Volem REBre el que toca

​L'empresariat de Balears ofereix la seva col·laboració al Govern en el procés de negociació del nou Règim Especial de les Illes Balears.

Els consellers Catalina Cladera i Marc Pons expliquen als membres de les diferents branques empresarials de la CAEB les mesures contingudes en el projecte de nou REIB

28/07/2017

Els diferents sectors empresarials de la Confederació d’Associacions d’Empresaris de Balears (CAEB) han mostrat el seu suport a les mesures compensatòries de la insularitat, contingudes dins del projecte de Règim Especial de les Illes Balears. Així s’ha expressat en la reunió que han mantingut els consellers Cladera i Pons, i la directora de l’ATIB, Maria Antònia Truyols, amb una representació de la CAEB, que ha comptat amb la presència de la seva màxima responsable, Carmen Planas, i del gerent, Sergio Bertrán.

Els representants empresarials s’han mostrat interessats especialment en les mesures de compensació de la insularitat dirigides a les societats mercantils, com en el cas de l’augment de la bonificació del transport de les mercaderies, del cost dels nolis i de la manipulació de la càrrega als ports de les Illes; també en l’apartat dels diferents incentius a sectors productius, com en el cas del règim fiscal i de les deduccions que s’han previst per empreses i per a autònoms, en l’apartat de la reserva per inversions, o pel foment d’activitats culturals, d’innovació tecnològica, sector primari o per la rebaixa dels tipus de l’impost sobre el valor afegit.

“El Govern vol comptar amb més veus que defensin el REIB, davant de qualsevol interlocutor”, ha expressat Cladera, per que “el REIB no és un projecte d’un Govern, sinó que és el projecte de tots els ciutadans i de les empreses de les Illes Balears”. En aquest cas, Cladera s’ha referit al “moment històric” de tornar a obrir un procés negociador amb l’Estat, en referència a les trobades de la presidenta Armengol amb Soraya Sáenz de Santamaria, a principis de mes, i de la mateixa consellera Cladera dimecres passat amb el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. “Aquest setembre ens tornarem a veure amb el ministre Montoro, i pel desembre ja hem de comptar amb un projecte de consens per dur a la Comissió Mixta Estat-Balears de temes econòmics”, ha exposat la consellera d’Hisenda.

De la seva banda, el conseller de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons, ha insistit en la “importància” que ha de tenir el nou REIB sobre la competitivitat de les empreses de les Illes Balears en referència a les de la resta de l’Estat, en termes de competitivitat. “només volem demanar que les nostres empreses puguin competir amb les de la resta de l’Estat en unes condicions d’igualtat que ara no tenen, per que abans de tot han d’afrontar els costos de la insularitat. Pons ha explicat detalladament que el Govern vol “estendre l’efecte de la bonificació dels nolis marítims a totes les activitats portuàries relacionades amb la càrrega i la manipulació de les mercaderies, i a totes les tipologies de càrregues”. En aquest respecte el conseller Pons s’ha referit a l’escull que ha sorgit per la limitació de subvencions que estableix la legislació europea amb el decret de mínimis que limita a 200.000 € com a màxim la quantia de subvenció que poden rebre les empreses fonamentalment dedicades al sector primari en compesanció pels costos de transport de les mercaderies, un fet que perjudica notablement a les empreses de Balears, i que el Govern tractarà de negociar durant el procés obert.

Davant de la situació, la presidenta de CAEB, Carmen Planas, ha ofert el seu paper mediador per participar activament en el procés negociador davant Madrid, per fer veure la necessitat de les mesures contingudes en el REIB per a les empreses i l’economia de les Illes Balears. Des de la representació de la patronal de supermercats d’alimentació de Balears s’ha afegit que aquesta política d’actuació combinada entre govern autonòmic i sector empresarial ja és habitual en casos com el de Canàries, per a processos negociadors amb el Govern central, de manera que es pot escenificar el consens social i econòmic que comporten les mesures que es posen a debat.

Des del sector del transport de mercaderies també s’ha fet palesa la diferència de costos que manifesta el trasllat de càrrega entre la península i Balears en referència al preu i a les condicions del transport que es manté a Canàries, en relació a la major presència de companyies navilieres pretadores del servie, que esperonen la competència.

Informació Addicional