Torna

Qualitat dels Serveis

En aquest apartat us exposam alguns dels indicadors més importants sobre l'activitat econòmica. Com en els altres apartats intentarem exposar les dades per comunitats autònomes i per anys perquè es puguin comparar les dades territorialment i es pugui veure la tendència al llarg del temps. Principalment, hem fet la comparació amb les comunitats autònomes de Andalusia, Aragó, Cantàbria, Catalunya, València, Madrid i Múrcia.

Es poden consultar altres indicadors econòmics en webs com la de l'INE, l'Eurostat i l'IBESTAT. En el cas de l'INE i de l'Eurostat, us vinculam a les webs territorials.


1. PIB per càpita: és un bon indicador econòmic que mesura el nivell de renda en relació amb la població.

PIB per càpita 2018 descarga 07042020.PNG

En el web del Ministeri d'Hisenda (darrera consulta 07/04/2020) es pot consultar aquest mapa i en la part superior, en l'icona "menú" es poden personalitzar les dades o veure-les en format taula. Com es pot veure per al 2018 les Illes Balear varen tenir un PIB per càpita similar a la Rioja i Aragó, per darrera de Madrid, País Basc, Catalunya i Navara. Les dades també es poden consultar al web de l'INE i de l'Eurostat

2. IPC: és un indicador per poder seguir la variació dels preus. Com es pot veure en la següent gràfica (INE, darrera consulta 08/04/2020), als darrers anys la variació ha sigut petita, inclús en alguns anys negativa, derivada de l'excés de capacitat productiva es va donar després de la crisi econòmica de l'any 2009. El sentit de la variació ha sigut igual a totes les comunitats autònomes.

IPC 2012 A 2020 CCAA.PNG

3. Index Preu de Vivenda: un dels problemes del IPC es que no recogeix la variació dels preus de la compra d'habitatges nous i de segona mà. No obtant això, la despesa en la compra d'habitatges té un pes molt gran en el pressupost de les famílies. Per això, l'INE (darrera consulta 08/04/2020) publica un index per seguir la variació dels preus dels habitatges. En el gràfic següent es pot veure com al sortir de la crisis els preus del habitatges varen caure molt fortament a totes les comunitats i que després ha hagut un fort augment en Balears, Madrid i Catalunya, encara que la variació en els darrers anys s'ha suavitzat.

Indice precios vivienda 2012 a 2020 08042020.PNG

El gràfic anterior mostra la variació, però si es vol veure la diferència en el nivell de preus entre comunitats, és millor veure la informació de la següent gràfica. Aquí, es pot veur que els forts augments han fixat un preu de l'habitatge molt més alt en Balears, Catalunya i Madrid.

Indice precios vivienda valor indice 2012 a 2020 08042020.PNG

4. Taxa d'atur: és el nombre de persones que poden i volen treballar, però que no troben feina. En el cas de Balears, la taxa s'ha anat reduint des de la crisi iniciada el 2008, i és una de les comunitats autònomes comparades amb la taxa més baixa (INE, darrera consulta 14/04/2020).

Paro 12 a 20 descargado 14042020.PNG

5. Renda mitjana per llar: Renda mitjana per llar: es correspon a la renda anual neta declarada per entrevista, llevats els impostos i les cotitzacions de la seguretat social, i incloent els rendiments del treball, del capital, les prestacions socials i pensions de jubilació rebudes en efectiu, i els plans de pensions privats (INE, darrera consulta 14/04/2020). En la gràfica es pot veure que les comunitats s'han anat recuperant de la crisi econòmica del 2008, i que en el cas de les Illes Balears l'augment ha sigut el més important, arribant als nivells de Catalunya i Madrid (INE, darrera consulta 14/04/2020).

Renta media por hogar 2012 a 2018 14042020.PNG

6. Taxa de risc de pobresa: el llindar de pobresa és el 60% dels ingressos anuals per unitat de consum. Si consultam les dades del gràfic, en el cas de Balears el nivell de pobresa és molt baix, la qual cosa estaria relacionada amb el fort augment de la renda disponible (INE, darrera consulta 14/04/2020).

Tasa de Riesgo de pobreza 2012 a 2018 14042020.PNG

7. Indicador de confiança empresarial: aquest indicador ens mostra la visió que tenen els responsables dels establiments sobre la situació i les expectatives del seu negoci. Després de la crisi econòmica del 2008 la confiança ha anat pujant, però en els darrers dos anys la confiança ha anat disminuint. (INE, darrera consulta 08/04/2020).

confianza empresarial 2012 a 2020 14042020.PNG

8. Estadística del procediment concursal: un indicador que ens pot donar també un indici sobre l'estat de l'economia és el nombre de procediments concursals. És una mesura absoluta, per tant en les comunitats grosses hi ha moltes més empreses, i per tant més processos relacionats amb aquestes, com és la declaració de concurs, però la tendència ens mostra que l'economia s'ha anat recuperant en totes les comunitats, però en els darrers dos anys el nombre de procediments ha augmentat un poc. (INE, darrera consulta 14/04/2020).

Procediments concursals 2012 a 2019 14042020.PNG

9. Index Producció Industrial: és un bon indicador d'activitat, ens mostra la part del PIB que té el seu origen en la indústria. En el cas de Balears també ens mostra el poc pes que té el sector industrial i es pot veure la seva baixada, molt acusada en els darrers anys. Si miram les altres comunitats, podem veure una millora després la crisi econòmica del 2008, petita caiguda al penúltim any, i una millora en la darrera data disponible. (INE, darrera consulta 14/04/2020).

Index Producció Industrial 2012 a 2020 15042020.PNG