El Govern presenta formalment al Ministeri d’Hisenda una demanda de compensació del dèficit històric de finançament a canvi del deute contret a través dels mecanismes de liquiditat de l’Estat des de 2012. NNota Informativa

La quantitat inicial que demanda el Govern en concepte de compensació és de 5.304,3 milions d’euros pel deute viu amb l’Estat a 30 de juny pels mecanismes de liquiditat, més els interessos que s’han generat per les quantitats ja transferides entre 2012 i 2015: 224,6 milions d’euros; i 52,6 milions d’euros per la devolució de les amortitzacions que el Govern ja ha abonat a l’Estat. Tot l’anterior “sens perjudici de revisar la xifra a compensar amb el deute pendent de formalitzar en 2016”, segons la carta enviada per la consellera Catalina Cladera al ministre d’Hisenda en funcions, Cristóbal Montoro, aquest mes d’agost.


El Govern reclama a l’Estat formalment la “compensació” del dèficit històric de finançament a Balears a través de l’exempció del retorn de les quantitats prestades per l’Estat en concepte dels mecanismes de liquiditat concedits a partir de 2012, i que ja suposen més del 60% del total del deute públic de l’arxipèlag.
La demanda formal s’ha tramès per carta signada per la consellera Cladera, dirigida al ministre en funcions, Cristóbal Montoro, després que el primer plantejament d’aquesta iniciativa es realitzés en la trobada que la presidenta Armengol i la mateixa consellera ja van mantenir amb el titular de la cartera ministerial d’Hisenda i Administracions Públiques el passat mes d’abril.
Així el Govern planteja a l’Estat “un acord mitjançant el qual el dèficit de finançament de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears pugui ser compensat amb el deute de la Comunitat Autònoma pels mecanismes de l’Estat que, a 30 de juny puja a 5.304,348.668,55 euros, a més dels interessos meritats per tots els emprèstits en el període 2012-2015, per import de 224.599.305,31 euros, i la devolució efectiva de 52.585.728,34 euros corresponents als fons ja pagats per la Comunitat Autònoma en concepte d’amortització de diferents crèdits”. A més aquest acord hauria de ser “revisat” per a incloure la xifra del deute pendent de formalitzar en 2016.
El Govern justifica la demanda de compensació pel “dèficit històric de finançament” que pateix Balears, “derivat de la mala dotació inicial de les competències transferides, i del dèficit d’inversions de l’Estat”, que des de la Conselleria d’Hisenda es xifra en 1.863 milions d’euros inferior a la mitjana del finançament de les C.A. en el període 2002-2013, “que ha suposat rebre 155 milions d’euros anuals menys que la mitjana” segons apunta Catalina Cladera.
Un problema que es deu a la manca de finançament adequat de Balears, i no a un excés de despesa del Govern, ja que “Balears és la C.A. que menys ha gastat per habitant ajustat en el període 2012-2013”. Una constatació que es repeteix si es valoren les xifres de despesa social i de despesa sanitària, que es troben a la cua d’entre la resta de comunitats. Les darreres xifres de la balança fiscal de l’any 2013, conegudes a principis de mes, reforcen la idea de dèficit per valor de 1.511 milions d’euros favorables a l’Estat, només en aquella anualitat.
El Govern demostra així que el creixent deute públic, provocat pels repetits incompliments dels límits de dèficit anuals i el consegüent augment del deute comercial són deguts a “la manca d’ingressos que hagueren correspost  a l’esforç de la nostra comunitat”. Cladera critica davant Montoro “la manca de compliment per l’Estat de l’obligació legal de la reforma del Sistema de Finançament Autonòmic”, i que en comptes d’abordar aquesta qüestió s’hagi preferit endeutar els governs autonòmics a través dels mecanismes de liquiditat, en la pràctica crèdits a retornar amb interessos. “Allò que es va plantejar com una via de salvació autonòmica per a reduir el deute amb proveïdors no és més que una sortida de l’Estat pel seu incompliment d’atendre la reforma del finançament autonòmic”, exposa Catalina Cladera.
Una millora del finançament que ha de ser “ex novo, per rompre amb l’actual statu quo” així com es planteja en el grup de treball conformat a finals del passat mes de juliol entre el Govern de les Illes Balears i de la Generalitat de Catalunya, i coordinat pel professor i economista Guillem López Casasnovas.