El Govern inicia l’elaboració d’un nou Pla de salut mental, que s’elaborarà amb les aportacions de les administracions i les entitats del tercer sector NNota Informativa

Les Illes Balears tendran un nou Pla Estratègic de salut mental l’any que ve. El Govern de les Illes Balears ha iniciat avui el procés per a fer realitat un nou Pla, que serà integral i dirigit a l’atenció de la persona en tots els àmbits. L’atenció sanitària i l’atenció social seran els dos eixos principals d’aquest nou pla, el qual s’elaborarà també de manera transversal, a partir de les aportacions de les administracions i les entitats del tercer sector que treballen en l’atenció, el tractament o la prevenció de les malalties relacionades amb la salut mental.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha destacat que durant els darrers anys, a les Balears “hem definit els camins per on havia de transitar la salut mental”, tot recordant la feina feta en qüestions com la lluita contra l’estigma, la visibilització de les problemàtiques en salut mental, l’humanització de l’atenció o la millora de les infraestructures. Ara, ha dit, “és l’hora de reforçar tot allò que hem construït fins ara, per ajuntar totes les perspectives, recopilar tots els recursos i organitzar-los de manera que puguem arribar a tothom que ho necessita i que tothom que ho necessita tengui al seu abast les eines per aconseguir atenció”.

En aquest sentit, la consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez, ha explicat que per  iniciar el Pla Estratègic de Salut Mental 2023-2029, «es crearà un Comitè Tècnic Interinstitucional, que ens donarà una visió compartida, transversal, holística i global. El pla nou reflectirà el compromís de treball conjunt de tots els participants de l'atenció a la persona per assegurar-ne així el benestar emocional». 

Per la seva banda, la consellera d’Afers Socials i Esports, Fina Santiago, ha posat de manifest "el compromís de totes les institucions per superar la transversalitat i la coordinació del pla de salut mental vigent per centrar-nos a partir d’ara en la persona. El centre ha de ser la persona: les necessitats de les persones amb diagnòstic de salut mental. La persona no és un diagnòstic de salut mental, sinó que també té necessitats de salut,  socials, d’habitatge o laborals”.

Així mateix, Santiago ha posat en valor la feina feta des de la Conselleria d’Afers Socials i Esports de forma conjunta amb les entitats del Tercer Sector i ha destacat el salt quantitatiu i qualitatiu que han experimentat els serveis socials de salut mental des de l'any 2016. “De zero places de centres ocupacionals que hi havia el 2015, avui ja hi ha més de 400 persones que estan ocupant una plaça; no teníem habitatges i entre habitatges supervisats i acompanyament a l’habitatge tenim més de 225 persones. Hem anat també a la presó, per atendre a la població reclusa amb problemes de salut mental. Treballam amb més de 80 persones. Hem creat un servei públic de curatela judicial per primera vegada a la Comunitat Autònoma per a aquelles persones que necessiten supervisió per poder desenvolupar la seva vida", ha apuntat la consellera. Així mateix, ha exposat el compromís de la Conselleria d’aprofundir en el desenvolupament de l’estructura existent, qualificar millor els serveis “perquè sabem que salut mental acull un ventall molt ampli i cal adaptar els serveis al seu grau de  malaltia i les  seves necessitats concretes” i, per descomptat, “centrar-nos en la persona i les seves necessitats transversals”.

Nou pla 2023-2029

El Govern ha compartit avui amb els consells insulars, els ajuntaments i les entitats del tercer sector relacionades amb la salut mental els fonaments del nou model de salut mental. El nou pla 2023-2029 consolidarà el model de salut mental de les Illes Balears iniciat amb el pla de salut mental vigent i que s’inicià l’any 2016.

L'objectiu del Govern és garantir el projecte de vida, facilitant la detecció, l’avaluació, l’atenció i la integració socioeducativa i laboral de les persones que pateixen o puguin patir algun problema de salut mental, evitar demores en el temps i assegurar-hi l’accés ràpid, un aspecte que és molt important per evitar la complexitat i l’augment de la gravetat de cadascuna de les situacions viscudes.

El Comitè Tècnic Interinstitucional estarà format per professionals, persones que han estat designades per la Conselleria de Salut i Consum; la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat; la Conselleria d’Hisenda i Relacions Exteriors; la Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball; la Conselleria de Serveis Socials i Esports; la Conselleria d’Educació i Formació Professional; els consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera; la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears; l’Ajuntament de Palma, i les entitats del tercer sector relacionades amb la salut mental.

Tots aquests professionals i participants actuaran com a portaveus de les institucions i entitats a les quals pertanyen i representen. Facilitaran l’anàlisi conjunta de tots els recursos existents, identificaran les necessitats de canvi i proposaran el nou camí a seguir centrat en la coordinació i la corresponsabilitat. Aquest camí quedarà reflectit en el nou Pla Estratègic de Salut Mental de les Illes Balears 2023-2029.