LOGO CAIB
Contingut
19 març 2021Conselleria d'Hisenda i Relacions Exteriors

Reactivació econòmica: Les Illes Balears tanquen 2020 amb la major inversió de recursos públics per fer front als efectes de la pandèmia i un nou màxim de despesa social, un 9% més alta NNota Informativa

Foto de noticia

Reactivació econòmica: Les Illes Balears tanquen 2020 amb la major inversió de recursos públics per fer front als efectes de la pandèmia i un nou màxim de despesa social, un 9% més alta

Dins la major despesa social, la protecció social i la sanitat han rebut els principals augments, fins a assolir nous màxims

L’impacte directe de la Covid en les finances públiques s’estima en més de 500 milions per les majors despeses, principalment en matèria sanitària i ajudes socials i econòmiques, i els menors ingressos tributaris 

Els ingressos s’incrementen via fons extraordinaris estatals malgrat la davallada en la recaptació dels tributs gestionats per la CAIB

 

Les Illes Balears han acabat 2020 amb la major inversió de recursos públics per fer front als efectes econòmics i socials de la pandèmia, amb 4.623 milions de despesa destinada a polítiques públiques, i un nou màxim històric de despesa social, de 3.340 milions d’euros, un 9% més que l’any anterior, segons les dades del tancament provisional de l’exercici pressupostari 2020. Així mateix, el balanç de l’any passat mostra un impacte directe de la Covid-19 en les finances públiques de més de 500 milions per les majors despeses, principalment en matèria sanitària i en ajudes socials i al teixit empresarial, i pels menors ingressos propis.

El Govern de les Illes Balears presenta en termes generals una despesa executada de 4.623 milions d’euros (+5,5% respecte de la previsió inicial), dels quals un 72% s’ha destinat a les polítiques socials (sanitat, educació, protecció social, ocupació i habitatge), i uns ingressos liquidats de 4.534,1 milions (+5,8%), en el pressupost del sector públic administratiu, el qual inclou l’Administració general de la Comunitat Autònoma, el Servei de Salut i l’Agència Tributària de les Illes Balears.

LA MAJOR DESPESA SOCIAL: 3.340 MILIONS

El pressupost per a polítiques socials assoleix un nou màxim històric de 3.340 milions en despesa executada, xifra que representa un creixement del 9% (+279 milions) respecte de la realitzada durant l’any 2019 i un 8% més (+251,2 milions) respecte de la previsió inicial del pressupost 2020.

La sanitat concentra el major augment, de 188 milions respecte del 2019, un 11% més, fins a un nou màxim de 1.940 milions. En protecció social, l’increment és de 32,3 milions, un 18%, fins al nou màxim de 212,1 milions; i la despesa en educació també assoleix la seva xifra més alta, de 1.013 milions, 11,6 milions més (+1,1%) respecte del 2019, tenint en compte la menor activitat presencial als centres educatius a l’inici de la pandèmia.

En aquest sentit, l’esforç pressupostari de les Balears des de la passada legislatura per dur a terme un augment continuat del pressupost per a polítiques socials, especialment en matèria sanitària, ha permès afrontar en millors condicions la lluita contra la pandèmia i les necessitats sobrevingudes que ha generat la Covid-19, tant en l’àmbit de la sanitat com per les seves conseqüències socials i econòmiques.

En termes generals, la despesa executada durant 2020 ha augmentat en un 5,5% respecte la previsió inicial (+239,2 milions) i en un +5,2% (+230,6 milions) respecte l’any anterior. Els capítols de les despeses corrents (un 88% del total) presenten un augment superior, del 6% respecte de la previsió inicial, ja que han concentrat el principal esforç per garantir els recursos dels serveis públics fonamentals que gestiona la CAIB o a través d’altres ens territorials (consells i ajuntaments) o socials principalment.

Els conceptes de despesa que expliquen els principals increments estan fortament relacionats amb les necessitats derivades de la pandèmia, com les despeses en material i subministraments (624 milions, un 22% més que l’any 2019), dins les quals destaca l’adquisició de material fungible sanitari, i el capítol de retribucions de personal (1.488 milions, un 5,5% més), el qual incorpora els reforços de personal dels serveis públics essencials, principalment a la sanitat i l’educació.

En aquest sentit, l’increment d’efectius a finals d’any, entre desembre de 2020 i desembre de 2019, ha estat de 1.591 efectius més en el Servei de Salut, un 10,1% més,  i de 1.160 efectius en l’àmbit educatiu (públic i concertat), xifra que suposa un augment del 6,8% en aquest període. De mitjana, en termes anuals, els increments han estat de 831 professionals en l’àmbit sanitari, un augment del 5,3% respecte l’any anterior, i de 638 en l’àmbit educatiu (públic i concertat), un 3,9% més que l’any 2019.

IMPACTE COVID DE 514 MILIONS EN LES FINANCES PÚBLIQUES

El balanç de l’impacte de la pandèmia en les finances públiques s’estima en 514,2 milions, tenint en compte un increment de 278,7 milions en les majors despeses directes en noves mesures específiques davant la Covid i a un efecte negatiu de 235,4 milions en la recaptació dels ingressos tributaris propis i cedits, també afectada per la menor activitat econòmica.

El gruix de la despesa sobrevinguda s’ha concentrat en actuacions vinculades a la gestió dels serveis sanitaris o en matèria de salut pública (151,6 milions) i en les mesures de suport i ajudes als sectors socials i econòmics més afectats per les conseqüències de la pandèmia (96,9 milions), mentre que els altres 30,2 milions corresponen al reforç dels serveis públics no sanitaris, especialment en l’àmbit educatiu.

Pel que fa als ingressos tributaris, l’impacte de la Covid s’estima en una pèrdua de 235,4 milions en la recaptació dels tributs gestionats per la Comunitat respecte de la previsió inicial per a 2020, entre imposts cedits (-122,5 milions), propis (-99,3 milions) i taxes (-13,6 milions). Els principals descensos corresponen a aquells tributs més vinculats a l’activitat econòmica, com són els imposts sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i l’impost sobre estades turístiques. Entre aquests dos tributs s’explica devers un 90% del menyscapte total.

Els ingressos de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documents presenten un impacte de la pandèmia estimat en -122,5 milions. El descens global dels ingressos d’aquest tribut ha estat del 15,2% respecte de la previsió inicial per a 2020 (-91,8 milions), fins a situar-se en 518 milions, tenint en compte que aquest còmput inclou altres drets reconeguts pendents d’ingrés i aliens als efectes de la pandèmia. En el seu conjunt, la minva d’ingressos dels tributs cedits ha estat de 91,4 milions respecte del pressupost inicial per a 2020.

Pel que fa als tributs propis, la recaptació de l’impost sobre estades turístiques durant 2020 ha estat de 36,8 milions, provinents principalment de l’activitat turística de l’any anterior, i presenta un descens del 71,3%, de 91,5 milions menys, respecte de la previsió inicial. En aquest cas, a més de la menor arribada de visitants, té efecte la mesura d’acompanyament per adaptar l’aplicació de l’impost a la realitat de la situació derivada de la COVID i suprimir l’ingrés a compte de setembre als establiments acollits al règim d’estimació objectiva, els quals no han hagut de fer un pagament anticipat en base a una previsió dels ingressos de tot l’any i faran enguany la liquidació amb una reducció dels mòduls que configuren aquest règim.

MÉS INGRESSOS VIA FONS EXTRAORDINARIS ESTATALS

En el seu conjunt, els ingressos no financers liquidats han crescut en un 5,8% (+245 milions) respecte de la previsió inicial de 2020, malgrat la davallada en la recaptació dels tributs gestionats per la CAIB. L’augment total dels ingressos correspon a les aportacions extraordinàries de l’Administració de l’Estat per a pal·liar els efectes de la Covid.

Respecte de la previsió inicial, els ingressos per transferències corrents i de capital han augmentat en 365,8 milions, principalment pels ingressos estatals extraordinaris, de 458,4 milions, transferits a través de diversos fons amb motiu de la pandèmia (principalment els 438,4 milions del Fons Covid assignats a les Balears, per sobre de la mitjana en ingressos per habitant).

A més, com a una altra mesura de liquiditat per part del Govern d’Espanya durant el 2020, l’actualització dels lliuraments a compte del sistema de finançament autonòmic ha suposat un augment de 59,4 milions en el cas de les Balears respecte de la previsió inicial del pressupost autonòmic i de 227,2 milions respecte dels ingressos rebuts el 2019 per aquest concepte.

En el seu conjunt, el resultat pressupostari de 2020, abans dels ajustos de comptabilitat nacional, mostra un dèficit no financer de -88,9 milions, equivalent a un -0,3% del PIB estimat per a 2020. Aquest saldo no financer serveix de base perquè la Intervenció general de l’Estat calculi el dèficit/superàvit de les administracions incorporant els ajustos en termes de comptabilitat nacional, enguany especialment atípics per la conjuntura i els efectes del volum de certificació de despesa amb fons europeus FEDER i FSE inclosa l’any passat i que es disposarà enguany.