Reactivació econòmica: Armengol defensa davant Europa que es prioritzin les economies més afectades per la pandèmia en el repartiment dels fons de cohesió NNota Informativa

La presidenta del Govern ha destacat que els fons de reconstrucció europeus són una “gran oportunitat” per reactivar el turisme de manera urgent i, en paral·lel, diversificar el model econòmic per fer front a la crisi econòmica i social derivada de la COVID-19

També ha reivindicat la necessitat d’establir mecanismes per eliminar les desigualats estructurals que genera el fet insular, ja que ha agreujat els efectes de la crisi

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha participat aquest dimecres en l’audiència de la Comissió de Desenvolupament Regional del Parlament Europeu per explicar la “delicada situació” de les Illes Balears davant la crisi provocada per la pandèmia i la gestió dels fons de cohesió europeus per donar-hi resposta.

Armengol ha començat la seva intervenció davant els membres del Parlament detallant els agreujants que han fet que les Illes Balears siguin una de les regions que s’han vist més afectades per les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia. En aquest sentit, ha recordat la “paràlisi” que viuen les Illes Balears per l’especial dependència de la mobilitat i del sector de serveis i del turisme. “El nostre model econòmic depenia d’una socialització que avui dia és el principal vector de transmissió del virus”, ha explicat.

Per posar solució a aquesta situació, Armengol ha exposat les dues línies d’acció prioritària, tant a curt termini com a mitjà i llarg termini, amb què el Govern està treballant per a una recuperació econòmica efectiva. S’ha referit a la necessitat “d’intensificar els esforços” per reactivar el turisme quan sigui possible i, de manera paral·lela, millorar el model econòmic per fer-lo més resilient i menys dependent d’un sol sector.

“Necessitam més que mai aquesta Europa, que durant la pandèmia està demostrant la seva millor cara, la de la solidaritat i l’amplitud de mires, la que prioritza l’èxit futur i cerca un horitzó on només hi cap un tipus de progrés: el sostenible, el lligat al coneixement i la investigació, el que posa l’educació i la modernització a la base de l’avançament social”, ha subratllat. Per això, ha sostingut que a les Illes Balears es veu el compromís de la Unió Europea a través dels fons de reconstrucció com una “gran oportunitat” per fer-ho possible.

Armengol ha agraït a la Unió Europea la seva “implicació” a l’hora de plantejar la recuperació “conjunta i solidària” a través d’aquests fons que vertebren la reactivació i que són “especialment solidaris amb qui més impacte està patint”. De fet, les Illes Balears són el territori europeu que més PIB ha perdut en només un any, ha recalcat la presidenta, amb una caiguda del 27 % durant el 2020, que multiplica l’11 % de caiguda mitjana d’Espanya.

És per aquest motiu que la presidenta ha demanat davant Europa l’acompanyament i el suport perquè el repartiment dels fons React-EU a Espanya prioritzi les regions més castigades laboralment i econòmicament. “La nostra dependència del turisme ens obliga a invertir més que ningú a diversificar i modernitzar el nostre model, cosa que ja hem fet durant els darrers anys i que ens permet avui disposar de projectes competitius llests per ser executats” a través dels fons europeus.

De la mateixa manera, Armengol ha proposat que l’esquema seguit amb els fons React-EU, fent prevaler les economies més afectades i que més tardin a recuperar-se, s’apliqui a tots els programes inclosos en el fons Next Generation EU. “Plantejam que les Illes Balears disposin de reserves estratègiques de fons per als nostres projectes”.

Armengol ha destacat també l’eficiència de les Illes Balears a l’hora de gestionar els fons provinents d’Europa. Cal recordar que les Illes varen acabar el 2020 com la comunitat que més ha executat els fons FEDER, amb un 80% dels recursos programats, el que és el doble de la mitjana autonòmica i per damunt de l’europea. A més, des de la passada legislatura l’increment de la despesa certificada supera en un 81% a la mitjana de la legislatura 2011-2015.

L’agreujant insular

La presidenta del Govern ha apuntat, també, que tant el problema econòmic “estructural” del territori com el fet que les Illes Balears siguin especialment vulnerables a la “gran amenaça” del canvi climàtic estan relacionats de manera molt concreta amb el fet insular.

“No és casualitat que la nostra societat hagi patit un dels majors cops d’Europa, com no ho és que aquesta realitat es repeteixi a altres societats insulars de França, Itàlia, Grècia o Croàcia”, ha exposat. I ha insistit: “la nostra insularitat ens fa paradisíaques, però també vulnerables”. Armengol ha descrit aquesta vulnerabilitat amb factors com la complexitat i el cost de la logística, que resta competitivitat a empreses i indústries, alhora que ha accentuat la dependència del turisme, la limitació territorial sobre el consum i la pressió demogràfica, amb ecosistemes fràgils i més exposats, o el fet que la discontinuïtat territorial impedeixi accedir a grans inversions en infraestructures de transport o energia.

En aquesta línia, Armengol ha agraït els moviments per impulsar un estatut europeu d’illes poblades que permeti posar solució als desavantatges de la insularitat. Aquest estatut, ha apuntat, “ha de contribuir al fet que les illes de tot el continent puguin desenvolupar-se al mateix ritme que la resta d’Europa, garantint un nivell de serveis i drets que ha de ser el mateix tant si es viu en el continent com si es fa a una illa a 3.000 quilòmetres o a 200”.

“Treballar en aquesta direcció ens permetrà eliminar de la UE els punts de desigualtat. Diferències i limitacions que minen la cohesió entre les nostres regions i la credibilitat del projecte europeu entre els nostres conciutadans”, ha recalcat.