LOGO CAIB
Contingut
8 novembre 2021Conselleria d'Hisenda i Relacions Exteriors

Reactivació econòmica: El Projecte de llei de pressuposts generals per 2022 inicia la seva tramitació en el Parlament NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

Reactivació econòmica: El Projecte de llei de pressuposts generals per 2022 inicia la seva tramitació en el Parlament

Els nous pressuposts de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a 2022 inicien la seva tramitació parlamentària. La consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, acompanyada del director general de Pressuposts, Joan Ignasi Morey, ha fet oficial l'entrada a tràmit del Projecte de llei de pressuposts per a 2022 a la seu del Parlament dels Illes Balears, en un acte amb el president de la cambra, Vicenç Thomas.

Amb més recursos que mai, fins a prop de 6.400 milions d’euros, un 8,8% més, els pressuposts s’enfoquen en l’impuls de la reactivació econòmica i social, la millora del model productiu i la sostenibilitat, amb un augment de la inversió pública, com a palanca d’aquest procés de transformació, i un nou augment per a les polítiques socials per mantenir la xarxa de suport públic desplegada per fer front a la pandèmia de la COVID-19, tal com ha destacat la consellera Rosario Sánchez.

Els nous comptes incrementen en un 51%, fins a sumar més de 600 milions, els pressuposts per a àrees de desenvolupament i de millora del model productiu i la sostenibilitat, i suposen més recursos per a polítiques de transició energètica (un total de 38 milions, +300%), medi ambient (193 milions, +24%), sector primari (59 milions, +20%), mobilitat (158 inicialment, +6,5%), comerç i indústria (110, +34%) i recerca (24,4 milions, +15%).

A més, creix en més d’un 30% la inversió pública en termes homogenis, fins a gairebé 940 milions, incloent les conselleries del Govern i l’IB-Salut i les empreses i entitats del sector públic instrumental. Aquest augment suposa prop de 240 milions més que en els pressuposts inicials per a 2021 i més del doble que als pressuposts de l’any 2015.

Així mateix, destinen a la despesa social més de 3.600 milions, un nou màxim que incrementa en un 8% el pressupost inicial d’enguany i amb el qual gairebé set de cada deu euros dels recursos disponibles es destinen a les polítiques de salut, educació, serveis socials, ocupació i habitatge. Per volum de recursos, destaca que, per primera vegada, les polítiques de salut superen els 2.000 milions (un 4% més que 2021), les d’educació augmenten fins els 1.155 milions (prop d’un 10% més) i les de serveis socials s’incrementen en prop d’un 30%, fins a situar-se en gairebé 280 milions.

En total, el pressupost no financer, destinat a desenvolupar les polítiques públiques, assoleix la seva xifra més alta, de 5.716 milions (+9,5%, 450 milions més, en relació amb el pressupost inicial 2021). Tot i que es preveu que augmentin a mesura que es facin noves assignacions addicionals, principalment a través del nou fons europeu Next Generation. La inclusió d’un avanç dels recursos del Mecanisme de Recuperació i Resiliència d’aquest fons i la incorporació del Factor d’Insularitat del Règim Especial de les Illes Balears són les principals novetats en la previsió d’ingressos.

Pel que fa a la distribució per departaments, la Conselleria d’Educació i Formació Professional arriba fins als 1.066 milions en el pressupost inicial, un 10% més que al 2021, tenint en compte l’actual estructura de la conselleria a partir dels canvis de principi d’any; i la d’Afers Socials i Esports augmenta fins als 309 milions, prop d’un 30% més que al pressupost 2021.

Medi Ambient i Territori també creix, en un 30%, fins arribar a 193 milions, i Mobilitat i Habitatge fins als 189, un increment inicial del 5,5%. A aquest àmbit, cal afegir que les Balears disposaran per a polítiques d’habitatge públic de 21,5 milions addicionals de fons europeus i estatals ja assignats i no incorporats en el pressupost inicial, i d’altres 25 milions en mobilitat.

La Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica augmenta en un 72%, fins a prop de 70 milions, i Model Econòmic, Turisme i Treball en un 46%, fins a quasi 50. En ambdós casos, a més, les Balears disposaran de més recursos addicionals a través d’un fons específic per a energies sostenibles a les illes (58 milions) i del conveni de l’estratègia de resiliència turística (50 milions).

La Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura, creada enguany, té 157 milions, un 14% més alt en comparació amb la suma d’aquestes àrees abans distribuïdes a altres departaments en els comptes de 2021. Així mateix, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació també augmenta de forma significativa, en prop d’un 20%, fins a gairebé 60 milions.

La Conselleria de Salut i Consum augmenta a 42 milions, tot i que el gruix a aquest àmbit correspon al Servei de Salut, amb 1.972 milions (+4%). Hisenda i Relacions Exteriors compta amb 21 milions, i Presidència, Funció, Pública i Igualtat, amb 103, sense variacions significatives en relació al 2021 en aquestes àrees, també reestructurades. A aquest àmbit, creix el pressupost d’ens adscrits, com l’IB-Dona, en un 15%, fins a 6,7 milions;  l’Escola Balear d’Administració Pública, en un 82%, fins a 8,4 milions.

També augmenta l’aportació per al finançament dels consells insulars, fins un nou màxim, de gairebé 430 milions, un 15% més (+56 milions), ja que s’incrementa la bestreta per a 2022 i per l’aportació de fons extraordinaris per compensar la caiguda d’ingressos de la liquidació de 2020, que s’ha de percebre el 2022. El projecte de llei preveu l’increment salarial del 2% al conjunt de treballadors i treballadores públiques al servei de l’administració de la CAIB i el sector públic autonòmic.

El pressupost financer, destinat al pagament de les amortitzacions del deute acumulat de la Comunitat, es manté en nivells similars i es situa en 1.221 milions, 66 més. En relació al deute, per a 2022 es redueixen les despeses financeres en 21 milions, un estalvi aconseguit en els interessos del deute que permet destinar aquests recursos a polítiques públiques.