Diputats, diputades, autoritats, ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears,

Comparec davant vostès en un moment que ha de marcar alhora els pròxims mesos i les pròximes dècades.

Un moment que arriba després d’anys de compromís màxim d’aquesta societat, que mai no havia afrontat tants reptes i exigències en tan poc temps.

I precisament per això, perquè hem respost amb la contundència que únicament dona la unitat, avui podem estar més segurs que mai de la nostra fortalesa com a poble.

Perquè som la societat treballadora que va liderar la sortida de l’anterior crisi i la regeneració dels seus serveis públics, després d’anys de retallades i crispació.

Som la comunitat solidària que ha abanderat la lluita contra la desigualtat amb drets com la renda social garantida i que ha obert camí en el repartiment de riquesa amb convenis col·lectius històrics.

Som les illes conscienciades que s’han avançat en la lluita contra el canvi climàtic, la contaminació i la massificació, amb normatives capdavanteres que avui copia Europa.

I som també el poble cohesionat que va plantar cara al seu desafiament sanitari més important i ha sortit de la pandèmia salvant més vides que ningú i recuperant la seva activitat i la seva economia amb més rapidesa i vigor que cap altre territori.

I malgrat ser tot això, malgrat que hem respost als desafiaments d’aquest món vertiginós amb la solvència i la fortalesa d’un poble ple de valors, capacitat de feina i talent, avui tornam a tenir davant nostre un horitzó que ens desafia.

Un horitzó que, novament, ens torna a exigir el màxim.

Avui encaram un present d’incerteses i un futur d’amenaces, que podrien fer-nos dubtar del pla traçat i témer per tot el que hem aconseguit després de tant d’esforç.

I en aquest moment, quan lideram la recuperació però desconfiam de la tardor i l’hivern, comparec davant vostès per deixar-los clar que aquesta societat tornarà a imposar-se. I ho farà com ho ha fet abans.

Decidint amb el mètode que garanteix les millors solucions: el diàleg amb tothom.

Impulsant la resposta col·lectiva amb la mateixa estratègia que ens ha donat l’èxit en els darrers anys: posant tots els recursos al servei de la gent.

En definitiva, fent de l’experiència recent el nostre millor mestratge i convertint l’adversitat en el nostre principal estímul.

Perquè sabem quins són els reptes que afrontam. I tots aquests reptes i la resposta que ens permetrà superar-los centraran la meva intervenció d’avui, que vull dividir en dos eixos molt clars.

En primer lloc, els parlaré del present més immediat, marcat per l’hivern de crisi de preus. I després, els detallaré també com superarem amb solvència els grans reptes de futur que ja ens desafien.

Respecte a allò que és urgent, sabem que aquest present vertiginós i exigent que avui encaram ens mostra una doble realitat.

D’una banda, estam immersos en un procés de recuperació sense precedents a tot Europa, que fa que creixem més ràpid que ningú i que ens permet anunciar que enguany ens convertirem en un dels pocs territoris que recuperarà el nivell econòmic previ a la pandèmia. De fet, les dades del segon trimestre, que avui farem públiques, mostren un creixement del 18,4 % interanual, el triple que el conjunt d’Espanya i vint vegades més que la mitjana europea.

Però, d’altra banda, aquesta pujada, que els anuncii que continuarà l’any vinent amb una previsió del 3,9 % del PIB, es veu amenaçada per una inflació que va començar fa un any afectant l’energia i que avui ataca les butxaques de les famílies des de tots els preus de consum.

Avui el perill és que l’augment de preus es mengi els resultats de tant d’esforç que han fet els ciutadans i ciutadanes d’aquesta terra.

Per evitar-ho, els desgranaré un pla d’acció immediata que ens permetrà armar-nos d’un nou escut social, que aquesta vegada no ens protegirà d’una pandèmia terrible, sinó que ens blindarà contra els preus.

L’estratègia consta de 25 grans mesures que pretenen arribar directament a les butxaques de gairebé un milió de persones, amb accions que mobilitzaran 200 milions d’euros públics en pocs mesos. Accions centrades totes en la classe mitjana i treballadora, que ha fet un esforç sense precedents durant els darrers anys per garantir el nostre progrés i ara no mereix patir per arribar a final de mes.

Però aquesta resposta al desafiament del present immediat no servirà de res si no miram també al futur. Si no donam continuïtat a l’agenda en marxa des de fa anys per garantir-nos dècades de prosperitat, oportunitats i drets, per als ciutadans d’avui i per als qui vindran.

És el nostre deure aplicar els grans consensos transformadors acordats entre totes i tots en els darrers anys i, alhora, continuar avançant-nos al futur amb noves mesures que ens assegurin millorar sempre des de l’estabilitat i la cohesió social.

I això centrarà la segona part d’aquesta intervenció. Perquè davant nostre sorgeixen tres grans reptes estructurals als quals hem de continuar donant resposta, complint els plans previs i, sobretot, revisant-los per millorar cada estratègia.

Primer, hem de fer front a l’amenaça més gran de la història de la humanitat: el canvi climàtic.

Segon, hem d’impulsar un model productiu que pugui generar, alhora, prosperitat, ocupació i oportunitats, i fer-ho protegint la capacitat d’un territori i d’uns recursos naturals que són incompatibles amb els excessos de pressió turística.

I, en tercer lloc, els parlaré del punt d’arribada de totes les reformes que marcaran les pròximes dècades, que no és cap altre que la millora de les condicions de vida dels nostres ciutadans i ciutadanes, i la reducció de la desigualtat, actuant amb especial contundència per resoldre problemes estructurals tan greus com les dificultats d’accés a l’habitatge.

Perquè són les persones que formen part d’aquesta societat les que mereixen que cada canvi que abordem ens permeti avançar en drets, en llibertats, en reducció de les desigualtats socials, en capacitat de resposta d’un estat del benestar que es demostra imprescindible i que hem de continuar enfortint.

I ho farem junts. Una altra vegada.

Perquè és la unitat la que ens ha permès sortir del darrer embat amb millors resultats sanitaris, socials i econòmics que ningú. I amb més consens.

Perquè en aquesta societat madura sabem que la relació entre el diàleg, la unitat d’acció i els bons resultats és causal.

La darrera constatació la vàrem tenir ahir, quan anys de reclamació, de fer-nos escoltar en tots els àmbits i a tots els nivells i de fer entendre la realitat de les nostres illes han permès que tots i totes puguem celebrar avui que, a la fi, hem aconseguit que les Illes Balears tenguin el règim econòmic i fiscal que tant hem reclamat units des de fa dècades.

Aquesta ha estat una feina de tothom.

De tots els qui, durant més de 20 anys, han mantingut viva la flama d’aquesta reivindicació d’impacte històric.

De plataformes de la societat civil com els cercles d’economia.

De patronals i sindicats.

De polítics de gairebé tots els partits que ho han defensat durant dècades.

De la gent d’aquestes illes i dels seus mitjans de comunicació, que no han deixat de recordar la importància d’aquesta fita.

Això ha estat gràcies al que som. I a qui hem d’aplaudir és al nostre poble.

Perquè si les famílies es beneficiaran durant els pròxims mesos de l’escut social que avui els anunciaré, les empreses veuran arribar el nou règim fiscal en el moment més oportú.

Els suposarà un estímul sense precedents de 208 milions d’euros l’any, que impulsarà l’activitat de més de 47.000 empreses i 71.000 autònoms de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.

Un règim fiscal que avui mateix aprova el Consell de Ministres i que confii que s’aprovi també en el Congrés amb el suport de tots i de totes.

Perquè després de tants d’anys de lluita conjunta, la consecució del règim especial de les Illes Balears en tota la seva extensió ens mostra la societat vertebrada i madura que som.

Una societat que crea el seu propi futur, que assumeix sempre la responsabilitat. Unes illes on, cada vegada que l’horitzó s’enfosqueix, sumam llum. Reunim forces i idees. I il·luminam el camí.

Perquè la nostra confiança a resistir aquest hivern millor que ningú ve de la unitat d’acció. I el nou escut social que ara passaré a descriure’ls recull les peticions i aportacions de la Mesa de Diàleg Social i els seus components, les patronals CAEB i PIMEB i els sindicats UGT i Comissions.

Es nodreix de les propostes de plataformes de la societat civil, del Tercer Sector d'Acció Social, de la Universitat, dels consells insulars i els ajuntaments, als quals, com als agents socials, vull agrair que continuïn demostrant la mateixa dedicació i compromís amb el bé comú que varen desplegar durant la pandèmia.

I, per descomptat, incorpora les idees dels partits que formen el Pacte de Progrés, Més, Unides Podem i PSIB, per armar un escut que té la vocació de continuar millorant amb les propostes de tothom.

De socis d’investidura com Gent per Formentera i Més per Menorca, i també de l’oposició, que, en alguns casos, com els del Pi i Ciutadans, varen decidir sumar quan la crisi sanitària ens sacsejava amb més duresa.

Perquè cal que tothom aporti. Perquè per molt gran que hagi estat l’esforç de tots i totes en els darrers anys, per moltes fites que hàgim aconseguit junts, no és moment per la complaença i el descans. Al contrari. És moment perquè aquesta societat, començant pel Govern de Progrés que tenc l’honor de presidir, torni a redoblar accions i feina.

Pot semblar difícil. Fins i tot, mal d’acceptar. És normal que així sigui: sortim d’una pandèmia duríssima i, de sobte, ens trobam enmig d’un escenari internacional marcat pel retorn de la guerra a Europa i per les seves tremendes conseqüències socials i econòmiques.

La gent ha fet molta feina i ara veu com costa omplir la gelera i la senalla, o pensa si haurà de renunciar a escalfar-se en el primer Nadal sense mascaretes. A això em referia quan deia que mai abans a aquesta societat se li havia exigit tant en tan poc temps.

Però permetin-me que els asseguri que entre tots ens protegirem. Que aquesta societat podrà gaudir dels fruits del seu esforç i de la fortalesa d’aquest estat del benestar que, generació rere generació, hem enfortit amb la feina de tothom.

El nostre punt de partida és aquesta reflexió que els feia: No podem permetre que els preus devorin l’esforç fet pels ciutadans i ciutadanes en aquests dos anys i mig de dura pandèmia i reactivació fulgurant.

Per això hem analitzat les mesures desplegades per complementar-les i ampliar-les. També hem estudiat cada factor d’aquesta crisi de preus i l’hem creuat amb les necessitats de cada segment de població. Perquè sabem que per a aquesta crisi tan complexa i global tampoc caben receptes màgiques ni eslògans buits i sense impacte real: cal actuar des de l’anàlisi, el rigor i el treball.

Aquesta espiral d’inflació afecta tothom i exigeix mesures d’ampli abast. Per descomptat, actuarem per ajudar els més vulnerables, com ja vàrem fer la passada primavera, en el primer pla de xoc, quan augmentàrem un 15 % la renda social garantida.

Però som conscients que també hem de donar suport al conjunt de la classe mitjana i treballadora. I per això la pràctica totalitat d’aquest pla de xoc arribarà almenys al 80 % de la població, donant suport a les famílies que declarin menys de 52.800 euros d’ingressos conjuntament i a les persones amb menys de 33.000 euros de renda individual.

Aquest escut protegirà la immensa majoria d’aquesta societat treballadora i emprenedora, que ho aconsegueix tot amb el seu esforç diari, aixecant-se cada matí per fer feina, per alçar la barrera del seu negoci, per conrear un futur per a tantes famílies.

En total, com deia, el paquet que avui els anuncii suposarà mobilitzar aquesta tardor i hivern un total de 200 milions d’euros, desplegats en 25 mesures concretes, que, per cert, no tributaran quan toqui presentar la pròxima declaració de la renda.

En primer lloc, miram cap a les famílies i cercam resposta a cada realitat.

Els sindicats ens han traslladat la importància de donar suport a les persones més vulnerables i als treballadors i treballadores que, després d’aquesta temporada de reactivació intensa i exigent, passin a situació d’atur.

Per això, els anuncii que la Conselleria de Model Econòmic i la d’Afers Socials han impulsat conjuntament la creació d’un nou complement econòmic de protecció de les persones desocupades en els mesos d’hivern, que es troben amb unes prestacions i subsidis que han perdut molt de poder adquisitiu en el darrer any.

Aquesta mesura arribarà a 140.000 persones sense ocupació, entre elles els fixos discontinus del nostre principal sector, que interrompen la seva activitat a l’hivern i han de poder superar-lo amb tranquil·litat.

Tots disposaran d’un complement econòmic de fins a 600 euros en temporada baixa, molt més que els entre 12 i 50 euros que rebrien si s’aplicassin les baixades d’IRPF que alguns vesteixen de solució màgica.

Els treballadors en situació d’atur que no hagin acumulat el temps mínim de cotització per accedir a una prestació i hagin d’ingressar un subsidi, aproximadament 40.000 persones, percebran 600 euros. Són 200 euros per cada mes de temporada baixa, que els arribaran durant el primer trimestre de 2023, coincidint amb una costa de gener que ha de poder pujar tothom.

Els qui disposin de prestació contributiva i, per tant, d’ingressos un poc més elevats percebran per la seva banda 100 euros per cada mes de temporada baixa, és a dir, 300 euros.

Parlam, en definitiva, d’un complement que suposa desplegar 54 milions d’euros públics, per elevar entre un 10 i un 20 % les quanties que perceben els treballadors més afectats per l’estacionalitat i l’atur, per contrarestar així l’efecte de la inflació prevista.

Perquè aquest Govern mai no permetrà que qui fa feina de valent pagui la factura de cap crisi.

I també per això, ampliarem a tot el primer trimestre de 2023 la pujada del 15 % en la renda social i defensarem davant l’Estat l’augment de totes les prestacions. Perquè cal garantir que la inflació no devalua encara més els ingressos de les persones més vulnerables. Una societat cohesionada, que té cura dels seus, no es pot permetre ni un pas enrere.

En segon lloc, i per alleujar les tensions de preus sobre les famílies amb fills i filles en edat escolar, impulsam tres grans mesures específiques.

La primera, ja en marxa, suposa començar a convertir l’etapa 0-3 en una fase educativa més, instaurant aquest curs la gratuïtat de l’etapa 2-3. I augmentant les aportacions per reduir el cost de l’etapa 0-2.

Això suposa un estalvi cabdal per a moltes famílies. Especialment ara, quan en plena crisi de preus, estarien pagant, en molts casos, més de 400 euros per infant i mes.

La segona mesura de caire educatiu pretén mitigar els efectes dels preus sobre les famílies en totes les etapes escolars. I, per això, activarem un ajut de 200 euros per alumne per afrontar despeses lligades a l’educació, com les d’activitats extraescolars. Parlam d’una acció que mobilitzarà 5 milions d’euros i arribarà a 25.000 famílies de rendes mitjanes, que rebran els recursos en el primer trimestre de 2023. A més, augmentarem les aportacions als clubs esportius que formen els nostres joves, i donarem més suport també a esportistes destacats.

I en tercer lloc, hem decidit ampliar les beques de menjador escolar, amb una nova convocatòria per a l’etapa d’educació secundària. Responem així a la petició feta per la comunitat educativa i les seves associacions de mares i pares, i garantirem als instituts que no tenen menjador la subvenció de plats del dia o berenars a les cafeteries del centre.

Això ens durà a mobilitzar enguany 3 milions més dels prevists per a beques menjador. Les famílies es beneficiaran així en total d’11 milions d’euros en ajuts per a alimentació, que multipliquen per 10 les beques respecte al 2015.

Perquè l’educació és el principal eix de desenvolupament d’aquesta societat i així ho ha entès sempre aquest Govern de progrés. Ho demostra una vegada més aquest pla d’ajuda a les famílies contra la inflació, que té molt en compte també la resta de nivells educatius.

Pel que fa a la Universitat, hem aplicat, any rere any, reduccions de taxes. Però, en una situació com l’actual, havíem de fer un pas més ambiciós per garantir el benestar dels estudiants i la suficiència pressupostària de les seves famílies. Per això, els anuncii que, enguany, es retornaran les taxes universitàries a l’alumnat que cursi graus i màsters habilitants.

Concretament, les famílies que declarin menys de 52.800 euros d’ingressos conjuntament (o menys de 33.000 en declaració individual) recuperaran el 100 % del que han pagat.

Per fer possible la mesura, treballada amb el rector i el seu equip, el Govern aportarà l’import en matrícules pagat pels més de 10.000 alumnes de la Universitat de les Illes Balears que se’n podrien beneficiar.

Això suposa per als estudiants i les seves famílies el retorn dels fins a 1.800 euros que, en funció de la titulació, han abonat per aquest curs.

I farem més. Sabem que hi ha molts alumnes que necessiten fer feina per pagar els seus estudis. Això, moltes vegades, els suposa triar les assignatures en les quals centrar cada any els seus esforços. I matricular-se per segona vegada d’alguna d’aquestes. Per a ells, que persegueixen els seus somnis amb tanta tenacitat, bonificarem al 50 % les segones matrícules.

A més, elevarem a 1.760 euros la desgravació per a les famílies dels gairebé 3.000 universitaris que han d’estudiar fora de la seva illa titulacions que no estan disponibles a ca seva, situació especialment habitual a Menorca, Eivissa i Formentera.

Perquè el futur dels nostres estudiants és el de tots i totes. Perquè el desenvolupament del talent no ha de dependre de la butxaca de cadascú. Perquè els somnis de les generacions que ens lideraran cap a la millor versió de la nostra societat no han d’estar exposats a cap cop de preus.

I això mateix afecta la nostra formació professional, que multiplica les oportunitats de realitzar-se dels nostres joves i ens està permetent elevar com mai la qualitat de l’ocupació i, per tant, la qualitat de vida.

La nostra oferta d’FP ha incorporat 4.600 places en els darrers tres anys, més que cap altra comunitat, i ara volem fomentar l’accés a totes les titulacions disponibles en les quatre illes, per garantir que estan a l’abast de tots els estudiants i de totes les butxaques.

Per això, crearem aquest curs una nova beca per alleujar les despeses de manutenció dels alumnes que es vegin obligats a canviar d’illa per a cursar els estudis formatius que han triat. L’aportació serà proporcional a les seves despeses, i serà d’un màxim de 2.000 euros anuals.

Aquesta beca neix per quedar-se. Perquè la crisi de preus passarà aviat, però el nostre compromís amb el futur dels joves d’aquesta terra només es pot enfortir.

I això vol dir ajudar sempre el talent, qui ho dona tot, qui s’esforça per millorar. Per això, aquest paquet de suport als qui estudien i es formen es complementarà amb una acció més per estalviar-los despeses i fomentar l’ús del transport col·lectiu: l’activació d’una nova categoria gratuïta dins la targeta intermodal, la d’estudiant o persona en formació.

D’aquesta manera, els més de 45.000 matriculats en qualsevol nivell educatiu reglat viatjaran gratis amb la targeta intermodal.

I, a més, a partir de l’1 de gener, i per a tota la població, estendrem les subvencions vigents en el transport públic, és a dir, la gratuïtat de tren i metro i la rebaixa actual en el transport col·lectiu interurbà de Mallorca.

Amb un afegit molt important: cap usuari de la targeta intermodal pagarà pel bus interurbà més de 10 euros al mes. I, per tant, quan es consumeixin els 10 euros de l’abonament, la resta de desplaçaments seran gratuïts.

Amb tot això redoblam la nostra aposta per un transport públic i col·lectiu, que ens permet alhora avançar en descarbonització i retirar vehicles i pressió del trànsit de les nostres illes.

Alhora, abaratim la factura energètica que paga la nostra societat, que ja s’ha vist millorada per mesures com la reducció de l’IVA elèctric del 21 al 5 %, la rebaixa de 20 cèntims per litre de carburant o per totes les línies de subvenció i suport a la instal·lació d’energies renovables i de sistemes d’autoconsum elèctric que està desplegant la Vicepresidència del Govern.

Però, per evitar que moltes famílies es vegin obligades a triar entre la llum i el cistell de consum, aquesta societat en què tothom protegeix a tothom enfortirà l’escut social amb una mesura més: lliurarem dos pagaments extraordinaris del bo social tèrmic amb un import entre 82 i 206 euros. Beneficiaran a principi d’any 9.200 famílies i garantiran que ningú no es quedi sense calefacció, gas, aigua calenta o cuina durant l’hivern d’aquesta crisi energètica mundial.

Les mesures de suport a les famílies incorporen també la congelació de totes les taxes excepte la del joc. I, sobretot, inclouran el paquet de desgravacions fiscals més gran aplicat mai a les Illes Balears.

Al mes de març, ja vàrem apujar un 10 % algunes desgravacions. Ara, la pujada de les bonificacions serà general i de més abast. Aquestes desgravacions i la resta de mesures fiscals suposaran un estalvi per a les famílies de més de 40 milions d’euros.

Per començar, la quantia màxima desgravable de cada bonificació pujarà un 10 % i totes les desgravacions seran compatibles. Però, a més, els potencials beneficiaris es multiplicaran perquè arribarem a totes les classes mitjanes i treballadores.

Si fins ara moltes desgravacions només les podien demanar famílies amb ingressos de menys de 25.000 euros en la declaració conjunta, ara la podran aplicar les que en declaren 52.800 euros en la conjunta o 33.000 en declaració individual.

És a dir, el 80 % de la població es beneficiarà de les desgravacions més grans que hem tingut mai. Parlam de bonificacions de 660 euros per a escoletes, conciliació i cura dels infants. I podran sumar 220 euros més per a llibres de text, 110 per a l’aprenentatge d’un idioma o 440 euros per atendre l’arrendament d’un habitatge.

I volem anar més enllà. Els deia abans que havíem analitzat cada factor d’impacte sobre el pressupost familiar. I un dels més preocupants és la pujada de tipus d’interès. Com saben, el Banc Central Europeu, en línia amb les autoritats monetàries internacionals, ha decidit elevar el preu del diner i contribuir a frenar la inflació que pateix l’economia global. Això, però, afecta directament les famílies, que ja estan veient pujar la factura de les seves hipoteques de tipus variable.

Per fer-hi front, els anuncii una nova deducció: en la pròxima campanya de la renda, els ciutadans i ciutadanes de rendes mitjanes amb una hipoteca de tipus variable sobre el seu habitatge habitual podran deduir-se els interessos d’aquest crèdit, fins a un màxim de 250 euros.

Es completa així el paquet de desgravacions més ambiciós aprovat en aquesta comunitat, un pla de xoc a mida de cada factor d’impacte, pensat per arribar sempre a cada necessitat.

Perquè nosaltres no creim en rebaixes generalitzades de l’IRPF, que acaben fent que les rendes més elevades es beneficiïn més que aquells que pitjor ho estan passant per arribar a final de mes.

Perquè la rebaixa fiscal de l’IRPF que proposa la dreta, la deflactació que diuen o les rebaixes d’unes dècimes per a tothom suposaria que vostès, senyories, o jo mateixa, ens estalviàssim entre 100 i 150 euros en imposts, mentre la gent que ha de tirar endavant amb una pensió o amb el salari mínim, la gent que realment pateix per arribar a final de mes, només veuria reduïda la seva càrrega fiscal entre 12 i 50 euros a l’any.

Aquesta és la traducció del populisme fiscal de la dreta, que oculta a la gent que cada retallada de tributs a qui més té la paga qui més ho necessita.

A aquest Govern no el trobaran aquí.

Nosaltres creim en la Constitució, que defensa la progressivitat fiscal. I, per tant, defensa que els recursos s’utilitzin per fer avançar la societat cap a la igualtat i la justícia social.

Creim en la recepta que defensen l’OCDE i la Comissió Europea, la mateixa que aplica el Govern d’Espanya: apujar els tributs als sectors que estan fent doblers amb la crisi de la resta, com l’energètic o el financer, i demanar més solidaritat als que més tenen. Només així podem aplicar mesures per protegir les classes mitjanes, els treballadors i les pimes, els autònoms i autònomes que mantenen viva la nostra societat.

I just això és el que farem amb aquestes desgravacions i amb mesures directes com les que estic anunciant avui.

També utilitzarem els recursos públics per enfortir la xarxa de suport a la gent gran d’aquestes illes. El seu esforç va construir el nostre sistema de drets, el nostre estat del benestar i, fins i tot, el sistema de pensions que avui ens protegeix, generació rere generació.

Durant la crisi financera de 2008, que es va perllongar 10 anys, les seves pensions van ser la salvació de moltes famílies, dels seus fills i nets. I durant la pandèmia, ningú no va veure més compromesa la seva salut i va renunciar a més per protegir-se que la nostra gent gran.

Ara, són els preus els qui els amenacen, però aquesta vegada la nostra gent gran té devora seu governs com el d’Espanya, que ha actualitzat les seves pensions i que, malgrat el rebuig d’alguns partits de dreta, ha anunciat que ho tornarà a fer. I això implicarà que els pensionistes d’aquesta comunitat es beneficiïn d’una pujada d’entre 75 i 230 euros en la seva prestació mensual.

Perquè és fonamental que l’elevada inflació no els faci perdre ni un euro de poder adquisitiu. Aquesta és la millor política de suport. L’única que fa justícia als seus mèrits.

Però es pot fer més des de les nostres competències. I ho farem.

La Conselleria d’Afers Socials redoblarà el suport que ja dona a les persones amb dependència i a les seves famílies. Concretament, els vull avançar que, per compensar les pujades d’IPC, les persones que reben la prestació econòmica de cures a l’entorn familiar cobraran, aquest hivern, dues pagues extraordinàries.

Farem una aportació al desembre i una altra al gener, amb una quantia d’entre 150 i 380 euros, en funció de l’assignació i el grau d’assistència de cadascun dels 19.300 beneficiaris.

Aquest suport a la nostra gent gran es complementarà amb la supressió, des d’aquest mes, dels copagaments dels centres de dia i dels serveis d’ajuda a domicili.

Per descomptat, la protecció implicarà també nous reforços del nostre sistema de benestar. No hi ha millor política de cohesió i justícia social que aquesta. I ja els dic ara que l’any que ve els augments pressupostaris més grans es produiran en les partides socials.

Aquest és el camí. I per això serveixen els imposts, que, amb el seu esforç, paguen els ciutadans d’aquestes illes. Per cert, també els que aporten les fortunes de més de 700.000 euros, que poden estar segurs que continuaran pagant l’impost de patrimoni.

Ens diu una de les dones que està canviant el món, l’economista i premi Nobel Esther Duflo, que en el debat d’imposts no es tracta de pujar més o menys la fiscalitat dels més rics. Es tracta que la tributació sigui socialment justa, és a dir, que es converteixi en millores de serveis per a tothom i més oportunitats per als qui més ho necessiten. I això exactament és el que feim amb els imposts a la riquesa.

Perquè parlam de 68 milions d’euros que surten de les butxaques del 0,6 % de població més rica d’aquesta terra, 8.130 contribuents que són clau per mantenir les polítiques redistributives i generadores de cohesió que beneficien 1.224.000 habitants d’aquesta terra.

El que no farem és anteposar els beneficis de l’1% a les vides del 99 %.

Perquè aquests 68 milions permeten, per exemple, atendre totes les beques o gran part de les prestacions de dependència i els pagaments extraordinaris que aquest hivern beneficiaran totes les persones en situació d’atur.

Aquestes polítiques també arribaran als empresaris i autònoms, que han estat fonamentals per explicar la recuperació forta i ràpida de la nostra economia.

Durant la pandèmia, l’esforç i els impostos de tothom varen servir per compensar bona part de les pèrdues d’empreses perfectament solvents i garants de milers de llocs de treball, amb la distribució de 1.300 milions d’ajuts directes.

I al març, en el primer pla de xoc contra els preus, ja vàrem activar mecanismes dotats amb 100 milions per fer costat als sectors més afectats. Ara actuarem una altra vegada per socórrer els nostres autònoms i les nostres autònomes amb dues noves mesures.

Primer, subvencionant les cotitzacions a la Seguretat Social dels autònoms de temporada, condicionats per una estacionalitat que no hem de permetre que afecti la seva subsistència.

I, a més, per molt que colpegin els preus, fomentarem que els emprenedors d’aquestes illes puguin impulsar els seus projectes. Per això, oferirem un nou ajut de fins a 5.000 euros als autònoms i les autònomes que vulguin iniciar una activitat o consolidar el seu negoci.

Com veuen, la filosofia és la mateixa que va alçar l’escut social dels ERTOs i dels ajuts directes: garantir que el teixit econòmic i els llocs de treball resisteixen l’envit.

Perquè això sigui possible, les administracions, totes, hem de continuar al costat de les nostres empresàries i empresaris, hem de fer feina conjuntament amb sindicats i agents socials, hem d’escoltar cada sector per adaptar-nos a cada situació específica.

Cercant sempre que els doblers públics arribin a la vegada als nostres sectors locals i a la butxaca dels ciutadans.

Ho aconseguirem, per exemple, amb nous bons per incentivar el comerç local, que es posaran en marxa avui mateix i que permetran un descompte de fins a 60 euros per comprar als establiments locals.

També continuarem fent costat al sector primari, al qual hem acompanyat amb 200 milions d’euros en ajuts durant aquesta legislatura i que ens tindrà devora una altra vegada.

Durant la pandèmia, els nostres pagesos, ramaders i pescadors ens varen mostrar la seva capacitat, i junts hem aconseguit que la nova política agrícola comuna incrementi per als anys vinents un 50 % les aportacions d’Europa als nostres sectors primaris, per començar a reconèixer així el fet insular.

Ara, a més, els farem costat, amb la subvenció directa de fins al 80 % dels costs de transport de matèries primeres no energètiques i productes agroalimentaris, una mesura més en favor de la nostra agricultura i ramaderia. En total, la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació mobilitzarà 2,5 milions d’euros cap a més de 2.500 societats i explotacions del sector primari de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.

I, en general, actuarem com vàrem fer durant la pandèmia, per garantir que les empreses de les Illes tirin endavant i es puguin finançar sempre, fins i tot ara que els tipus d’interès pugen amb rapidesa.

Per això, i en resposta també a les peticions de les patronals d’aquesta terra, obrirem una nova línia de finançament d’ISBA que mobilitzarà 50 milions d’euros en crèdits.

I que estarà especialment destinada a les empreses dels sectors agrícola i industrial que hagin patit més increments de costs per l’alça de preus energètics i matèries primeres.

Tot això ajudarà molt, sens dubte, però res no tindrà més impacte que el nou règim fiscal.

Ho sabien les patronals de tots els sectors, que durant anys han reclamat un suport que, a la fi, es fa realitat. I que neix en el millor moment, quan més necessari és que aquesta terra guanyi competitivitat en un món cada vegada més exigent.

Ara que la demanda pot afeblir-se en països clau per a les nostres indústries, com Alemanya, el Regne Unit, França o Espanya, és fonamental redoblar l’aposta per dotar-nos de més motors i modernitzar cada empresa i cada sector.

I això farem amb l’eina que demanàvem, un règim fiscal que estalviarà a les empreses cada any 208 milions d’euros en bonificacions de tributs. Aquest avantatge els permetrà invertir quasi 350 milions d’euros en modernització del negoci, projecció internacional, ampliació d’activitat o creació d’ocupació, per arribar així a fomentar, any rere any, al voltat de 3.500 llocs de treball.

És a dir, ara que hem liderat la recuperació, ara que l’hivern i els preus amenacen tot el que hem aconseguit junts, l’esforç de tots i totes ens serveix, primer, per armar l’escut social més gran de tot el mapa autonòmic i, segon, per generar els recursos i estímuls que permetran que el nostre sector privat continuï liderant el creixement econòmic.

Amb tot això, es completa un pla d’ampli espectre, un escut social ambiciós i treballat que pot arribar a suposar per una família mitjana de les Illes, amb fills en edat universitària o escolar i una hipoteca, fins a 3.000 euros en ajuts directes i beneficis fiscals.

I permetin-me una reflexió, perquè crec que és molt important. I més en aquests temps, quan tornam a escoltar els de sempre fent la demagògia fiscal de sempre.

Quan la pandèmia ens va sacsejar, tothom va mirar la xarxa pública. Primer, els sanitaris. Però aviat vàrem cercar els professors, la xarxa social, les prestacions, els ajuts mai vists a empreses i autònoms.

I la xarxa pagada per tothom va respondre per sustentar més que mai a tothom. I ho va fer gràcies al fet que ens havíem passat anys refent-la de les retallades patides.

Tan determinant va ser el paper de la xarxa pública que, en aquesta cambra, jo mateixa vaig arribar a dir que confiava que mai ningú més no tornàs a qüestionar o castigar els serveis públics, ni tornàs a posar en perill el sistema de progressivitat fiscal amb el qual es financen.

Llavors, ningú no ho va qüestionar.

Avui, en canvi, tornam a escoltar veus que ens diuen que sobren imposts. Que, fins i tot, plantegen llevar càrregues a les grans fortunes o qüestionen que tributin més els bancs i les elèctriques. Mentrestant, això sí, voten en contra d’apujar les pensions o el salari mínim.

I vull dir-los que aquest plantejament és un insult als qui ens van salvar en els pitjors moments, fins i tot posant en risc la seva vida.

I més que preocupar-me l’insult a uns professionals públics d’excel·lència fora de tot dubte, em preocupa que ens vulguin empènyer a les receptes fallides del passat. A les retallades indiscriminades que acompanyen la insolidaritat fiscal. I la desigualtat que suposa.

Perquè, diputades i diputats, si avui aquestes illes tenen recursos per aixecar aquest nou escut social és gràcies a l’esforç de tothom.

I és resultat d’una gestió pública rigorosa de la Conselleria d’Hisenda que, en aquests anys d’exigència pública sense precedents, ha finançat el reforç dels serveis públics essencials i ha posat fi a la sagnia de dèficit que vàrem heretar.

Perquè només amb solidaritat i rigor ens podem permetre avui pagar un nou escut, dissenyat a la mesura de les necessitats de cada família i sector.

Un pla coral d’una societat forta que, només en la darrera setmana, ha aconseguit rebaixes fiscals estatals per a 78.000 autònoms i pimes de les Illes, un nou règim fiscal que beneficiarà més de 46.000 empreses i 71.000 autònoms, un paquet estatal de mesures per a les famílies que usarà els recursos de qui més té per davallar la fiscalitat de qui més necessita, i l’escut social que els acab de presentar, que arribarà al 80 % de la població de les Illes Balears i que, en alguns casos, pot suposar fins a 3.000 euros per família.

Ara, l’acció per fer front als preus s’ha d’accelerar amb dos motors més.

D’una banda, l’escut s’enfortirà amb l’acció de la resta d’institucions, és a dir, consells insulars i ajuntaments, als quals agraesc la intenció, que en alguns casos ja m’han traslladat, d’ampliar mesures des de les seves competències i des d’una capacitat financera més dotada que mai.

I, d’altra banda, estic convençuda que el sector privat d’aquestes illes tornarà a estar a l’altura. Ara que el Govern posa una altra vegada els recursos de tothom al servei de tothom, ara que els treballadors a l’atur percebran un complement extraordinari, ara que hem aconseguit que l’Estat aprovi a la fi el règim fiscal, que estalviarà a les empreses de les Illes més tributs que mai, estic segura que els empresaris i les empresàries d’aquesta terra sabran fer costat als seus treballadors.

Els mateixos empresaris que varen pactar els millors convenis en el passat, ara, n’estic segura, convertiran part del beneficis i els bons resultats d’aquest any en fortes pujades de salaris que mitiguin l’alça dels preus.

Perquè en aquesta terra hem fet del compromís col·lectiu la clau del nostre èxit en qualsevol circumstància.

I per això, avui, quan Europa s’atura per la guerra de Putin i gran part dels estats preveuen tancar l’any fregant la recessió, les perspectives de consens per a la nostra activitat són de creixement sòlid.

I, com deia, això no és així per casualitat. És fruit de la implicació dels ciutadans i ciutadanes d’aquestes illes. Perquè l’economia és més sòlida gràcies al fet que cada solució neix del diàleg social. Gràcies al fet que, en el moment més fosc, ens vàrem protegir amb ERTOs i amb un volum d’ajuts directes a les empreses sense precedents.

És gràcies també a una reforma laboral i a pujades de salari mínim que aquí vàrem defensar i que ara fan que la recuperació sigui per a tothom. Perquè aquestes illes generen més feina estable i de qualitat que cap altre territori, reduint la precarietat amb un 80 % de contractació indefinida.

Els oferesc només tres dades. A l’agost de 2015, en el primer estiu d’aquest pacte de progrés, 219.000 professionals de les Illes tenien un contracte fix. Aquest agost ja eren 397.000, gairebé el doble. I 89 de cada 100 ocupats són indefinits.

Això és qualitat en la contractació. Això és tranquil·litat i confiança en el futur per a centenars de milers de treballadores i treballadors d’aquesta terra.

Per això serveix el diàleg i l’acord.

Per això serveix la justícia social i fiscal.

Per això serveixen uns doblers públics que fluiran en més quantitat que mai per donar resposta també a les grans reformes i millores estructurals que requereix aquesta comunitat.

Perquè, com deia al principi, aquest hivern que ens desafia el superarem junts, però la urgència del moment no ens durà a deixar de banda els tres grans desafiaments que amenacen el nostre futur.

Es tracta de fer front al canvi climàtic, millorar el nostre model productiu i reforçar l’estat del benestar, reduint la desigualtat i generant més drets i oportunitats per a tothom.

En aquests tres envits ens ho jugam tot. El nostre present i el futur de tots els qui vindran.

I no hem afrontat mai cap repte més gran que el del canvi climàtic, que amenaça de mort la nostra civilització i que a vegades sembla inabordable en un món tan polaritzat.

«Sempre sembla impossible fins que es fa», va dir Nelson Mandela, un home que va comprendre que tots som, només, una petita part d’un poder transformador imparable: la unitat.

Unitat de veus per reivindicar cada causa justa amb un clam que ningú no pot deixar d’escoltar.

Unitat de voluntats fins que l’èxit sigui l’única conseqüència possible.

Unitat d’esforços per vèncer fins i tot els reptes impossibles.

I així, units en veu, voluntat i esforç, hem de plantar cara al gran desafiament d’aquest segle, a aquest canvi climàtic que, combinat amb l’avanç exponencial de la població humana i amb l’escassetat de recursos, posa al límit aquest planeta.

Avui poques persones neguen ja que el clima està canviant. Que l’estiu de temperatures rècord i onades de calor interminables que acabam de viure no és casualitat. Que l’aigua del mar no bull perquè sí, com tampoc no són fruit de l’atzar els fenòmens meteorològics cada vegada més freqüents i violents que es registren al món.

Avui són cada vegada menys els qui tanquen els ulls a la necessitat d’estalviar aigua, de deixar de contaminar, de frenar les emissions.

I malgrat que avui es torna a escoltar la veu desfasada de qui nega l’evidència climàtica, aquí ja fa temps que en vàrem prendre consciència.

No és casualitat que aquesta comunitat hagi constituït la primera assemblea ciutadana pel clima, un espai de participació que ha d’involucrar tothom. Com no va ser casualitat que aquestes illes ens avançàssim a pràcticament tot Europa amb una llei de canvi climàtic, una llei de residus i un decret per preservar la posidònia i els fons marins.

Però en la protecció del medi ambient l’error més gran que podem cometre és el conformisme. Cal continuar avançant. I més ràpid. La supervivència està en joc, i no podem supeditar-la a les urgències del curt termini, per sumar-nos a discursos com el dels qui diuen que ara no toca frenar l’escalfament global, la desertització o la contaminació irreversible, perquè allò que cal és continuar produint a qualsevol preu.

A nosaltres, a aquesta societat i a aquest Govern, ens trobaran sempre al costat de la solució renovable.

Recuperant el temps perdut en l’època de l’impost al sol.

Ens trobaran tancant es Murterar, eliminant la generació amb fuel i obrint camí cap a l’hidrogen verd.

Caminant més ràpid que ningú cap a les energies renovables i fomentant l’autoconsum d’energia neta.

O impulsant un institut públic que ja produeix i comercialitza energia verda amb un vessant social.

Perquè la transició d’aquestes illes cap a la sostenibilitat no té marxa enrere.

Ni pot tenir-la. Podem enganyar-nos i pensar que els límits els posa aquest Govern o un altre. Però la realitat és que els límits estan posats, i mana la natura.

Si de veritat volem un futur per als nostres fills i nets, necessitam preservar l’aigua i l’aire que ens donen la vida.

Ho saben els milions de persones que ara mateix viuen sequeres i restriccions, i pateixen les seves conseqüències en forma de fams, guerres o migracions massives.

És la nostra responsabilitat no posar als ciutadans i ciutadanes de l’endemà en aquesta mateixa situació. Per això, continuarem desplegant el cicle d’inversió en aigua més gran que ha impulsat aquesta terra. Els 395 milions que hem destinat fins ara creixeran amb més inversió, ara també en un nou pla contra les fuites, per aconseguir que cada gota compti. Perquè la realitat és que cada gota compta i no ens podem permetre perdre més del 60 % de l’aigua de la xarxa, com passa en algun municipi.

Per això, amb la feina intensa de la Conselleria de Media Ambient i Territori, continuarem ampliant la nostra capacitat de dessalatge i aprofitament d’aigua, amb actuacions com la prevista a Palma. I amb projectes que destinen l’aigua depurada al camp o al sector de serveis. Aprofitant cada gota com el tresor que és i fent que flueixi cap a cada racó de les Illes, com ja feim amb la conducció en alta fins a Manacor, que licitarem en el primer trimestre de 2023 i entrarà en funcionament el 2025.

Perquè és avui quan ens jugam l’aigua de demà. I el mateix podem dir dels nostres boscs. En aquest estiu de calor extrema, en el qual el paisatge de la Península ha estat arrasat per les flames, aquí hem aconseguit evitar grans incendis. I dic hem aconseguit perquè no és casualitat. Ho ha garantit la planificació i previsió dels treballadors i treballadores de l’IBANAT, que mereixen l’agraïment infinit de tothom. Perquè sabem que les flames de l’estiu s’apaguen a l’hivern gràcies a un servei clau, també pagat amb recursos públics.

Com sabem que l’única manera de preservar els espais naturals que encara ens queden és protegir-los amb més parcs i reserves marines.

En els darrers anys ho hem fet més que mai. Aquí tenim les creacions i ampliacions des Trenc, Cabrera, Llevant, la nova reserva de les illes Malgrats i el Toro i les actuacions en espais de les quatre illes.

O les accions per protegir la posidònia i convertir-nos en exemple que ha d’imitar tota la Mediterrània. Però novament no és possible el conformisme.

Per això aviat crearem nous parcs. I per això també els anuncii que transferirem 10 milions d’euros al Consell Insular de Menorca perquè pugui comprar terrenys i protegir-los de futures urbanitzacions. Amb aquest objectiu, volem contribuir des del Govern a preservar el model territorial i econòmic d’una illa que és un mirall per a tots.

I els assegur també que serem capaços de revertir els impactes i retornar a la natura el que és seu. Ho farem a Eivissa, on hem arribat a un acord que afecta Sant Josep i els edificis Don Pepe. El Govern s’encarregarà de regenerar l’espai, situat dins el Parc Natural de ses Salines, i entre totes les administracions donarem una solució d’habitatge als veïns afectats.

De la mateixa manera que ajudarem, amb més de tres milions d’euros, Formentera per poder executar, entre d’altres, els seus projectes de sanejament del Ca Marí i de millora de la Casa de la Roda.

Perquè estar compromès amb el medi ambient exigeix assumir les conseqüències de protegir-lo. I ho feim. Perquè es tracta, en definitiva, d’avançar amb un ferm compromís local en un repte que és global.

I que no hem d’enfocar des de la por. El cas de la mobilitat és clar. I la direcció només pot ser una, la mateixa que està prenent gairebé tot Europa per, a poc a poc, retirar vehicles particulars i apostar per la mobilitat col·lectiva. Perquè es demostra, una vegada més, que les solucions més pràctiques són precisament les més sostenibles.

Hem millorat la qualitat del nostre transport públic, amb més freqüències i més respecte pel medi ambient. Però encara falta moltíssim per aconseguir el nostre objectiu: que els ciutadans i ciutadanes d’aquestes illes puguin viure sense fums, gràcies a una xarxa de transport col·lectiu que vertebri de veritat el territori. Una xarxa capaç de guanyar en temps i comoditat al vehicle particular. I capaç de millorar les connexions entre illes de forma encarà més àgil i sostenible.

Això exigeix aconseguir que les alternatives enllacin amb cada racó.

Exigeix recursos per posar les infraestructures i els serveis en marxa.

I, sobretot, exigeix un compromís col·lectiu que no sempre es dona.

Ho veim clarament en un cas històric: el del tren de Llevant, que tenia tots els factors clau, fins que un govern de dretes va tirar per terra el projecte, frustrant la feina feta, malgastant els recursos aconseguits i rompent el compromís d’aquesta societat per fer-lo realitat.

No tornarà a passar. El Govern de progrés que tenc l’honor de presidir complirà amb el Llevant mallorquí, i avui els anuncii i garantesc que els pròxims pressuposts de la comunitat inclouran 30 milions d’euros per impulsar la construcció del tren de Llevant.

Ara, després de la pandèmia, quan hem sanejat els comptes i ens hem dotat d’instruments nous, com el factor d’insularitat del REB o l’impost de turisme sostenible, estam en condicions de garantir el finançament necessari per a una obra de tanta importància.

Perquè aquesta dotació inicial, de 30 milions, ens permetrà iniciar el tram urbà de Manacor l’any vinent, però es complementarà amb noves partides els anys 2024 i 2025, fins a desplegar els 120 milions d’euros amb els quals executarem el nou ferrocarril, que mai no hauria d’haver-se paralitzat.

Parlam d’una reclamació històrica, un exemple més del que els ciutadans i ciutadanes aconsegueixen quan uneixen la seva veu, la seva voluntat i el seu compromís, com han fet, amb els seus batles i batlesses al capdavant, els veïns i veïnes d’Artà, Manacor, Son Servera, Sant Llorenç i Capdepera.

El tren de Llevant ens demostrarà una vegada més que cada euro invertit en mobilitat col·lectiva i neta multiplica el seu valor. Per això, continuarem avançant per vertebrar totes les illes fins a possibilitar l’opció de fer-hi vida sense tanta dependència del vehicle privat.

Per assolir aquesta fita encara queda molt. Però mai havíem planificat inversions tan transformadores com aquesta i com la que vàrem anunciar ahir: el tramvia que vertebrarà tota la badia de Palma. Un projecte que, com va comprometre el president Pedro Sánchez, figurarà en els pressuposts de l’Estat que s’aproven avui mateix, amb una partida de 20 milions d’euros per iniciar les obres.

La construcció del primer tram, de la plaça d’Espanya fins a l’aeroport, suposarà invertir en total més de 185 milions d’euros de l’Estat. I avui els puc confirmar que aquest mateix mes presentarem el traçat a tota la societat. Inclou solucions proposades per l’Ajuntament per integrar el tramvia de manera efectiva a tots els barris que es beneficiaran d’aquest canvi radical de model de mobilitat.

Licitarem les obres aquest 2023 i les inaugurarem l’any 2027, per posar així els fonaments d’una autèntica xarxa de mobilitat sense fums ni embossos.

Avançant cap a unes illes amb menys vehicles particulars, un aire més net i més espai per a les persones. Conscients, a més, que la sostenibilitat és la base del progrés social.

Perquè en el respecte pel medi ambient i els recursos naturals també trobarem solucions per al segon gran repte d’aquesta societat: un model productiu més divers, menys contaminant, que ens permeti aturar a la vegada el ritme vertiginós de creixement poblacional i la dependència d’un turisme que ha de continuar progressant en riquesa i ocupació, però reduint les seves places i el seu impacte.

Perquè totes i tots tenim cada vegada més clar que el nostre model ambiental i territorial delimita el nostre model econòmic i social.

Són els recursos i la preservació del medi ambient els que determinen fins on podem arribar. I en alguns casos són aquests mateixos recursos i aquesta situació ambiental els que ens diuen que en les darreres dècades s’ha crescut, massa vegades, a costa de la destrucció de territori i del consum de recursos que no tenim garantits en el futur.

Per això, la modernització i la millora del nostre model productiu són indissociables de la resposta al canvi climàtic.

Podem quedar-nos en el debat superficial sobre com és de gran la massificació i si és puntual o general, però en realitat ens trobam davant el que és, probablement, el desafiament més complex com a societat.

Perquè, així com el canvi climàtic ens planteja reptes com a humanitat, aquest ens apel·la només a nosaltres, a aquestes illes.

I quan parlam de turisme hem de ser responsables i reconèixer que turisme és ocupació, és desenvolupament, són recursos per al nostre estat del benestar o per abordar la diversificació del model.

Planteig, per tant, un debat seriós en el qual hem de ser idealistes, però fugint del dogma; i hem de ser pràctics, però sense caure en l’immobilisme.

És difícil, sí, però ja hem parlat abans dels impossibles i de com podem superar-los.

I el primer que hem de fer és assumir els fets. Perquè podem enganyar-nos tot el que vulguem, però si lideram la recuperació a Europa, si hem aconseguit màxims d’ocupació és, en gran part, pel turisme.

Un turisme sense el qual avui no tindríem ni recuperació ni la perspectiva d’un hivern més suportable que a la resta d’Europa.

Primer, per tant, hem d’assumir la nostra realitat. I, en segon lloc, és clar que el nostre model és molt millorable. Com és evident que hi ha massificació en determinades èpoques de l’any i que es pot reduir el nombre de places en volum sense afectar l’ocupació o la cohesió social.

Repetesc: sense afectar l’ocupació i la cohesió social. Un objectiu que no és un desig o un somni. És el que ha passat aquest darrer any. De fet, al Govern sabíem que es podia fer, i per això, amb la nova Llei de turisme aprovada, ens hem convertit en els primers a aplicar una moratòria i bloquejar les noves places.

El resultat és molt eloqüent: precisament la intensa recuperació d’aquest estiu i una creació d’ocupació mai vista ens deixen clar que aquestes places no fan falta.

Són ara els consells insulars els que han de decidir si suprimeixen les seves borses de places, però al Govern ho tenim clar i ja ho he dit: no fan falta.

Aquest Govern creu tant en això que ja hem anat més enllà. La nova Llei turística planteja una fórmula de futur que determina que han de desaparèixer dues places per poder-ne fer una de nova.

Això marca un ritme gradual de reducció del volum, que és compatible amb l’augment de la qualitat i el manteniment de l’ocupació. De fet, per donar exemple del camí que hem de recórrer, avui els puc anunciar que disposarem d’una partida de 10 milions per poder comprar establiments turístics de baixa categoria i locals de turisme d’excessos, eliminant les seves places i la seva oferta, i afavorint la regeneració d’aquests espais d’Eivissa i Mallorca.

I no parlam només d’allotjament. També hem negociat per actuar on no tenim competències i ser una de les primeres destinacions del món que regula l’arribada de creuers.

Creuers que han reduït un 20 % les seves escales durant aquest primer any d’acord, però encara hauran de limitar més el seu impacte. I no parl només de volum: parl de les seves emissions. L’Autoritat Portuària ha accelerat les inversions per electrificar les dàrsenes i les navilieres que vulguin arribar a les Illes hauran d’adaptar ja la seva tecnologia.

La ruta, per tant, està traçada. I la recorrerem durant els pròxims anys.

L’estratègia ens exigeix aprofitar la nova Llei turística per impulsar el turisme cap a la instal·lació d’energies renovables, la regeneració d’aigua, la reducció de residus o l’aplicació de solucions d’eficiència energètica.

Perquè avui aquestes illes i el seu Govern ja no ofereixen als hotelers més plantes i consum de territori per afavorir la massificació, com no fa gaire. Avui se’ls ofereixen bonificacions fiscals per reinvertir o fons europeus perquè redueixin el seu impacte i actuïn per millorar la seva sostenibilitat, la seva eficiència ambiental i, per descomptat, la seva plantilla, salaris i condicions laborals.

I, efectivament, la nostra estratègia de diversificació ens du a afavorir el desenvolupament d’altres sectors. Els tradicionals, que cal que s’adaptin i es modernitzin; i els emergents, que han d’estendre la xarxa d’oportunitats.

Per aconseguir-ho, la nostra obligació és fixar-nos noves metes. I complir-les. Somiar amb els peus a terra, per fer el que sembla impossible. I en això també complim fites.

Amb vista a la diversificació, avui tenim el que mai abans vàrem tenir: primer, ens faltava un Pla Estratègic d'Inversions ambiciós i consensuat, que marcàs clarament les nostres prioritats i projectes. Idò ara el tenim: inclou projectes transformadors, públics i privats, de tots els sectors, per un valor de 4.600 milions d’inversió.

I, en segon lloc, ens mancava el finançament perquè tots aquests projectes fossin realitat. I ara també el tenim.

Parlam, de moment, de més de 4.000 milions per als pròxims cinc anys en forma de fons europeus, factor d’insularitat, règim fiscal i impost de turisme sostenible.

I això és finançament més que suficient per obrir el cicle d’inversions transformadores més gran de la nostra història.

Per tant, el futur és, més que mai, a les nostres mans.

L’hem dibuixat nosaltres i el farem realitat plegats.

I per això, avui podem dir que l’any 2026 haurem acabat d’invertir en energies renovables 233 milions, per aconseguir un 30 % de producció neta i la creació de més de 7.000 nous llocs de treball.

Avui podem afirmar que serem una potència d’innovació i coneixement marí, perquè l’any que ve estrenarem una nova titulació, la de Ciències del Mar, i entre els anys 2024 i 2027 completarem el desenvolupament d’un pol marí que suposarà una nova seu de l’Institut Oceanogràfic al port de Palma i, tal com ha demanat el rector, els anuncii que destinarem 13,3 milions a la construcció d’un nou edifici de Ciències a la Universitat.

Avui també sabem que Eivissa veurà l’any que ve començar les obres del seu Parc Bit, amb una inversió d’1,8 milions d’euros, que dotarà l’illa abans del 2025 del motor de desenvolupament d’ocupació i empreses tecnològiques capaces de generar nous sectors i modernitzar els existents.

I podem donar per feta la projecció de proximitat del nostre producte agrari i ecològic, amb més empreses ja emergents i amb grans projectes industrials privats de transformació alimentària com els que promouen Agama o Quesería Menorquina, perquè siguin realitat abans del 2026.

Com podem comprometre la creació d’empreses i ocupació al voltant de la nàutica sostenible, de la intel·ligència artificial o de l’aplicació pràctica de la nostra llengua pròpia a la tecnologia o les noves formes de consum.

I, per descomptat, avui sabem també que la creació cultural serà un nou vector de diversificació, tant a través d’un suport als creadors que augmentarà una altra vegada l’any vinent, com mitjançant l’aplicació de la creació al disseny, la moda o l’artesania.

Una cultura forta i arrelada que, a més, es projectarà cap al món des de la Capsa de Música, que inaugurarem l’any vinent, o des del Centre Toni Catany, que obrirem aquesta tardor.

Això, i molt més, és diversificació.

Això és un projecte de societat.

Això és garantir un futur sense impossibles, que faci realitat els objectius que ens hem marcat junts com a estratègics.

Entre aquests hi ha vèncer el tercer repte dels quals els parlava al principi. Perquè tot això té sentit només si els esforços desemboquen en les persones, en la seva qualitat de vida, a donar a tothom l’oportunitat de progressar en igualtat, avançar en drets, ampliar llibertats i posar fi als focus de desigualtat, injustícia i patiment que encara ens queden.

Perquè sabem que, per molt que estrenyin els preus, no hem de permetre que la inflació interrompi la nostra acció per afrontar problemes estructurals de gran importància que arrossegam des de fa dècades, i que ara, quan l’IPC creix, es fan encara més evidents i dolorosos. L’accés a l’habitatge n’és, sens dubte, el més gran.

És cert que en els darrers anys s’ha construït més habitatge públic que mai, que hem recuperat de l’especulació pisos buits i que hem multiplicat per nou els ajuts al lloguer.

Però tot això no basta. No basta quan, malgrat l’esforç inversor històric, els preus continuen pujant.

Per això, hem aprovat una actualització dels preus de l’habitatge privat de protecció oficial, que permetrà que 14.000 HPO es vagin executant i surtin al mercat.

I això ens dona peu a fer un pas més, també parlat amb el sector: garantir que qualsevol persona que tengui capacitat per pagar una hipoteca hi pugui accedir. Que no es vegi abocada a un lloguer més car que la lletra del crèdit, per no disposar del suport per atendre l’entrada del 20 % que exigeixen els bancs.

Per això, els vull anunciar que el Govern ha dissenyat un nou mecanisme que facilitarà aquesta entrada, de manera que els bancs concedeixin el 100 % de la hipoteca i no calgui assumir un desemborsament inicial que sempre supera els 30.000 euros i que, per a molts ciutadans i ciutadanes de totes les edats, és inassumible.

I no ho farem de qualsevol manera. Ho farem garantint que aquest suport financer arribi a la gent d’aquestes illes, no a especuladors vinguts de tot Europa ni a fons voltor que pretenen continuar fent d’aquesta terra un producte immobiliari. Només es concedirà aquest suport per a primer habitatge i només a qui acrediti almenys cinc anys de residència.

A més, els avals es lliuraran preferentment per a HPO privats i, en tot cas, a habitatges que costin menys de 270.000 euros.

L’objectiu és clar: que aquestes 14.000 HPO privats que sortiran al mercat i molts habitatges lliures de menys de 270.000 euros arribin als milers de famílies i persones d’aquestes illes que poden pagar una hipoteca, però no tenen els doblers per a l’entrada.

I farem més. Però necessitam que s’aprovi la llei estatal que ens permeti actuar sobre els preus dels lloguers. En paral·lel, feim feina amb el Govern de l’Estat perquè, durant la presidència espanyola de la Unió Europea, s’aprovi un estatut d’illes poblades que adapti la normativa europea a les particularitats dels territoris insulars.

I malgrat que la normativa europea ens limita a l’hora d’evitar l’especulació immobiliària, actuarem en el marc de les nostres competències. En els pròxims pressuposts de la comunitat es recollirà un increment fiscal sobre l’habitatge de luxe. D’una banda, pujarem de l’11,5 al 12 % el tipus que afecta els habitatges de més d’un milió d’euros. I crearem un nou tram, a partir de 2 milions d’euros, en què el tipus passarà a ser del 13 %.

La recaptació d’aquests trams ens servirà per rebaixar la fiscalitat als residents en 15 milions d’euros. Concretament, aplicarem una baixada de l’impost de transmissions patrimonials del 5 % actual al 4 % en totes les compres de primer habitatge de valor inferior als 270.000 euros.

A partir de gener, per tant, es podran signar les primeres hipoteques amb l’aval del Govern i amb una important davallada dels imposts de compra. Tot, per garantir, en els propers anys, que l’habitatge és un dret, i no un producte per especular.

Aquesta és sempre l’actitud d’aquest Govern: no ens resignam mai, i continuarem donant resposta a cada desafiament que sorgeixi, per gran que sigui.

I sense perdre de vista el gran objectiu de tota acció política: millorar la qualitat de vida de totes les persones. Aconseguir que el progrés assolit entre tots i totes arribi a tothom, atenent les necessitats dels ciutadans i ciutadanes en qualsevol moment de la seva vida.

Això implica, com els deia, reforçar el nostre estat del benestar, per continuar avançant en drets i oportunitats i, sobretot, per reduir una desigualtat que una societat de la talla ètica de la nostra no es pot permetre. I això exigeix no fer cap pas enrere i, alhora, garantir sempre l’estabilitat dels comptes i el control del deute.

En els darrers anys, l’esforç per rescatar, primer, el nostre estat del benestar de les retallades, i després, enfortir-lo, ha estat enorme. Ho demostra un increment de dotació des del 2015 del 90 % dels serveis socials, del 53 % a Salut, del 49 % a Educació o del 285 % a polítiques d’ocupació.

Això implica la incorporació en set anys de 8.884 treballadors públics, la majoria professionals sanitaris i docents, que ara ens permeten mirar cap a un futur amb més serveis que mai.

Perquè després de la intensitat de la feina feta durant la pandèmia, avui gairebé ningú no dubta de la vàlua dels nostres servidors públics. No seríem aquí si no fos per ells i per elles. Per això, vull aprofitar aquesta intervenció per traslladar-los, crec que nom de tots els presents, el més profund agraïment d’aquesta societat.

I també vull garantir-los que poden mirar al futur amb confiança: aquest Govern treballarà intensament per aconseguir que la crisi de preus no els faci perdre poder adquisitiu.

La inflació sembla donar una treva, però segueix en el 9 % i ens obliga a actualitzar els seus salaris. I els puc garantir que ho farem des del diàleg a les meses sindicals de funció pública, i en la mateixa línia que s’acordi en l’àmbit estatal.

I no ens quedarem aquí. Continuarem amb el procés d’estabilització de plantilles públiques i treballarem amb els sindicats per millorar els sous dels treballadors del sector públic instrumental en els trams salarials més baixos.

Perquè no podem permetre que els servidors públics que sostenen la xarxa de seguretat de tots i totes pateixin un càstig més dur que la resta.

I vull anunciar-los una altra novetat, perquè els pròxims pressuposts faran justícia a la nostra plantilla sanitària. Són els únics que encara no tenen adequada la seva jornada a la de la resta de funcionaris autonòmics.

La pandèmia va dificultar aquesta adaptació, que, com deia, és justa. Per això l’escometrem ara, garantint la seva reducció de jornada a 35 hores setmanals. Aquesta mesura suposa 11 milions d’euros i beneficiarà 19.000 metges, professionals d’infermeria, auxiliars, tècnics, zeladors, administratius i altres servidors sanitaris.

Perquè els serveis públics valen tant com els seus professionals. I tenim els millors, una plantilla vocacional que ens permet posar sempre la mirada en la gent, per enfortir tots els serveis.

Ho feim des d’una sanitat pública que, després de la pandèmia, es marca cinc grans objectius.

Primer, recuperarem l’any vinent els temps d’atenció previs a la covid, donant continuïtat a un pla de xoc contra les llistes d’espera, que aquest mes d’agost ens va permetre programar més intervencions que mai.

Segon, accelerarem l’impuls a l’atenció primària, amb més professionals i amb ampliacions i noves infraestructures cabdals, com la Unitat Bàsica de Puig d’en Valls, a Eivissa; les noves instal·lacions a Montuïri, Sant Joan, Consell, Santa Margalida i Artà, a Mallorca; o el nou PAC del Verge del Toro i la reforma de la Unitat Bàsica des Mercadal, a Menorca.

Tercer, impulsarem a les quatre illes el nou model no estigmatitzant d’atenció a malalties mentals. Ho farem am accions com la integració a Palma de l’Hospital Psiquiàtric i la seva reconversió en el Parc Sanitari de Bons Aires, i amb l'aposta ferma per nous centres ocupacionals  i pisos supervisats, tot inclòs en el nou Pla Estratègic de Salut Mental.

Quart, continuarem apropant l’atenció especialitzada a cada comarca, desenvolupant un pla d’infraestructures que en els propers mesos culminarà obres com les que permeten duplicar l’Hospital de Manacor, ampliar el d’Inca, acabar l’Hospital General, completar el nou Verge del Toro, ampliar la dotació de quiròfans de Can Misses o habilitar la nova hemodiàlisi a Formentera.

I cinquè, aprofundirem en la resposta a una realitat que aquí arriba més tard, però que afecta tot Europa: l’envelliment de la població, que guanya esperança i qualitat de vida després de la jubilació i, per tant, requereix serveis que garanteixin sempre una realització plena.

I en aquestes illes la tindran, perquè hi creim.

De fet, el pressupost social i sanitari continuarà pujant, i amb les inversions previstes farem de l’atenció sociosanitària, la depèndencia i l’estratègia de cronicitat el cor d’un fort sector dedicat a l’economia de les cures, sempre enfortida per la concertació amb la feina vital del Tercer Sector d'Acció Social. Aquest objectiu ens durà a mobilitzar 450 milions en els pròxims 5 anys per generar fins a 5.000 nous llocs de treball.

Ho aconseguirem amb projectes que ja no són un anunci. Han començat la seva execució i suposaran una autèntica transformació. Com ho farem amb els 94 milions que invertirem ara a Son Dureta, on les obres de la nova residència ja estan en marxa i ara activarem la resta.

També continuarem reforçant la xarxa de residències i la d’ajuda a domicili, mentre fomentam l’autonomia personal, després d’haver multiplicat, gairebé per tres, les persones amb dependència que reben suport i recursos.

L’aposta és clara: es tracta d’adaptar l’atenció a les persones a les necessitats de cada família, de cada opció vital.

Perquè, en realitat, per això hi ha l’estat del benestar. Per acompanyar-nos sempre. Quan la salut se’n ressent o quan cerques una nova oportunitat laboral. Quan vols formar una família i quan no tens xarxa familiar. Garantint que, independentment de la teva cartera, sempre seràs part d’una societat que es cuida a si mateixa.

Aquesta filosofia també és la base del nostre sistema educatiu, que ha evolucionat com mai. I ho continuarà fent.

No m’estendré parlant de la inversió rècord dels darrers anys, tant en infraestructures com en personal, ni del compromís amb el diàleg constant amb la comunitat educativa, que ens ha dotat de la primera Llei d’educació d’aquestes illes.

Perquè, com els deia, els reptes sempre estan al davant.

I cap al futur miram, sobretot, des de la confiança que dona tenir totes les eines per, després d’haver aconseguit la taxa d’abandonament escolar més baixa, continuar rebaixant-la. Ho farem millorant la cartera de titulacions i reforçant tots els nivells de l’educació, per garantir que ningú no renuncia als seus somnis i projectes de vida.

Per això, als 100 milions ja invertits en infraestructures educatives se n’hi sumaran 50 més fins a l’any 2024 en centres de primària i secundària a les quatre illes, com el nou CEPA Joan Mir, a Menorca. Com l’ampliació del Sant Carles, a Eivissa, on també impulsam el nou col·legi de Santa Eulària i un nou institut a Vila. O com l’increment de capacitat de l’Institut Marc Ferrer, de Formentera.

Tot sense deixar de banda instal·lacions tan importants com el Conservatori de Menorca, que començarem l’any vinent, o com l’Institut i Centre de Tecnificació Esportiva de les Illes, que continuarà renovant-se.

O com un projecte que el Govern considera prioritari a la illa d’Eivissa. Em referesc a l’Escola Oficial d’Idiomes, una aposta que avui els vull anunciar que finançarem al 100 %, i no a mitges com estava previst. Amb aquest propòsit, transferirem al Consell Insular més de sis milions d’euros que en garantiran l’execució.

Però l’educació és molt més que centres. L’educació és, sobretot, talent i capacitat docent, i implicació i participació d’alumnes i famílies.

Per això, després de sortir de la coa per situar-nos per sobre de la mitjana de pressupost educatiu i després d’augmentar i estabilitzar com mai la plantilla d’educadors, continuarem reforçant cada programa i desenvolupant-ne de nous. Com ho farem amb un nou pla pilot integral a centres educatius, que ens permetrà treballar per la llengua pròpia des de tots els àmbits i sectors implicats en l’entorn escolar, dins i fora del centre.

Perquè no podem aturar d’enfortir la nostra millor eina per transformar el món. Ara i demà. I una vegada assolida fa anys la fita dels mil milions que la comunitat educativa reclamava, el pressupost en ensenyament continuarà creixent.

Perquè així es construeixen els drets. Reforçant els que existeixen i no conformant-se mai.

Un inconformisme que és clau en polítiques com les de conciliació, que suposaran desplegar en els pròxims quatre anys més de 157 milions en accions perquè les famílies sempre trobin suport, amb l’habilitació de solucions que donin temps i respir.

La conciliació i altres polítiques de progrés són només l’inici d'un gir cabdal per una societat que avui comença a tenir clar que el desenvolupament professional ha d'estar sempre supeditat al creixement personal i al temps familiar de qualitat.

Parl d'una nova generació de drets que, en els pròxims anys, ens ha de projectar cap a una societat autènticament igualitària, capaç de garantir la realització de totes les persones, des de la diversitat i des de la llibertat.

Parlam de més coeducació per evitar l’assetjament escolar i posar fi a la discriminació i l’agressió a qui viu o sent com li dicta la seva llibertat.

Parlam de posar fi a la violència que neix de l’odi, en totes les seves formes. Una violència que encara avui hem de recordar que massa vegades ataca les dones, per molt que en aquest país hi hagi ja a les institucions qui banalitza la vilesa dels assassinats masclistes o de les agressions LGTBI-fòbiques.

En aquest punt em sent responsable de recalcar que la tasca dels qui som al capdavant de les institucions, també la seva, diputats i diputades, és aturar els peus a qui promou la discriminació i banalitza el patiment.

És també la nostra obligació actuar sempre des de l’altura de mires necessària per assumir el nostre passat i reconciliar la nostra gent. És el que vàrem fer en aquesta cambra aprovant una llei de fosses i una altra de memòria democràtica, que ens permeten mirar cap endavant amb la consciència d’un poble que assumeix els seus errors i honra les víctimes.

I, des de la talla ètica necessària, hem d’estendre la mà sempre a qui la necessita. Aquesta terra ho fa amb un esforç sempre creixent en cooperació o acollint amb els braços oberts als ucraïnesos que fugen de l'horror de la guerra.

També aplicant polítiques com les que ens converteixen en l’única comunitat que garanteix independència econòmica, habitatge i ocupació a les dones víctimes de la violència masclista, mesures que parlen clar dels valors d’una societat que entén i atén sempre cada problema des de la primera persona del plural.

Perquè som sempre un nosaltres.

El nosaltres de la solidaritat fiscal.

De la recuperació conjunta.

El nosaltres que albira el futur sense impossibles.

El nosaltres que ara mira a l’hivern i sap que el superarà. Unint forces, com avui els he explicat, per alçar l’escut social contra els preus que arribarà a tothom.

Una energia col·lectiva que ens durà a superar tots els reptes amb el pla traçat.

Perquè som i serem les illes que donen resposta sempre des de la cohesió de l’estat del benestar i que mai deixaran de lluitar per reduir la pobresa i la desigualtat.

Som i serem la comunitat unida i forta que es fa escoltar on faci falta. La que va aconseguir ajuts directes mai vists, la que ha fet realitat el nou règim fiscal i la que executarà el cicle d’inversions més gran de la història.

Som la bellesa d’aquesta terra que protegirem del canvi climàtic, i serem durant generacions la comunitat arrelada que lidera la regeneració del mar i els espais naturals de la Mediterrània.

Som la societat compromesa amb les energies netes i serem les illes lliures de fums que faran de la mobilitat col·lectiva el seu element vertebrador.

Som i serem una potència turística que millora sempre per fer de la qualitat i la sostenibilitat el seu atractiu més gran. I per impulsar una economia diversa que s’assenti en el coneixement, en la ciència, en la creació cultural, en el nostre camp, la nostra mar i el nostre talent transformador.

Som el compromís col·lectiu que més vides va salvar durant la pandèmia i serem, sempre, la societat que respon a les persones en cada moment de necessitat.

Les illes solidàries, on cada projecte de vida compta. I el poble inconformista que somiarà impossibles per fer-los realitat.

Perquè, com va dir Emma Goldman, «Quan no podem seguir somiant, morim». I aquest poble, diputades i diputats, la nostra gent, les nostres quatre illes, estan més vives que mai.

Moltes gràcies.