LOGO CAIB
Contingut
28 juliol 2022Conselleria de Medi Ambient i Territori

El Consell Balear de l’Aigua dona el vistiplau a la revisió del tercer cicle del Pla Hidrològic NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

El Consell Balear de l’Aigua dona el vistiplau a la revisió del tercer cicle del Pla Hidrològic

L’instrument de planificació hidràulica condiciona, per primera vegada, els futurs creixements urbanístics a l’assoliment d’objectius en matèria de disponibilitat del recurs

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha presidit, aquest dimecres, el Consell Balear de l’Aigua, que ha informat favorablement, del tercer cicle de planificació (2022-27) del Pla Hidrològic de les Illes Balears (PHIB). El document serà enviat al Consell de Govern per a la seva aprovació inicial i remès, posteriorment, al Ministeri de Transició Ecològica que l’haurà d’aprovar en Consell de Ministres.

Mir s’ha mostrat «molt satisfet» d’haver superat «una passa cabdal en la tramitació d’una eina fonamental per a garantir la suficiència hídrica a l’arxipèlag els propers anys». El conseller ha destacat, en aquest sentit, que aquest nou cicle de planificació «aposta per la reutilització com a prioritat principal» i «fixa uns objectius molt clars a totes les administracions per a millorar l’eficiència en la gestió del cicle integral de l’aigua».

En aquest sentit, el conseller ha destacat que «per primera vegada, els futurs creixements urbanístics estaran vinculats al compliment d’objectius en matèria de suficiència hídrica». Així, l’informe de suficiència hídrica, que és obligatori per a poder tramitar qualsevol instrument que pugui suposar un creixement urbanístic (PGOU, Normes Subsidiàries, Pla Especial, etc., només podrà ser favorable en cas que el municipi que el sol·licita compleixi amb dos condicionats: una dotació màxima de 250 litres/persona/dia i un percentatge màxim de fuites del 25% (el 2025) i del 17% (el 2027).

En cas de no complir amb aquests dos condicionats, només es podrà seguir amb la tramitació si el municipi ja té aprovat un Pla de Gestió Sostenible de l’Aigua on es prevegi l’assoliment, com a mínim, d’aquests dos objectius, en un període màxim de sis anys. Amb tot, segons ha remarcat el conseller, «complir amb aquests condicionants no suposa automàticament obtenir un informe de suficiència hídrica favorable sinó que, una vegada superat aquest requisit mínim, s’examinarà la viabilitat del creixement requerit».

La directora general de Recursos Hídrics, Joana Garau, ha assenyalat, per la seva banda, que «aquest tercer cicle de planificació posa el focus en l’optimització de la gestió del recurs» tenint en compte que «l’increment del recurs disponible només seria possible ampliant el nombre de dessaladores la qual cosa suposa un cost ambiental i energètic inassumible per a l’arxipèlag». Garau ha destacat, en aquest sentit, que projectes emblemàtics com la renovació de la dessaladora de Palma no suposaran un increment de la capacitat de producció de la planta sinó una millora de l’eficiència energètica. Finalment, ha incidit en la importància de complir amb els objectius de reducció de fuites a les xarxes de subministrament. «En un context de reducció de les precipitacions, hem d’estar preparats per a aprofitar la darrera gota d’aigua, no ens podem permetre perdre l’aigua com se’ns perd, actualment», ha assenyalat.

Mir ha recordat, finalment, que aquesta revisió del Pla Hidrològic «és la primera d’ençà la declaració d’emergència climàtica a la comunitat» i que, en aquest sentit, «s’ha posat èmfasi a incorporar la visió climàtica al Pla». Així, per exemple, Mir ha destacat el compromís de crear una Estratègia de manteniment i recuperació de zones humides, l’establiment de cabals ecològics o l’increment de la protecció de les zones inundables.

El Consell Balear de l’Aigua és l’òrgan suprem de consulta, participació i planificació en matèria d’aigües en l’àmbit de les Illes Balears. Hi estan representats el Govern, els consells insulars, la Federació de Municipis, l’administració de l’Estat, abastidors i gestors d’aigua i els sectors ecologista i agrícola, entre d’altres.