vuelve

Detalle de la noticia

Diccionari de ramaderia

Aquests diccionaris volen ser un recull de les paraules del món rural, una eina que posam a l’abast de la ciutadania. És feina de tots mantenir viu el llenguatge pagès i, per extensió, mantenir viva la nostra pagesia. Sols així aconseguirem assegurar el nostre futur com a poble.

La llengua és l’element bàsic de cohesió d’aquest petit país nostre, i el món agrari n’és l’ànima. La pagesia ha donat lloc a un llenguatge ple de saba: exsecallar, empeltar, sembrar, espedregar, cavar, eixarmar, segar, batre, tondre, munyir, pasturar, pellucar... El llenguatge és ple d’imatges d’un temps no gaire llunyà que a poc a poc s’ha anat substituint i que necessàriament hem de mantenir viu, perquè sense vida pagesa els paisatges de les nostres illes són morts. Hem de ser capaços de llegar la riquesa d’aquesta terra nostra, els camps llaurats i esterrossats o conrats i els animals pasturant. I el parlar pagès, les paraules i també els costums, perquè en les seves arrels perviu la nostra identitat i el nostre futur com a poble. Les nostres festes més significatives continuen lligades a la terra i als seus cicles productius: Sant Antoni, Sant Sebastià, Sant Joan.
Els foravilers -escriu el poeta Damià Huguet- "parlen amb conducta cruel d’insatisfet i ràbia / de mala anyada, d’enyorades saons i de marors / que manquen entre els solcs / molt ben deixats / a escaire dels sementers que la grogor ja clapa."
Els poetes i escriptors del segle XX són fills i néts de la terra, d’agricultors i ramaders, i per açò, quan parlen de saons, solcs o sementers i de males anyades, també ens parlen d’una manera d’entendre la vida, amb la vista fixada al cel i a les clapes dels costers, prudents i estalviadors, tradicionalistes i també creients, ens parlen del seny pagès i de l’estima que senten per unes activitats, les agroramaderes, fortament arrelades al nostre país.

Aquest diccionari vol ser un recull de les paraules característiques del món ramader, una eina que posam a l’abast de la ciutadania. És feina de tots mantenir viu el llenguatge específic dels nostres ramaders i, per extensió, mantenir viva la nostra ruralia. Sols així aconseguirem assegurar el nostre futur com a poble.