Torna

Qualitat dels Serveis

Els indicadors sobre educació permeten veure la situació actual del sistema educatiu i si es compleixen els objectius fixats i redefinir les polítiques educactives i els propis objectius.

La informació exposada en aquesta web està extreta del web del Ministeri d'Educació i Formació Professional. Més concretament del Sistema Estatal d'Indicadors de l'Educació, de Dades i xifres i de l'Anuari estadístic (Les xifres de l'Educació en Espanya). Es presenta la informació que permet comparar les dades entre comunitats i la seva evolució al llarg del temps.

També pot interessar consultar els indicadors exposats a l'Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears. En els seus anuaris es pot consultar la informació per illes.

1. Distribució d'alumnes per tipus de centre

Les comunitats amb més renda per càpita tenen un major pes de l'educació concertada o privada, segurament en gran part per raons històriques vinculades a l'aparició més primerenca d'una classe burgesa i al pes de l'educació religiosa.

Percentatge d'alumnes escolaritzats per tipus de centre i nivell educatiu. Curs 2016-17.Sistema estatal d'indicadors de l'educació.

porcentaje tipos de centro informe 2019 parte superior.png

porcentaje tipos de centro informe 2019 parte inferior.png

El següent quadre mostra la informació més actualitzada i en general. Es pot veure que Balears està entre les comunitats amb més pes de l'eduació privada o concertada, però a 10 punts percentuals del País Basc i de Madrid que són les comunitats amb més places privades.

Distribució de l'alumnat d'ensenyaments de Règim General no universitaris per titularitat/finançament i comunitat autònoma. Curs  2017-2018 (Datos i Cifras. Curso escolar 2019-2020).

Distribución alumnado tipo centro 2017-2018 datos 2020.png

2.Nombre mig d'anys esperats en el sistema educatiu i formatiu

Aquest indicador mostra el nombre d'anys que s'espera que estigui un estudiant en el sistema educatiu. Totes les comunitats han millorat però Balears és la comunitat amb una expectativa més baixa. Aquest valor segurament està relacionat amb la facilitat de trobar feina i el tipus de feina que es pot trobar en les nostres illes, però s'hauria d'intentar allargar aquests anys per tenir gent que s'adapti als canvis tecnològics i laborals. 

Nombre mig de'anys esperats en el sistema educatiu i formatiu des dels 5 anys per comunitat autònoma. Cursos 2011-12 i 2016-17. Sistema estatal d'indicadors de l'educació

años esperados 2019  2016-17.png

3. Percentatge alumnat estranger 

En aquest mapa podem observar que les Illes Balears tenen un percentatge d'estudiants estrangers molt elevat. Cal assenyalar que el criteri no és el mateix que en les avaluacions PISA.

Percentatge alumnat estranger (alumnat no té la nacionalitat espanyola) escolaritzat ensenyament no universitaris per comunitat . Curs 2016-17. Sistema estatal d'indicadors de l'educació

% estudiants estrangers 2016-2017 informe 2019.png

Per tenir una visió dinàmica es pot veure la variació de l'alumnat estranger per comunitat (Ensenyaments no universitaris) amb dades d'un curs posterior a les del mapa anterior. 

Variació de l'alumnat estranger per comunitat (Ensenyaments no universitaris) amb dades més actualitzades. Las cifras de la educación en España. Curso 2017-2018 (Edición 2020)

Variación extranjeros alumnos 2007-08 a 2017-2018.png

Altra gràfica amb informació més actualitzada. 

Percentatge alumnat estranger. Curs 2018-2019. Datos i Cifras. Curso escolar 2019-2020

% alumnado extranjero 2018-2019 datos y cifras.png

També s'ha de tenir en compte la distribució percentual de l'alumnat estranger per procedència geogràfica. En Balears el pes dels estudiants provinents de la UE és molt elevat, si el comparam amb altres comunitats. 

Distribució percentual de l'alumnat estranger per procedència geogràfica. Curs 2018-2019. Datos i Cifras. Curso escolar 2019-2020

Distribución porcentual alumnado extranjero por procedencia 2018-2019. Datos y cifras.png

4. Nombre mig d'alumnes per professor

En la següent gràfica es pot veure que els centres públics tenen una millor ràtio que els privats. En comparació amb les altres comunitats autònomes, Balears es troba sota la mitjana, tenint millor ràtio que més de la meitat de les comunitats.

Nombre mig d'alumnes per professor equivalent a temps complet en centres d'ensenyament de règim general no universitaris segons comunitat autònoma i titularitat del centre. Curs 2016-17. Sistema estatal d'indicadors de l'educació.

alumos por profesor 2016-17 informe 2019.png

La informació sense diferenciar entre tipus de centres però més actualitzada, mostra que les Illes Balears es troba per davall la mitjana.

Nombre mig d'alumnes per professor, per comunitat autònoma. Ensenyament de Règim General no universitaris. Curs 2017-2018. 
 Datos i Cifras. Curso escolar 2019-2020

Numero de alumnos por profesor 2017-2018. Datos y cifras.png

5. Despesa mitjana per alumne

Segons la primera gràfica, la despesa per alumne en centre públic en el cas de les Illes Balears està per damunt la mitjana. Això sí en 2016 no havia recuperat el valor de 2011.

Despesa mitjana per alumne centres públics no universitaris (en euros).  Sistema estatal d'indicadors de l'educació.

gasto por alumno 2016.PNG

En el quadre següent es pot constatar que en Balears es gasta, per part de les administracions públiques, aproximadament 1.000 euros menys per any i per alumne en els centres concertats, si se'ls compara amb els públics, i que el 2017 tampoc s'havia aconseguit el mateix nivell de despesa per alumne en els centres públics que en l'any 2011.

Despesa pública per alumne en ensenyament no universitari.Las cifras de la educación en España. Curso 2017-2018 (Edición 2020)

Gasto por alumno 2016-2017 estadística 2020.png