El Govern presenta a la Mesa per a la Lluita contra la Pobresa Energètica les mesures per fer front a l’impacte de la crisi a Ucraïna NNota Informativa

El Govern, a través de la Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, s’ha reunit aquest dimecres en sessió ordinària en la Mesa per a la Lluita contra la Pobresa Energètica i ha presentat les mesures que l’Executiu va incloure al Decret llei de mesures extraordinàries i urgents per pal·liar la crisi econòmica i social produïda pels efectes de la guerra iniciada a partir de la invasió de Rússia a Ucraïna, aprovat pel Consell de Govern extraordinari el passat 30 de març.

El director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, ha explicat que el fet d’accelerar en la transició energètica es presenta com la millor opció en el mitjà i llarg termini per deixar de dependre de combustibles fòssils que venen de l’exterior i, per tant, de reduir l'exposició de la ciutadania a una pujada de preus de l'electricitat descontrolada.

El director general ha apuntat que la millor manera d’abaratir de manera estructural la factura energètica de la ciutadania i dels nostres sectors productius és prenent un seguit de mesures normatives que milloraran no només l’accés a les energies renovables, sinó que també blindaran l’autoconsum com a dret. Per això, es va modificar l’article 52 de la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica introduint el dret a l’autoconsum dels ciutadans i ciutadanes de les Illes, és a dir, el dret a produir i consumir la nostra pròpia energia tot respectant la integració d’aquestes instal·lacions en entorns patrimonials que hauran de delimitar els consells insulars.

Així mateix, es va declarar d’interès autonòmic les instal·lacions renovables amb la modificació de la disposició final quarta, que introdueix modificacions en la Llei de canvi climàtic i transició energètica, a fi de declarar els projectes de generació d’energies renovables inversions d’interès autonòmic, per tal de reduir el termini dels tràmits per dur a terme les instal·lacions d’aquestes energies renovables. També s’ha informat que es pretén accelerar l’adequació de les xarxes per a la implementació de les instal·lacions renovables i reduir els terminis d’execució per dur a terme les actuacions que requereixin declaració d’utilitat pública; tot això, per avançar en la independència energètica de forma accelerada.

PITEIB

Finalment, el director general d’Energia i Canvi Climàtic ha explicat el Pla per a la Transició Energètica de les Illes Balears (PITEIB), que va ser presentat el passat dia 14 de març, que es desenvolupa en sis programes i inclou un programa concret que destina 10 milions a l’impuls de projectes integrals d’autoconsum i eficiència energètica en edificis amb habitatges on viuen famílies en situació de vulnerabilitat. Aquesta part del programa inclou actuacions que combinen millora de l'eficiència energètica i instal·lació de renovables en col·laboració amb les entitats locals i els serveis socials a més de línies per a acompanyar les administracions locals i els grans consumidors en les seves obligacions.

Així mateix, dins les mesures socials complementàries impulsades pel Govern de les Illes Balears, la directora general d’Afers Socials, Teresa Vallespir, ha explicat que s’habilitarà una partida extraordinària a les entitats socials per ajuts destinats a les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica que no poden fer-se càrrec de les factures de llum i gas.

Aquesta partida complementarà els ajuts ordinaris que ja destinen les conselleries d’Afers Socials i Esports i de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica. En concret, per als anys 2021 i 2022, les dues conselleries han assignat una subvenció de 400 mil euros a Càritas Mallorca, Càritas Menorca, Creu Roja i l’Associació Pa i Mel per atendre la pobresa energètica de les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica de les Illes Balears, un 48% més que els anys 2019-20. Amb aquestes quanties es paguen les despeses de consum d’energia (gas i electricitat) de famílies vulnerables.

Els autoconsums compartits de l’IBE, amb vocació social

D’altra banda, Malagrava ha explicat també el desenvolupament i l’evolució dels autoconsums compartits que l’Institut Balear de l’Energia (IBE) està posant en marxa arreu de les Illes Balears i que tenen la vocació social de lluita contra la pobresa energètica, ja que les famílies en risc de vulnerabilitat tenen prioritat absoluta a l’hora d’accedir a aquest tipus d’energia.

Segons les dades, es preveu que els autoconsums de l’IBE beneficiaran uns 2.700 habitatges de totes les Illes Balears durant aquest any, i donaran prioritat d’accés als més vulnerables. Concretament, es preveu que els autoconsums compartits puguin abastir d’energia neta i a preu de cost prop de 868 habitatges a Palma, uns 846 a la Part Forana, 640 a Menorca i 338 a Eivissa, i a més de 200 empreses arreu de les illes.

Cal apuntar que durant l’any 2021 l’IBE va invertir 750.000 euros en sis projectes d’autoconsum compartit d’energia solar fotovoltaica, de dimensions mitjanes, que produiran un total de 460 kW a totes les Illes Balears. Per a l’any 2022, l’IBE té previst posar en marxa una quarantena de projectes, dels quals 27 es troben a Mallorca (12 a Palma i 15 a la Part Forana), 10 a Menorca i 5 a Eivissa.

La Mesa per a la Lluita contra la Pobresa Energètica està conformada per representants de les direccions generals d’Energia i Canvi Climàtic, Habitatge, Consum, Afers Socials, Política Industrial i Coordinació, a més de les entitats Consubal, Creu Roja, Cáritas, EAPN, PAH i empreses com Endesa Distribució, Endesa Energía, Vall de Sóller Energia, Sampol, Redexis, Repsol Gas Natural, Eléctrica Sollerense i representants de la FELIB.