorca també ha conegut avui l’abast dels acords presos en matèria de convenis bilaterals que aportaran finançament de l’Estat per infraestructures en temes d’aigües i depuració, en matèria ferroviària, i per a plans específics a zones turístiques madures a Balears. En declaracions posteriors a l’audiència, la consellera d’Hisenda Catalina Cladera ha insistit en què “el nou REIB va molt més enfora que el REB de 1998 i ens trobam en amb una finestra d’oportunitat que hem de saber aprofitar”; així com en “la importància del compromís del president Sánchez per que el REIB pugui estar en vigor en 2019” fet pel qual preveu que l’aprovació de la norma es pugui fer a través de la promulgació d’un Reial Decret Llei.

Cladera ha mostrat “l’agraïment” del Govern per la feina “responsable” que ha desplegat el Cercle d’Economia de Menorca com a “assessor de les mesures que ha de contenir el REIB, conscient de la importància que té per a la societat menorquina”. De la seva part, Francesc Tutzó ha afirmat que, un cop escoltades les explicacions dels representants del Govern, al Cercle d’Economia de Menorca “li agrada la música de l’acord pel nou REIB, tot i que encara manca veure com es concreten”. Tutzó ha agraït la implicació del Govern “per haver mantingut un perfil negociador amb l’Estat” per unes millores que “beneficiaran a tots els residents i empreses de les Illes Balears.

La trobada d’avui a Menorca s’emmarca en la ronda de reunions del Govern per a donar a conèixer el procés negociador del nou REIB, que ha abastat interlocutors socials i econòmics, partits polítics, i en els quals també s’hi ha involucrat la presidenta Francina Armengol.

Informació Addicional