LOGO CAIB
Contingut
7 juliol 2021Conselleria de Medi Ambient i Territori

El nou Pla Hidrològic aposta per la reutilització d'aigües regenerades per compensar els efectes del canvi climàtic en els recursos hídrics NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

El nou Pla Hidrològic aposta per la reutilització d'aigües regenerades per compensar els efectes del canvi climàtic en els recursos hídrics

Les mesures previstes impliquen a totes les administracions amb competències en la gestió del cicle integral de l'aigua

En el Butlletí Oficial del is Illes Balears (BOIB) s'ha publicat, aquest dimarts, la resolució per la qual s'anuncia l'inici del període de consulta pública i participació de la proposta de projecte del Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrològica de les Illes Balears (tercer cicle 2022-2027) i del seu Estudi Ambiental Estratègic. Els interessats disposen, a partir d'avui, de sis mesos per presentar al·legacions.

Els Plans hidrològics constitueixen les eines de gestió dels recursos hídrics de les demarcacions hidrogràfiques i tenen com a objectiu aconseguir el bon estat de totes les aigües del seu àmbit d'aplicació, que en el cas de les Illes Balears inclou no només les aigües superficials i subterrànies, sino també les costaneres. D'acord amb la normativa, aquests plans s'han de revisar de forma ordinària cada sis anys.

Aquest tercer cicle de planificació està marcat per l'estat d'emergència climàtica i les seves conseqüències en els recursos hídrics. Es contemplen diversos objectius centrats en l'adequació de la gestió de la demanda, la mitigació dels efectes d'inundacions i sequeres i la conservació de la biodiversitat associada a les zones humides.

El Pla estableix el foment de l'ús d'aigües regenerades com a prioritat principal que s'ha de desenvolupar durant els propers anys a l'arxipèlag. Així, es preveuen diverses actuacions que afecten a totes les administracions implicades en la gestió del cicle integral de l'aigua.

La Direcció General de Recursos Hídrics preveu tramitar la modificació normativa necessària per poder destinar part del cànon de sanejament a projectes de reutilització. A més, també es preveuen diverses mesures centrades en la millora del sanejament i la depuració de les aigües residuals urbanes gestionada, en la seva majoria, per l'Agència Balear de l'aigua.

El Pla Hidrològic preveu que els municipis executin millores en la gestió de les xarxes de clavegueram i prohibirà l'abocament de salmorres al clavegueram així com el buidatge total de piscines a la xarxa, excepte casos excepcionals. L'esborrany incorpora la necessitat que les ordenances d'abocament a clavegueram regulin aquests tipus d'abocaments de manera que la reutilització sigui més factible.

Per garantir el bon estat quantitatiu dels aqüífers, es preveu que aquells nuclis que estiguin utilitzant aigua subterrània d'una massa sobreexplotada i tinguin accés a la xarxa en alta o ho puguin tenir, hagin d'utilitzar-la obligatòriament. A més, es rebaixa l'assignació dels recursos disponibles al 80% (actualment és un 100%) per garantir que l'explotació dels aqüífers en cap cas no superi aquest percentatge respecte del total. L'objectiu de consum fixat és una dotació màxima de 250 litres per habitant i dia tenint en compte la població de dret i l'estacional.

Quant a la gestió de la demanda i la suficiència de recursos, es dota de més entitat els Plans de Gestió sostenible de l'aigua dels ajuntaments, de manera que es preveu la seva revisió periòdica, així com un sistema de control del grau d'execució. En l'àmbit ambiental, es redactarà i aprovarà una estratègia de manteniment i recuperació de zones humides que reforçarà la tasca de protecció iniciada durant els cicles anteriors.

Finalment, per augmentar la transparència i facilitar l'accés a la informació, s'ha creat el Visor de l'aigua com a eina d'informació, disponible en la Infraestructura de Dades Espacials de les Illes Balears (IDEB) que gestiona el SITIBSA i que es pot consultar en la següent adreça: https://ideib.caib.es/recursos_hidrics/

Mentre duri el període d'exposició pública, la Direcció General de Recursos Hídrics activarà mecanismes de participació activa, com per exemple jornades i tallers de participació. També es preveu la presentació de l'esborrany en les juntes insulars de l'aigua.