\ El Consell de Govern aprova el Projecte de llei de pressuposts per al 2022, amb un 8,8 % d’augment, de prop de 6.400 milions d’euros
\ Les polítiques de millora del model productiu creixen en un 51 %, la despesa social torna a ser la més alta i la inversió puja en un 34 %
El Consell de Govern, a proposta de la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, ha aprovat els estats d’ingressos i de despeses i el text articulat del Projecte de llei de Pressuposts Generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a 2022 per un total de 6.397,8 milions d’euros. Els nous pressuposts augmenten en un 8,8% respecte del 2021 i preveuen increments dels recursos destinats a les polítiques socials, fins a assolir un nou màxim històric, i especialment d’altres àrees, més associades al desenvolupament econòmic i social, la millora del model productiu i la sostenibilitat, així com del volum d’inversió pública en el seu conjunt..
En un escenari de reactivació econòmica i social marcat per l’impacte de la pandèmia de la COVID-19, el Govern de les Illes Balears destinarà més recursos que mai a la prestació dels serveis públics, a mantenir la xarxa de suport públic desplegada per fer front a la crisi sanitària i les seves conseqüències socials i econòmiques, i a iniciar un cicle inversor sense precedents, com a palanca de creixement i millora del model productiu. En aquest sentit, destaca la incorporació de recursos extraordinaris provinents del fons europeu Next Generation, amb la inclusió dels fons estatals addicionals del factor d’insularitat previst en el Règim Especial de les Illes Balears.
Els nous pressuposts destinen a la despesa social gairebé set de cada deu euros dels recursos per a polítiques públiques, de manera que les polítiques de salut, educació, serveis socials, ocupació i habitatge superen, en conjunt, els 3.600 milions d’euros, la xifra més alta de la història, amb un increment de més del 8 %. A la vegada, s’incrementen en un 51 %, fins a sumar més de 600 milions, els recursos per a polítiques de desenvolupament i millora del model productiu, com són les medi ambient, transició energètica, mobilitat, sector primari, recerca, comerç i indústria, incloent-hi també la dotació del factor d’insularitat per al 2022. Així mateix, també creixen en més d’un 30 % les inversions públiques, fins a gairebé 940 milions, que inclouen les conselleries del Govern, el Servei de Salut i les empreses i les entitats del sector públic instrumental.
El projecte de pressuposts per al 2022 eleva el pressupost no financer, destinat al desenvolupament de les polítiques públiques, a la seva xifra més alta, de 5.716 milions, amb un increment del 9,5 %, 450 milions, en relació amb el pressupost inicial per al 2021, i del 18 %, en total 793 milions més, respecte dels pressuposts inicials de 2020, encara no afectats per la pandèmia. Per primera vegada, s’inclouen nous fons mitjançant el factor d’insularitat previst en el Règim Especial de les Illes Balears (183 milions d’euros, ja inclosos en el Projecte de pressuposts generals de l’Estat per al 2022, fruit de l’acord de la Comissió Mixta Estat-CAIB del passat 23 de setembre) i els fons europeus provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència. S’hi inclouen 311,7 milions del fons europeu Next Generation, dels quals 186,8 milions corresponen al Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) i 124,9 milions d’euros més al fons REACT-EU.
Per al 2022, augmenta novament la despesa pública destinada a les polítiques socials, en matèria de salut, educació, serveis socials, ocupació i habitatge, fins a assolir un nou màxim i situar-se en 3.611 milions, un 8,1 % més que permet destinar 271 milions més a aquestes àrees en relació amb els pressuposts de 2021. Amb aquest nou increment, el Govern dona continuïtat a l’enfortiment d’aquests serveis des de la passada legislatura, i especialment el darrer any, per fer front als efectes de la COVID-19, de manera que els més de 3.600 milions per a polítiques socials, el 2022, representen un augment del 56 %, de 1.304 milions, respecte dels pressuposts de l’any 2015.
Juntament amb el reforç de les polítiques socials, augmenta de manera extraordinària per al 2022 el pressupost d’altres àrees, associades al desenvolupament, la millora del model productiu i la sostenibilitat, en matèria de medi ambient, transició energètica, mobilitat, sector primari, recerca, comerç i indústria, les quals assoleixen unes partides de 608 milions, incloent-hi també la dotació del factor d’insularitat per al 2022 –encara sense distribuir per àrees. Aquest increment és del 51 %, de 205 milions, respecte dels pressuposts de 2021, i de prop d’un 60 % respecte de fa sis anys.
En aquest mateix sentit, els pressuposts incrementen el volum de la inversió pública en un 34 % en termes homogenis, fins a arribar a una xifra de gairebé 940 milions d’euros, inclosos els capítols del pressupost de capital, destinats a actuacions inversores, tant de les conselleries del Govern i el Servei de Salut com de les empreses i les entitats del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma. Aquest augment suposa destinar prop de 240 milions més a inversions públiques respecte dels pressuposts actuals i més del doble que en els pressuposts de l’any 2015.
Així mateix, també augmenta l’aportació del Govern per al finançament dels consells insulars, fins a assolir un nou màxim, de gairebé 430 milions d’euros, un 15 % més que en els pressuposts inicials de 2021. L’increment conjunt serà de 56 milions d’euros i es produeix tant per l’increment de la bestreta per a l’any vinent, la qual constitueix el gruix del sistema de finançament dels consells, com per l’aportació de fons extraordinaris per compensar la caiguda d’ingressos de l’altra part d’aquest sistema, la liquidació corresponent al 2020, que s’ha de percebre el 2022.
Aquesta major aportació als consells a través dels pressuposts autonòmics suposarà per al Consell de Mallorca assolir un finançament de 304,5 milions, amb 39,8 milions més respecte del 2021. En el cas del Consell d’Eivissa, ascendeix a 60,6 milions (7,7 milions més que enguany); el de Menorca augmenta fins a 55,6 milions (7,5 més), i el de Formentera s’incrementa fins a situar-se en 9 milions (1 milió més que enguany).
El Projecte de llei també preveu l’aplicació de l’increment salarial del 2 % al conjunt de treballadors públics al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma i el sector públic autonòmic. Aquesta mesura s’incorpora en els pressuposts després de l’acord assolit en la Mesa de l’Empleat Públic el passat 21 d’octubre.
D’altra banda, el pressupost financer, el qual recull els recursos destinats al pagament de les amortitzacions del deute acumulat de la Comunitat Autònoma, es manté en nivells similars al d’enguany i se situa en 1.221 milions, un increment de 66 milions. En relació amb el deute, i com també es recull en els pressuposts, per al 2022 es redueixen les despeses financeres en 21 milions, un estalvi aconseguit en els interessos del deute que permet destinar aquests recursos a polítiques públiques.
Per al 2022, es mantenen suspesos els límits de dèficit, deute i regla de la despesa, una mesura extraordinària adoptada per al conjunt de les administracions públiques per part del Consell de Ministres, com ja es va fer per al 2020 i el 2021, arran de la crisi de la COVID-19, després que s’hagués pres aquesta mesura a escala europea, mitjançant l’activació de la clàusula de salvaguarda del Pacte d’Estabilitat i Creixement, a proposta de la Comissió Europea, en els estats membres de la Unió Europea.
Aquesta suspensió fa que no sigui exigible a les administracions públiques un llindar concret pel que fa als objectius d’estabilitat pressupostària, deute públic i regla de la despesa. Una vegada es mantenen suspesos els límits de dèficit, deute i regla de la despesa, el Govern de les Illes Balears ha elaborat els pressuposts per a l’any 2022 d’acord amb la taxa de referència de dèficit plantejada pel Govern d’Espanya a les comunitats autònomes, un nivell orientatiu del 0,6 % del PIB.
L’Acord del Consell de Govern d'aprovació del Projecte de llei de pressuposts de la Comunitat Autònoma per al 2022 és el pas previ a la tramitació parlamentària i preveu que aquest nou projecte pressupostari es lliuri al Parlament de les Illes Balears perquè el tramiti, l’examini i l’aprovi d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears i el Reglament del Parlament de les Illes Balears.