20 novembre 2022 <10aL>Conselleria de Medi Ambient i Territori

El COFIB reprèn el projecte d’eradicació del Carpobrutus a Formentera NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

El COFIB reprèn el projecte d’eradicació del Carpobrutus a Formentera

El pla té una durada de tres anys i té un pressupost de 141.500 euros

El Consorci de Recuperació de Fauna de les Illes Balears (COFIB) ha reprès, aquesta setmana, el projecte d’eradicació de l’espècie invasora Carpobrotus edulis (2021-24) que s’executa a l’illa de Formentera.

Fins ara, ja s’han retirat unes 4,9 tones d’aquesta espècie invasora en una superfície d’aproximadament 2.805 m2. Les principals extensions s’han retirat a Penyal d’es Vi (921 m2), La Savina (867 m2), Cala en Baster (567 m2), Platja de Tramuntana (188 m2), Es Carnatge (165 m2) i Platja dels Veletes (85 m2).

El pla d’eradicació té un pressupost de 141.500 euros i es finança amb fons propis del COFIB. El 2021 es va dedicar a fer la prospecció per tota l’illa de les localitzacions d’aquesta espècie tot i que encara queden per prospectar zones de difícil accés com penya-segats o illots.

L’anomenada patata frita o bàlsam (Carpobrotus sp.) és originària de Sud-àfrica però, fruit del comerç, arribaren a les Illes Balears on, ràpidament, assoliren un paper preponderant com a planta ornamental. Té una gran capacitat invasora i, de fet, es troba llistada al Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores (RD 630/2013). Per tant, existeix una necessitat legal de control i, si és possible, d’eradicació. Sovint ocupen ecosistemes molt sensibles i d'alt valor paisatgístic i ecològic, com és el litoral, tant rocós com arenós. Cobreixen per complet el substrat, ofegant les espècies autòctones de gran importància de conservació, i creant, en definitiva, un ecosistema monoespecífic. L’eradicació no és senzilla, ja que qualsevol bocí que queda al medi ràpidament arrela constituint una nova planta.

Les espècies invasores són la principal causa de pèrdua de biodiversitat a les Illes Balears, d'aquí la importància de realitzar-ne un control, sobretot a les zones d'alt valor ecològic i especialment sensibles com les zones humides.