El Parlament aprova la modificació de la Llei del joc que redueix la ràtio a 75 salons per milió d’habitants

El vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha defensat avui al Parlament de las Illes Balears la proposta del Govern de modificació de la Llei 8/2014, del joc i les apostes de les Illes Balears, promoguda des de la Direcció General de Comerç i que es va aprovar a Consell de Govern el mes de desembre passat.

L’objectiu principal de aquesta Llei és el de protegir els col·lectius més vulnerables i oferir la màxima seguretat i protecció jurídica als ciutadans, així com atendre la necessitat de planificar la ubicació de les sales de joc i locals d’apostes, per tal de prevenir les externalitats negatives que l’activitat pot ocasionar, i corregir les disfuncions que produeix el creixement desordenat d’aquest tipus d’establiments.

«Des del principi de legislatura vàrem deixar clar un missatge com a Govern: no volíem que les nostres illes fossin un “Las Vegas low cost” o el Macau del sud d’Europa», ha destacat el vicepresident Yllanes, qui també ha volgut recordar els esforços fets els darrers anys per atendre la preocupació social existent per la sobreoferta de locals de joc, el creixement del nombre d’autoprohibits —a les Illes Balears hi ha més de 2.400 famílies amb almenys un dels seus membres que ha autoprohibit el seu accés a sales de joc—, o l’augment de conflictes veïnals vinculats a l’obertura de nous salons a barris vulnerables o zones de trànsit de menors.

Aquesta norma inclou com a novetats:

• el topall a la ràtio actual de salons de joc i locals específics d’apostes al territori de les Illes Balears, que es limita a la mitjana estatal de 75 per cada milió d’habitants empadronats a la comunitat autònoma (actualment Balears es troba en 120 per milió d’habitants);

• la limitació de distàncies per a les noves llicències, que s’amplien a 500 metres dels centres educatius i sociosanitaris, i estableixen una distància mínima entre locals de 500 m en Palma i 250 m a la resta de municipis;

• la regulació dels rètols i elements que cobreixin les façanes dels establiments de joc, els quals han de retirar aquells elements més cridaners;

• l’adaptació de missatges d’alerta i control en pantalla de les màquines de joc, relatius a l’edat i la responsabilitat envers el joc, entre d’altres.

A més, i encara que no s’ha inclòs a la modificació de la Llei, el Govern ha arribat a un acord amb la FELIB per tal que els horaris dels establiment de joc es regulin via ordenança municipal, per tal de no envair competències que ja exercien alguns ajuntaments, i entenent que no té sentit que municipis adjacents tenguin horaris diferents per l’obertura i tancament d’aquests establiments.

Finalment, les ampliacions de locals passaran a ser considerades noves llicències, per així complir amb la que ha estat una reivindicació veïnal.

«A partir de l’entrada en vigor d’aquesta modificació de la Llei, el joc a la nostra comunitat solament podrà decréixer», ha afirmat el vicepresident Yllanes. «Aquesta modificació de la Llei no és solament una qüestió puntual referent a una activitat econòmica concreta, sinó una reflexió sobre quin model de ciutat i poble volem, si volem de bon de veres un oci saludable per als nostres infants i si, com a societat, ens interessen més uns quants interessos particulars o el bé comú i l’opinió de les nostres conciutadanes i conciutadans», ha conclòs Yllanes.

El vicepresident també ha volgut agrair la feina feta a totes les entitats que han acompanyat el Govern en aquest procés de replanificació del sector del joc a les Illes Balears, algunes de les quals han assistit avui a la votació de la Llei en el Parlament: la Organización de Consumidores y Usuarios (OCU); la Federació d’Associacions de Veïnats de Palma; l’Oficina Balear de la Infància i l’Adolescència; l’Associació de tractament a persones amb problemes de joc patològic (Juguesca); la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (FAPA); l’Institut Europeu d’Estudis de Prevenció (IREFREA); el Pla d’Addiccions i Drogodependències de les Illes Balears de l’IBSalut; la Defensora de la Ciutadania de Marratxí; Projecte Home i UNICEF, entre d’altres.