LOGO CAIB
Contingut
21 abril 2021Conselleria de Medi Ambient i Territori

Medi ambient incrementa en un 50% els efectius per controlar les serps a Formentera NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

Medi ambient incrementa en un 50% els efectius per controlar les serps a Formentera

La campanya comptarà amb 2 tècnics entre dos i tres dies per setmana, 300 gàbies i un pressupost de 42.000 €

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, i el director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Llorenç Mas, han presentat, aquest dimecres, la campanya d’enguany de captura d’ofidis a Formentera que té per objectiu reduir l’expansió d’aquesta espècie invasora a l’illa, ja que suposa el principal factor d’amenaça per a les poblacions locals de sargantana.

La campanya ja està en funcionament i preveu col·locar 300 gàbies repartides a 500 hectàrees de la zona de La Mola, que és on s’ha registrat la major presència de serps els darrers anys. Entre 2016 i 2020, l’operatiu del Consorci de Recuperació de Fauna de les Illes Balears (COFIB) ha capturat 2.848 exemplars.

Enguany la partida destinada és de 42.000 €. Les tasques les durà a terme un tècnic del COFIB qui comptarà amb el suport d’un segon tècnic d’aquesta mateixa entitat que es desplaçarà a l’illa dos o tres dies a la setmana.

A dia d’avui hi ha 100 gàbies en funcionament i està previst incrementar-ne el número durant les properes setmanes, de manera progressiva, fins a mitjans de maig, quan totes les gàbies estaran col·locades i operatives, coincidint amb la fi del període d’hibernació de les serps.

L’objectiu d’aquesta campanya és la reducció de la capacitat d’expansió de la població de serps invasores a l’illa de Formentera d’ençà el 2016, quan es detectà l’arribada de l’espècie Zamenis sacalaris, més coneguda com a serp blanca. Aquesta espècie s’alimenta de sargantanes i posa en perill la seva supervivència.

El conseller ha destacat que, «tot i que la població de la Mola és la més controlada i estudiada, els objectius han de seguir sent ambiciosos». «Quan en només cinc anys s’han capturat quasi 3.000 exemplars, i així i tot, encara segueixi havent-n’hi, fa pensar que anam per bon camí i fa que ens marquem objectius més ambiciosos per tal d’eradicar la principal amenaça d’aquesta espècie protegida».

El projecte compta amb el suport de les ajudes PDR que gestiona el Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA).

Així durant el 2020 es capturaren a Formentera 521 serps, amb 220 gàbies. Tot i que la tendència des del 2017 fins el 2019 va ser a la baixa, el 2020 es va registrar un increment de captures, que es pot deure a un bon any de reclutament d’ofidis, a la meteorologia favorable o una major supervivència dels ratolins que funcionen com a esquers. En tot cas els resultats d’enguany serviran per posar en context les captures de l’any passat.

La sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis) és un dels dos rèptils endèmics de les Illes Balears, i per tant, la seva conservació és de màxima rellevància.

Campanya contra el Carpobrotus

A l’acte també s’ha presentat la campanya de control de l’espècie vegetal Carpobrotus, coneguda com patata frita, estesa a bona part de la costa de Formentera.

La campanya durarà quatre anys i s’hi destinaran 141.500€. A banda d’eliminar la planta amb personal especialitzat, es realitzarà una cartografia precisa amb fitxes de camp per anotar ubicació, quantitat de planta, tipus de substrat i fotografies.

El pla preveu també realitzar campanyes de divulgació entre els residents. Cal recordar que tot i que no està prohibida la possessió de la planta, sempre que els exemplars no es propaguin fora d’aquests espais, són els propietaris el qui han de posar els mitjans necessaris per evitar que la planta no fugi cap al medi natural.

El Servei de Protecció d’Espècies facilitarà gratuïtament planta autòctona als propietaris de jardins amb Carpobrotus per tal d’encoratjar-los a substituir la planta invasora per una d’autòctona.

Es realitzaran, a més, campanyes de vigilància i seguiment a zones on la planta ha estat eliminada per prevenir qualsevol rebrot.

L’anomenada patata frita o bàlsam (Carpobrotus sp.) és originària de Sud-àfrica però, fruit del comerç, arribaren a les Illes Balears on, ràpidament, assoliren un paper preponderant com a planta ornamental.