LOGO CAIB
Contingut
23 novembre 2021Conselleria d'Hisenda i Relacions Exteriors

Reactivació econòmica: COVID-19: Els pressuposts de la major inversió pública per a la reactivació i millora del model productiu superen les esmenes a la totalitat i continuen la seva tramitació al Parlament NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

Reactivació econòmica: COVID-19: Els pressuposts de la major inversió pública per a la reactivació i millora del model productiu superen les esmenes a la totalitat i continuen la seva tramitació al Parlament

La consellera Rosario Sánchez defensa els pressuposts com a palanca per apuntalar la recuperació i avançar cap a un model més diversificat, a la vegada que preveuen tornar a reduir el nivell de deute públic de la comunitat

Els pressuposts de la major inversió pública per a la reactivació i la millora del model productiu de les Illes Balears i de més recursos per a les polítiques socials avancen en el Parlament de les Illes Balears. El Projecte de llei dels pressuposts generals de la Comunitat Autònoma per a l’any 2022 ha superat aquest dimarts les esmenes a la totalitat i el ple de la cambra ha aprovat les quanties globals dels nous comptes autonòmics.

La consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, ha defensat davant el ple del Parlament aquests tercers pressuposts de la legislatura, els quals “s’adapten a les necessitats” de les Balears “en un moment tan determinant”, en una “situació excepcional” marcada per la pandèmia de la COVID-19 “que continua requerint  d’una forta resposta pública”. Els pressuposts, els més alts fins ara, es situen en prop de 6.400 milions d’euros, un 8,8% més que enguany. 

Sánchez ha destacat que, “gràcies a l’avanç de la vacunació, a la fortalesa i consciència de la societat, al teixit social i econòmic, avançam en superar la pandèmia i s’està reactivant l’economia i el mercat de treball”. El Govern, ha continuat, presenta els pressuposts com a “palanca” per “apuntalar la recuperació”, per “impulsar canvis” cap a un model “més diversificat, més inclusiu i més sostenible” i “per continuar amb la major xarxa de suport que s’ha desplegat, amb uns serveis públics reforçats com mai”.

Aquests pressuposts incrementen en un 51%, fins a sumar més de 600 milions, els pressuposts per a àrees de desenvolupament i de millora del model productiu i la sostenibilitat, i suposen més recursos per a polítiques de medi ambient (193 milions, +24%), transició energètica (38 milions, +300%), sector primari (59 milions, +20%), mobilitat (158 inicialment, +6,5%), comerç i indústria (110, +34%) i recerca (24,4 milions, +15%).

A més, en aquests comptes, la inversió pública creix en un 34%, fins a gairebé 940 milions, incloent les conselleries del Govern i l’IB-Salut i les empreses i entitats del sector públic instrumental, un augment de prop de 240 milions més que en els pressuposts inicials per a 2021 i més del doble que als pressuposts de l’any 2015. S’enceta “un cicle inversor sense precedents”, gràcies a l’oportunitat que representen els nous fons europeus i el Factor d’insularitat del Règim Especial de les Illes Balears.

Així mateix, destinen a la despesa social més de 3.600 milions, un nou màxim que incrementa en un 8% el pressupost inicial d’enguany i amb el qual gairebé set de cada deu euros dels recursos disponibles es destinen a les polítiques de salut, educació, serveis socials, ocupació i habitatge. Per volum de recursos, destaca que, per primera vegada, les polítiques de salut superen els 2.000 milions (un 4% més que 2021), les d’educació augmenten fins els 1.155 milions (prop d’un 10% més) i les de serveis socials s’incrementen en prop d’un 30%, fins a situar-se en gairebé 280 milions.

“SENSE SEGURETAT SANITÀRIA, NO HI HA REACTIVACIÓ POSSIBLE”

La consellera ha remarcat la transcendència de mantenir la seguretat sanitària, “sense la qual no hi ha reactivació possible”, com s’ha demostrat en la lluita contra la pandèmia, i ha repassat els reforços en personal en salut i educació, els increments en l’atenció primària, en l’ensenyament de 0 a 3 anys, en la digitalització del sistema educatiu i en l’atenció a la dependència, així com en les polítiques d’habitatge públic i d’ocupació, entre d’altres.

El pressupost no financer, destinat a les polítiques públiques, assoleix la seva xifra més alta, de 5.716 milions (+9,5%, 450 milions més), i es preveu que augmentin a mesura que es facin noves assignacions addicionals, principalment del nou fons europeu Next Generation. La inclusió d’un avanç dels recursos del Mecanisme de Recuperació i Resiliència d’aquest fons i la incorporació del Factor d’Insularitat del Règim Especial de les Illes Balears són les principals novetats en la previsió d’ingressos.

La consellera Sánchez ha recordat que una entitat de referència com l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ha avalat les previsions d’ingressos de la comunitat, per al 2022 i per al tancament del 2021, en el seu informe sobre les línies fonamentals dels nous pressuposts, i ha exposat que les dades de recaptació tributària dels imposts cedits i propis a aquestes alçades de l’any estan superant no només les previsions d’ingressos per a tot l’any 2021, sinó també els ingressos del 2019.

En aquest sentit, ha defensat “la prudència i el rigor” de l’equip d’elaboració dels pressuposts, “com cada any i com han avalat els resultats” dels darrers exercicis,  i ha destacat també que el Govern preveu tornar a reduir el nivell de deute públic, tant per al 2021 com per al 2022, i baixar el seu pes en relació al PIB al voltant de 3 punts. “Aquest és l’indicador realment rellevant sobre el deute i la solvència de la comunitat”, ha remarcat la consellera, qui també ha reiterat que els pressuposts s’han elaborat amb la taxa de dèficit de referència plantejada a les comunitats, del 0,6% del PIB. 

En relació amb el deute, la consellera ha recordat que continua reflectint “una conseqüència directa de l’infrafinançament històric de la comunitat, principalment provinent del model anterior del 2002”, i que el Govern defensa “la necessitat de reformar el model de finançament i també una compensació o condonació del deute provocat per la manca de finançament d’èpoques passades”.

“Volem un model més just que incorpori el principi d’ordinalitat i rebre un nivell de recursos del mateix ordre del que aportam”, ha dit, a la vegada que ha destacat que el nou sistema de finançament ha tenir en compte “altres desequilibris, com el pes de la població flotant, la congestió de la sobrepoblació, la dispersió que significa la pluriinsularitat i les diferències de preus relatius entre comunitats”.

Dins l’àmbit financer, Sánchez també ha destacat l’estalvi estimat en 38 milions en les operacions negociades enguany de refinançament de deute, de préstecs anteriors, mitjançant acords amb diverses entitats financeres que milloren les condicions de diversos mecanismes de finançament de l’Estat. El Govern continuarà així millorant aquest procés de renegociació del deute iniciat e 2015, amb un estalvi global de 106 milions en aquests anys.