Les obres d’urbanització del Parc Sanitari de Bons Aires començaran abans de juliol NNota Informativa

Les obres d’urbanització del Parc Sanitari de Bons Aires començaran abans del mes de juliol, segons ha informat avui la consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez, la qual ha comparegut al Parlament de les Illes Balears a petició pròpia per explicar les accions més importants que s’han duit a terme els darrers mesos en matèria de salut mental, atenció primària i promoció de la salut.

Pel que fa a la primera de les qüestions, durant la compareixença Gómez ha destacat que el procés per elaborar el nou Pla de Salut Mental 2023-2029 ha començat i que el Comitè Tècnic Interinstitucional —format per tècnics de diverses conselleries del Govern, així com dels consells insulars, la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears, l’Ajuntament de Palma i distintes entitats públiques i privades— ja s’ha reunit en tres ocasions des que es va constituir el mes d’abril.

Actualment, el grup analitza tots els recursos existents, les possibles duplicitats de serveis i els nínxols on hi ha mancances sense cobrir per tal d’identificar les necessitats de canvi. «La finalitat és promoure una visió compartida, transversal i global de l’atenció que garanteixi el projecte de vida de les persones que pateixen o puguin patir algun problema de salut mental, i facilitar-ne la detecció, l’avaluació, l’assistència i la integració socioeducativa i laboral», ha dit la consellera.

D’acord amb aquesta visió d’integració, Gómez ha destacat que al llarg del mes de juny començaran les obres d’urbanització del recinte del Parc Sanitari de Bons Aires, el qual alberga diferents serveis d’atenció a la salut mental, per convertir-lo en un espai obert a la ciutadania. Aquestes obres, que suposaran una inversió de deu milions en el recinte, també tindran una càrrega simbòlica important, ja que l’enderrocament dels murs suposarà una passa més en la lluita contra l’estigma que encara acompanya els problemes de salut mental.

Una altra de les línies de feina que ha destacat la consellera ha estat la prevenció del suïcidi i, en aquest cas, s’ha referit al Pla de Prevenció, Actuació i Abordatge de la Conducta Suïcida, que s’ha elaborat amb la participació d’un centenar de persones de més de cinquanta institucions públiques i entitats del tercer sector. El Pla preveu millorar la prevenció, la detecció i l’abordatge de la conducta suïcida de la població en general i dels col·lectius més vulnerables en particular, la qual cosa s’aconseguirà creant i potenciant recursos i circuits de derivació àgils i un tractament especialitzat, i reforçant la presència de les famílies de persones en risc en els processos d’atenció. A més, també s’hi afegeix un quart nivell, dedicat a la prevenció.

Així mateix, la consellera s’ha referit als diversos serveis assistencials que s’han posat en marxa o que s’han reforçat en atenció a la salut mental, com ara la Unitat d’Hospitalització i l’Hospital de Dia per a l’Atenció a la Patologia Dual (UPD); l’Hospital de Dia de Patologia Dual a Eivissa; les Unitats de Salut Mental de Son Servera, Felanitx, Muro, Alcúdia, Sineu, sa Pobla, es Blanquer i Pollença; el dispositiu d’Hospitalització Domiciliària de Salut Mental (HAD) a l’àrea sanitària de Ponent; la Unitat de Conductes Addictives de Formentera, o l’Hospital de Dia de Salut Mental de l’àrea de Manacor.

Gómez ha subratllat que aquestes fites només han estat possibles gràcies a un increment en recursos humans. Els darrers quatre anys s’ha augmentat 2,2 milions d’euros el pressupost per a aquesta finalitat, la qual cosa ha permès incorporar 62 professionals, segons ha explicat.

Quant a la situació d’atenció primària, ha destacat que el Servei de Salut de les Illes Balears ha elaborat el Pla Estratègic d’Atenció Primària 2022-2026, amb el qual es vol garantir la sostenibilitat de l’atenció primària, oferir una atenció integral i de qualitat que aporti valor, avançar en la transformació digital i impulsar el desenvolupament professional, la recerca i la innovació. «Aquests aspectes ens han de permetre avançar cap a una nova manera de fer feina en xarxa i cap a una major participació dels professionals i dels ciutadans en la presa de decisions», ha dit Gómez, la qual ha destacat el paper de l’atenció primària no només des del punt de vista d’assistència a la malaltia, sinó també des de la vessant de la prevenció i de la promoció de la salut individual i comunitària.

Pel que fa a la promoció de la salut, la consellera ha destacat la posada en marxa d’EinaSalut, un recurs digital molt sofisticat que ajudarà a millorar la salut individual i col·lectiva de la població. Aquest projecte de compra pública innovadora, en què s’han invertit 530.000 euros finançats al 50 % pels fons FEDER, va començar a prendre forma l’any 2019 i hi han treballat més de cent professionals de diferents conselleries, institucions i associacions.

Gómez ha recordat que té diverses utilitats i destinataris. D’una banda, és un instrument perquè ciutadans individuals, sans o amb malalties, puguin avaluar el seu estat de salut física i emocional, saber com poden millorar a través d’accions progressives i avaluar-ne els resultats. A més, és un instrument de feina col·lectiu perquè institucions, centres educatius, empreses i associacions puguin engegar, seguir i avaluar els seus projectes vinculats a la promoció de la salut. Finalment, és un motor de recopilació de dades massives que pot ajudar a conèixer amb més precisió l’estat de salut de barriades i comunitats i, a partir d’aquí, prendre decisions de gestió eficaces i eficients per part de les administracions públiques.

Passat poc més d’un mes des de la presentació, la plataforma ja ha registrat més de cinc mil accessos i s’han emplenat més de mil qüestionaris d’autoavaluació relacionats amb l’alimentació, l’activitat física, el consum de tabac o el benestar emocional.

La consellera ha tancat la seva intervenció expressant el compromís del Govern per millorar els serveis i els recursos destinats a la salut, i ha recordat que les Balears han passat de ser l’onzena comunitat d’Espanya en esperança de vida el 2015 a ser-ne la primera. A Europa, ha recordat, les Balears són la segona regió amb més esperança de vida. Aquesta dada, ha recalcat, indica que els ciutadans de les Illes tenen ara més bona salut i més vida que fa set anys.