Finalitza la primera fase d’excavacions a sa Coma sense resultats positius

El vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, i la consellera de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya, Gemma Ubasart, han visitat aquest dijous els treballs d’excavacions i exhumacions que duu a terme el Govern de les Illes Balears a les fosses de la platja de sa Coma i del cementeri de Son Coletes. També han assistit a aquesta visita el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado; el director general de Memòria Democràtica del Govern, Marc Andreu Herrera, i el director general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Alfons Aragoneses.

Els representants de la Generalitat han pogut així conèixer de primera mà l’evolució dels treballs del Govern en dos dels llocs en els quals podrien haver estat enterrades nombroses víctimes de la Guerra Civil procedents de Catalunya i vinculades al desembarcament de Bayo en el llevant de l’illa el 16 d’agost de 1936.

El vicepresident Yllanes ha agraït la visita i ha destacat la importància de la col·laboració entre les dues administracions, especialment pel que fa als treballs d’excavació de l’últim Pla de Fosses. «Hem d’agrair la visita d’avui de la consellera de Justícia de la Generalitat, Gemma Ubasart, i del seu director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses. Si hi ha un lloc on la col·laboració entre dues administracions es fa important és en aquest jaciment de sa Coma, perquè quan les tropes de Bayo varen desembarcar a Mallorca per recuperar la legalitat republicana varen participar-hi molts catalans, i el que volem des del Govern és poder identificar al major nombre possible d’aquestes persones».

Per part seva, Ubasart ha agraït «l’acolliment i la invitació del Govern Balear» per continuar aprofundint en la col·laboració entre administracions, al mateix temps que ha fet una crida a totes les persones que puguin tenir coneixement que algun familiar hagi mort o desaparegut a Mallorca perquè es registri en el cens que ha elaborat la Generalitat. «Tenim des de fa anys una col·laboració important amb el Govern Balear en memòria democràtica. Les intervencions que visitem avui posen en relleu la importància d’aquesta col·laboració», ha dit la consellera.

La primera parada de la visita ha estat la platja de sa Coma, a Sant Llorenç des Cardassar, on la documentació històrica situa el centre neuràlgic de l’expedició organitzada per la Generalitat de Catalunya per defensar la República del cop d’estat.

El Govern va començar la setmana passada una primera fase de sondejos arqueològics a sa Coma per comprovar l’estat de les fosses en les quals, tal com assenyala el Mapa de Fosses de Mallorca, haurien estat enterrats molts dels milicians morts en combat, i també els represaliats després del reembarcament de l’expedició en la matinada del 3 al 4 de setembre de 1936.

Aquesta primera fase d’excavacions no ha donat resultats positius quant a la recerca de restes de les víctimes, però sí ha permès conèixer una mica millor el funcionament de la platja en aquells anys. Així ho ha explicat l’arqueòleg de ATICS, Cesc Busquets, coordinador dels treballs d’excavació del Govern a la platja de sa Coma, que anunciava la localització de les restes d’una trinxera militar, totalment paral·lela a la línia de dunes i arran de mar, en la zona més nord-oriental de la platja, que «probablement va ser construïda a principis dels anys quaranta per evitar un altre possible desembarcament».

El Govern durà a terme a la tardor una segona fase d’excavacions en altres punts de la platja per continuar la recerca de les antigues fosses i de possibles restes de víctimes d’aquest fet de guerra, el més important dels que varen tenir lloc a les Illes durant la Guerra Civil.

«Continuarem cercant mentre existeixi alguna possibilitat de trobar noves víctimes», ha assenyalat el secretari autonòmic, Jesús Jurado, que ha recordat que, a més de la segona fase de sa Coma, el Quart Pla de Fosses contempla també intervencions a Son Escrivà, l’hospital de sang i el cementeri de Son Carrió, localitzacions totes elles igualment vinculades al desembarcament.

És la primera vegada que es duu a terme una intervenció d’aquestes característiques en una platja i resulta particularment complexa a nivell tècnic a causa de les característiques del terreny. A més, tant les condicions orogràfiques i climatològiques com els efectes dels temporals podrien haver alterat el terreny.

La tercera fase de Son Coletes ja ha documentat set noves fosses i les restes d’almenys 26 individus

A continuació, la comitiva s’ha traslladat fins a Manacor on continuen els treballs de la tercera fase d’excavacions i exhumacions del cementeri de Son Coletes, en el qual també podrien haver estat enterrats alguns dels milicians.

Fins avui, aquesta tercera intervenció en el cementeri de Manacor ha permès localitzar dos dels límits de l’antic recinte de Son Coletes; la prolongació de les fosses documentades en campanyes anteriors, i set noves fosses a continuació de les intervingudes el 2020 i 2021 en direcció nord-est.

En cinc d’aquestes fosses, les números 8, 11, 12, 13 i 14, s’han pogut documentar les restes d’un mínim de 26 individus, així com una nova concentració d’ossos en posició secundària.

És en una d’aquestes fosses, la número 14 (la més allunyada de la porta del cementeri), on s’han localitzat tres esquelets complets, el sexe biològic estimat dels quals és femení, i que podrien ser tres de les cinc milicianes-infermeres de l’expedició de Bayo.

Les Cinc de Mallorca —sobrenom amb el qual va passar a la història el grup de les cinc milicianes— són les germanes Daría i Mercedes Buxadé, María García Sanchís, Teresa Bellera i una cinquena dona de la qual no se sap el nom amb total seguretat. Cinc dones de Barcelona que no varen poder reembarcar després de la retirada, i que foren executades el 5 de setembre de 1936 per les tropes colpistes de l’italià Comte Rossi.

A més, la coordinadora d’aquesta tercera intervenció del Govern en el cementeri de Son Coletes, Almudena García-Rubio, antropòloga forense de la Societat de Ciències Aranzadi, ha mostrat als responsables de la Generalitat l’evolució dels treballs en la fossa número 8, on s’ha documentat la presència de tres homes amb signes de mort per arma de foc i amb les mans lligades a l’esquena. «És la imatge de la repressió», ha dit García-Rubio.

Actualment s’està treballant en la zona oriental de l’antic recinte del cementeri on, de moment, no s’han documentat fosses de la repressió.