19 juny 2017
| <9ªL> Presidenta
Govern, partits polítics i societat civil de les Illes Balears mostren el seu suport unànime a les mesures del projecte del nou Règim Especial de les Illes Balears (REIB) NNota Informativa
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat
Govern, partits polítics i societat civil de les Illes Balears mostren el seu suport unànime a les mesures del projecte del nou Règim Especial de les Illes Balears (REIB)
La presidenta del Govern assegura que la proposta “Cap a un nou REIB”, on s’apleguen les mesures de consens que formaran part de la base de negociació per a la reforma del Règim Especial de les Illes Balears, està oberta a les “aportacions de tothom per tal d’aconseguir un document definitiu en un termini aproximat d’un mes”
La presidenta Francina Armengol i el vicepresident Biel Barceló han assistit avui a un encontre amb les més de 70 entitats i organitzacions que formen part de la Plataforma per la Millora del Finançament de Balears, encapçalada pel Cercle d’Economia de Mallorca i els representants de tots els partits polítics amb representació parlamentària, en què s’ha presentat el document “Cap a un nou REIB, proposta per al nou Règim Especial de les Illes Balears”, un compendi que inclou 23 mesures en quatre eixos, que han de servir per millorar l’actual Llei de règim especial, en vigor des de 1998, i pal·liar les mancances que pateixen ciutadans, empreses i administracions de les Illes en relació amb la compensació dels costs suplementaris que afronten en el seu dia a dia a causa de la discontinuïtat territorial entre les mateixes illes, i d’aquestes amb la península.
La presidenta Armengol ha explicat que ara “s’obre un període de negociació, explicació i escolta activa amb totes les entitats, organitzacions i partits polítics per tal d’afinar bé la proposta que tendrà com a resultat un projecte de llei amb el qual es podrà negociar amb el Govern d’Espanya”.
“És de justícia –ha recordat la responsable de l’executiu- comptar amb un Règim Especial que de veres compensi els desavantatges que suposa viure o impulsar una activitat econòmica a les Illes i així ho seguirem reclamant, amb independència de la resta de mesures, entre les quals les inversions estatutàries, que també continuarem exigint a l’Estat”.
El vicepresident del Govern i conseller d’Innovació, Recerca i Turisme, Biel Barceló ha assegurat que totes les entitats, institucions i administracions que avui eren presents aquí han demostrat “la seva unanimitat, la seva unió enfront aquest repte que tenim tots els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears que és que se'ns compensi d'una vegada per totes la insularitat”.
Partim d'un règim actual insular actualment vigent absolutament insuficient i decebedor i necessitem, per tant, un règim especial que realment compensi els costos d'insularitat que, tant els ciutadans a títol personal com les empreses radicades a les Illes Balears, tenen.
El document, presentat en un acte de suport unànime de tota la societat de les Illes Balears, ha sorgit d’una feina realitzada conjuntament pel Govern i el Grup de Seguiment del REIB, format el maig de l’any passat. Així les 23 mesures bàsiques emanen de les conclusions dels dos informes sobre els costs de la insularitat (2014) i sobre mesures que compensin aquests costs (2016), així com de les propostes que diferents membres del Grup de Seguiment, institucions, partits polítics, organitzacions empresarials i sindicals, hi han aportat.
Respecte a aquest factor de “col·laboració i consens”, la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera, ha destacat el fet que “més del 70% de les propostes fetes han quedat reflectides en el document base de reforma del REIB”.
Aquest consens general descansa sobre la idea que les Illes Balears han de veure compensada la mancança que suposen els costs diferencials de la insularitat. La realitat del dia a dia indica que a les Balears són més cars els costs de producció i inversió en béns d’equipament de les empreses, els productes energètics, el funcionament de les administracions en la provisió de béns públics, el cost de la vida per als ciutadans. La insularitat provoca menys rendiment en l’aprofitament de les economies d’escala i, a més, la dependència absoluta de ports i aeroports per a transport de persones i mercaderies genera un factor afegit de vulnerabilitat.
En aquest sentit, la correcció de les vulnerabilitats de les Illes Balears és exigible a través de mecanismes com el REIB. És imprescindible l’acció de l’Estat per aconseguir un major equilibri econòmic interterritorial i el fet real que s’iguali el tracte que rep un ciutadà de les Illes Balears amb el de qualsevol altre ciutadà espanyol.
El document “Cap a un nou REIB”
El document presentat consta de 4 eixos de treball, cadascun dels quals preveu diferents mesures compensatòries de la insularitat, tant sigui per aportacions suplementàries del Govern de l’Estat, com per exempcions fiscals tant per a particulars com per a empreses:
1. TRANSPORT AERI I MARÍTIM
Cladera ha remarcat la “importància de fer valdre el pes de tota la societat de les Illes Balears” durant el procés de negociació de la reforma del REIB que s’ha d’encetar amb l’Estat. Un procés que per a Cladera “ja porta retard”, atès que el Govern central no ha considerat oportú fer més sessions del Grup de Seguiment Bilateral per la reforma del REIB, que es va crear el desembre de 2015, i que només s’ha reunit dos pics, el darrer dels quals fa un any.
La voluntat del Govern, així com del conjunt de la societat civil de les Illes és que es puguin reprendre els contactes a tots els nivells amb el Govern de l’Estat, de manera que el document legislatiu de reforma pugui quedar enllestit al més aviat possible.
La presidenta Francina Armengol i el vicepresident Biel Barceló han assistit avui a un encontre amb les més de 70 entitats i organitzacions que formen part de la Plataforma per la Millora del Finançament de Balears, encapçalada pel Cercle d’Economia de Mallorca i els representants de tots els partits polítics amb representació parlamentària, en què s’ha presentat el document “Cap a un nou REIB, proposta per al nou Règim Especial de les Illes Balears”, un compendi que inclou 23 mesures en quatre eixos, que han de servir per millorar l’actual Llei de règim especial, en vigor des de 1998, i pal·liar les mancances que pateixen ciutadans, empreses i administracions de les Illes en relació amb la compensació dels costs suplementaris que afronten en el seu dia a dia a causa de la discontinuïtat territorial entre les mateixes illes, i d’aquestes amb la península.
La presidenta Armengol ha explicat que ara “s’obre un període de negociació, explicació i escolta activa amb totes les entitats, organitzacions i partits polítics per tal d’afinar bé la proposta que tendrà com a resultat un projecte de llei amb el qual es podrà negociar amb el Govern d’Espanya”.
“És de justícia –ha recordat la responsable de l’executiu- comptar amb un Règim Especial que de veres compensi els desavantatges que suposa viure o impulsar una activitat econòmica a les Illes i així ho seguirem reclamant, amb independència de la resta de mesures, entre les quals les inversions estatutàries, que també continuarem exigint a l’Estat”.
El vicepresident del Govern i conseller d’Innovació, Recerca i Turisme, Biel Barceló ha assegurat que totes les entitats, institucions i administracions que avui eren presents aquí han demostrat “la seva unanimitat, la seva unió enfront aquest repte que tenim tots els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears que és que se'ns compensi d'una vegada per totes la insularitat”.
Partim d'un règim actual insular actualment vigent absolutament insuficient i decebedor i necessitem, per tant, un règim especial que realment compensi els costos d'insularitat que, tant els ciutadans a títol personal com les empreses radicades a les Illes Balears, tenen.
El document, presentat en un acte de suport unànime de tota la societat de les Illes Balears, ha sorgit d’una feina realitzada conjuntament pel Govern i el Grup de Seguiment del REIB, format el maig de l’any passat. Així les 23 mesures bàsiques emanen de les conclusions dels dos informes sobre els costs de la insularitat (2014) i sobre mesures que compensin aquests costs (2016), així com de les propostes que diferents membres del Grup de Seguiment, institucions, partits polítics, organitzacions empresarials i sindicals, hi han aportat.
Respecte a aquest factor de “col·laboració i consens”, la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera, ha destacat el fet que “més del 70% de les propostes fetes han quedat reflectides en el document base de reforma del REIB”.
Aquest consens general descansa sobre la idea que les Illes Balears han de veure compensada la mancança que suposen els costs diferencials de la insularitat. La realitat del dia a dia indica que a les Balears són més cars els costs de producció i inversió en béns d’equipament de les empreses, els productes energètics, el funcionament de les administracions en la provisió de béns públics, el cost de la vida per als ciutadans. La insularitat provoca menys rendiment en l’aprofitament de les economies d’escala i, a més, la dependència absoluta de ports i aeroports per a transport de persones i mercaderies genera un factor afegit de vulnerabilitat.
En aquest sentit, la correcció de les vulnerabilitats de les Illes Balears és exigible a través de mecanismes com el REIB. És imprescindible l’acció de l’Estat per aconseguir un major equilibri econòmic interterritorial i el fet real que s’iguali el tracte que rep un ciutadà de les Illes Balears amb el de qualsevol altre ciutadà espanyol.
El document “Cap a un nou REIB”
El document presentat consta de 4 eixos de treball, cadascun dels quals preveu diferents mesures compensatòries de la insularitat, tant sigui per aportacions suplementàries del Govern de l’Estat, com per exempcions fiscals tant per a particulars com per a empreses:
1. TRANSPORT AERI I MARÍTIM
- Bonificació del transport aeri i marítim de persones (al 75% del preu del bitllet a tots els trasllats).
- Possibilitat de declaració de rutes com d’Obligació de Servei Públic i establiment de tarifa plana per cada ruta.
- Compensacions al transport de mercaderies (ampliació de les bonificacions actuals).
- Compensacions al transport de residus.
- Minoració de taxes aeroportuàries.
- Descentralització i cogestió aeroportuària.
- Desclassificació com a aeròdroms d’interès general (Son Bonet) i ports del Molinar i Portitxol. Reclamació de les competències de gestió.
- Subsidi del preu de l’energia elèctrica i foment de les energies renovables.
- Compensació del sobrecost en el transport d’hidrocarburs.
- Garantia de prestació del servei telecomunicacions.
- Beques estatals per a desplaçaments per raó d’estudis universitaris entre illes i amb la península.
- Subsidi en el transport de pacients i familiars i pel transport sanitari urgent.
- Mesures compensatòries en altres sectors: nàutic i aeronàutic, fixos discontinus, habitatge, promoció comercial i assistència a fires, sector primari, diversificació turística.
- Aplicació de tipus especials d’IVA; reducció lineal a tots els tipus de l’impost, fins a límit màxim de la UE.
- Reserva per a inversions de les empreses.
- Deduccions per a inversions en produccions culturals, cine, TV, espectacles.
- Deducció per a activitats d’innovació tecnològica.
- Deducció per a producció de béns a agricultura, ramaderia i pesca de les Illes Balears.
- Exempció de l’impost especial sobre determinats mitjans de transport (impost matriculació embarcacions).
- Desenvolupament i manteniment d’infraestructures àtren, carreteres...
- Reestructuració, modernització i diversificació en el sector turístic.
- Protecció del medi ambient, entorn natural, litoral, costes i platges.
- Recollida, reciclatge i tractament de residus.
- Promoció recerca i I+D+I.
- Promoció de l’ús d’energies renovables.
Cladera ha remarcat la “importància de fer valdre el pes de tota la societat de les Illes Balears” durant el procés de negociació de la reforma del REIB que s’ha d’encetar amb l’Estat. Un procés que per a Cladera “ja porta retard”, atès que el Govern central no ha considerat oportú fer més sessions del Grup de Seguiment Bilateral per la reforma del REIB, que es va crear el desembre de 2015, i que només s’ha reunit dos pics, el darrer dels quals fa un any.
La voluntat del Govern, així com del conjunt de la societat civil de les Illes és que es puguin reprendre els contactes a tots els nivells amb el Govern de l’Estat, de manera que el document legislatiu de reforma pugui quedar enllestit al més aviat possible.