7 desembre 2021 Presidència

L'excavació a Son Coletes localitza 15 cossos més i una setena fossa que també s'investigarà NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

L'excavació a Son Coletes localitza 15 cossos més i una setena fossa que també s'investigarà

La presidenta Armengol reitera el compromís del Govern amb la recuperació de la memòria democràtica: «fins que no facem justícia no serem una societat democràtica plena»

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha visitat avui les tasques d’excavació i exhumació a la fossa del cementiri de Son Coletes, a Manacor, on durant els darrers dies els equips tècnics d’Aranzadi i ATICS han trobat les restes de 15 cossos. D'aquesta manera, el nombre de víctimes recuperades fins avui durant aquesta segona fase d'excavacions s'eleva fins els 52 cossos. Cal recordar, a més, que en la primera fase d'excavació, l'any 2020, es varen trobar un total de 25 persones. A més a més, s'ha trobat una setena fossa, que també s'investigarà.

La presidenta Armengol ha recordat que en les dues fases dutes a terme a Son Coletes ja s'han recuperat 77 cossos i ha insistit en què «fins que no facem justícia, recuperem la nostra memòria històrica i facem possible aquesta obertura de fosses que tanca ferides i ens ajuda a entendre millor tot el que va succeir no serem una societat democràtica plena». La presidenta ha recordat l'aprovació de les lleis de Fosses i de Memòria Democràtica «dues lleis que per si soles valen una legislatura sencera» i ha reiterat el compromís del Govern amb la recuperació de la memòria històrica. Així mateix, Armengol ha ha agraït la tasca que han duit a terme totes les persones i les associacions memorialístiques com el Comitè de Son Coletes o l'historiador manacorí Antoni Tugores, «que han sigut la veu de les seves famílies o que no han abandonat la investigació: si no hagués estat per ells no hauríem arribat aquí», ha dit. La presidenta ha afirmat que Son Coletes era un camp d'extermini, «amb tot l'horror i tot el dolor que això suposa per a tantíssimes famílies» i ha recordat que moltes d'elles ara no poden veure com es fa justícia amb els seus éssers estimats», perquè s'arriba 85 anys tard: «La democràcia arriba tard, però arriba», ha finalitzat la presidenta.

Per la seva banda, el Vicepresident Yllanes ha apuntat que “l’objectiu d’aquest tipus d’intervenció és retornar les restes a les seves famílies, que durant anys han patit la indignitat de la desmemoria. Aquest Govern no descansarà fins retornar a les famílies les seves persones estimades i desaparegudes, assassinades pel règim franquista, i contribuir així a la necessària memòria, justícia i reparació”.

El secretari autonòmic de Memòria Democràtica Jesús Jurado, així mateix, ha apuntat que “el que s’està desenterrant aquí són proves de que Son Coletes va funcionar com a un camp d’extermini falangista, amb execucions extrajudicials de persones com el Batle d’Algaida, o na Francisca Salas, assassinats per defensar idees republicanes i progressistes. Desenterram un passat i unes veritats que han de ser ben presents, per aprendre cap a on ens pot dur el feixisme i per evitar repetir errors en el futur”

 

La segona fase de Son Coletes

La segona fase d’excavacions i exhumacions de Son Coletes es va iniciar el passat 18 d’octubre i està previst que s’allargui fins a mitjans del mes de desembre. Forma part del tercer Pla de Fosses que impulsa el Govern, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica.

Les tasques d’excavació s’han centrat en un total de sis fosses trobades. Tres s’han començat a excavar durant aquesta segona fase i s’hi han trobat 19 víctimes, totes en posició original. Les altres tres són continuacions de les fosses excavades en la primera fase, que es va dur a terme l’any passat. La continuació de la fossa 1, ubicada a la zona enjardinada, es va trobar buida. En canvi, a la fossa 2 s’hi varen trobar les restes de dues víctimes més. Pel que fa a la fossa 3, que s'està excavant ara i on durant la primera fase es trobaren els cossos de sis milicians de les tropes del capità Bayo, de moment s'hi han trobat les restes de 15 persones.

A més de les 36 restes articulades recuperades, cal recordar que en aquesta segona fase s’han localitzat dues concentracions de restes desarticulades on es calcula que hi ha un mínim de 16 víctimes del franquisme, a partir de les lesions compatibles amb arma de foc. Per tant, de moment el balanç total és de 52 cossos trobats.

Associades a les restes, han anat apareixent diferents objectes personals i d’abillament de les víctimes com sabates, botons, botons de puny, sivelles, claus de porta, medalles i alguna moneda.

Durant la visita d'avui, membres de l'equip tècnic d'Aranzadi i ATICS ha explicat els treballs que estan duent a terme aquests dies. L'acte ha comptat amb la presència del batle de Manacor, Miquel Oliver; del president del Parlament, Vicenç Thomàs, i de la portaveu de la Comissió de Fosses i Desapareguts, Maite Blázquez.