"... El meu colorin
A la memòria de Joan Gelabert Vallori
L’any 1938 la nostra família només desitjava viure amb dignitat i respecte, no ambicionàvem altre cosa; dignitat i respecte era tot el que demanàvem.
En una de les moltes vegades que el meu pare va sortir de la presó, jo tenia un colorin engabiat que era un gran cantador i jo li tenia molta estima. El meu pare em va dir:
ario, per què no l’amolles? No saps l’alegria que tindrà quan se senti lliure, jo sí que ho sé..."