El Govern presenta a Sabadell una pedra de la memòria en record i homenatge a la miliciana víctima del franquisme María García Sanchís NNota Informativa

El secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, i el director general de Memòria Democràtica, Marc Andreu Herrera, han presentat aquest divendres, en el Museu d’Història de Sabadell, una pedra de la memòria en record de l’anarquista i guerrillera María García Sanchís, assassinada a Manacor el 5 de setembre de 1936 per les tropes del feixista italià Comte Rossi. Així, a partir del pròxim 27 de març, una llamborda d’acer assenyalarà l’últim lloc de residència de qui fou miliciana antifeixista de la Columna Balears.

La llamborda estarà col·locada en el barri sabadellenc de Can Rull, Sabadell, a les portes d’un antic teler que fou residència de María i la seva família des de 1930. Però abans, i durant les pròximes tres setmanes, la pedra de la memòria de María romandrà exposada al Museu d’Història de Sabadell com a part de la mostra «María García Sanchís. Teixidora, espiritista, anarquista i miliciana» amb la qual el consistori li ret homenatge amb motiu del 8 de març.

«La batalla de Mallorca va ser un dels primers llocs en els quals les lluitadores antifeixistes entraren en combat en la Guerra Civil. Algunes milicianes, com Maria García, foren capturades, torturades i assassinades pels revoltats. És necessari mantenir el seu record, i més en temps com els actuals, amb una amenaça creixent d’enfortiment del feixisme», ha dit el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern, Jesús Jurado, que s’ha desplaçat aquest divendres a Sabadell per participar en la inauguració de l’esdeveniment.

Al costat d'ell han estat Marc Herrera, director general de Memòria del Govern Balear; Marta Morell, tinenta d'alcaldessa de Feminismes, Benestar Animal i Participació, i Genís Ribé, historiador del Museu d'Història de Sabadell. 

«Des que encetarem el Projecte Stolpersteine a les Illes Balears, ens marcarem com a linia prioritaria la política de gènere en matèria de Memòria Democràtica. Les dones durant la guerra sofriren una doble repressió i una vegada instaurat el franquisme foren totalment  invisibilitzades. Els casos com Maria Garcia, antifeixistes declarades, serien també marginats al silenci o a la manipulació de les seves històries. Duent aquest projecte a altres indrets més enllà de Balears, junt amb les families, entitats i la col·laboració d'altres institucions com es el de l'Ajuntament de Sabadell, s'intenta rompre aquest mur de silenci i revisionisme que des de llavors s'ha instaurat respecte al paper de les dones durant la república i la guerra», ha afegit el director general de Memòria Democràtica del Govern Balear.

La iniciativa és part del projecte «Pedres de la Memòria», que impulsa i finança la Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, i amb la qual el Govern pretén retre homenatge també a les víctimes de la repressió franquista dins del Projecte Stolpersteine.

Es tracta d’una ampliació del projecte que dirigeix l’artista alemany Gunter Demnig, el qual afegeix a les 54 pedres de llautó que el Govern està col·locant a les Illes Balears en record a les víctimes dels camps de concentració nazi altres 43 pedres d’acer en homenatge a les víctimes del franquisme, una vintena de les quals tindran nom de dona.

Per a més informació sobre el Projecte Stolpersteine i sobre el Projecte Pedres de la Memòria, podeu consultar l’espai web del Govern dedicat a Memòria Democràtica, memoria.caib.es.

María García Sanchís (L’Olleria, València, 1881 – Manacor, 1936)

María García Sanchís és una de les cinc milicianes de l’expedició de l’exèrcit republicà comandada pel capità Alberto Bayo que foren executades a Mallorca el 5 de setembre de 1936 per les tropes franquistes que dirigia el feixista italià Comte Rossi i que passarien a la història amb el nom de «Les cinc de Mallorca».

Teixidora d’ofici, autodidacta i àvida lectora, de fermes conviccions espirituals, compromesa amb l’anarquisme i gran oradora, García Sanchís, que ja havia participat en la campanya a les eleccions municipals catalanes de 1934, es va allistar a les Milícies Femenines Antifeixistes que dirigia la seva companya del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), Gavina Viana, en els primers temps del conflicte bèl·lic de 1936.

El 16 d’agost de 1936, María i les seves companyes milicianes del batalló femení varen partir cap a Mallorca des del port de Barcelona amb la columna del comandant Antonio Anido. Després de vint dies de lluita, ella i quatre de les seves companyes van ser capturades, torturades i executades a Manacor, el 5 de setembre de 1936.