27 d’abril 2022 <10aL>Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica

Balears serà la primera comunitat autònoma que no concedirà més llicències de joc NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

Balears serà la primera comunitat autònoma que no concedirà més llicències de joc

Amb la revocació de les llicències a Inca i a Marrratxí, i l'última modificació de la llei del joc anunciada avui pel vicepresident Yllanes, el Govern Balear impedeix, de facto, la concessió de noves llicències de joc a les Illes per a les properes dècades

El vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Memòria Democràtica i Sectors Productius, Juan Pedro Yllanes, ha anunciat aquest dimecres la revocació definitiva de l’última llicència pendent d’obertura per a una sala de jocs a Balears: la del local del carrer Cabana (Marratxí), la qual se suma a la ja revocada llicència del local de Miquel Bisellach (Inca), el termini d’obertura del qual va vèncer el mes de febrer passat.

El vicepresident ha anunciat, a més, una proposta de modificació de la Llei del Joc que inclou, entre altres coses, la moratòria automàtica de noves llicències fins que el nombre actual de sales de joc i apostes no es redueixi a la meitat, i que acaba de superar el període d’al·legacions. Amb aquestes mesures, el Govern s’assegura que no es concediran més llicències de joc en les Illes en les pròximes dècades. Les Illes Balears es converteixen així en la primera comunitat autònoma de tot l’Estat a impedir, de facto, l’obertura de noves sales de joc i de noves cases d’apostes.

Ho ha explicat el vicepresident Yllanes en la reunió de la Mesa Social del Joc que s’ha celebrat aquest dimecres en la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern, i en la qual també han participat el director general de Comerç, Miquel Piñol; el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Sectors Productius, Jesús Jurado; la directora general de Salut Pública, Maria Antònia Font; el batle de Marratxí, Miquel Cabot, i els tinents de batle Neus Serra i Joan Francesc Canyelles; la vicedegana del Col·legi de Psicòlegs, Maria José Martínez, així com representants de diferents associacions i plataformes de la societat civil, entre ells: Catalina Cebrián, de la Plataforma Veïnal de Marratxí; Miquel Àngel Guerrero, de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (FAPA); Júlia Monge, de l'Associació Juguesca per a persones i famílies afectades per l'addicció al joc; Maria Eugènia Janer, del Pla d'Addiccions y Drogodependències de les Illes Balears; o Toni Parets i María Fernández, de Projecte Home.

Yllanes ha volgut agrair als assistents que hagin posat a la disposició del Govern les seves diferents perspectives dels jocs d’atzar «com una qüestió de salut pública, una qüestió social i una qüestió de convivència veïnal, i no una qüestió estrictament de negoci» com, ha lamentat, «s’havia tractat fins ara».

En aquest sentit, el vicepresident ha insistit en l’aposta del Govern «per les polítiques de prevenció de les addiccions, de protecció dels nostres menors i col·lectius més vulnerables, de pau social i convivència veïnal», a més d’evitar «que la Comunitat es convertís en un Las Vegas low cost», i ha recordat algunes de les iniciatives normatives impulsades des de la Vicepresidència a través de la Direcció General de Comerç.

Així, cal destacar la primera moratòria per a noves llicències entre 2020 i 2022, que va permetre aturar una dinàmica d’obertures sense límit. O la suspensió de llicències a les acaballes de la moratòria, amb l’objectiu de consolidar la replanificació sectorial, retardada per l’impacte econòmic i social dels efectes de la pandèmia. És el cas dels locals d’Inca i Marratxí, que havien generat una forta contestació social i veïnal. En el segon cas, la revocació definitiva ha estat possible gràcies a la implicació personal del vicepresident Yllanes i del batle de Marratxí, Miquel Cabot.

«Fruit de la col·laboració entre l’alcalde de Marratxí i del vicepresident del Govern s’ha pogut convèncer al sector de la necessària autoregulació per evitar un conflicte de convivència veïnal», ha assenyalat el director general de Comerç, Miquel Piñol.

Per part seva, el batle de Marratxí, Miquel Cabot, ha celebrat que «l'administracio ha deixat d'esser una paret per la ciutadania». «Ens preocupen les mateixes inquietuts que tenen els nostres veinats i en aquest cas s'ha demostrat que la tasca coordinada amb totes les entitats socials que shan posat en marxa en contra d'aquesta sala de joc i les administracions ha estat realment efectiva», ha dit

A això se suma ara la proposta de modificació de la Llei de Joc 8/2014, anunciada també avui pel vicepresident Yllanes, que fixarà un màxim de 75 sales de joc per cada milió d’habitants —ara partim de 140 sales—, tres casinos i quatre bingos, la qual inclou, entre altres mesures, la moratòria automàtica de noves llicències fins que s’aconsegueixi aquesta xifra; per tant, fins que el número actual de sales no es redueixi fins pràcticament la meitat.

Això significa que tampoc no es tornaran a arbitrar processos d’atorgament de noves llicències i implica, de facto, que el Govern no concedirà més llicències de joc a les Illes, almenys en les pròximes dècades. Això converteix Balears en la primera comunitat autònoma de tot l’Estat a adoptar una mesura d’aquestes característiques.

«En aquesta legislatura hem aconseguit el punt d’inflexió que totes i tots esperàvem en matèria de densitat de sales de joc per habitant a les nostres Illes», ha dit Yllanes. «No podíem continuar duplicant la mitjana espanyola de sales per habitant».