torna

Detall de la notícia

Imatge 4746131

RADIOGRAFIA DE SOSTENIBILITAT DE MENORCA, EIVISSA, FUERTEVENTURA I LANZAROTE

S’ha presentat un estudi que permeteix comparar les illes de Lanzarote, Fuerteventura, Menorca e Eivissa a través d’un sistema d’indicadores conjunts de sostenibilitat, resultat de la col·laboració entre l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM), el Centro de Datos del Cabildo de Lanzarote, l’Oficina de la Reserva de Biosfera de Fuerteventura i la Ibiza & Formentera Preservation. A més, s’ha contat amb la col·laboració de les oficines de Reserva de Biosfera de Menorca i Lanzarote, així com de l’Institut Menorquí d’Estudis.

Se trata de 98 indicadores divididos en 7 bloques que son: población; economía y empleo; sociedad; territorio y biodiversidad; movilidad; turismo; y vectores ambientales).

Se han elaborado dos informes. Un informe sintètic on s’exposen de manera senzilla els indicadors juntament amb comentaris descriptius i aclaratoris, i un resumen executiu que conté la informació més substancial del projecte. Els informes es poden trobar en els webs de les entitats col·laboradores (Obsam, DatosdeLanzarote). També en el mateixos llocs es poden trobar les dades recopilades en diferents bases de dades en format de fulls de càlculo on cada fitxa està acompanyada d’una taula amb informació dels indicadors, gràfiques i una breu explicació.

La majoria de les dades provenen de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT), pertanyent a la conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball del Govern de les Illes Balears, i de l’Instituto Canario de Estadística (ISTAC).

Les dades arriben fins l’any 2019, amb la qual cosa no queden reflectides les conseqüències de la crisi sanitària, social i econòmica provocada pel Covid 19. Així mateix, l’estudi permeteix observar l’evolució de les diferents illes al llarg de més dels darrers 20 anys de canvis socials, econòmics i ambientals.

Entre les conclusions de l’estudi referents a les nostres illes destaca l’important increment poblacional en el bloc de Població. Per al d’Economia i Ocupació, totes les illes estudiades tenen la seva economia dedicada en alta proporció al sector serveis, especialment el turisme, tenint els municipis de Menorca i Eivissa major quantia de la renda mitjana per persona. En el bloc de Societat destaca el progressiu envelliment de la població. En Turisme, les illes de l’arxipièlag balear presenten major estacionalitat turística, la qual cosa pot explicar el menor ritme en aquestes illes del creixement de l’oferta allotjativa. En el bloc dedicat a Territori i Biodiversitat és per destacar que el percentatge de superfície urbanitzada en les quatre illes és superior a la mitja d’Espanya. Menorca i Eivissa presenten major percentatge de superfície agrícola i forestal, però tenen un menor avanç que les illes canàries en el que es refereix a superfície i gestió d’espais naturals protegits terrestres. En Movilitat Terrestre les quatre illes mostren una gran dependència del vehícle privat i per tant una taxa baixa d’utilització del transport públic. Per últim, en el bloc de Vectors Ambientals s’estableix un consum parescut d’energia elèctrica per a les quatre illes, així com grans emisions de CO2 a la atmosfera per càpita. Es constata una major concienciació de recollida selectiva en Balears, si bé en el que es refereix a la separació en orígen de residuos queda establert que totes les illes de l’estudi són lluny de les obligacions de les directives europees.

La comparació ha estat facilitada perquè les quatre illes tenen parescuts valors de superficie i població, basant tots ells la seva economia en el turisme de sol i platja.