Torna

Qualitat dels Serveis

La despesa sanitària està relacionada amb la qualitat i la quantitat de serveis que es poden rebre i oferir. No obstant això, no perquè es gasti més recursos necessàriament s'ha d'obtenir un millor servei, ja que si un sistema sanitari de salut està més ben gestionat, o si la gent té una major consciència amb la salut, els serveis que es poden oferir no necessitaran tant de recursos. Per exemple, si un ciutadà fa exercici i té cura de la seva alimentació, no necessitarà tants de serveis sanitaris, i la despesa podrà ser inferior.

Per altra banda s'ha de tenir en compte que els serveis sanitaris poden ser prestats en el nostre país per centres de titularitat pública, centres de titularitat pública atorgats en concessió, centres de titularitat privada finançats amb recursos públics, i centres privats. Cada comunitat o regió té una història i una cultura diferent, en les zones amb tradició associocianista o mutualista, existeixen més serveis privats, al igual que en les zones on es va fer amb anterioritat la industrialització i terciarització de l'economia; o, per exemple, en la comunitat de Madrid en el passat es va fomentar l'externalització de la gestió hospitalària.

Per tant, la gestió sanitària no només implica al sector públic, sinó que hi pot haver gestió privada pura, o gestió privada supervisada o contractada, i això succeeix en diferents graus segons els diferents territoris o ciutats.

En aquesta pàgina web s'intentarà mostrar part d'aquesta realitat, no hem aconseguit dades d'hospitals o unitats gestionades per empreses privades, o la despesa que suposa la concertació de la sanitat privada, però si que hem obtingut dades que separan els recursos públics (titularitat pública i finançades amb recursos públics) dels purament privats. Així, podrem veure en quines comunitats té més pes la sanitat privada.

La informació ha sigut extreta i graficada del web "Indicadores Clave Sistema Nacional de Salut". Aquesta es carrega amb un parell d'anys de retard, per això la informació que es presenta no està afectada per l'actual pandèmia de la Covid-19.

Les abreviatures dels gràfics són: AN (Andalusia), AR (Aragó), IB (Illes Balears), CN (Canàries), CB (Cantàbria), CT (Catalunya), VC (Comunitat Valenciana), MD (Madrid), MC (Regió de Múrcia).

1. Per veure el pes del sector públic, i per tant del sector privat, podem consultar el personal mèdic especialitzat. Primer consultant la informació total, i després consultant el percentatge que es públic. En el cas de les Illes Balears el valor estaria en la mitjtana de les CCAA comparades, amb més pes del personal privat.

personal mèdic at especialit per 1000 hab 2011 a 2018.png

person especialt % sns fins 2017 17102019.PNG

2. De la mateixa manera, podem consultar el nombre de llits hospitalaris i el percentatge de públics. En el nostre cas estaríem en la mijta amb una tendència petita a la baixa, i amb més d'un 30% de llits privats.

camas hospitalarias hasta 2017 17102019.PNG

% camas hosp sns hasta 2017 17102019.PNG

3. Si consultam els llocs en hospitals de dia hi ha dues comunitats que tenen una taxa molt més elevada que són Catalunya i Cantàbria, i si miram quin percentatge és públic, queda patent que la majoria són llocs públics en un 90% llevat del cas de Cantàbria que just arriba al 60%, i en menor mesura les Illes Balears que estaria en el 75% i Madrid en el 80%.

puestos hospitales dia hasta 20102019.PNG

% puestos hospitales dia sns hasta 2017 17102019.PNG

4. Referent al nombre de quiròfans en funcionament les xifres en pràcticament totes les comunitats autònomes han anat augmentant des de l'any 2011, destacant el pes dels quiròfans privats en les Illes Balears i Canàries.

quirófanos en funcionamiento hasta 2017 17102019.PNG

quirófanos públicos hasta 2017 17102019.PNG

5. Respecte a la freqüentació en l’atenció primària (només pot ser pública), les Illes Balears han tingut en els darrers anys, primer una relativament acusada caiguda, després una estabilització i darrerament una recuperació que ha permés recuperar quasi les dades de 2012. En qualsevol cas, les Illes Balears és juntament amb Catalunya, la comunitat autònoma amb menor freqüentació de totes les comunitats autònomes comparades. Possiblement degut al pes més gran de la sanitat privada, un major ús de l'atenció especialitzada, i a una població més jove que la mitjana.

Frecuentación atención primaria hasta 2017 21102019.PNG

6.Les dues següents gràfiques fan referència a la freqüentació en consultes d'atenció especialitzada. D'elles, es pot desprendre que a les Illes Balears és habitual recórrer més a l'atenció especialitzada que en altres comunitats, i molt més habitual fer-ho en la sanitat privada que a la resta de comunitats.

Frecuentación aten especializada hasta 2017 21102019.PNG

Frecuentación aten especializada SNS hasta 2017 21102019.PNG

7. Pel que fa a la freqüentació d'ingressos hospitalaris es pot veure com també en aquest àmbit a les Illes Balears la freqüentació d'ingressos és més elevada, potser aquesta dada és tan alta perquè tenim una població flotant molt elevada, no recollida en el nombre d'habitants. I que en comparació amb les altres comunitats una part important del ingressos es fa fora del SNS.

Frecuentación ingresos hospitalarios hasta 2017 21102019.PNG

Frecuentación hospit % SNS hasta 2017 21102019.PNG

8. Referent a la taxa d'intervencions quirúrgiques. La tendència general dels darrers anys a les Illes Balears ha estat d'un augment de les intervencions, amb uns nivells un poc per damunt de la mitja de les comunitats, però lluny encara de Catalunya i Madrid. En Balears, quasi la meitat de les intervencions es fan fora del SNS, situació molt similar a la de Canàries.

Tasa intervenciones quirurgicas hasta 2017 21102019.PNG

Tasa intervenciones quirurgicas %SNS hasta 2017 21102019.PNG

9. Passant a la informació sobre despesa. En el següent gràfic es pot veure com el tant per cent de la despesa sanitària de les Illes Balears que es destina a concerts amb la sanitat privada ronda el 10%, molt lluny de Catalunya, que arriba al 25%, i molt similar al de Madrid i Canàries. Les altres comunitats autònomes comparades tenen un percentatge notablement menor.

% gasto conciertos hasta 2016 21102019.PNG

10. En el cas de la despesa sanitària pública territorialitzada, les Illes Balears es troben més o menys al mateix nivell que les altres comunitats. Es pot veure una certa contenció en els anys de la crisi i un lleuger augment en els anys posteriors a aquesta.

gasto público por habitante hasta 2016 21102019.PNG

11. Si miram la despesa sanitaria total (pública i privada) per habitant, però sense poder distingir per comunitats,  amb la crisi va disminuir lleugerament, però el 2016 ja s'havia tornat als nivells anteriors a la crisi econòmica, i des de llavors s'han anant superant.

Gasto total publico privado solo estatal hasta 2016 21102019.PNG