El litoral de Menorca podria registrar 3.191 ancoratges simultanis amb el parc d’embarcacions actual NNota Informativa

/Ports IB i SOCIB presenten les conclusions del primer estudi de capacitat de càrrega a Menorca

/L’estudi, que fixa per al conjunt del litoral balear, una capacitat de 22.000 ancoratges, està lligat a la redacció del Pla General de Ports de les Illes Balears

/El conseller Marc Pons reitera a Menorca que els resultats indiquen que el plantejament de futur ha de ser de millora de la gestió actual dels ports i no del seu creixement o ampliacions

Ports de les Illes Balears ha presentat avui al Consell de Menorca els resultats de l’estudi sobre la capacitat de càrrega del litoral balear necessari per a la redacció del Pla General de l’ens públic. Aquesta anàlisi, pionera en l’àmbit nacional i internacional, ha estat realitzada pel Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB) amb l’objectiu d’estimar la capacitat nàutica de les embarcacions d'esbarjo a les zones d’ancoratge de les Illes Balears. En la presentació, que ha comptat amb l’assistència de la presidenta del Consell de Menorca, Susana Mora, hi han participat també, per videoconferència, el director del SOCIB, Joaquín Tintoré, i la investigadora del SOCIB Aina García.

El conseller Marc Pons ha explicat que de l’estudi elaborat pel SOCIB i les dades de Ports IB sobre el nombre d’amarraments, es pot concloure que el litoral menorquí podria registrar 3.191 ancoratges simultanis per tal de donar cobertura a les 2.000 embarcacions que en un dia de màxima afluència naveguen a l’ illa.

En el conjunt de les Illes, l’escenari sobre la capacitat nàutica és de prop de 22.000 punts de fondeig per una mitja de 12.000 embarcacions en un dia de màxima afluència.

Aquest exercici teòric s’ha realitzat des d’un punt de vista físic i tenint en compte diferents escenaris espacials i diverses hipòtesis d’ancoratge, cadascuna d'elles lligades a la preservació del medi marí i el benestar dels usuaris.

Els resultats d'aquesta investigació permetran adaptar el dimensionament i l’enfocament de les propostes d'actuació del Pla General que Ports de les Illes Balears està redactant actualment.

L’estudi ha analitzat les zones de possible ancoratge a les Illes Balears, ha establert unes hipòtesis de distàncies adequades entre embarcacions ancorades i ha calculat la capacitat d’embarcacions que hi cabrien dins considerant dos escenaris marins: fons sorrenc i fons amb Posidònia oceànica.

Els resultats principals de l'estudi són:

— La identificació de 343 zones d’ancoratge: 250 zones d’ancoratge no regulades i 39 zones d’ancoratge regulades. S'han exclòs 54 zones d’ancoratge per restriccions legislatives, tant de les zones de bany com de les praderies de Posidònia oceànica catalogades d'alt valor pel Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidònia oceànica a les Illes Balears.

— La capacitat de càrrega nàutica de les 39 zones d’ancoratge regulades és de 1.914 punts d’ancoratge.

— La capacitat de càrrega nàutica de les 250 zones no regulades per l'escenari de fons marí sorrenc ha estat de 17.956 punts d’ancoratge per a la hipòtesi d’espai de 25 m per a embarcacions de 15 m d’eslora.

— La capacitat de càrrega nàutica de les 250 zones no regulades per l'escenari de fons amb Posidònia oceànica (considerant exclusivament les praderies catalogades per regular pel Decret 25/2018) ha estat de 1.892 punts d’ancoratge per a una hipòtesi d’espai de 25 m per a embarcacions de 15 m d’eslora.

En paral·lel al desenvolupament d’aquest estudi, Ports de les Illes Balears ha realitzat diversos càlculs per tal d’intentar dimensionar l’oferta d’amarraments i la flota actual d’embarcacions d’esbarjo a les Illes Balears.

En el nostre arxipèlag, el nombre d'amarratges és de 24.200 aproximadament, el que representa una mica més del 5 % del total dels amarratges de la mar Mediterrània i el 17 % del total d'Espanya.

D’altra banda, segons els criteris utilitzats per part de Ports de les Illes Balears i si se sumen les embarcacions que ocupen amarraments (en port base i en trànsit) així com les que resten fora de l’aigua, es pot concloure que actualment hi ha prop de 30.000 embarcacions a la nostra comunitat.

Tot i això, atès el baix índex d’activitat d’aquest tipus d’embarcacions, en un dia d’ocupació màxima es podria considerar un coeficient de simultaneïtat del 40 %, el que suposaria que hi podria haver prop de 12.000 embarcacions navegant en el mateix moment al litoral de les Illes Balears.

La confluència de les conclusions de l’estudi del SOCIB amb els càlculs de Ports de les Illes Balears confirma les premisses amb què l’ens públic està treballant el Pla General.

El principal supòsit és el que sorgeix d’un escenari factible construït a partir dels més de 22.000 punts de possible ancoratge (sumant només la capacitat d’ancoratge damunt l’arena i damunt zones de Posidònia regulades) i que donarien cobertura a les 12.000 embarcacions que podrien coincidir simultàniament en un dia d’afluència màxima.

En el cas de Menorca, el litoral illenc podria registrar  3.191 ancoratges simultanis per tal de donar cobertura a les 2.000 embarcacions que en un dia de màxima afluència naveguen a l’ illa.

S’ha de tenir en compte que Menorca té un parc d’amarraments considerable (4.099 amarraments segons l’inventari realitzat per Ports IB en el marc de la redacció del Pla General de Ports) però també rep una important quantitat d’embarcacions en trànsit.

El conseller Marc Pons ha destacat que tot i que es doni una situació de cert equilibri entre la capacitat de fondeig i el nombre d’embarcacions, no hi pot haver un creixement com el que s’ha produït en les darreres dècades.

Per això, el conseller ha reiterat a Menorca que els resultats indiquen que el plantejament de futur ha de ser de millora de la gestió actual dels ports i no del seu creixement o ampliacions.

Ha afegit el conseller que altra cosa és valorar necessitats concretes d’àmbit local com, per exemple, l’habilitació de rampes de varada o marines seques.

La conclusió és que el sector de la nàutica esportiva a les Illes Balears és un mercat madur, amb un marge de creixement limitat un cop constatada la important càrrega que actualment suporta el litoral balear. Aquesta idea és, per tant, el punt de partida sobre el qual Ports de les Illes Balears està desenvolupant les propostes de treball del Pla General, un instrument de planificació que establirà els criteris que determinaran l'evolució del sistema portuari autonòmic per als pròxims quinze anys (2018-2033).

Així, la línia que seguirà el Pla és la de plantejar mesures que puguin resoldre les mancances que pugui tenir el sistema portuari balear, tot millorant i optimitzant el funcionament de les instal·lacions portuàries existents sense necessitat de fer ampliacions ni construir nous ports, per integrar cada zona portuària als nuclis urbans i facilitar l’accés universal a la mar per part de residents i visitants.