El Govern de les Illes Balears presenta el projecte europeu LIFE AdaptCalaMillor per a l'adaptació al canvi climàtic de la badia de Cala Millor NNota Informativa

El vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha presentat aquest dilluns en l'Auditori Sa Màniga el projecte LIFE AdaptCalaMillor. Es tracta d'un projecte de governança per impulsar l'adaptació al canvi climàtic a llarg termini del sistema de platges i l'àrea urbana de la badia de Cala Millor amb l'objectiu d'augmentar la resiliència de les infraestructures, els serveis ecosistèmics i la socioeconomia davant els efectes del canvi climàtic.

El projecte està emmarcat en el programa europeu LIFE, un dels instruments financers de la Unió Europea amb major dotació pressupostària (280 milions d'euros) per a projectes de medi ambient, natura i acció pel clima. El projecte començarà el proper 1 de gener de 2023 i tindrà una durada de 5 anys.

Aquest projecte ha estat promogut i liderat per la Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern, a través de la Direcció general d'Energia i Canvi Climàtic, i en coordinació amb el Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB); l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA); la Universitat de les Illes Balears (UIB); l'Institut d'Hidràulica Ambiental de la Universitat de Cantàbria (IHCantabria); la Universitat de Cantàbria (UC); el Consorci de Turisme de Son Servera i Sant Llorenç; l'Associació Hotelera de Cala Millor-Sa Coma; la Fundació Conama, i el laboratori de paisatges LANDLAB.

En paraules del vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, «el fet d'haver assolit entrar en el programa i rebre el finançament de la Comissió Europea ja és una gran notícia i un indicador de la qualitat del projecte, en la proposta del qual tots els actors han treballat conjuntament. Vull recordar que és un dels 9 projectes seleccionats a tota la Unió Europea de l'eix de governança a la convocatòria de l'any 2021 i que ha obtingut una subvenció de més d'1,3 milions d'euros».

«Aquest estiu hem batut rècords de temperatures, de nits tropicals i tòrrides, però també de borrasques cada cop més agressives que causen danys milionaris al nostre litoral i a les nostres infraestructures. Danys i efectes que també tenen conseqüències en la qualitat de les nostres platges d’arena, un dels nostres principals atractius turístics, i que cada cop costa més d’aconseguir regenerar. Per això, aquesta primera passa que suposa la posada en marxa d'aquest projecte, és fonamental. Ser conscients que el canvi climàtic tindrà efectes al nostre litoral i fer una correcta diagnosi per planificar actuacions a llarg termini. I seran efectes no només físics, sinó també econòmics i socials, que hem d'anar preveient per minimitzar-los i per adaptar-nos-hi», ha afegit Yllanes.

El president del Consorci de Turisme de Son Servera i Sant Llorenç, Nicolau Bordal García, ha indicat que «aquest projecte és el resultat de molts d’anys de feina del Consorci. Ens agrada pensar que som un dels pocs projectes subvencionats per la Unió Europea en l’eix de la governança, ja que aquest concepte és essencial per a nosaltres a l’hora de planificar qualsevol projecte o acció. El projecte LIFE AdaptCalaMillor és un projecte pioner, un projecte d’investigació que vol millorar la imatge i el reconeixement de marca de Cala Millor. El projecte vol atacar problemes, cercar solucions i permetre la presa de decisions als ajuntaments de Son Servera i Sant Llorenç, pioners en la creació d'aquest Consorci».

Per la seva banda, Mateu Puigrós, regidor de l'Ajuntament de Sant Llorenç ha indicat que «aquest  projecte suposa una oportunitat per a la nostra destinació. És una manera de salvar la nostra costa de cara al futur i al canvi climàtic, amb una estratègia corroborada per la ciència i  amb la implicació de molts agents. Que sigui un dels pocs programes seleccionats directament des d'Europa és una oportunitat única per al nostre municipi. Estam molt contents de poder-lo implementar».

Així mateix, Miquel Espases, tinent de balte i regidor de Medi Ambient, ha apuntat que «som conscients del que suposa per a les nostres platges el canvi climàtic i feim feina per mitigar-ne les conseqüències. Aquest projecte suposa una empenta imprescindible per garantir la continuïtat de la nostra costa tal com sempre l'hem coneguda. És un projecte ambiciós en el qual confiam».

LIFE AdaptCalaMillor disposa d'un pressupost total de 2.294.047 euros, dels quals 1.376.424 seran cofinançats pel programa LIFE. D'altra banda, el Govern, a través de la Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, executarà un total de 419.694 euros per desenvolupar les funcions de coordinació i lideratge dels àmbits de treball relacionats amb la gestió del projecte i l'explotació dels resultats.

El projecte

LIFE AdaptCalaMillor validarà noves metodologies basades en la ciència i esquemes participatius i de governança, com són la implicació de la ciutadania en la presa de decisions sobre planificació i gestió costanera, que augmentin la resiliència de les platges urbanes.

Així, l'aplicació a Cala Millor donarà lloc a la definició d'un projecte d'adaptació a llarg termini basat en la comprensió i l'acord d'un ampli ventall d'actors que comparteixen interessos i competències en aquesta badia. La seva implantació minimitzarà els efectes físics, ambientals i socioeconòmics previstos per a aquest tram de la costa de Mallorca.

Mesures

Els projectes d'adaptació a llarg termini han d'incloure com a alternatives «solucions verdes» i necessiten un enfocament multidisciplinari integrat amb una base científica sòlida per comptar amb una resolució important a escala local, i construir així el procés de presa de decisions sobre prediccions sòlides.

En l'àmbit geogràfic ―que allarga 1,5 km² de la platja micromareal de badia semitancada, un perímetre de 5 km i una amplària d'1,5 km des de la línia de la costa fins a aproximadament 20 m de profunditat―, s'elaboraran mapes de perills, vulnerabilitats i riscos per a les dimensions físiques, ambientals i socioeconòmiques relacionades amb els escenaris per a les escales a mitjà i llarg termini de 2030 i 2050.

A continuació, seguint una metodologia multidisciplinària integrada ad hoc, es combinaran i avaluaran impactes i riscos associats per a l'elaboració de mapes multirisc que serviran per decidir sobre estratègies d'adaptació integrades a escala local. Aquesta metodologia inclourà mesures urbanes, legislatives, socioeconòmiques, físiques i ambientals compatibles entre si. Finalment, es redactarà un pla conceptual i d'avantprojecte d'urbanització del litoral de Cala Millor per a una superfície total de 85.795,4 m².

Aquest procés de definició d'estratègies d'adaptació i projectes específics de desenvolupament serà el resultat d'un procés progressiu participatiu i multigovern que es durà a terme durant tot el projecte.

Previsió de l'impacte

Cal assenyalar que els impactes del canvi climàtic en el litoral de les Illes Balears a partir de projeccions per 2050 i 2100 apunten a la pèrdua de platges i a l'afectació d'edificacions i infraestructures. Concretament, a Cala Millor, com en molts llocs costaners de l'arxipèlag balear i en altres regions mediterrànies, això afectarà el turisme, principal activitat econòmica, ja que els seus serveis se situen en primera línia de costa en destinacions típiques de «sol i platja».

Segons el projecte PIMA ADAPTA COSTAS, la platja urbana de Cala Millor resultaria afectada per una pèrdua de platja seca d'entre un 33 i un 66 % en 2100, tots dos escenaris considerant les condicions climàtiques menys favorables. El procés d'erosió seria per a qualsevol esdeveniment irreversible, atès que el fons de la platja està limitat pel passeig marítim i tant la fisiografia com els usos humans impossibiliten la seva reculada.

Quant a la socioeconomia, al voltant del 74 % dels habitants de Cala Millor treballen en el sector serveis i la resta ho fa en el sector de la construcció, molt relacionat amb el turisme. Al final de la temporada d'estiu, els guanys poden assolir els 75 milions d'euros només en aquesta ubicació.

Per aquests motius, els impactes socioeconòmics dels efectes del canvi climàtic en els municipis de Sant Llorenç des Cardassar i Son Servera seran crítics. Tots dos municipis resultaran afectats per la pèrdua dels beneficis ecosistèmics recreatius que ofereix la platja. Tots els escenaris climàtics i escales temporals, inclòs l'actual, presenten pèrdues, amb un impacte important a Sant Llorenç des Cardassar.

En aquest municipi, la pèrdua variaria entre els 16 milions d'euros en l'escenari actual i els 136,3 milions per a la situació més adversa. Per a Son Servera, les pèrdues passen dels 5,4 milions d'euros en l'escenari actual, als 26,7 milions en condicions adverses segons estimacions per al 2100.

Finalment, cal destacar que aquesta proposta pretén incorporar a les autoritats competents nacionals, regionals i locals de la zona costanera per ser informades i formades sobre riscos basats en la ciència i solucions integrades d'adaptació per a Cala Millor. El grup de treball conformat durant el projecte serà l'eina principal per articular la governança, ja que aglutinarà, almenys, 16 administracions públiques que comparteixen competències en l'àmbit litoral, com són l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic i Direcció General de Costa i Mar; les direccions generals de l'Administració autonòmica d'Energia i Canvi Climàtic, Espais Naturals i Biodiversitat, Recursos Hídrics, Territori i Paisatge, Pesca i Medi Marí, Treball, Economia i Salut, Turisme, Transport Marítim, i Ports; els departaments del Consell de Mallorca d'Urbanisme i Territori, Sostenibilitat i Medi ambient i Turisme, i el Consorci de Turisme de Son Servera i Sant Llorenç. El procés de govern també inclourà el sector privat, que estarà representat principalment per l'Associació Hotelera de Cala Millor-Sa Coma.