23 febrer 2023 <10aL>Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica

Localitzades set noves fosses en el cementiri de Son Coletes NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

Localitzades set noves fosses en el cementiri de Son Coletes

L'equip tècnic del Govern creu haver localitzat també el límit del cementiri vell

A penes dues setmanes després de l'inici dels treballs d'excavacions i exhumacions del cementiri de Son Coletes, l'equip tècnic del Govern ha pogut localitzar set noves fosses a continuació de les ja localitzades en les intervencions anteriors en direcció nord-est i en les quals s'han documentat diverses concentracions d'ossos en posició secundària i algunes restes disperses.

Així ho ha explicat el vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, en una roda de premsa en el cementiri de Manacor en la qual també han participat el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, i el batle, Miquel Oliver.

«Com a representant d'aquest Govern, pioner i referent en polítiques de memòria democràtica, vull dir que les polítiques de recuperació, reparació i no repetició han de continuar sent, com no pot ser d'una altra manera, una prioritat per a la nostra societat. Hem de continuar fent esforços en aquest sentit amb la celeritat necessària per tot el que no es va fer en el seu moment», ha assenyalat el vicepresident Yllanes.

El batle de Manacor, Miquel Oliver, ha destacat que «una vegada arrencat la feina, s’ha pogut comprovar el que es preveia. Segons van agafant aquests carrers que componen el cementiri, es comprova que s’allarguen i que ja arribam als límits del cementiri antic. Vull agrair la col·laboració al Govern en aquesta feina».

Els treballs realitzats en el cementiri de Son Coletes des del passat dia 8 de febrer han permès, a més, arribar al que sembla ser el límit de l'antic cementiri de Son Coletes, tal com apunten les evidències documentades: l'empremta del qual podria ser el mur de tancament del recinte, l'absència d'enterraments ordinaris, i el forat d'un arbre que hauria estat situat a l'exterior del mur. Aquest límit coincideix a més sobre pla amb la hipòtesi fonamentada en les fotografies aèries de la zona de 1945.

Finalment, el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, ha declarat que «en aquests moments ja es comptabilitzen 14 fosses localitzades a Son Coletes, tenint en compte que ja n’hi havia 7 trobades en els altres dos plans d’intervencions que havíem tingut aquí. S’ha de dir que hi ha moltes expectatives però també molta prudència. Al Pla anterior vam trobar algunes fosses que no tenien restes. Hem trobat 7 noves fosses però fins que no s’obrin, no podem saber si realment contenen restes de víctimes de la repressió. Tenim totes les esperances de poder continuar trobant aquestes víctimes, però fins que no es faci la intervenció dels equips, es mal de dir. S’han trobat senyals d’on estava el límit del cementiri, i a partir d’aquells moments es troba terreny natural no modificat, i allà s’ha trobat el límit. Ara es tracta d’anar obrint més terrenys i àrees que no estan obertes, per anar documentant l’existència o no de la continuació d’aquestes fosses i sobretot, de continuar amb l’objectiu primordial que és el de localitzar la totalitat de víctimes de la repressió franquista».

Les troballes es localitzen en la que fora la vessant nord-est de l'antic recinte de Son Coletes, a continuació de la zona on es van localitzar les fosses 4, 5, 6 i 7 durant la segona fase d'excavacions i exhumacions del cementiri de Manacor, que es va dur a terme entre l’octubre i el desembre de 2021 en el marc del Tercer Pla de Fosses del Govern (vegeu la imatge).

En l'actualitat, la zona 7 correspon a l'encreuament de dos passadissos i havia estat identificada com una de les zones prioritàries per a aquesta tercera intervenció: l'encreuament entre un dels passadissos d’est a oest i un dels passadissos de nord a sud intervinguts amb anterioritat, un espai que no s'hauria vist alterat per la construcció de tombes tipus cripta en la reforma del cementiri dels anys cinquanta.

També s'han iniciat ja els treballs d'excavació amb maquinària de la zona enjardinada corresponent a la zona 11, on es podria localitzar la continuació de les fosses ja documentades en la zona 7.

Els treballs d'aquesta tercera fase d'excavacions i exhumacions del cementiri de Son Coletes, que s'emmarquen dins el Quart Pla de Fosses i Memòria Democràtica del Govern, tenen prevista una durada aproximada entre quatre i cinc mesos, durant els quals l'equip tècnic del Govern, un equip conjunt d'arqueòlegs i antropòlegs d’Aranzadi i ATICS, intervindran en més de 1.300 m2, fins a completar tota la superfície de l'antic recinte de Son Coletes. L'objectiu és localitzar la continuació de les fosses descobertes prèviament i altres possibles troballes, però també descartar aquestes zones en les quals el més probable és que no es produeixin troballes, però que igualment s’han de prospectar, sota la premissa del Govern de «cercar en tots aquells llocs on hi hagi alguna mínima possibilitat de trobar restes humanes».

Els treballs del Govern al cementiri de Son Coletes

El Govern de les Illes Balears ha impulsat prèviament dues intervencions més al cementiri de Manacor: una primera efectuada el 2020 en el marc del Segon Pla de Foses del Govern i una segona que es va dur a terme entre l’octubre i el desembre del 2021, dins el Tercer Pla de Foses del Govern.

En total, gràcies als treballs d’excavacions i exhumacions duits a terme en les dues campanyes, s’han localitzat set fosses i les restes òssies d’un mínim de 86 persones, a més de múltiples objectes associats. Entre aquestes restes, 55 esquelets van ser recuperats en posició primària i 31 en posició secundària (fragments i restes desarticulades). D’aquestes persones, 13 ja han pogut ser identificades i 9, retornades a les famílies.

Fins avui a les Illes Balears s’han pogut recuperar en total les restes d’almenys 241 persones assassinades durant la Guerra Civil i la repressió franquista, de les quals ja se n’han identificat 52 i se n’han tornat 43 a les famílies.