21 novembre 2017 | <9ªL> Conselleria d'Hisenda i Administracions Públiques

El Projecte de llei de pressuposts de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears supera la votació de les esmenes a la totalitat i segueix el seu tràmit al Parlament. NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

El Projecte de llei de pressuposts de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears supera la votació de les esmenes a la totalitat i segueix el seu tràmit al Parlament.

La consellera Catalina Cladera destaca que els “5.009 milions d’euros del pressupost 2018 permeten consolidar el benestar social i garanteix les bases de futur de prosperitat i estabilitat econòmica”.
Llum verda al ple del Parlament pel Projecte de llei de pressuposts CAIB 2018, després que en la sessió d’aquest migdia el text ha superat les tres esmenes a la totalitat plantejades pels grups de l’oposició, amb 31 vots en contra d’aquestes, 24 a favor i 1 abstenció.

La consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera, ha defensat el Projecte de llei de pressuposts 2018 davant la cambra. Ha considerat els comptes de les Illes Balears per 2018 com una “passa endavant”. Una quantitat global de 5.008,8 milions d’euros, amb un increment de 341 milions, un 7,3% més que els pressuposts d’enguany.

Cladera ha destacat que el tercer pressupost de la legislatura “és l’expressió de les polítiques que el Govern vol mantenir en marxa”, i reforça els postulats ja inclosos en el full de ruta de la legislatura, els Acords pel Canvi que van subscriure les formacions que fan suport al Govern.
“Traslladam el bon moment econòmic a polítiques concretes per afavorir les condicions de vida, laborals i econòmiques de tota la societat” ha dit Cladera en la seva intervenció. La consellera d’Hisenda ha destacat “l’esforç pressupostari” que s’ha fet per poder “blindar l’Estat del Benestar i per garantir l’estabilitat econòmica que el sosté”. També ha revelat la “fórmula” que proporciona solidesa i credibilitat a les xifres: “l’acció combinada del cicle econòmic i la gestió financera” duta a terme pel Govern.

La “millora del repartiment de la riquesa”, d’una manera més harmònica, és la clau per que el creixement econòmic es pot convertir en desenvolupament social per una major part de la població. En aquest sentit, la Consellera d’Hisenda ha insistit en la palanca que suposa assolir aquesta millora a través de la política fiscal progressiva del Govern, exemplificada en el pressupost 2018 per un augment de les deduccions fiscals en el tram autonòmic de l’Impost de la renda, i en la revisió de la tarifa que s’aplicarà a l’Impost del Turisme Sostenible, que grava les estades turístiques a establiments de les Illes Balears.

Cicle econòmic favorable i gestió òptima dels recursos

La consellera d’Hisenda ha destacat el comportament favorable de variables com el Producte Interior Brut “que s’incrementa en un 3,5% en 2018”, del dèficit “que a finals d’any tendirà al 0%”, del període de pagament a proveïdors “que duu nou mesos consecutius per sota dels 30 dies” i del deute públic, que acabarà l’any en el 29,6% PIB i que es preveu reduir més encara en 2018, quan tancarà en el 28,4% PIB segons les previsions del Govern. A aquest respecte, Cladera ha anunciat que “2018 serà el primer any en què s’enregistrarà una davallada del deute en termes absoluts”.

En el capítol de despesa,. Cladera ha destacat que el pressupost 2018 permetrà “consolidar definitivament el benestar social i garantir unes bases de futur de prosperitat i estabilitat econòmica”. En aquest respecte, Cladera ha recordat l’eminent caràcter social “d’un pressupost d’esquerres”, que destina fins a 2.833 milions d’euros a les àrees socials: educació, salut, serveis socials, ocupació i habitatge, un 9,1% del PIB de les Illes Balears, un màxim històric.

L’augment de recursos dels darrers tres pressuposts s’ha destinat majoritàriament a despesa social

L’esforç pressupostari a què s’ha referit la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques durant la seva intervenció, es plasma en l’augment de 737 milions en despesa no financera des de 2015, per dotar “polítiques actives”, dels quals, 525 milions d’euros han dotat àrees socials. Cladera ha fet esment en que “des de 2015 la despesa en Salut per habitant ha passat de 1.160 euros/habitant a 1.364 €/hab, amb un increment del 17%. El mateix percentatge d’augment que ha experimentat la despesa en Educació en el mateix trienni, que ha passat de 689 €/hab a 807 €/hab. I Serveis Socials també han apujat la seva dotació, des dels 130 €/hab fins els 160 €/hab, amb un 22% d’increment. “Aquesta és la gran diferència” entre els governs de la dreta i un govern d’esquerres. Segons Cladera, “governar és prioritzar, i les decisions d’aquest Govern han fet que els increments de recursos s’hagin convertit majoritàriament en polítiques de salut, educació i serveis socials”.

La consellera Cladera ha insistit en un altre dels pilars del Projecte de pressupost 2018: “reactivam amb força la política d’inversions públiques, un altre dels motors de canvi que ens ofereix aquest pressupost, per tal d’incidir en la acceleració de la mateixa activitat econòmica però també per donar resposta a les mancances històriques que arrossegam a  infraestructures i serveis públics”

També ha recordat l’impuls econòmic als sectors productius “que havien quedat oblidats els darrers anys, d’àrees estratègiques de futur, referides a la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació,  l’economia del coneixement, al terreny de la ciència, i tots els sectors industrials, tant els tradicionals com els emergents”.

Cladera també ha recordat que l’esforç inversor també té com a beneficiaris els consells insulars: “impulsam el federalisme insular, augmentant les transferències cap els consells, en favor de la seva autonomia”.

Després de la votació d’avui en el Parlament, han quedat fixades les quantitats globals del pressupost 2018, que no es podran modificar. A partir d’ara s’inicia el treball en ponència i en comissió dels diputats i diputades, per a introduir partides pressupostàries concretes a través d’esmenes, que hauran de explicitar la partida econòmica d’igual quantia que cal anul·lar com a compensació, amb l’objectiu de no sobrepassar els 5.008,81 milions d’euros que suposen els pressuposts de 2018.