S'inicien aquest dissabte les proves d'ADN al Museu d'Història de Manacor per identificar els familiars de les víctimes de Son Coletes NNota Informativa

Aquest dissabte dia 5 de febrer, des de les 9 del matí fins a les 18.30 hores, s'inicien les proves d'ADN al Museu d'Història de Manacor per identificar els familiars de víctimes de la repressió franquista que puguin estar enterrats al cementiri de Son Coletes, a Manacor.

L’equip tècnic d’Aranzadi ha donat un total de 14 cites individualitzades per poder recollir el màxim de dades i d’informació, d’abans de la seva mort, de les persones desaparegudes i poder validar la recerca de 17 víctimes. A més, Aranzadi enviarà el conjunt d’elements per a la presa de mostres a 5 famílies que resideixen fora de Mallorca i recollirà la mostra del domicili d'una altra persona que és molt gran. En aquest sentit, se’ls convida a explicar tot el que recorden sobre la vida i la mort de les víctimes, i se’ls demana si poden aportar fotografies i objectes personals.

Així mateix, la Vicepresidència del Govern, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, fa una nova crida perquè els familiars de víctimes de la repressió franquista participin en aquesta recollida de mostres d’ADN i poder així ampliar les mostres que es varen iniciar l’any 2016 arran de les primeres exhumacions a Porreres. En aquest sentit, els familiars interessats es poden posar en contacte amb la Direcció General de Memòria Democràtica a través del correu electrònic memoria@dgmemoria.caib.es o del telèfon 971 17 78 60, de dilluns a divendres, de 9 h a 13 hores.

Aquesta iniciativa compta amb la col·laboració de l’Associació Memòria de Mallorca, el Comitè de Son Coletes, el Consell de Mallorca, el Museu d’Història de Manacor i dels ajuntaments de Manacor, Porreres, Vilafranca de Bonany, Algaida, Artà, Felanitx, Sant Llorenç des Cardassar, Son Servera i Petra.

L’objectiu és recopilar la major informació possible sobre familiars de represaliats i represaliades a Son Coletes, una informació que pot resultar cabdal en el procés d’identificació de les víctimes que s’han localitzat fins avui en les dues fases d’intervenció que s’han duit a terme al cementeri de Manacor ‒dins el segon i tercer Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears‒, coordinades i aprovades per la Comissió de Fosses i Desapareguts.

Cal recordar que, durant la segona fase d’intervenció duita a terme a Son Coletes per un equip format per tècnics d’Aranzadi i ATICS, entre els mesos d’octubre i desembre del 2021, s’han excavat set fosses i s’han exhumat les restes d’un mínim de 54 víctimes. Una xifra que podria augmentar amb l’estudi antropològic que s’està duent a terme aquests dies en les mateixes instal·lacions del cementeri de Manacor. A aquest balanç se sumen els resultats de la primera intervenció duita a terme l’any 2020, en la qual es varen localitzar restes de fins a 25 víctimes, cinc de les quals s’han pogut identificar i retornar a les seves famílies.

El protocol d’ADN

El protocol d’ADN de les restes i dels possibles familiars vius inclou l’elaboració d’arbres genealògics i la recollida de les dades físiques de cada víctima, com ara antecedents mèdics i clínics.

A la vegada, s’inicia el protocol d’anàlisi genètica. Primer s’informa els familiars del procediment que s’utilitzarà per a la identificació genètica i de les limitacions que té aquesta anàlisi. Posteriorment, es duu a terme la recollida de mostres biològiques de familiars adients per a la identificació.

Aquest material genètic serà analitzat en el laboratori BIOMICs de la Universitat del País Basc (Vitòria-Gasteiz).