"Quan el dia 9 de febrer de 1937 sonà el telèfon de casa i el capellà de la presó de Can Mirens digué que havien deixat en llibertat Llorenç Martorell i que «fessin passes», la teva fillaColoma, de quatre anys (la nostra mare), sortí de seguida al balcó esperant la teva arribada.Ella recorda perfectament que des del balcó va veure la teva germana Catalina que arribavaa casa i li cridà: «Tia, tia, han amollat es papà..."

 

"Però aquell dia no tornares a casa, no tornares mai"