L'artista mallorquina Lara Fluxà inaugura 'LLIM' a la Biennal d’Art de Venècia de la mà del Govern i l’Institut Ramon Llull NNota Informativa

L'artista mallorquina Lara Fluxà ha inaugurat avui a la Biennal d'Art de Venècia LLIM, un projecte nascut de la col·laboració entre la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura i l'Institut Ramon Llull. La proposta, comissariada per Oriol Fontdevila, es podrà visitar fins a novembre, dins el programa Eventi Collaterali.

En la presentació per a la premsa especialitzada, Fluxà ha convidat els assistents "a deixar-se digerir per aquest organisme, que vibra quan t'hi aproximes i et deixes travessar per les seves formes".

En aquest sentit, l'artista ha destacat la importància d'un dels elements més característics de la ciutat italiana: l'aigua, "que porta implícita una forta càrrega poètica, política i física".

"LLIM allotja en l'aigua una part important del territori de Venècia, que s'acumula al seu interior i transcendeix els límits del mateix pavelló. El diàleg i l'escolta de l'organisme present es fa imprescindible per la pervivència mútua", ha explicat. Com a tancament, la creadora ha conclòs que "LLIM és un organisme que ens ha travessat a un gran nombre de persones".

La intervenció de Lara Fluxà es compon d'un conjunt de cisternes, càpsules i conduccions vítries; en paraules de l'artista, "un grup de famílies d'organismes sense pell, en diàleg i transformació amb l'aigua". Provinent del canal de Venècia, l'aigua circularà permanentment per l'interior de la instal·lació, deixant residus, llots i sediments, és a dir llim, que dona títol a l'exposició. Durant els set mesos de la Biennal, l'obra anirà assimilant el subsol de Venècia, incorporant-lo al pavelló a través de les canonades.

Elements icònics

La directora general de Cultura, Catalina Solivellas, en representació del Govern de les Illes Balears, ha elogiat la trajectòria de Fluxà. "Per a la nostra cultura, és un orgull mostrar l'obra d'una creadora balear en una de les cites artístiques més importants del món". Solivellas ha destacat que "uns dels elements icònics d'aquesta mostra, l'aigua i el vidre, són dos elements que a Mallorca també tenim molt interioritzats".

La instal·lació, que ha estat curada per Oriol Fontdevila, aconsegueix integrar aquest discurs reflexiu sobre el projecte, sobre Venècia i sobre el marc de la Biennal. En la seva intervenció, el curador ha explicat la gènesi del projecte, quan li va preguntar a Fluxà què faria si pogués exposar a Venècia. La resposta va ser contundent: "desviaria un canal d'aigua per alimentar els meus cossos, la meva obra".

Fontdevila ha subratllat que l'obra de Fluxà "reverbera en els entorns on se situa i que, en aquest cas, també s'ha adaptat a Venècia. La creadora mallorquina "ha aconseguit explicar una història a través de la mateixa consistència dels materials, i també ofereix possibilitats de vida alternativa".

"La hipòtesi especulativa és que en una ciutat semiaquàtica com Venècia, el vidre és el material que més s'hi aproxima, per la seva pròpia naturalesa semiaquàtica". El curador també ha destacat que una de les troballes del projecte és que ha permès a l'equip adonar-se d'una problemàtica existent a Venècia: el sediment, que és "aparentment invisible, perquè sempre pensem en l'aigua".

El salt internacional de Fluxà
El director de l'Institut Ramon Llull, Pere Almeda, s'ha mostrat molt satisfet per la dotzena participació consecutiva de la institució a la Biennal d'Art de Venècia, i ha volgut subratllar l'excel·lència de la proposta presentada enguany, LLIM, un organisme de Lara Fluxà.

"El projecte de Fluxà és de mirada molt pròpia i explica molt bé la trajectòria d'una artista emergent i de primer nivell, amb un talent enorme i extraordinari". Almeda també ha destacat la manera com LLIM ha sabut integrar "tot el que representa Venècia i la Biennal d'aquest any".

La consellera de cultura del Govern de Catalunya, Natàlia Garriga, ha remarcat que "Lara Fluxà representa el paradigma del que podria ser una trajectòria artística a casa nostra i estem convençuts que la Biennal representarà un salt internacional per a ella i un èxit per a la cultura catalana".