torna

Detall de la notícia

Imatge 4655493

El Govern preveu aprovar el projecte de Llei de la Ciència abans de l'estiu

El text sortirà a exposició pública durant el mes de maig i es remetrà al Parlament dins l’actual període de sessions

El conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company, ha informat avui que la feina d’elaboració de la futura Llei de la Ciència avança a bon ritme i que preveu proposar al Consell de Govern l’aprovació del projecte de llei al juny, amb l’objectiu de remetre’l al Parlament dins l’actual període de sessions. Així ho ha anunciat durant la seva compareixença davant la Comissió d'Educació, Recerca i Cultura, on ha comparegut acompanyat de la secretària autonòmica d'Universitat, Recerca i Política Lingüística, Agustina Vilaret, i de la directora general de Cultura, Catalina Solivellas, per donar compte de les línies de feina en aquestes matèries.

Segons el calendari amb què treballa la Conselleria, l'avantprojecte de Llei de la Ciència sortirà a exposició pública en els primers dies de maig, per un període de 15 dies, per tal d’acabar de recollir les possibles aportacions i propostes de millora sobre el text, si bé els contactes amb les diferents institucions implicades han estat «una constant durant tot el procés de redacció». Segons ha destacat, la futura Llei de la Ciència possibilitarà un nou marc normatiu estable per a la política científica, adaptant la normativa autonòmica al marc estatal i incorporant les singularitats del sistema científic balear: una passa que el conseller ha qualificat com a «imprescindible» per poder continuar amb l’evolució positiva registrada en els darrers anys a les Illes Balears.

En aquest sentit, ha recordat que, tot i estar a la coa estatal en despesa, les Illes Balears són, des de 2015, el territori que més creix en inversió i en personal investigador gràcies a la forta aposta dels actors públics i també a la col·laboració amb les empreses que desenvolupen tasca d'investigació mitjançant les nombroses convocatòries que es fan des de la Direcció General de Política Universitària i Recerca, liderada per Pep Lluís Pons. «Hem de fer de la ciència i la recerca un dels motors de la recuperació econòmica i per fer-ho possible hem de ser capaços de captar i retenir talent i de promoure la feina d’equips investigadors d’excel·lència. Parlem d’un sector amb gran valor afegit, amb capacitat de creació d’ocupació de qualitat, completament sostenible i plenament alineat amb les prioritats establertes pel Govern de l’Estat i per la Comissió Europea pel que fa a la distribució de fons del programa Next Generation-EU», ha subratllat.

Cal recordar que una de les polítiques palanca que preveu el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que el Govern espanyol ha presentat aquesta setmana és el Pacte per la Ciència i la Innovació, que encaixa amb el programa d’inversions Desenvolupament del Sistema Nacional de Ciència i Tecnologia que preveu la inversió de 3.380 milions d’euros al conjunt de l’Estat entre 2021 i 2023.

Política Universitària i Lingüística

Pel que fa a la política universitària, Company ha agraït l'enorme esforç que ha fet la UIB per adaptar-se a les circumstàncies que ha generat la pandèmia. El conseller ha parlat de l'aposta per la millora de les infraestructures universitàries, entre les quals podem destacar la construcció del nou edifici interdepartamental per als estudis en ciències de la Salut, i ha fet èmfasi en la política d’ajudes per a l’alumnat universitari de les Illes Balears, així com en el compromís d’abaixar els preus de les matrícules i en el full de ruta per a la implantació de nous estudis universitaris i l’avaluació contínua dels existents.

Quant a l'àrea de Política Lingüística, el conseller ha fet èmfasi en dos eixos fonamentals de l'actuació de la Direcció General que lidera Beatriu Defior. D’una banda, els drets lingüístics i el fet de vetllar pel benestar dels ciutadans, perquè puguin triar lliurement en quina llengua oficial volen expressar-se; un dels objectius de l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics. De l’altra, la continuïtat de la comunitat lingüística, com a deure lligat al patrimoni rebut per part de les generacions anteriors. El conseller ha agraït l'esforç que ha suposat la recent organització de proves de nivell de llengua catalana per mor de les dificultats afegides a causa de la pandèmia.

Avanços en els projectes de Cultura

En l’àmbit de la Cultura, Company ha esmentat els avanços en la preparació de la Llei d'Indústries Culturals, l'Observatori de la Cultura, la Llei d’Arxius i el Pla Estratègic de Salvaguarda del Patrimoni Cultural de les Illes Balears en Cas d’Emergències; a més d’altres iniciatives vinculades amb els fons europeus i encara no fetes públiques, amb les quals «el Govern aposta pel valor intangible de la Cultura perquè, a través de la digitalització, l’educació i el coneixement, jugui un paper important en la diversificació i la recuperació econòmica».

També ha abordat l’impacte de la pandèmia COVID-19 sobre la indústria cultural balear i les diferents línies d’ajudes orientades a pal·liar-ne els efectes. «En aquesta planificació, ens vàrem adonar que era importantíssim obrir una via inèdita en el Govern, en aquest cas a través de l’IEB, per destinar ajudes a creadors i investigadors. D’aquesta forma, incentivàvem tot el procés creatiu: des de les idees a la producció. I ens satisfà la resposta positiva a aquestes línies que han generat projectes frescos, interessants i innovadors i que ha permès als creadors treballar en temps de pandèmia», ha explicat.

Finalment, ha destacat la importància d’establir enllaços entre la Direcció General de Cultura i el Ministeri de Cultura per tal de fer un paper coordinador entre el sector cultural i l’Estat. «La lírica, la música, les sales de música en viu, les arts escèniques, les sales de teatre i circ, i les sales de cinema han rebut ajudes estatals gràcies a aquesta tasca», ha dit.