El Decret de sequera d’Eivissa queda sense efecte en finalitzar la situació de sequera extraordinària a l’illa NNota Informativa

\ L’illa du tres mesos consecutius en situació d’estabilitat dels recursos i es dona per finalitzada la sequera extraordinària
\ La recuperació de la gestió del cicle de l’aigua aquesta legislatura ha permès que Eivissa surti d’una situació d’alerta  

 
 El valor de l’índex de sequera del mes de març calculat per l’illa d’Eivissa està dins de l’escenari de normalitat per tercer mes consecutiu, fet pel qual deixa d’estar vigent el Decret 34/2016, de 17 de juny, pel qual es declara la situació de sequera extraordinària a l’illa d’Eivissa i s’adopten les mesures urgents i excepcionals de gestió dels recursos hídrics per pal·liar-ne i corregir-ne els efectes.
 
El també conegut com a Decret de sequera d’Eivissa es va començar a plantejar el mateix juliol de 2015, amb l’entrada de l’actual Govern, quan els aqüífers de varen arribar a estar al seu mínim històric, al 25% de la seva capacitat, i es va constatar que l’illa patia una sequera tècnica per segon any consecutiu sense que l’anterior administració hagués alertat ni pres mesures davant aquesta situació. Les conseqüències foren la disminució de la qualitat de l’aigua i dificultats serioses en alguns abastaments.
 
“Quan vàrem arribar al Govern, a Eivissa sortia aigua salada de l’aixeta, ara els recursos s’estan recuperant, marcant xifres que no es veien des de fa deu anys, gràcies a la gestió integral del cicle de l’aigua”, ha recordat el conseller Vicenç Vidal que s’ha mostrat "satisfet" del resultat de la gestió de la crisi.
 
Els antecedents
 
La sobreexplotació dels recursos a l’illa d’Eivissa és un fet històric, tal i com mostren les dades dels darrers deu anys. Aquesta situació s’ha vist agreujada els darrers anys per l’elevada pressió turística, així com per la manca de gestió del recurs en tots els àmbits.
 
En vista a la situació, el 18 de setembre de 2015 el Consell de Govern va acordar ordenar l'elaboració d'una disposició de caràcter reglamentari mitjançant la qual es declarés la situació de sequera extraordinària a l’illa d’Eivissa, al temps que  va aprovar l’adopció de mesures provisionals per tal de gestionar el recurs mentre es tramitava el Decret.
 
Aquestes mesures consistien en la reducció de l’extracció d’aigua mitjançant la reducció dels volums autoritzats per tots els usos excepte el d’abastament a població i els no consumptius, com la geotèrmia. També preveien la suspensió de la tramitació de noves concessions i autoritzacions a tota la illa, que els subministradors amb accés a aigua dessalada- inclosos els venedors d’aigua en camions- substituïssin la totalitat de l’aigua de pou per aigua dessalada durant els mesos de menor demanda i que el Govern instés als ajuntaments de la illa a fer una auditoria de l’aigua.
 
A partir d’aquest moment tots els agents implicats començaren a fer feina: els ajuntaments ordenaren executar auditories i amb els subministradors començaren a optimitzar el funcionament de les xarxes reparant les principals fuites. També es varen coordinar amb altres agents per a dur a terme una campanya de conscienciació. Això va permetre que, tot i l’absència de precipitacions durant la tardor de 2015 i l’hivern de 2016, la temporada turística de l’any passat comencés amb una situació sensiblement millor que la de l’any anterior. Per exemple, al maig de 2016 els aqüífers estaven al 41% de la seva capacitat, 7 punts percentuals més que els recursos del mateix mes de 2015.
 
L’estiu de 2016, es va aprovar el Decret pel qual es declara la situació de sequera extraordinària a l’illa d’Eivissa i s’adopten les mesures urgents i excepcionals de gestió dels recursos hídrics per pal·liar-ne i corregir-ne els efectes. Aquesta norma incorporava, matisava i completava les mesures provisionals anteriors amb la finalitat de reduir el consum de les aigües subterrànies i afavorir la recàrrega dels aqüífers de manera permetessin emmagatzemar aigua per tal de fer-la servir durant l’estiu, quan la demanda no pot ser satisfeta només amb recursos naturals, o amb aigua dessalada, si no que s’han d’utilitzar conjuntament.
 
Durant aquell estiu, tot i haver al voltant del 12% més de turistes a Eivissa i Formentera, no hi va haver problemes d’abastament ni de qualitat a la illa.
 
Altres accions
 
El reinici de les obres, aturades des del 2011, de l’anell d’interconnexió de les dessaladores d’Eivissa que ha executat el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient gràcies a que el Govern ha assumit la direcció d’obra i les expropiacions pendents també ha estat clau per fer arribar l’aigua dessalada a determinats nuclis urbans i millorar-ne la qualitat.
 
D’altra banda, la recepció de la dessaladora de Santa Eulària des Riu, la seva connexió amb la xarxa en alta de l’illa i la seva posada en marxa farà que Eivissa sigui, enguany, la primera illa en tenir totes les dessaladores connectades.
 
La directora general de Recursos Hídrics, Joana Garau, també ha volgut reconèixer “l’esforç que ha duit a terme la població i els agents de l’illa” i els insta a “continuar amb aquesta nova política de l’aigua consistent en la gestió conjunta del recurs per afavorir la recuperació dels nostres recursos naturals, els aqüífers,  i garantir així la disponibilitat del recurs a mig i llarg termini”.
 
En aquest sentit ha subratllat que no es pot “abaixar la guàrdia” i que cal “seguir fent feina en la gestió integral del cicle de l’aigua que ja ha donat els primers resultats”.