Aquestes orientacions s’inclouran a les instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres docents per al curs 2018-19
La Conselleria d’Educació i Universitat ha elaborat unes orientacions amb l’objectiu de que cada centre educatiu, en el marc de la seva autonomia pedagògica, estableixi una línia comuna sobre els deures o tasques escolars que l’alumnat ha de fer a casa. “Hi ha un debat social sobre aquesta qüestió” ha explicat Antoni Morante, director general de Planificació, Ordenació i Centres, “i hem elaborat una instrucció per a oferir unes orientacions bàsiques als centres que preveuen que el seu alumnat faci deures. No hem d’oblidar que especialment a les Illes Balears, on tenim una extraordinària diversitat d’alumnat, els centres educatius sovint es converteixen en els únics indrets on independentment de l’origen social, l’entorn sociocultural o qualsevol altre aspecte, els alumnes tenen les mateixes oportunitats. Els deures no han de posar en perill això”.
Les orientacions estableixen que els deures o tasques escolars han de tenir com a finalitat potenciar l'autonomia i responsabilitat de l'alumnat, ajudar a crear l’hàbit de treball i d’estudi, reforçar les activitats de l'aula, afavorir el treball col·laboratiu i en equip i millorar la comunicació amb les famílies, i implicaran la coordinació de l’equip docent de cada grup classe. Per afavorir aquesta coordinació, a l’educació primària seria convenient partir, sempre que sigui possible, d'una programació conjunta de tot l'equip docent que imparteix docència al mateix grup d’alumnes per no sobrecarregar l’alumnat.
Un cop elaborada, l’orientació comuna sobre els deures o tasques escolars s’haurà d’aprovar pel claustre i informar favorablement pel consell escolar i s’inclourà en la Programació General Anual del centre a partir del curs 2018/19.
Com a orientació general, es recomana no superar els 60 minuts diaris en els darrers cursos del tercer cicle de l'Educació Primària, i els 120 minuts diaris en el segon cicle de l'Educació Secundària Obligatòria. S’ha de procurar respectar els períodes de descans (caps de setmana i períodes de vacances escolars) i s’ha de procurar que les tasques serveixin per assolir competències clau (entre elles la d’autonomia personal) i que no siguin simplement una repetició del que s’ha fet a classe.
El document que ha elaborat Educació indica que les tasques s'han de dissenyar de tal manera que l’alumnat les pugui realitzar autònomament, sense que calgui l'ajuda dels seus pares o terceres persones, encara que es pugui sol·licitar la seva supervisió i/o control i han de ser accessibles per a tot l'alumnat al qual van dirigides, indistintament de les seves condicions personals i socials. És important tenir en compte aquesta consideració pel que fa als recursos materials que es requereixin ja que si els deures computen per a la qualificació de l’alumnat, aquest fet pot incrementar els efectes de les desigualtats socials si la família no el pot ajudar.
Sempre que s’encomanin deures o tasques, s’haurà de preveure el temps suficient per revisar-los i corregir-los a classe, ja sigui de forma individual o col·lectiva.
La previsió de temps per realitzar-les ha d’incloure totes les tasques que s'encarreguen en el conjunt d’ àrees o matèries. S’ha d’evitar l'acumulació de tasques i el volum de l'assignació total ha d'estar ajustat a l'edat i les circumstàncies educatives de l'alumnat, i per això s’haurà de preveure un temps màxim, diari o -preferiblement- setmanal, per realitzar aquestes tasques en funció del nivell educatiu.
En tot cas, s’haurà de tenir present que un volum excessiu de deures pot tenir com a conseqüència un augment de la desigualtat educativa.
A més de la instrucció també s’ha adjuntat un quadre comparatiu amb les recomanacions i regulacions dels temps de deures escolars en minuts diaris que es fan a d’altres països i regions. En el document s’observa una ampla diversitat de regulacions que van des de la prohibició dels deures a l’educació primària a França, passant per la regla del 10 minuts a Estats Units (assignar 10 minuts a 1r de primària i augmentar 10 minuts cada any) o els 20 minuts a 3r i 4rt de primària i 30 a 5è i 6è a Bèlgica, que es converteixen en 45 i 60 en el mateix nivell educatiu a Alemanya.
El document complet es pot consultar al web de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres:
http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=3172727&coduo=36&lang=ca