La biomassa mitjana es multiplica per 7 a les aigües profundes interiors i per 3 a les exteriors en la Reserva Marina de Sa Dragonera

La direcció general de Pesca i Medi Marí, de la conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, ha publicat aquest dimarts els resultats dels censos de peixos de la Reserva Marina d’Interès Pesquer des Freu de Sa Dragonera. Es tracta dels primers resultats que ja comptabilitzen les dades de la part de la reserva marina d’aigües exteriors, protegida pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació el mes d’octubre de 2020. Aquesta és, juntament amb la Reserva Marina del Llevant, de gestió compartida amb el Ministeri. Segons el director general de Pesca i Medi Marí, Joan Mercant, «les dades demostren una major diversitat d’espècies a dins la reserva marina que a les zones de control no protegides, i es pot establir una jerarquia on la riquesa mitjana respon, de major a menor, a la reserva marina d’aigües interiors, la reserva marina d’aigües exteriors i les estacions de control».

Els indicadors de densitat i biomassa de peixos demersals han respost de manera molt positiva en les tres estacions superficials i en les dues profundes. A major profunditat els resultats són espectaculars en l’estació de les aigües interiors amb un increment de fins a x7 vegades la biomassa inicial (respecte a la creació d’aquesta part de la reserva ara fa sis anys). Actualment s’han arribat als 41 quilos/250 m2, uns valors que amb només sis anys d’existència de la reserva s’ajusten a les referències de biomassa de zones amb major temps de protecció (més de 15 anys) i que són considerats punts calents de biomassa i diversitat d’espècies a les Illes Balears. Així, per exemple, entre les 21 espècies censades, hi ha un increment d’individus de x10 de la variada, x16 en el cas de l’escorball i de x40 en el cas de l’anfós, en l’estació Cap de Llebeig. En les aigües profundes exteriors, s’ha donat una recuperació d’un factor x3 en la biomassa de les espècies demersals, passant dels 4,4 quilos/250 m2 a 14,1 quilos/250 m2 en els 21 mesos d’existència d’aquesta part de la reserva. Les espècies que han demostrat una recuperació més evident per a l’indicador de biomassa són l’anfós (x7), l’escorball (x22) i la mòllera roquera (x16).

En relació amb les aigües exteriors superficials, s’ha observat una homogeneïtat de resposta, on la biomassa s’ha multiplicat per x2,2 en les dues estacions estudiades, passant d’una mitjana de 3,5 quilos/250m2 a 8 quilos/m2 en tal sols 21 mesos de protecció. En les aigües interiors superficials, els valors encara són més elevats a Cala Llebeig, amb un increment de x3,4 vegades en els sis anys de protecció, i arriben als 17,1 quilos/250 m2. Les estacions de Cala Lladó o Cala en Basset presenten una estabilització de biomassa i fins i tot, un lleuger descens a Illa Mitjana i Es Calafats.

Atès que, segons les dades obtingudes pel servei de vigilància, la pressió pesquera que s’exerceix en aquestes zones és baixa, es considera que l’estabilització de les biomasses a les estacions de la part central de la reserva marina, són probablement una conseqüència de l’onada de calor extraordinària registrada l’estiu del 2022, que va arribar els 31,4 graus el mes d’agost a la boia de Dragonera. La campanya es va realitzar el juliol de 2022, quan la temperatura de l’aigua, a la majoria d’estacions, estava entre 1,5 i 2 graus per damunt de les registrades el 2020 i la part central del Freu de sa Dragonera és molt soma, de forma que els peixos no tenen la possibilitat de refugiar-se a zones més fondes per fugir de la calor.

Un indicador més de l’evolució positiva de la reserva és la major proporció d’individus amb talla superior a la de primera maduresa sexual, respecte a les zones de control en les quatre espècies que, per la seva abundància, han permès l’anàlisi: sard, variada, anfós i escorball. Això sense oblidar que la part oest de Sa Dragonera es caracteritza per penya-segats submarins de gran pendent i, en conseqüències, per presentar una baixa abundància de juvenils respecte de zones menys exposades.

Aquesta campanya es va realitzar el juliol de 2022, i es van estudiar 89 transsectes de 50x5 metres. Tots els resultats estan referits a una àrea de 250 m2, i s’han cobert un total de 22.250 m2 de fons rocosos infralitorals.