Premiats, premiades, autoritats, amics i amigues, gràcies per acompanyar-nos avui, en un dia tan especial i emocionant.
Emocionar-se és viure, és sentir, és trobar-te amb el que ets, amb el que som.
I avui, aquí, és difícil no emocionar-se en veure una societat tan viva, tan rica de matisos, tan arrelada en cada generació, amb el present i el futur que hem pogut gaudir aquest vespre.
Junts celebram unes Illes Balears que es retroben amb la seva millor versió en cadascuna de les persones i els col·lectius que avui homenatjam, en un cita que cada any és especial i emotiva, però aquesta vegada ho és una mica més.
Perquè avui complim quaranta anys d’autonomia, però, sobretot, avui ens omplim d’orgull pels assoliments del nostre poble, sintetitzats a la perfecció en el geni vibrant i l’excel·lència creativa de les nostres medalles d’or.
Perquè aquest poble madur i ètic es reconeix plenament en el llegat immortal d’Agustí Villaronga.
També en la capacitat de Gabriel Janer Manila per obrir la nostra ànima a la curiositat i a la sensibilitat.
I ens entregam al foc i a la intensitat de la paraula amb els personatges d’Antònia Vicens, que donen veu a tots els qui tantes vegades han estat condemnats al silenci i a l’oblit, encenent la nostra passió per combatre la injustícia.
Avui celebram igualment la democràcia i la llibertat. Feim memòria col·lectiva, esperonats per la dedicació i el treball d’intel·lectuals com Llorenç Capellà, i ens reconciliam a poc a poc amb el nostre passat.
Avui podem mirar el futur amb la cicatriu curadora que ens deixa la crueltat que mai hauria d’haver existit, representada en el patiment d’Aurora Picornell i els qui varen perdre la vida defensant les llibertats de tothom.
Avui premiam alhora el poder de les bones idees, de la capacitat per fer d’aquesta una comunitat millor. Premiam la vostra força, el vostre poder, la nostra solvència col·lectiva.
La força tendra de les Trinitàries de Santa Eulària, que donen afecte i il·lusió a infants en risc d’exclusió.
El poder dels valors i de l’exemple humà de l’enyorat Joan Francesc López Casasnovas.
La solvència imprescindible i col·lectiva dels servidors públics, els quals avui aplaudim, conscients que la seva vocació ens ha sostingut davant cada desafiament.
Com ens ha sostingut el diàleg, la capacitat del nostre poble de sumar i acordar, el mateix esperit constructiu que mou la Fundació Tribunal d’Arbitratge i Mediació.
També ens rendim a la capacitat de superació que ens transmeten sempre l’esport i els referents com la nostra campiona Mavi García.
I admiram l’energia propera dels voluntaris del Club Vidalba i dels joves en situació de discapacitat, que ens demostren que podem vèncer totes les barreres.
I volem fer-ho. Per això, no ens conformam i lluitam plegats per projectar la nostra solidaritat al món, com ho fan l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí i Escola en Pau, que acrediten el compromís d’aquestes illes amb la justícia.
També a la nostra societat, que encara té molt per fer en la lluita contra la desigualtat, com ens deixa clar l’activisme incansable de Joana Mascaró, que fa anys que es multiplica per generar oportunitats a les dones del món rural.
Perquè, com ens diuen l’obra i el compromís ètic d’Antònia Vicens, «el masclisme no ha fuit».
I ens cal a tots i a totes continuar lluitant per assolir la igualtat i, també, per combatre l’expressió més indignant de la desigualtat: la violència masclista.
Vèncer-la exigeix compromís col·lectiu, activisme i educació. I tot això alimenta el moviment Feminisme a l’Escola, nascut del 8M, que aviat celebrarem, per recordar que aquesta societat no està disposada a assumir la discriminació.
Ni l’odi. Ni la violència. Ni la guerra que encara patim a Europa. Ni que s’estigmatitzi ningú, com durant dècades han patit els pacients de salut mental, que avui comencen a tenir reconeixement i troben devora un govern i una societat que volen tombar els murs de la discriminació.
I ho farem. I quan el moment arribi, tornarem a aplaudir associacions i professionals com els que integren 3 Salut Mental. Vosaltres heu obert camí i heu donat esperança a milers de pacients de les nostres illes. Gràcies per ser-hi quan ningú més hi era.
Perquè mirar enrere ens ha d’omplir d’orgull, però també ens ha de servir per obrir els ulls. I escoltar tots els qui els obren abans que la resta i ens assenyalen el camí.
Parl, per exemple, de la comunitat científica. Gràcies a aquesta, hem estat moltes vegades a l’avantguarda en reptes com la protecció de la natura i la lluita contra el canvi climàtic. I, per això, vull agrair la tasca als investigadors i les investigadores que ens feis avançar des del coneixement, amb una dedicació que es personifica en una dona que és un referent per a tots i totes, Salud Deudero.
Perquè el coneixement és futur. Genera oportunitats. I ens vertebra al voltant de la història, els valors i la riquesa cultural que han aportat referents com l’eivissenc Marià Torres en l’àmbit lingüístic o el formenterenc Marià Castelló en l’àmbit arquitectònic. En ells trobam la inspiració per créixer com el poble culte que som i serem.
Un poble amb arrels profundes, que aplaudeix la tenacitat dels qui en la nostra terra generen ocupació i qualitat de vida, aferrats a més a la nostra essència, com des de fa dècades ho fa una empresa que ens representa: Quely.
Avui, quan redoblam els esforços per diversificar la nostra economia i modernitzar les nostres indústries, vosaltres ens donau exemple. I, sobretot, ens demostrau que és possible.
Aquesta és l’essència dels premis Ramon Llull i les medalles d’or, que distingeixen els qui ens mostrau que sempre podem oferir la nostra millor versió.
Vosaltres heu estat el geni i la font inesgotable d’inspiració que ens brinden la seguretat que aquesta societat tirarà endavant en qualsevol circumstància.
Fa poc temps, vaig llegir una semblança del nostre admirat Gabriel Janer Manila, que es referia a si mateix com una persona que «no ha deixat mai de ser un aprenent», i, per això, cada dia mira el món amb la passió de conèixer-lo millor, i amb la pulsió de fer-lo millor.
I crec que no hi ha ambició més bella que aquesta: conèixer perquè tot millori.
Aprendre cada dia.
Obrir els ulls.
Mirar a prop per veure qui som i, alhora, no deixar de mirar enfora per veure qui volem ser.
Valorant tot el que hem aconseguit i no resignant-nos davant tot el que està per fer.
I, amics i amigues, en aquest quarantè aniversari de la nostra autonomia, podem valorar els avenços d’aquests quaranta anys de democràcia, de construcció d’una societat decidida a dialogar i a arribar a acords en què tothom estigui còmode.
Per això, vull aprofitar aquesta ocasió per expressar un agraïment sincer a aquesta societat madura i ètica.
Un agraïment als qui la vertebrau.
Als qui heu sabut pactar per combatre qualsevol amenaça i millorar cada solució.
Ho heu fet des de sindicats i patronals, des d’associacions veïnals i col·lectius socials, des d’institucions i partits, des de l’activisme valent i plural de plataformes de defensa de la nostra cultura i del nostre medi ambient, des de cada fòrum i des del coneixement pròxim de cada necessitat.
Tots i totes ens heu permès enfortir els consensos que ens han fet superar cada desafiament.
Ho hem viscut en els darrers anys, marcats per una pandèmia i pels efectes de l’agressió russa a Ucraïna, temps d’exigència màxima, quan aquesta societat i els qui teniu la responsabilitat de representar cadascuna de les seves sensibilitats us heu esforçat per perseguir l’interès general per damunt de tot.
Vull fer extensible aquest agraïment als qui ens varen precedir. Als qui, des de 1983, varen enfilar, acord rere acord, una societat més sòlida i cada vegada més cohesionada.
Una societat que fa quaranta anys demanava autonomia i que l’ha aprofitada. Fent valer cada reivindicació guanyada per progressar com a col·lectiu. Millorant cada competència que rebíem per enfortir la xarxa pública i els mecanismes de suport d’un teixit econòmic i laboral que, avui, mostra més dinamisme que mai i més que en qualsevol altre lloc.
Tot això em du a una reflexió que, aviat, exigirà un debat generós i plural, que ens ha de permetre impulsar decisions profundes i de llarg abast.
Perquè després de quaranta anys d’avanç, hem de garantir-nos almenys quaranta anys més de justícia social, progrés i oportunitats per a tothom.
Per això, hem de revitalitzar entre tots i totes el nostre Estatut i assegurar que els nostres drets i llibertats, i l’estat del benestar que els garanteix, siguin irreversibles i, mai més, tornin a ser retallats, laminats o sacrificats. En cap circumstància.
I hem de dotar-nos de noves eines per ampliar i incorporar drets i llibertats.
Ha arribat l’hora de tornar a exhibir la nostra capacitat de diàleg per afrontar els nostres objectius compartits.
I crec que en aquests objectius coincidirem majoritàriament. Es resumeixen en quatre:
Primer, hem de continuar generant cohesió social i reduint la desigualtat. Per això, hem de garantir que els drets siguin una realitat per a tots i per a totes, i que ningú en quedi exclòs per la seva capacitat econòmica o per la seva situació social.
Segon, hem de tenir cura del major privilegi que ens han llegat: viure en quatre illes de bellesa i biodiversitat incomparable, que han de ser protegides.
Tercer, i després d’aconseguir avenços històrics que hem reclamat junts, com el règim fiscal, i després d’haver-nos fet escoltar per rebre suports de l’Estat en els pitjors moments, hem de tornar a unir-nos per reforçar la nostra capacitat per finançar-nos i per fer-nos sentir amb més força davant les institucions de l’Estat i, sobretot, d’una Unió Europea que els darrers anys ens ha mostrat la seva versió més cohesionada i dialogant.
I quart, hem de continuar conreant les nostres arrels, la nostra riquesa lingüística i cultural, la diversitat d’una societat que ja fa segles que va construir aquesta Llotja per configurar-se com el punt de trobada enmig de la Mediterrània que són Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.
Tot això ens obliga a renovar, des de la generositat i la pluralitat, el nostre marc estatutari, una renovació que impulsarem els pròxims anys, en què, per descomptat, convid tothom a fer-hi feina i a sumar-s’hi.
Es tracta, primer de tot, de protegir l’estat del benestar que s’ha impulsat durant aquests quaranta anys, assegurant que la sanitat pública, l’educació i els serveis essencials disposen de finançament sempre. Perquè no hi ha cap eina de cohesió social més gran que aquesta.
Si hem arribat fins avui com l’economia que més creix, la que més ocupació estable genera, la societat que pacta les majors pujades salarials i la que té millors perspectives, és en gran mesura per la capacitat de resposta del nostre sistema públic i per les virtuts amb les quals engrana tota la societat i genera oportunitats.
Però cal anar més enllà. Si volem blindar drets tan irrenunciables com la igualtat d’oportunitats, és necessari que ens hi comprometem i assegurem els recursos perquè ningú quedi al marge.
Per això ens cal continuar millorant les nostres eines. I sabem com fer-ho. L’any 2016, aquesta terra va obrir camí impulsant una renda social que perseguia que ningú quedàs sense recursos en el pitjor moment. I així ha estat fins i tot en els moments més durs de la pandèmia o en aquesta crisi de preus, que també ens ha duit a activar l’escut social més potent de tot el mapa autonòmic.
Ara hem d’anar més enfora i assolir mecanismes capaços de garantir que ningú viurà mai en aquestes illes per sota del llindar de la pobresa.
Igual que hem de continuar combatent la discriminació en totes les seves formes. També la tecnològica.
Perquè avui, quan veim com la tecnologia corre cada vegada més ràpid, hem de continuar aprofitant els fons europeus millor que ningú per adaptar-nos a una realitat global que ens ha de trobar sempre preparats.
Per això és fonamental que cada avenç en modernitat ho sigui també en qualitat de vida, en drets i llibertats.
I, sobretot, que no es discrimini ningú, com ha començat a passar amb una bretxa digital que hem de tancar ja.
Tot això ha de formar part d’un marc de progrés per a quaranta anys més, que, sens dubte, ha de tenir en compte també el nostre medi ambient.
És l’hora d’assegurar que no es destrueix ni un pam més de natura.
És el moment d’estendre la xarxa de mobilitat neta i col·lectiva.
És l’hora de fomentar una activitat sostenible al nostre litoral, aprofitant que, a la fi, gestionarem aquí les nostres costes.
I, per descomptat, hem de donar continuïtat a la inversió en energies netes i en recursos tan escassos com l’aigua, perquè de l’èxit de la seva gestió dependran les pròximes dècades, les pròximes generacions.
No podem amagar-nos dels canvis globals que comprometen tot el planeta, però sí que podem posar-ho tot per fer front a qualsevol circumstància.
Aprofitant tot el que hem après en aquests quaranta anys.
Inspirant-nos en els qui ens guiau des del vostre exemple.
Demostrant una vegada més l’eficàcia del diàleg i la unitat per tornar a fer-nos escoltar i fer realitat noves reivindicacions que ens facin créixer com a societat, com a economia i com a poble.
Projectant-nos al món com les illes cultes que som.
Aspirant sempre a l’excel·lència que brolla d’Eivissa, Menorca, Formentera i Mallorca, com demostra any rere any el talent que il·lumina aquest Dia de les Illes Balears.
A tots i a totes als qui avui expressam la nostra admiració, gràcies per la vostra trajectòria i compromís i, sobretot, gràcies per donar-nos la certesa que aquesta societat, el nostre lloc en el món, aquestes illes que celebram i estimam continuaran progressant des de la seva millor virtut: la capacitat d’un poble que demostra amb fets que no hi ha cap objectiu que no estigui al nostre abast.
Com expressava el nostre enyorat Agustí Villaronga des de la seva infinita capacitat per commoure i posar-se en la pell dels altres, el nostre poder més incontenible és el de comunicar-nos, el de connectar, el de sentir el que l’altre sent i somiar sempre per a la resta.
I, amic, allà on siguis, saps que en aquesta terra els somnis els construïm sempre entre tots i entre totes.
Feliç Dia de les Illes Balears a tothom.