torna

Detall de la notícia

Imatge 5185543

La biomassa mitjana augmenta en un 340% a les aigües profundes de la Reserva Marina del Freu de Sa Dragonera

La Direcció General de Pesca i Medi Marí, de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, ha presentat aquest dijous els resultats dels censos de peixos de la Reserva Marina del Freu de Sa Dragonera, una de les dues reserves marines de les Balears de gestió compartida amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Els resultats mostren que tots els indicadors utilitzats en l’avaluació dels recursos pesquers sobre fons rocosos han respost d’alguna manera positiva a la protecció. La creació de la reserva marina de Sa Dragonera fou declarada el 2016 pel Govern, i l’Estat la va ampliar el 2020 en la zona d’aigües exteriors. Els resultats s’han exposat durant la comissió de seguiment d’aquesta reserva, que s’ha celebrat aquest divendres a Andratx.

La campanya de censos de peixos es va realitzar el mes de juliol de 2020, 3 anys i 9 mesos després de la declaració de la reserva, per part de 4 biòlegs bussejadors que varen cobrir una àrea de 2,5 ha de fons rocosos en un total de 51 hores d’immersió. Tots els indicadors construïts a partir de 20 espècies vulnerables registrades han mostrat increments temporals (del 2016 enfront del 2020) o valors superiors dins la reserva marina. La riquesa d’espècies, per exemple, ha augmentat en un 40% en aigües superficials i en un 81% en les aigües profundes, arribant a valors de fins a 8 espècies/250 m2 el 2020. Aquest valor es considera molt elevat en el context geogràfic de les Illes Balears, i actualment superior, per exemple, als registrats en el conjunt d’estacions profundes de la reserva marina del Nord de Menorca (4-5 espècies/250 m2) o les reserves marines del Toro i Malgrats (5-6 espècies/250 m2).

La biomassa total d’espècies vulnerables s’ha incrementat en un 138% en les aigües superficials amb uns valors mitjans de 11,4 kilos/250 m2, gairebé el doble de les dades registrades a la campanya del 2018; i ha crescut en un 340% en les aigües profundes, situant-se en 25,3 kilos/250 m2.

Els resultats a les aigües superficials responen a factors com el bon estat de les poblacions d’espècies de menor nivell tròfic (diplodus spp.) que augmenten a tot el litoral balear a causa de canvis en la flota d’arts menors, tant quantitatius com qualitatius, i també en els usos de la pesca recreativa des de terra i des d’embarcació. D’altra banda, també entra en joc els efectes de la protecció, que apunten que la zona entre Cala Llebeig i Cap Llebeig serà un dels denominats ‘punts calents’ de diversitat i biomassa en un futur no gaire llunyà. La biomassa de les espècies demersals s’ha multiplicat per un factor de x4,4 entre 2016 i 2020 entre els 20 i 25 metres de profunditat, i fins a x13 vegades en el cas de les espècies de major nivell tròfic. Els valors actuals de biomassa total (25,3 kg/250m2), amb només 4 anys de protecció parcial, entren ja en el conjunt de valors elevats d’altres indrets, amb més anys de protecció, com l’Illa dels Porros de la reserva marina del Nord de Menorca (18kilos/250m2). Tot i això, és lluny encara de valors excepcionals com els de l’illa del Toro amb una biomassa total de 48 kg/250 m2.

És prest encara per parlar de capacitat de càrrega o biomassa verge, ja que només han passat 4 anys des de la declaració com a reserva. La recent declaració de les aigües exteriors permetran dilucidar aquests conceptes i la seva influència a les aigües interiors.

La RM del Llevant de Mallorca manté la riquesa, la densitat i la biomassa

La comissió de seguiment de la Reserva Marina del Llevant de Mallorca-Cala Rajada s’ha celebrat també aquest dijous horabaixa. És l’altra reserva marina d’interès pesquer de gestió compartida amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. La campanya dels censos de peixos es va fer entre l’1 i el 8 de juny del 2021, a 6 indrets de la reserva integral i en altres dos ubicats fora de la reserva. L’objectiu era intensificar la informació de la zona de la reserva integral. Les anàlisis estadístiques dels quatre indicadors avaluats (riquesa de les espècies, densitat dels individus, biomassa total de les espècies vulnerables i biomassa de les espècies vulnerables de nivell tròfic elevat) no han mostrat diferències entre els 6 punts dins la reserva integral, ni entre la reserva integral i la zona de control.

La riquesa mitjana de les espècies vulnerables dins la reserva integral és de 4,25/250m2, un valor ja observat entre el 2016 i el 2020, però superior al registrat entre el 2008 i 2010. La densitat mitjana dins la zona integral és de 43 individus/250m2, pràcticament igual que les dades del 2020.