torna

Detall de la notícia

Imatge 4915379

Comença la segona fase d'excavacions al cementeri de Son Coletes

Les màquines han començat a treballar a les dues zones enjardinades a la zona central i oest de l’antic cementeri de Son Coletes, amb l’objectiu de continuar amb les tasques iniciades en la intervenció del 2020 per localitzar noves víctimes de la repressió franquista

Aquest dilluns les màquines han tornat a excavar en el cementeri de Son Coletes. És l’inici de la segona fase d’intervencions, inclosa dins el tercer Pla de Fosses del Govern, que impulsa la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manacor.

"Avui és un dia important perquè comencen les tasques del tercer Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears" ha afirmat el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, "ho feim amb una intervenció molt especial, la del cementeri de Son Coletes, a Manacor, que tot just començar ja ha ens ha donat la primera troballa: una peça més del basament de la creu de l'antic cementeri. Per tant, estam molt esperançats que aquesta intervenció tendrà resultats importants com els que vàrem tenir l'any passat. I just després de Son Coletes, aquest tercer Pla de fosses ens durà al cementeri nou de Sant Francesc Xavier, a Formentera, per mirar de localitzar els cossos dels que varen morir en l'únic camp de presoners que hi va haver instal·lat després de la Guerra Civil a les Balears, el camp de presoners de la Savina. Des del Govern continuam sense estalviar ni un sol esforç a recuperar la dignitat d'aquelles persones que varen ser represaliades, assassinades, exclusivament per pensar de manera diferent". 

El vicepresident Yllanes ha assistit a l'inici dels treballs de la segona fase d'excavacions a Son Coletes, acompanyat del secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado i el batle de Manacor, Miquel Oliver. Per a Jurado, "avui reprenem les excavacions a Son Coletes per continuar cercant les persones desaparegudes en la repressió franquista. L’any passat vàrem fer una gran passa endavant, amb la troballa de fins a 25 persones assassinades, cinc de les quals han estat identificades i retornades als seus familiars. Enguany tenim l’esperança d’augmentar aquest nombre i donar resposta a més famílies que encara esperen”. 

Des de les nou del matí una retroexcavadora, una excavadora minigiratòria i un dúmper han començat a remoure la terra de les dues zones enjardinades ubicades al centre i a l’oest de l’antic cementeri de Son Coletes. Són les anomenades zones 1 i 4 del Pla d’actuació, que desenvoluparan un equip conjunt de la societat de ciències Aranzadi i ATICS, i que va ser aprovat el passat divendres, 15 d’octubre, per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears. En una d’aquestes zones enjardinades, la ubicada en la zona central, l’any 2020 es va localitzar la base de la creu que existia des del 1922, i a l’altra zona, situada a l’oest, l’objectiu és comprovar si la fossa 1, que es trobava tallada per criptes, té continuïtat.

En aquests moments, controlant els treballs d’excavació de les màquines, hi ha un equip d’arqueòlegs format per Jaume Servera i Jaume Ripoll per part d’Aranzadi, i Cesc Busquets i Jordi Ramos, d’ATICS. Un equip que s’anirà completant amb la incorporació de l’equip d’antropologia a mida que avancin les excavacions i vagin assolint profunditat.

Segons el calendari previst, aquests pròxims quinze dies les tasques se centraran en les dues zones enjardinades i també en començar a llevar les llosetes de formigó dels passadissos centrals, sense impedir la circulació per aquesta zona. Els treballs s’interrompran la vigília de l’1 de novembre per deixar lliure el cementeri de cara a la visita de familiars pel dia de Tots Sants. Posteriorment s’avançarà en l’excavació dels passadissos nord-sud i est-oest, les zones 2B i 2C del Pla d’actuació, que amb la reforma dels anys 50 del segle XX varen quedar lliures de tombes tipus cripta.

El Pla d’actuació previst per a aquesta segona fase al cementeri de Son Coletes proposa continuar amb l’obertura del subsòl del cementeri en els punts on s’aturà la intervenció de 2020, donant prioritat a aquelles zones on es té coneixement que les fosses que s’utilitzaren per enterrar els represaliats del 1936-1937 poden continuar.

El Pla estableix quatre zones d’excavació. La zona 1, que correspon a la zona central de l’antic cementeri de Son Coletes, actualment enjardinada, i on en l’anterior intervenció de 2020 es va localitzar la base de la creu que existia des del 1922. Dues zones, 2B i 2C, que coincideixen amb els passadissos nord-sud i est-oest del cementeri, que amb la reforma dels anys 50 del segle XX varen quedar lliures de tombes tipus cripta. Finalment, la zona 4, a l’oest de l’antic cementiri de Son Coletes, que acull actualment una zona enjardinada, per tant també lliure de tombes tipus cripta.

Anteriors intervencions

La primera actuació al cementeri de Son Coletes per localitzar les restes de víctimes de la repressió es va realitzar els dies 4 i 5 d’octubre de 2018, amb un projecte de viabilitat sota la direcció de la societat de ciències Aranzadi dins el Pla de Fosses 2018-2019.

Els resultats d’aquest estudi varen servir per incloure una fase de recerca més intensiva dins el Pla de Fosses 2019-2020, que es va realitzar entre el 14 de juliol i el 14 d’agost de 2020, per part de l’equip d’ATICS. Es plantejà fer tres grans sondatges per localitzar el basament de la creu que existia en l’antic recinte de Son Coletes i les fosses obertes durant els anys de repressió franquista, sobretot l’any 1936, i que s’havien de situar pels voltants de la creu esmentada. Les excavacions varen permetre localitzar un total de 16 individus en tres fosses.

A més, es varen poder recuperar una quantitat d’ossos humans dispersos a prop de les fosses, que havien estat extrets i dipositats en sacs durant les tasques de construcció de les criptes a inici de la dècada de 1950. Les anàlisis d’ADN han permès fer la seqüenciació de les restes d’entre 6 i 9 víctimes, totes masculines, en aquests agrupaments d’ossos fragmentats, amb la qual cosa el balanç global de víctimes s’apropa a un màxim de 25 individus localitzats, entre ells dues dones i sis milicians de les tropes de Bayo. D’aquests, s’han identificat cinc víctimes: Francesca Llull Font i la seva filla, Francesca Salas Llull, Antoni Alomar Mas, Pere Llull Fullana i Miquel Palmer Duran.

El tercer Pla de Fosses

El tercer Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears durà a terme tasques d’excavació, exhumació i identificació de cossos a set fosses de les Illes Balears. Actuacions que executarà la societat Aranzadi, seguint el calendari aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, que s’inicia ara amb la segona fase de Son Coletes, a Manacor. Li seguirà la intervenció al cementiri nou de Sant Francesc i posteriorment serà el torn de la tercera fase del cementeri de ses Figueretes, el cementeri d’Inca, el cementeri de Selva, el cementeri de Mancor de la Vall i el Pou de Son Danús, a Santanyí.

El Pla es completa amb la realització de sis estudis històrics, que durà a terme l’empresa ATICS, SL, i que se centraran entorn de la fossa comuna de Capdepera, el cementeri de Petra, el cementeri de Palma (carrer de Sant Silvestre), el cementeri de Porreres, el cementeri de Muro i la fossa de Cala Sant Vicent, ubicada a Pollença. També serà ATICS qui durà a terme la restauració, consolidació i conservació dels materials o objectes trobats en el procés d’excavació i documentació de les fosses exhumades en els anteriors plans d’exhumació de 2016, 2018 i 2019.

Enllaços