PROJECTE: SEGUIMENT ESTACIONAL DE LA SEQUERA A LES ILLES DE MALLORCA, MENORCA, EIVISSA I FORMENTERA MITJANÇANT TELEDETECCIÓ I DADES METEOROLÒGIQUES (DE L’1 DE GENER DE 2020 AL 31 DE DESEMBRE DE 2025)

1. OBJECTE DEL PROJECTE

L’objecte del projecte és realitzar un estudi per monitoritzar i fer un seguiment de la sequera i la seva incidència sobre l’agricultura de secà a l’àmbit territorial de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera mitjançant índexs objectius basats en fonts d’informació diferent i que alhora comprengui dades que afecten directament els conreus de secà, sense perdre de vista la perspectiva de dades a mitjà termini que puguin afectar l’arbrat i els recursos hídrics. A més s’apliquen tècniques de teledetecció i treball de camp. Aquest seguiment suposa a més la territorialització de l’estat de la vegetació a les Illes Balears, tant pel que fa a conreus herbacis com a arbrat i sense deixar de banda les formacions naturals.

L’anàlisi correspon al període comprés entre dia 1 de gener de 2020 al 31 de desembre de 2025.

Aquest estudi és un indicador del grau de resposta de la vegetació a les condicions ambientals (entre les quals la disponibilitat d’aigua és un factor crític) a un nivell de resolució espacial de 250 metres.

La base principal per al seu càlcul és l’observació satel·litària de la vegetació a partir de l’índex de vegetació de diferència normalitzada (NDVI), aquest paràmetre és l’utilitzat per les assegurances agràries a l’hora de gestionar les compensacions. El sensor utilitzat és el MODIS del satèl·lit TERRA de la NASA, enlairat dia 18 de desembre de 1999 o equivalent si aquest deixàs d’operar o fos substituït per un altre. Aquesta font proporciona informació actualitzada i susceptible de processar cada 16 dies o període similar.

A partir del processament de les dades s’obtenen uns valors estadístics del NDVI que se poden contextualitzar amb la sèrie normal disponible que inclou dades des de febrer de l’any 2000.

Posteriorment se presenta una cartografia i taules de l’índex i les seves desviacions en relació a la mitjana estadística del que es du del mil·lenni.

Les dades se presenten a nivell de píxel originari d’informació, i per a facilitar la gestió s’agrupen a nivell municipal i també a nivell de comarques fisiogràfiques, a fi i efecte de poder discriminar dins els municipis més extensos si hi ha sectors amb afectació molt contrastada de la sequera.

A mode d’exemple, a municipis com Manacor o Felanitx se diferencia el grau d’afectació en funció que es tracti del sector de marina, de serres de Llevant i separadament de la part occidental del terme, que és margosa o argilosa i per tant més semblant als municipis del Pla de Mallorca.

Com a complement de la informació basada en l’índex de vegetació, que resulta totalment adient per als conreus herbacis, se processen les dades pluviomètriques del període analitzat d’observatoris meteorològics localitzats a ambients representatius de les diferents realitats fisiogràfiques de les Illes, indicativament es poden considerar Pollença, Puigpunyent, Sencelles, Felanitx, Artà, Sant Mateu i Sant Lluís.

Aquestes dades se comparen amb les sèries climàtiques normalitzades incloent les darreres dècades del segle XX i la primera del segle XXI, per tal d’esbrinar les possibles anomalies de precipitació.

2. DESCRIPCIÓ DELS TREBALLS QUE SE DUEN A TERME AL PROJECTE

La immensa major part dels terrenys agraris de les Illes Balears són explotats en règim d’agricultura de secà i de ramaderia extensiva. Ambdues activitats estan totalment condicionades per la quantia i repartiment de les precipitacions, que en constitueixen l’única font de recursos hídrics. Les condicions climàtiques del nostre arxipèlag es caracteritzen per una irregularitat de les pluges, que imposen períodes esporàdics de manca de precipitacions, que condueixen a situacions de sequera. Les sequeres, que inicialment es poden detectar amb l’anàlisi pluviomètrica, es tradueixen en una baixada de la producció, ja que el vigor de les espècies de profit agrari se’n ressent, d’una manera quasi immediata en el cas dels herbacis i les pastures i amb uns terminis més llargs pel que fa a l’arbrat.

La diversitat territorial de l’àmbit de les Illes Balears provoca que hi hagi una gran disparitat en l’afectació de la manca de pluja, amb grans diferències entre illes i dins les illes majors entre comarques, per la qual cosa l’anàlisi de la seva incidència s’ha de desagregar territorialment tot el que sigui possible.

DESCRIPCIÓ DELS TREBALLS

La finalitat del treball és oferir els elements objectius a partir del quals la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació del Govern de les Illes Balears  pugui establir el grau de sequera (si és que aquesta es presenta) a partir d’indicadors de divers origen. Aquests indicadors han de partir de la base de la situació en cada moment i la seva relació amb dades de referència obtingudes de períodes suficientment perllongats, informació que ha de ser complementada amb un seguiment de camp. Aquesta acció es concreta en les tasques següents:

 a) Seguiment continuat, com a mínim mensual, del règim de precipitacions amb aplicació d’un índex de sequera meteorològica.

Se seleccionen les dades de precipitació acumulada mensual pels mesos de l’1 de gener de 2020 al 31 de desembre de 2025, d’un conjunt de 5 estacions representatives,  repartides a l’illa de Mallorca (Pollença, Puigpunyent, Sencelles, Felanitx, Artà) i de dues corresponents respectivament a  l’illa de Menorca (Sant Lluís) i a Eivissa (Sant Mateu). Les estacions expressades són indicatives i es poden adaptar en funció de les possibles altes o baixes en el registre de les variables meteorològiques o incrementar-se el seu nombre si es detecta manca de representativitat.

Per a cada una de les estacions se sumen les dades dels 11 mesos previs al mes d’estudi. El resultat se compara amb dades de precipitació acumulada per una sèrie climàtica entre la dècada de 1960 i 2010, calculant seguidament les variacions de precipitació.

b) Obtenció, com a mínim mensual i mitjançant teledetecció, d’un indicador del grau de vigor de la vegetació com a resposta a les condicions ambientals (entre les quals la disponibilitat d’aigua és un factor crític) per a la totalitat del territori de les Illes a un nivell de resolució espacial igual o inferior a 1 km2.

Una de les aplicacions de la teledetecció és analitzar la distribució espacio-temporal de la vegetació així com les seves propietats biofísiques i estructurals. La resposta de la vegetació, a partir de les diferents bandes de l'espectre electromagnètic, fa dels anomenats índexs de vegetació una metodologia adient per desenvolupar aquesta anàlisi. Aquests índexs es calculen aplicant algoritmes a una o més bandes de l’espectre electromagnètic.

Un dels índexs amb major implantació per l'estudi de la vegetació és l’índex de vegetació de diferència normalitzada (NDVI). Aquest índex es calcula a partir de la reflectivitat obtinguda en el sensor del satèl·lit en la regió de l'espectre electromagnètic del vermell (R) i de l’infraroig proper (NIR) amb l'algoritme següent:

Es tracta d'un índex normalitzat amb valor resultant entre -1 i 1. La seva interpretació, de forma succinta, és que quan la vegetació és vigorosa té una reflectivitat elevada en la banda de l'infraroig proper i baixa en la banda del vermell i, en conseqüència, s'obté un valor de l’NDVI elevat. En canvi, quan la vegetació presenta alguna patologia, pateix estrès hídric o està molt dispersa, passa el contrari.

Per l’estudi s’utilitza el sensor MODIS del satèl·lit TERRA, de la NASA, o equivalent. Aquest satèl·lit fou enlairat dia 18 de desembre de 1999 i un cop calibrat començà a enviar dades el mes de febrer del 2000. El satèl·lit té un temps de re-visita diari però cal considerar que les bandes utilitzades per obtenir l’índex de vegetació precisen de l’absència de niguls per poder enregistrar dades de la superfície de la Terra. Per aquest motiu, es combinen les imatges en grups de 16 dies, aplicant algoritmes per assegurar disposar de valors per a cada píxel i amb una resolució espacial de 250 m.

El valor de l’NDVI de cada una de les setzenes del període a anàlisi (1 de gener de 2020 al 31 de desembre de 2025) se compara amb els valors mitjans de seva respectiva setzena per la sèrie completa 2000-2020. Els resultats se representen cartogràficament i també numèricament i tabulats. L’anàlisi se dur a terme a escala de municipis i de comarques fisiogràfiques.

Per tant, els treballs a realitzar contemplen:

1.- Establir les anomalies detectades entre la situació de la vegetació en el moment que es requereixi en relació a la situació normal establerta a partir d’una sèrie històrica de dues dècades.

2.- Representar cartogràficament els valors, tant de vigor del desenvolupament vegetal com de les anomalies detectades a nivell de detall mínim de píxel d’un km2.

3.- Agrupar les dades a nivell d’unitats administratives i d’altres agrupacions territorials representatives.

4.- Analitzar espacialment les informacions a partir de les unitats anteriors i calcular estadístics i índexs agrupats que puguin definir el grau de vigor vegetal i les seves anomalies a nivell d’unitats territorials d’estudi.

5.- Adequar les dades generades als processos anteriors a un format que faciliti la seva integració en un sistema d’informació geogràfica.

6.- Comprovar mitjançant treball de camp els valors per contrast amb mostres visuals a nivell bimensual i sobre àrees de mostreig concretes per a les unitats d’anàlisi fisiogràfica. Aquest extrem es pot aplicar a aquells informes referits a lapses temporals posteriors a juliol de 2022.

7.-Redactar i presentar memòries trimestralment, amb expressió de dades mensuals sobre l’estat de l’anàlisi duta a terme. En cas necessari es poden presentar informes addicionals en circumstàncies que ho requereixin.

PRESENTACIÓ DELS RESULTATS

a) Cartografia

Se presenten els següents tipus de mapes per l’àmbit de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera:

1.    Mapa amb relació de termes municipals i comarques fisiogràfiques.

2.    Mapa doble comparant l’índex NDVI de la darrera setzena front a la mitjana de la sèrie la mateixa setzena.

3.    Mapa amb termes municipals representant les variacions entre els valors de l’NDVI de la darrera setzena i els valors de la mitjana de la sèrie de la mateixa setzena.

4.    Mapa amb comarques fisiogràfiques representant les variacions entre els valors de l’NDVI de la darrera setzena i els valors de la mitjana de la sèrie de la mateixa setzena.

b) Taules

Se presenten les següents taules:

1.    Taula amb informació a escala de terme municipal representant els valors de l’NDVI de la mitjana de la sèrie de cada setzena, l’índex NDVI de la darrera setzena corresponent, i la variació en el valor de l’índex entre aquesta i l’anterior.

2.    Taula amb informació a escala de comarca fisiogràfica representant els valors de l’NDVI de la mitjana de la sèrie de cada setzena, l’índex NDVI de la darrera setzena corresponent, i la variació en el valor de l’índex entre aquesta i l’anterior.

3.    Taula amb dades meteorològiques amb els valors de precipitació acumulada del mes, més la precipitació dels 11 mesos anteriors a les estacions de referència així com la mitjana de la precipitació anual acumulada a partir d’una sèrie climàtica normal.

c) Interpretació dels resultats

Se presenten memòries trimestrals detallades a nivell mensual on s’interpretin els valors de l’NDVI i la pluviometria a nivell de termes municipals i comarques fisiogràfiques. Aquestes memòries se posaran a disposició a la pàgina web de la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural.

    2022 

Informe_sequeres_1_gener_a_29_setembre_2022_conselleria.pdfInforme_sequera_Primer_Segon_Tercer_Trimestre.pdf

Informe_seguiment_sequera_quart_trimestre_2022.pdfInforme_sequera_Quart_Trimestre.pdf

     2023

Informe_sequeres_1_gener_2023_a_6_abril_2023.pdfInforme_sequera_Primer_Trimestre.pdf

Informe_seguiment_de_sequera_7_abril_8_maig_2023_signed.pdfInforme_sequera_7-Abril_8-maig.pdf

Informe_sequera__9-maig_a_11_juliol_2023.pdfInforme_sequera__9-maig_a_11_juliol.pdf

Informe_seguiment_sequera_12_juliol_a_29_de_setembre_2023_signed_1.pdfInforme_sequera_12_juliol_a_29_de_setembre.pdf

informe_seguiment_sequera_30_setembre_23_a_4_gener_24.pdfinforme_sequera_30_setembre_23_a_4_gener_24.pdf