Un signe ineludible de les societats modernes és la participació activa de la ciutadania en accions solidàries dirigides al bé comú de la societat com a conjunt. Només amb la visió de la societat com a unitat de convivència es pot avançar en la millora del benestar comú, alhora que s’incideix en una millor qualitat de vida dels membres que hi conviuen.
Les maneres d’expressar la solidaritat i altruisme dins una societat són molt variades. Seguidament us presentam un esquema que pretén estructurar-les d’alguna manera, per tal que sigui més fàcil per a vosaltres ubicar les vostres energies solidàries dins la societat en què conviviu.
B.1 COL.LABORACIÓ BON VEÏNATGE
Les actuacions de bon veïnatge són l’entramat més senzill, però a la vegada més poderós, per a la prevenció d’exclusió social, afectiva i econòmica. Recullen tot un seguit d’accions que possibilita que persones “properes” (família, amistat, veïnatge) es relacionin i s’ajudin front una situació de vulnerabilitat (situació d’emergència, crisi econòmica, conciliació familiar, etc. )
El fonament d’aquesta col·laboració és l’interès mutu de portar a terme aquesta ajuda, sense cap organització preestablerta ni que precisi de cap gestió que la formalitzi.
Les noves tecnologies han permès que aquesta fórmula d’ajuda social s’ampliï com a grup organitzat de gran espectre. Suport mutu, Frena la corba o Cadena de favores, entre d’altres, sorgeixen fruit de la iniciativa ciutadana i agrupa a veïns i veïnes que es mobilitzen i conjunten l’energia social en un moment temporal concret.
Són una forma d'activisme social no formalitzat, sense cap representació legal, i que actuen sota la responsabilitat personal de cada participant. Donen una resposta ràpida a les necessitats més primàries, i per tant cal valorar-les per la capacitat de maniobrabilitat immediata que tenen.
Alguns exemples d’accions són: contactar telefònicament amb persones grans, anar a comprar els queviures, compartir materials lúdic-educatius amb famílies amb menors, tramitacions amb l’administració, etc.
Les característiques essencials són les següents:
— Es tracta d’una relació entre persones, informal de caràcter privat.
— En una relació d’ajuda entre particulars en la qual no hi intervenen ni entitats ni administracions.
— Està basada en la confiança, centrada en l’altruisme i ,per tant, no té ànim de lucre.
— No genera cap transacció econòmica ni contraprestació, ja sigui de materials, d’intercanvi d’ajudes, etc.
B.3 ORGANITZACIÓ VEÏNAL
L’organització veïnal és una via de col·laboració ciutadana que implica les entitats locals, pel fet de participar en el disseny i/o l’execució de les actuacions que considera necessàries en el seu territori i d’interès comú, en el marc de les seves competències i sota la seva responsabilitat.
Les actuacions que s’emmarquen dins l’organització veïnal es desenvolupen de manera conjunta i coordinada amb les entitats privades i sens ànim de lucre, grups organitzats o informals, el sector privat i persones veïnes que volen ajudar de manera desinteressada.
Les característiques essencials són les següents:
— Dona resposta organitzada i coordinada a les necessitats territorials, fent servir els recursos de la comunitat.
— Les entitats locals estan implicades en l’actuació i són responsables que les actuacions es duguin a terme de forma segura per a les persones que hi participen.
— Els veïns i veïnes que hi participen ho poden fer de forma particular, sense estar lligats a cap entitat de les que col·laboren en l’actuació.
— Les entitats que hi participen poden estar formalment constituïdes o ser grups informals.
— Es pot incorporar la iniciativa privada.
— Les persones participants, sigui a títol individual o dins una entitat o grup no necessiten formació específica, excepte la imprescindible per assegurar la seva integritat física i la de les persones que en siguin beneficiàries i el bon desenvolupament de la seva tasca.
B.3 VOLUNTARIAT EN ENTITATS DE VOLUNTARIAT
Les entitat de voluntariat són entitats privades sense ànim de lucre, legalment constituïdes i inscrites al registre públic corresponent. Disposen d’una organització com a entitat i de representació per part de la seva direcció.
Fer voluntariat en una entitat de voluntariat és el canal en la qual la col·laboració de la ciutadania de caràcter solidari i altruista es fa efectiva de forma plenament organitzada.
Una persona que és voluntària en una entitat de voluntariat desenvolupa la seva tasca dintre d’un dels programa específic dissenyat per l’entitat com a resposta a necessitats contrastades, i rep informació, formació i suport per gaudir en garanties de la feina que porta a terme desinteressadament.
La nostra comunitat autònoma disposa d’una Llei de voluntariat de les Illes Balears (12/2019 de BOIB núm. 34 de 2019), en la qual es regula tota la seva actuació.
| Bon veïnatge | Organització veïnal | Voluntariat d'entitat | |
| Actors |
Persones particulars |
Entitats locals Entitats de voluntariat Grups organitzats Grups informals Persones particulars |
Entitats de voluntariat Persones voluntàries |
| Actuació | Relació personal bilateral |
Dintre d'un programa de l'actuació puntual i concret. Estructura de relacions en xarxa. |
Dintre del marc d'un programa de voluntariat. Tres nivells de relació: a)Entitat de voluntariat-persones beneficiàries b)Entitat de voluntariat-persona voluntària c) Persona voluntària-persones beneficiàries |
| Coordinació de l'actuació | Cap | Administració local (hi recau la responsabilitat de l'actuació) | Coordinació entre l'entitat de voluntariat i l'entitat local |
| Supervisió de les tasques a desenvolupar | Cap | Entitats locals (hi recau la responsabilitat de l'actuació) | Supervisió des de l'entitat del voluntariat |
| Formació prèvia | Cap | Cap* |
Requereix la formació bàsica com voluntariat |
(*) Excepte la imprescindibles per assegurar la seva integritat física i la de les persones que en siguin beneficiàries i el bon desenvolupament de la seva tasca.