Preguntes i respostes sobre els clorurs a l'aigua de consum

Què són el clorur i el sodi?
Són dos elements que conjuntament formen el clorur sòdic (ClNa), que és la sal comuna.

Quines són les causes de la presència de clorur i de sodi a l'aigua que consumim?
Procedeixen de la intrusió de l'aigua del mar o d'aigües residuals o abocaments industrials quan, per exemple, s'utilitza sal per descongelació.

Com estam exposats al clorur i al sodi?
La principal font de clorur i sodi són els aliments, a través de la sal. El clorur i el sodi ingerits a través de l'aigua de consum representen només un 2% del total ingerit.

Quins són els efectes perjudicials coneguts del clorur i del sodi per a la salut de les persones?
Els éssers humans necessiten sal, però actualment, en els països rics, consumim quantitats més de deu vegades superiors de les que necessitam (menys d'1 g per dia).
El consum elevat de sal produeix hipertensió arterial, ja que els ronyons no són capaços d'eliminar la que sobra. Aquest problema s'agreuja amb l'edat. El consum elevat de sal, a més, empitjora els problemes del cor i de les artèries, sobretot en les persones amb obesitat.
A les dones, el consum elevat de sal després de la menopausa podria facilitar l'aparició d'osteoporosi, en augmentar la pèrdua de calci.
En les persones amb úlcera d'estómac, el consum elevat de sal afavoreix l'aparició d'altres problemes.

A més dels efectes perjudicials sobre la salut, la salinització de l'aigua pot incrementar la corrosió de metalls en el sistema de distribució i perjudica els cultius.

Quins són grups de població més sensibles als efectes perjudicials del clorur i del sodi?
Principalment els nadons alimentats amb lactància artificial i les persones grans amb hipertensió arterial i/o amb alteracions en els ronyons.

En segon lloc, les persones amb problemes al cor i a les artèries, les persones obeses, les persones amb úlceres d'estómac i, en general, les dones després de la menopausa.

Quin és el nivell segur de clorur i sodi a l'aigua de consum?
Fins al moment actual, l'Organització Mundial de la Salut no ha establert un valor guia màxim de clorur i de sodi a l'aigua de consum, basat en criteris de salut. Això és a causa que, malgrat que hi ha suficients proves científiques sobre els efectes perjudicials del consum elevat de sal, no n'hi ha sobre la responsabilitat que té el clorur i el sodi de l'aigua, que com ja hem dit representa un percentatge baix del total de la sal que ingerim.

Què s'ha de fer per evitar els efectes perjudicials del clorur i del sodi?
Quan l'aigua de consum té >250 mg/l de clorur o >200 mg/l de sodi és molt probable sentir un gust salat, per la qual cosa normalment es rebutja per beure. Per als grups de població més sensibles, es recomana:

Lactants: Si la lactància natural no és possible, es recomana preparar els biberons amb aigua embotellada vigilant que tengui < 25 mg/l de sodi. Si s'ha d'utilitzar aigua de l'aixeta, verificar que no tengui nivells elevats de nitrats i/o clorurs i bullir-la, però només 1 minut, ja que l'ebullició més prolongada incrementa els nivells de nitrats, de clorurs i de sodi.

Persones grans amb hipertensió arterial i/o afectació dels ronyons: Es recomana no utilitzar aigua de l'aixeta si té valors elevats de clorur (>250 mg/l) o de sodi (>200 mg/l) ni per beure ni per fer cafè ni per cuinar.

Persones amb problemes al cor i a les artèries o amb úlceres d'estómac i dones després de la menopausa: Es recomana no beure l'aigua si té nivells elevats de clorurs i de sodi. Es pot utilitzar per fer cafè i per cuinar, però sense afegir sal després.

Com es pot saber quin és el contingut de clorur i de sodi de l'aigua de la xarxa de subministrament?
Com ja hem dit, a partir dels 250 mg de clorur i/o 200 mg de sodi és molt probable sentir el gust salat de l'aigua. Quan el valor de clorurs supera els 500 mg/l, els responsables de l'abastament (ajuntaments o empreses gestores) tenen l'obligació de comunicar-ho a la població. Podeu conèixer els nivells de clorurs de l'aigua de la vostra zona d'abastament consultant a l'Ajuntament o directament a l'entitat gestora del servei municipal.

Què fa la Direcció General de Salut Pública i Participació de la Conselleria de Salut i Consum davant un excés de clorur i de sodi a l'aigua de consum humà?
Les actuacions relacionades amb la presència de clorurs en les aigües de consum humà es centren en el control analític de les aigües i en actuacions específiques per tal de minimitzar-ne el risc.
A més dels autocontrols analítics que han de realitzar els ajuntaments o les entitats gestores del subministrament d'aigua per donar compliment al Reial Decret 3/2023, la Direcció General de Salut Pública, exerceix la vigilància sanitària segons les directrius generals del programa que s'ha publicat recentment, i realitza analítiques completes de manera periòdica.
Actualment, els resultats de les anàlisis efectuades a les xarxes de distribució són trameses a les entitats gestores quan es detecta algun problema, mitjançant un informe tècnic que insta els responsables del subministrament a efectuar les actuacions oportunes, i supervisa la correcció d'aquesta situació. També s'informa d'aquestes actuacions als ajuntaments quan la gestió de l'abastament es realitza de forma indirecta.