LOGO CAIB
Contingut
31 maig 2021Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica

El Govern presenta a les entitats socials el full de ruta normatiu de la Llei del joc que tindrà un caràcter més social NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

El Govern presenta a les entitats socials el full de ruta normatiu de la Llei del joc que tindrà un caràcter més social

El secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, i el director general de Comerç, Miguel Piñol, han presentat a les entitats socials el full de ruta normatiu per als propers mesos per a la replanificació del sector del joc i que donarà un caràcter més social a la Llei

Durant la Mesa Social del Joc celebrada avui, el Govern ha informat que entre les principals mesures que s’introduiran en el text legislatiu s’aprovarà una distància mínima de 500 metres lineals entre els establiments de jocs i apostes i els centres educatius d’ensenyament obligatori, formació professional, universitària, centres de rehabilitació i hospitals, i qualsevol altre centre d’ús freqüent de menors, com ludoteques o parcs infantils.

Entre altres novetats, destaca la restricció de la publicitat de joc en l’espai públic, incloses façanes, així com la restricció del nombre de noves llicències i el control d’edat a màquines instal·lades a hostaleria. També es preveu la inclusió d’un nou quadre sancionador i el reforçament en el control d’homologació de màquines d’elements sexistes, racistes o ofensius.

El secretari autonòmic de Sectors Productius, Jesús Jurado, ha explicat que aquest Govern «té un objectiu clar, que és protegir la gent. No volem que la ciutadania se senti desprotegida davant aquest tipus de publicitats o establiments. El joc no és un joc i vull incidir en que es posa en perill, a més de la nostra joventut i les nostres famílies, la imatge de les Illes Balears a ulls de la resta del món».

«Amb aquest full de ruta presentat avui donam resposta a les demandes de les entitats socials. Sabem de les seves inquietuds i han estat escoltades; per això, estan incloses dins de la línea normativa d’aquest Govern i aquesta Conselleria», ha afegit Jurado, al mateix temps que ha incidit en el fet que «lluitar contra les ludopaties no sols consisteix a posar benes i tiretes sobre les ferides, sinó també a prevenir aquestes ferides».

Per això, ha dit que «per al Govern paraules com “seguretat” són també sinònim de llibertat per a la ciutadania en general, així com per a la nostra joventut en particular. No hi ha seguretat ni llibertat quan inundam de sales d’apostes les nostres ciutats, les cantonades on hi ha col·legis, centres de salut, parcs infantils o mercats de proveïment, o directament barris amb concentració de població amb baixos ingressos —si els inundam, insistesc— fins al punt que qualsevol veí —i més encara, si és jove— senti que està ineluctablement destinat al joc d’atzar i a les apostes».

Per la seva banda, el director general de Comerç, Miguel Piñol, ha agraït la implicació de les entitats socials en la lluita contra l’addicció. «El Govern en general, i aquesta direcció general en particular, tenen un compromís ferm per tal de fer front a la problemàtica que pot suposar l’addicció al joc». «Per aquest, motiu, durant les properes dues setmanes es remetran tant al sector com als agents socials els primers esborranys de feina, de manera que les modificacions legals que s’escometran puguin recollir no solament la vessant de negoci, sinó totes aquelles consideracions socials i sanitàries que la Mesa Social del Joc ha anat discutint els darrers mesos com són la protecció de la infància, de la població i dels barris més vulnerables, atenció als autoprohibits, prevenció de les addiccions comportamentals, etcètera», ha dit.

Finalment, Piñol ha destacat que «la tasca d’aquesta Conselleria s’ha centrat en “calmar el joc” en un territori que ja acumula 148 sales de joc, 5.000 màquines d’atzar i al voltant de 500 persones inscrites en el registre d’autoprohibits per entrar en salons de joc i apostes. Ens hem col·locat un moment al voltant de la pissarra per prevenir i planificar de manera estratègica, i sempre tenint en ment que diversos estudis indiquen que el 30 % dels addictes al joc s’inicien sent menors d’edat».

Cal assenyalar que en el darrer estudi comparatiu a nivell de comunitats autònomes (2017), la mitjana balear d’establiments de joc per cada milió d’habitants era la tercera més gran d’Espanya (116) després de Múrcia (225) i Canàries (139), i més de 40 punts per sobre la mitjana nacional (75).

A la Mesa Social del Joc, celebrada aquest dilluns, han participat de forma presencial o telemàtica: Mercedes del Pozo, presidenta d’UNICEF Comitè Balears; Anna Moilanen, defensora de la ciutadania de l’Ajuntament de Palma i Vicente Rodrigo, adjunt de la defensora de la ciutadania; Miguel Ángel Guerrero, director de la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Mallorca (FAPA); Joan Forteza, president de la Federació d’Associacions de Veïns; José María Piñero, vocal de psicologia de les addiccions (COPIB); Eusebia Rayó, defensora de la ciutadania de Marratxí; Isabel María Morey, del Pla d’addiccions i drogodependències de les Illes Balears (PADIB); Susana Martínez, de Projecte Home; Patricia Suárez, presidenta de l’Associació d'Afectats per Productes Financers (ASUFIN); Antònia Miralles i Julia Monge de l’Associació Juguesca, i Xisca Mulet, de la Plataforma Marratxí Lliure de cases d'apostes.