Responsabilitat Social Corporativa


LA INNOVACIÓ RESPONSABLE

Segons diu la La Viquipèdia en francès, la paraula innovateur va sorgir al segle xvii. Fins aleshores, sobretot s’emprava el terme novateur, per designar qui, des de l’antiguitat en endavant, impulsava i reflexionava particularment sobre els canvis de règims polítics, cosa que, en l’edat mitjana, equivalia a desafiar o posar en dubte l’ordre establert per l’Església.

Quan, en francès, els modernistes varen introduir el terme innovateur, ho feren des d’una perspectiva militant i positiva. L’innovador va passar a ser aleshores l’individu que, fos quin fos el seu domini d’activitat (arts i ciències, per exemple), aconseguia introduir convenientment algun biaix de novetat, és a dir, una ruptura de rutines, un prometedor canvi d’enfocaments i d’estil.

A partir del segle xix, esdevingué corrent designar com a innovadors tant grans artistes com descobridors, inventors, i polítics reformadors. I és en aquest sentit que el terme és utilitzat avui dia als mitjans científics, artístics i culturals.

Després que la teoria econòmica va reconèixer l’aportació essencial de les ciències al progrés i al creixement econòmic, i que la innovació es va imposar en les reflexions corrents dels economistes, les referències al rol de l‘innovador es varen multiplicar i es varen fer corrents.

En efecte, alhora que el sentit del terme innovació es restringia, i es reduïa quasi exclusivament a l’acte de valorització econòmica de descobriments i invencions, l’innovador a poc a poc es va imposar com algú que porta endavant aquest procés de valorització econòmica.

Mentre que amb freqüència s’identifica l’emprenedor com algú que té capacitat de treure partit dels últims avenços científics, l’innovador fa referència en els seus discursos a l’organització que comporta la innovació.

Cal assegurar un entorn en l’Administració pública, les empreses, les organitzacions i les entitats sense finalitat de lucre que combini tres factors de manera òptima:

  1. Que permeti estendre la innovació.
  2. Que permeti millorar els nivells de competitivitat.
  3. Que permeti aprofitar les oportunitats que brinda la globalització.

La innovació és quelcom més que infraestructura i noves tecnologies. La innovació del futur immediat se centra en la gestió i l’organització de les empreses, les administracions, les organitzacions i les entitats sense ànim de lucre. En aquest sentit, són clau dos elements de la innovació: el coneixement i la creativitat.

En l’equació «coneixement + creativitat = innovació» és on els valors interactuen de manera tangencial.

La creativitat esdevé un valor més en la cultura de tota organització i s’ha d’aconseguir que sigui transversal dins tota la seqüència de valor.

La creativitat des de l’impuls de la direcció fins a cadascuna de les persones que formen part de l’organització ha de garantir i retroalimentar el procés continuat d’innovació, de generació d’idees i de diferenciació de la competència i el foment de la col·laboració i el consens integrador de les diferències.

Tan important i fonamental és el suport, la preparació i la formació contínua de la direcció en el canvi de model de gestió com el fet que tot el capital humà d’empreses, organitzacions i entitats pugui desenvolupar la seva creativitat.