Museu de Mallorca

El Museu


  • angel-ceroferaris
  • islamic
  • prehistoria
  • modernismes
  • sant-miquel-i-sant-joan-baptistas

El Museu de Mallorca és de titularitat estatal, amb la gestió transferida al Govern de les Illes Balears i amb dependència orgànica de la Conselleria d’ Educació, Cultura i Universitats. Es va crear per Decret de 2 de novembre de 1961 a partir de les col·leccions de l’ antic Museu Provincial de Belles Arts, de la col·lecció Marroig, de les col·leccions arqueològiques de titularitat de l’Estat, dels fons dipositats per la Societat Arqueològica Lul·liana i pel Museo del Prado. Des d’aleshores els fons s’han incrementat de manera extraordinària, dividits en diverses seccions: arqueologia, etnografia, belles arts i arts decoratives i industrials.

La seu principal es localitza a Palma al casal dels comtes d’ Aiamans, més conegut com a Can Desbrull o popularment com a Ca la Gran Cristiana. Té dues seccions a la Part Forana, la Etnològica a Muro i la Monogràfica de Pollentia a Alcúdia.

El Museu és un centre científic i cultural que vol satisfer les necessitats investigadores, educatives i lúdiques dels distints tipus d’ usuaris. També és un lloc obert a la investigació científica, a l’estudi i a la consulta, a l’aprenentatge, a l’exploració, al descobriment i al gaudi, referit tot això a l’àmbit de la història, de l’art i de la cultura de l’illa de Mallorca.

La raó de ser del Museu de Mallorca és conservar, per investigar i per difondre el conjunt d’ objectes artístics i materials del fons museístic, a més de la documentació i divulgació de les col·leccions i del seu entorn cultural, per tal de donar testimoni de la nostra història i caracteritzar les cultures del passat i per servir d’element de cohesió de la societat actual i futura.

Informació general del Museu de Mallorca

L’edifici


L’Ajuntament de Palma havia adquirit el casal de Can Aiamans o de Ca la Gran Cristiana i el 1971 el va cedir a l’Estat per tal que s’hi instal·làs el Museu de Mallorca, aleshores i des de la creació allotjat a la Casa de Cultura. Les primeres sales de Can Aiamanas s’obriren al públic l’any 1976.

L’edifici va ser construït sobre la base de dos casals gòtics per Miquel Lluís Ballester de Togores i Salas quan va rebre el títol de comte d’Aiamans el 1634. El 1775 en morir el setè comte d’Aiamans sense descendència masculina, el casal va passar a ser de Magdalena Ventura de Togores i Puigdorfila, esposada amb Francesc de Villalonga i Desbrull.

La casa conserva bona part de l'estructura pentagonal d’època barroca, sols alterada per les modificacions realitzades al llarg del segle XIX, tot i que encara s’hi endevinen les traces gòtiques. En el subsòl s’hi ha descobert també entre d’altres restes estructures arquitectòniques d’època islàmica.