torna

Detall de la notícia

Imatge 4903734

La Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic presenta les accions de mitigació i adaptació de les Illes Balears

Aquest òrgan està previst per la Llei de canvi climàtic i transició energètica, i té com a objectiu assegurar una feina transversal entre totes les àrees del Govern

La presidenta del Govern, Francina Armengol, i el vicepresident, Juan Pedro Yllanes, han assistit a la segona reunió de la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic del Govern de les Illes Balears, en la qual s’ha informat sobre l’estat de compliment de la Llei de canvi climàtic i transició energètica, així com del desenvolupament normatiu per tal de dur a terme accions per a la mitigació i adaptació.

El vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, i el director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, han presentat a la presidenta i als representants de totes les conselleries del Govern, les diverses accions que des de la vicepresidència i conselleria s’estan duent a terme per tal d’adaptar les Illes Balears al canvi climàtic i mitigar els seus efectes.

En aquest sentit, el vicepresident ha informat sobre l’estat en què es troba el decret regulador del registre de petjada de carboni, que està a punt de veure la llum per tal que entri en vigor l’1 de gener de l’any 2022.

D’altra banda, Yllanes ha informat que des de la Vicepresidència s’està treballant en altres decrets que desenvolupin reglamentàriament la Llei de canvi climàtic. En aquest punt, el vicepresident ha explicat que properament sortirà a consulta pública un decret per impulsar les energies renovables en espais urbans que establirà l’obligació d’instal·lar plaques fotovoltaiques a grans aparcaments i cobertes per impulsar l’autoconsum. Aquest decret també inclourà obligacions d’emmagatzematge per a grans consumidors i parcs fotovoltaics.

L’objectiu d’aquest decret, ha explicat Yllanes, és l’aprofitament de tots aquests espais per assolir la sobirania energètica amb un consum mínim de territori; per això s’inclouran mesures per obligar els grans consumidors i les instal·lacions de renovables de més d’1 MW a implantar sistemes d’acumulació d’energia. «L’emmagatzematge és clau en un sistema energètic com el balear, i les bateries són fonamentals per optimitzar la gestió de la demanda», ha dit Yllanes.

Així mateix, el vicepresident ha explicat que aquest decret desenvolupa reglamentàriament l’obligació d’instal·lar plaques fotovoltaiques en aparcaments privats de més de 1.500 m2 o públics de més de 1.000 m2 abans de 2025. La norma establirà les mesures en cas que per qüestions tècniques no sigui possible i detallarà aquest punt de la Llei. Així mateix, el decret també inclourà obligacions perquè totes les administracions públiques incorporin renovables abans de l’any 2027 i, en cas que hi hagi excedents, l’Institut Balear de l’Energia (IBE) els gestionaria en règim d’autoconsum compartit.

Yllanes, a més, ha informat que en el desplegament de la Llei ja s’han creat tots els òrgans de governança: el Comitè d’Experts, l’Institut Balear de l’Energia i el Consell Balear del Clima, que asseguren una participació de tots els actors socials en les polítiques de canvi climàtic.

Així mateix, ha informat que s’està redactant un projecte pilot d’adaptació al canvi climàtic de la platja urbana de Cala Millor. Aquest projecte pilot pretén conèixer millor les dinàmiques del litoral urbà, concretament les del litoral de la badia de Cala Millor, i analitzar les relacions socioeconòmiques que hi ha entre la zona urbana i la platja per entendre i quantificar quines poden ser les conseqüències futures de la pujada del nivell de la mar com a conseqüència del canvi climàtic en aquesta relació, així com estudiar la possible adaptació dels sectors econòmics a la nova realitat que això comportarà.

D’altra banda, s’ha explicat que s’ha reduït el factor d’emissions en la generació elèctrica, fet que ha suposat passar d’un factor proper a 1 el 2005 fins a un factor proper a 0,5 el 2020. Aquest factor és el resultat de les emissions de CO2 per MWh produït. Per tant, indica una major eficiència en la generació d’electricitat. Yllanes ha remarcat que l’objectiu del Govern en aquest sentit és del de la reducció d’emissions en un 40 % per a l’any 2030, i que el Pla de Transició Energètica tindrà un primer esborrany preliminar a final d’any. A més, també s’ha presentat un pla per descarbonitzar la CAIB que abordarà la electrificació del parc mòbil i l’augment de l’autoconsum a totes les seves instal·lacions.

Per la seva banda, també s’ha informat de l’actuació que l’IBE  ha realitzat durant l’any 2020. En aquest sentit, s’ha informat que ha posat en marxa els primers sis autoconsums compartits i ha iniciat la instal·lació de plaques fotovoltaiques als aparcaments de l’Hospital de Manacor i de l’Hospital Mateu Orfila. Així mateix, ha participat en l’impuls en la constitució de comunitats energètiques com la de Trepuconet, així com en la gestió de la xarxa MELIB.

El vicepresident Yllanes també ha recordat que aviat es compliran dos anys de la Declaració d’emergència climàtica a les Illes Balears i ha instat totes les conselleries a continuar fent polítiques transversals per tal de mitigar aquests efectes a les Illes: «necessitam la màxima coordinació», ha dit.

Cal assenyalar que la creació i el funcionament d’aquesta Comissió es varen aprovar en el Consell de Govern al final del mes d’octubre de l’any 2020 en compliment de la Llei de canvi climàtic i transició energètica. Totes les àrees del Govern que tenen relació amb la lluita contra els efectes del canvi climàtic en formen part. D’aquesta manera s’assegura una feina transversal i de coherència política de tot l’executiu pel que fa a transició energètica i canvi climàtic.

Les principals funcions de la Comissió són: coordinar l’acció de l’Administració i dels seus ens instrumentals en l’àmbit de la lluita contra el canvi climàtic; formular una proposta del Pla de Transició Energètica i Canvi climàtic; avaluar les polítiques climàtiques i els diferents plans sectorials, i estudiar i debatre les propostes de projectes de reglaments i plans relacionats amb la Llei de canvi climàtic.